Paté de sardines per als canapès del ministre suís
"S'havia vestit amb la roba del diumenge, se sentia rara caminant al costat d'ella. Anaven Via Laietana avall i van trencar per l'avinguda de la Catedral. —¿Recordes que l'any passat, quan feia dos mesos que estaves a casa, va venir a sopar un ministre suís amic del senyor? —Com ho havia d'oblidar? —va exclamar.
En total eren deu comensals, i els senyors van llogar una cuinera, i ella i la dona del xofer la van ajudar. Va pelar patates i pastanagues, va llescar pa, va farcir vol-au-vents, va pelar llagostins i va netejar tota la bateria i la vaixella. —Doncs tornarà a venir i, esclar, aquest any tindrem la millor cuinera. —...—Maria, filla, desperta't, que em refereixo a tu. —Oh, gràcies, senyora. —Anem a la ganiveteria Roca i comprarem tot el que et vingui de gust. Fa temps que ho penso, la teva cuina necessita els millors estris. —Senyora, quina alegria! Fa temps que li volia demanar algun ganivet nou, més bo. —També anirem a comprar una mica de vaixel…
