Una olla per xuclar, escurar i llepar
"En Quimet ha de tornar cap a Girona, i, en Pere Ballesta, l'esperen a Figueres. Un parell de dies abans d'anar-se'n, en Ballesta ha convençut en Belart per anar a fer una olla a Cap de Creus. En Ballesta ha recomanat al seu parent: —Poc que embarcarem cap dona; homes sols, sembla que tens més llibertat, i si elles se't maregen...
En Ballesta s'ha sentit generós, i ha pagat les despeses; costelles, préssecs, vi, garnatxa, i, encara que els pescadors s'han endut una armellada, pel que pugui tronar en Ballesta ha carregat cinc terces de peix —rap, salpa, corball, un parell d'escórpores—, tot peix de sopa agafat a la matinada.
Tenen part a l'olla, a més a més d'en Ballesta, els de can Belart, amb el Quimet i tot, en Met Canonge amb un cunyat seu, barber de Palau, i un mariner amb qui en Belart fa temps que està en deute, i que li diuen el Dragó; en Ballesta hauria volgut que li anés en Sisó de la Marta, perquè té fama de bon «cociner», però no …