divendres, 6 de juny de 2014

Flors de carabassó de la cuinera Constança

"Després de moltes setmanes investigant amb les flors de la patata, a la Constança li semblava estar molt a prop de l'objectiu que perseguia. Durant tot aquell temps s'havia proposat mantenir el cap fred i jugar bé les seves cartes. Havia lluitat dia rere dia per no defallir ni deixar-se portar per la rauxa; no volia caure en cap provocació. També era conscient de la importància de restablir les bones relacions amb el famós Monsieur Plaisir. Si era necessari, tornaria a mostrar-se submisa, li seguiria la veta i, sobretot, faria el que fos per no causar cap tipus de problema.
A ningú de la casa no li va estranyar que la cuinera treballés amb flors; ja ho havia fet altres vegades i en tenia una bona col·lecció de comestibles. Utilitzava la rosa i la violeta per aromatitzar els vins, arrebossava flors de carabassó i guarnia amanides amb pètals de pensaments. Quan en trobava, també feia tes d'herbes posant-hi flor d'hibisc. Era impossible aconseguir moltes de les varietats que l'Antoine Champel utilitzava a Lima, però no desistia. Estava convençuda que les flors, a més de fer més atractius els plats, els licors i els vins, aportaven frescor i nous sabors. D'altra banda, els seus colors i les seves aromes estimulaven els sentits."

Coia Valls (2014). La cuinera. Barcelona: Ediciones B (pàg. 281).

Flors de carabassó

Ingredients

Flors de carabassó
Mozzarella de búfala
Farina
Aigua freda
Sal
Oli d'oliva

Es barreja la farina amb l'aigua freda fins que queda una pasta homogènia i sense grumolls.
Tallem la mozzarella i en farcim les flors de carabassó. Les salem, les enfarinem i les passem per l'arrebossat de farina i aigua que hem preparat. Es fregeixen en una paella amb oli ben calent i les deixem damunt de paper absorbent per retirar l'excés d'oli.

dimarts, 3 de juny de 2014

Gaspatxo de cireres del carrer Estret

"Vaig prendre un cafè en un bar que em sembla que té per nom el Bar Montseny, després d'haver travessat el mercat de verdures i fruites de la població, instal·lat al carrer, a ple vent. El mercat em semblà abundant de coses fresques. Hi havia sobretot molts cistells de cireres. A Torrelles, les cireres primerenques són anomenades blanquelles; són d'un carmí esvaït, de pell finíssima, amb un punt d'àcid agradabilíssim, i de vegades tenen un esquinç, perquè han estat bequejades per un ocell. Hi havia també cireres més roges, més grosses, més dolces, d'una carnositat més densa i sucosa, que s'anomenen –segons em digueren– cireres de matapedra. En vaig comprar una gran paperina –que vaig menjar tot passant pels carrers i després al bar, mentre feien el cafè. Mai no hauria suposat que les cireres anessin tan bé amb un bon cafè negre."

Josep Pla (1989). El carrer estret. Barcelona: Destino (pàg. 14-15).

Gaspatxo de cireres

Ingredients (4 pers.)

1 kg de cireres
10 tomàquets madurs
2 pebrots verds allargats
1 ceba tendra
1 cogombre gran
Vinagre, sal i oli d'oliva verge

Es renten les verdures i les cireres. Es tallen les cireres per la meitat i es treuen els pinyols. Es tallen les verdures a daus grossos i es posen en un bol juntament amb les cireres sense pinyol. Es tritura tot amb la batedora i es cola amb el colador xinès. Un cop colat, s'hi afegeix sal, vinagre i oli d'oliva verge, es barreja tot bé i es deixa a la nevera una bona estona perquè estigui ben fresc.
Cireres del jardí dels meus pares acabades de collir; n'hi ha de bequejades