Et faré una confidència tot triant llenties
"I quan van anar passant els dies ens anàvem ensopint, i vinga esperar la primera carta i la primera carta no venia. I cada vegada que amb la senyora Isabel vèiem passar el carter, ens miràvem sense dir-nos una paraula, però sabíem que totes dues pensàvem el mateix. I ell també l'esperava, la primera carta, però dissimulava. Però ell l'esperava per fer les seves combinacions, perquè sempre rumia. [...] Mentre que la senyora Isabel, serà pesada i de la comèdia, però només pensa en una cosa i res no la distreu... I ara es gira de cara a mi i em diu: «Crisantema...¿que està molt cansada?» I jo li dic: «Sí, miri, què hi vol fer. La meva mare sempre deia que els cansats fan la feina». [...] I em diu que li expliqui coses de la Maria quan era petita, coses que ja li he explicat quaranta mil vegades: quins pentinats duia, si el senyor Joaquim li rentava la cara, qui la banyava, qui la vestia, com eren els vestidets que duia, si va caminar aviat, si parlava clar quan va començar…
