Quan tens la brillant idea de portar una gerra de gaspatxo al teu veí...
"Després de les pluges de feia un dia, el sol clamava venjança i de bon matí fustigava la ciutat sense clemència. No es podia estar ni amb la finestra ni el balcó oberts, va pensar la Carmen mentre s'eixugava la suor del front amb un tros de paper de cuina. I mira que a ella sempre li havia agradat l'estiu, des de petita, però no pas això: aquest sol de foc que queia a plom sobre els carrers i la tenia tot el dia suant i malhumorada. Es va servir un got d'aigua freda de la gerra i se'l va beure fent xarrups, amb molt de compte. Va fer mitja volta i va apagar la ràdio: fins i tot la música li feia calor. Li hauria d'haver fet cas a aquell jove tan amable que s'havia presentat a la porta de casa seva feia dues setmanes per convence-la que s'instal·lés l'aire condicionat. La Carmen se l'havia escoltat amb atenció i fins i tot havien quedat amb ell per a un altre dia, però al final no s'havia decidit. Els aparells moderns la posaven neguitosa,…
