En un atac de creativitat preparem croquetes de gambes

"Només de posar els peus a comissaria en Catarella s'abraonà damunt del comissari. 

—Ai menstre, ha telefonat el senyor Pitruzzo per saber si éreu a l'indret i jo li he dit que negatiu. Alesonses ha volgut saber si jo sabia que sabés quan tornaríeu a l'indret i jo li he dit que no ho sabia en quant que ho ignorava. 

—I ell què ha dit? 

—Ha dit que davant la impossibilitat i la dificultat de parlar personalment en persona amb vostè que li escriurà una carta. 

Davant la impossibilitat i la dificultat de fer res més i atesa l'hora que era, en Montalbano se'n tornà cap a casa. 

Tan bon punt va entrar a Marinella va anar a veure què li havia preparat l'Adelina. La qual devia haver sofert un atac de creativitat, perquè es va trobar amb una safata d'entremesos a la marinera que n'hi menjarien tres i una altra de gambes gegants al vapor: pura condensació de mar, llestes per amanir amb sal, oli i llimona. 

El vespre era plàcid. Va parar taula al porxo i va gaudir del tiberi. El telèfon va ser prou amable per esperar-se que s'acabés l'última forquillada de gamba abans de posar-se a sonar. 

A aquella hora no podia ser sinó la Lívia. 

—Bona nit, amor meu —digués en acostar-se l'auricular a l'orella. 

—Soc en Bonetti-Alderighi. 

Hòstia, el senyor en comandant, i ell li havia dit tendrament amor meu! Va quedar mut. 

—Perdoni si el molesto a casa... 

Caram, i quanta amabilitat que desprenia la veu del senyor comandant! Quanta gentilesa. Era evident que l'efecte Macannuco encara durava. 

—I ara, no és pas molèstia. Digui. 

—Montalbano, necessito el seu consol. 

Consolar-lo?! En Montalbano quedà garratibat. Què li agafava ara? Que potser esperava que li fes carantoines? [...] 

—Que em consoli amb les seves paraules —especificà en Bonetti-Alderighi. 

En Montalbano respirà fondo, alleujat. Si es tractava de parlar ja era una altra cosa. 

—Em té a la seva disposició." 

Andrea Camilleri (2019). La roda dels equívocs (trad. Pau Vidal). Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, pàg. 105-107).

L'Adelina va sofrir un atac de creativitat i va fer unes gambes al vapor. Entenc que no n'hi havia fet mai i que, per això, en Montalbano se sorprèn, ja que coure-les al vapor no em sembla que sigui d'allò més creatiu.

Certament, és el primer cop que llegeixo que l'Adelina prepara gambes, ja pensava que a Sicília no s'estilava fer-ne. Tant que m'agraden a mi! Soles o acompanyant altres ingredients, a la planxa, al vapor, fregides amb aroma de cúrcuma, amb caviar, amb allada, en tàrtar, en mandonguilles, a l'arròs, en un romesco, suquet o allipebre, amb pollastre, amb xampinyons com a farciment d'un vol-au-van, en saganaki... Veig que tinc força receptes de gambes, però trobo que encara me'n falten.

Avui en faré una que tenia pendent de fa molt de temps: croquetes de gambes. La recepta està inspirada en la de la Su de Webos fritos, amb petites adaptacions que a mi m'han semblat adients.

Croquetes de gambes

Ingredients (4 p.)

300 g de gambes
50 g de mantega
1 ceba de Figueres
170 g de farina
700 ml de llet
Oli d'oliva verge extra
Sal, pebre, nou moscada
Pa ratllat
Ou

Pelem les gambes i els traiem l'intestí. Posem una gota d'oli en una paella antiadherent i, quan estigui ben calent, marquem les gambes per totes dues bandes i deixem que es refredin per poder-les tallar en trossets petits. Les reservem.

Afegim una mica més d'oli a la paella on hem marcat les gambes i hi sofregim lleugerament els caps i les closques. Els posem un cassó i els cobrim amb aigua i sal. Deixem que coguin durant 5 minuts. Les colem i les passem pel xinès per extreure'n tot el suc. Amb això hauríem de tenir el concentrat de gambes que necessitem per fer les croquetes. El reservem.

Pelem i piquem la ceba a daus petits. En la mateixa paella de les preparacions anteriors, afegim mantega i oli a parts iguals. Quan estigui calent, hi enrossim la ceba. Hi afegim la farina i l'anem remenant fins que estigui ben daurada. Tot seguit hi afegim les gambes, la llet calenta i el concentrat de gambes. Hi afegim sal, pebre i nou moscada i ho anem remenant perquè no hi quedin grumolls fins que s'espesseeixi. Jo tenia dubtes que es pogués fer d'aquesta manera i no calgués anar afegint la llet de mica en mica com faig sempre per a la beixamel, però ho vaig provar i efectivament es pot fer així, suposo que és perquè hi ha molta més farina que en una beixamel normal i segur que acaba espessint. Sense dubte, és molt menys pesat per als braços!

Quan tinguem una massa espessa, la traiem del foc, la deixem refredar i la reservem a la nevera fins a l'endemà perquè d'un dia per l'altre la massa és més compacta i és més fàcil fer les croquetes.

L'endemà agafem la massa i anem donant forma a les croquetes amb dues culleres o amb l'estri al qual estiguem acostumats.

Les passem per ou batut i pa ratllat.

Posem una paella amb oli abundant i, quan estigui ben calent, les anem fregint. A mesura que estiguin fetes, les deixem en paper absorbent perquè perdin una part de l'oli.

Les podem acompanyar amb una mica de romesco.

Pelem les gambes, els traiem l'intestí i les marquem

Sofregim lleugerament els caps i les closques de les gambes

Les posem en un cassó amb aigua i sal que les cobreixi

Colem el brou i passem els caps i closques pel xinès per obtenir un concentrat de gamba

Posem mantega i oli a parts iguals en una paella

Hi sofregim la ceba

Hi enrossim la farina i hi afegim les gambes, la llet i el concentrat de gambes, i ho anem remenant fins que es formi una massa espessa

Quan la massa estigui freda, anem fent les croquetes, les passem per ou i pa ratllat

Les fregim i les servim amb romesco