'Chutney' i oratòria m'han salvat
"No estem sols. És al matí a la fàbrica de confitats; han portat el meu fill perquè em vegi. Algú (tant se val qui) està a peu dret al costat de Padma que és al costat meu, i l'aguanta a coll. «Baba, gràcies a Déu que estàs més bé, no sé pas quines coses et feia dir la malaltia.» Hi ha algú que parla amb neguit, provant d'esquitllar-se en la meva història abans d'hora; però no se'n sortirà... algú, que va fundar aquesta fàbrica de confitats i la seva planta envasadora auxiliar, que ha tingut cura del meu impenetrable fill, així com en altre temps... alto! De què que m'estira la llengua, però per sort encara sé el que em faig, amb febre o sense! Hi ha una persona que haurà de recular i quedar en l'anonimat fins que no li toqui la tanda; i això no serà fins al final de tot. Aparto els ulls d'ella per mirar-me Padma. «No et pensis pas», l'aviso, «que, perquè tenia febre, les coses que t'he dit no fossin absolutament certes. Tot va passar ben bé c…
