diumenge, 21 d’agost de 2016

Albergínies en èxtasi horacià


"m'agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu punt sucós d'oli i farina.
és una delícia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies.
gustosament se'm desfan a la llengua.

demore el got de vi per fruir-lo més.

per aquestes belles i molt agradables albergínies
que tu m'has enllestit
faria l'única cosa que no pensava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb tu.

allarga'm el pitxer.

gràcies."

Vicent Andrés Estellés (1974). "M'agraden molt les albergínies". Horacianes. A: Les pedres de l'àmfora. València: Eliseu Climent.

Albergínies farcides

Ingredients (4 p.)

4 albergínies
1/2 kg de carn picada de vedella i porc
1 ceba de Figueres grossa
5-6 tomàquets madurs
Formatge ratllat
Oli d'oliva, sal i pebre

Tallem les albergínies per la meitat, les emboliquem amb paper d'alumini i les coem al forn a 200º durant mitja hora aproximadament. Un cop cuites, en traiem la polpa i la tallem a quadrets petits. Hem d'anar amb compte de no trencar la pell de l'albergínia, que reservarem en forma de barquetes per farcir-les després. 

En una paella amb oli d'oliva, fregim la carn i, quan ja tingui una mica de color, hi afegim la ceba i la deixem enrossir. Pelem i piquem els tomàquets, i els afegim a la paella amb la carn i la ceba. Quan estigui tot cuit i reduït, hi afegim la polpa de l'albergínia, ho mesclem tot bé i rectifiquem de sal i pebre.

Farcim les barquetes d'albergínia amb la mescla de carn i verdura, hi posem formatge ratllat al damunt i ho gratinem al forn. Es pot acompanyar amb salsa de tomàquet casolana. Ho servim amb una amanida ben fresca.

Es pot comptar mitja albergínia per persona, però jo en compto una perquè és plat únic i és tan bona que tothom vol repetir. A més, en cas que en sobri, l'endemà continua sent igual de bona i es pot dur amb tàper a la feina.

dilluns, 15 d’agost de 2016

Una truita entre versos


"La truita és una bona menja
des del dilluns fins al diumenge.
Sola, resulta molt plaent,
i encara més amb farciment.
Truita amb patates, amb mongetes,
amb espinacs, també amb gambetes,
amb botifarra, amb ceba, amb alls,
ben pocs hi fan escarafalls.
Truita amb verdures, amb pernil,
té cadascuna el seu estil
I el seu gustet determinat,
perquè la truita és un gran plat
que fet així o fet aixà
sempre ens encanta el paladar."

Miquel Martí i Pol (1999). "Truita". A: Bon profit! Barcelona: Barcanova.

Truita de patata i ceba

Ingredients (4 p.)

4 patates grosses
1 ceba de Figueres grossa
6-8 ous
oli d'oliva extra verge, sal, pebre negre

Pelem les patates, les rentem i les tallem a daus petits. Posem una paella al foc amb força oli i, quan estigui ben calent, hi aboquem les patates i deixem que es fregeixin. Les hem d'anar girant sovint perquè no es cremin i es vagin fregint totes igual.

Mentrestant, pelem i rentem la ceba, i la tallem a anelles fines. Quan les patates estiguin fregides, les traiem de la paella amb una escumadora per anar colant l'oli i les reservem en un bol on barrejarem tots els ingredients. En la mateixa paella on hem fet les patates, hi fregim la ceba fins que sigui ben rossa i la retirem de la paella amb l'escumadora i l'afegim al bol amb les patates. Batem els ous, hi afegim sal i un polsim de pebre i els afegim a les patates i la ceba. Ho barregem tot bé de manera que quedi ben repartit i aboquem la mescla a la paella.

Quan veiem que de la banda de sota està quallada, la girem amb un tombatruites i la deixem coure per l'altre costat. La podem girar més vegades mentre l'anem coent. És important no tenir el foc gaire alt perquè no es cremi per fora i quedi crua de dins. A mi, personalment, m'agrada que quedi una mica crueta, ben melosa, però això és qüestió de gustos. Pot semblar una exageració fer la truita de patates amb oli d'oliva extra verge, però el gust que li dóna és extraordinari.

És ideal com a sopar acompanyada de pa amb tomàquet.