Vol perllongar la il·lusió de la vida luxosa que haurà d'abandonar aviat
"A les set, serviren el sopar. Els homes, en nombre més crescut, segueren a la primera taula en el vestíbul, i les senyores a la segona, dins el menjador, juntament amb el marquès i la marquesa.
En entrar, Emma se sentí embolcada per una alenada tèbia barrejada de perfum de flors i de fina draperia, de flaires de rostits i d'olor de tòfones. Els ciris dels canelobres estiraven les flames pel damunt de les campanes d'argent; els cristalls tallats recoberts d'un halo mat bescanviaven la pal·lidesa dels seus raigs; una fila de rams de flors anava de l'un cap a l'altre de la taula, i, dins els plats de vores amples, els tovallons, plegats en forma de bonet de bisbe, contenien entre el badall de llur plecs un panet ovalat. Les potes vermelles de les llagostes sortien fora dels plats; les fruites s'empilaven en la molsa dels cistells; les perdius feien gala de llurs plomes; tot de fums pujaven entrelligats; i el majordom, amb mitges de seda, calces curtes, cor…
