Mosaic de tian per a l'entreacte més esperat
"La Joana tallava el tomàquet, el carbassó, l’albergínia i la ceba a rodanxes, i les anava col·locant com un mosaic sobre la plàtera ovalada. Va posar el tian al forn, va obrir una ampolla de Chardonnay i en va servir dues copes. L’Aurora ja havia filetejat el peix i, mentre esperava el moment de coure'l damunt del llit de patates rosses, va agafar una de les copes i en va fer un bon glop.
—I així, què, ja has conegut l’Èric? —va preguntar l’Aurora amb un somriure maliciós.
—Encara no, perquè han anat a fer una volta —va respondre la Joana amb el to més neutre que va saber trobar. —Sí, és clar, ja coneixes l’Eva. Quan hi ha feina, desapareix. No fos cas... —va sentenciar l’Aurora.
Totes dues germanes van esclafir a riure.
—I la mare, com està? —va preguntar la Joana, més per cortesia que per interès.
—T’ho pots imaginar. El final de la malaltia del pare ha estat molt dur i ella s’ha sentit molt sola. Jo he intentat acompanyar-la, però li dol no poder comptar més amb les…
