El detingueren entre plats impregnats de tardor
"Quan la Conxita va arribar al seu àtic dúplex del passeig de Gràcia faltaven cinc minuts per a les nou.Va entrar al menjador desert, i encara sense treure's l'abric, es va tapar la cara amb les mans.—Ef efpantós. Efpantós —va pronunciar. El cap li rodava.Havien contractat una empresa de càtering. I quatre cambrers s'esperaven a la cuina, preparats per començar a servir les begudes, a tallar el pernil, a obrir les ostres. La Conxita els havia fet parar la gran taula del menjador, i al damunt hi brillaven els canapès —rectangles recoberts de salmó untuós, de mantegues i cremes amb ornaments d'orfebreria fets de reduccions de vinagre i salsa de soja, ous de salmó i violetes fresques—, les safates de plata, les copes de vi, les llaunes de caviar encastades en una gran enciamera de plata plena de gel esmicolat i les culleretes per menjar-se'l sense mesura. En una segona taula ovalada, més petita, hi havia una decoració de tardor, un fons vegetal fet de pàmpols rov…
