Descobrirem Vatel i teixirem un bon vincle
"La primavera, en comptes d'exaltar-la, l'entristia. No arribava el moment en què la senyora la fes seure per parlar, però sabia que n'estava contenta. En entrar a la casa li havia dit que no s'atansava gaire per la cuina, però cada vegada hi anava més.
–Maria, demà passat tindrem quatre convidats a sopar –li va dir mentre mirava com buidava el cistell.
–Molt bé, senyora.
–El senyor m'ha dit, i ell mai parlava de cuina, si ens podries preparar uns llagostins a la Cardenal.
–Esclar, senyora.
–De segon, què et sembla millor? Havia pensat en pollastre a la champagne o cabrit a la camperola.
–El que prefereixi, senyora, jo crec que totes dues coses hi combinen bé.
–Doncs el que necessiti menys elaboració, ja sé que els llagostins porten feina.
–I potser un consomé, de primer?
–Et sembla que cal?
–Només una mica, en aquells bols tan fins que va comprar fa poc.
–Perfecte, Maria.
–I per postres?
–No et preocupis, els compraré a la Llibre y Serra. Què en…
