tag:blogger.com,1999:blog-45125200663885581112024-03-19T09:48:13.641+01:00tastetsPer Rut VidalRut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.comBlogger234125tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-85320192480367607292023-07-22T21:06:00.000+02:002023-07-22T21:06:40.885+02:00Ens mobilitzem amb una gustosa panzanella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJobN-RuoLSkC1rnFeBWfeUcmJwBJiHWLFsfm2y21Y9IlPzBvJosJlixmWSACv1aMGNMX8Sj5-CIiR9LlrcphoQZ4GedwRnfAGVYyKx2QEa66GjjVJR3g8ptuIW9Katb8KvYahj6c5HZOt0lDR6IHC9O4wcdAlct9Nj_K0yHFU5-C6lcrax6-hmxG7tDKR/s2048/IMG-20230722-WA0003.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJobN-RuoLSkC1rnFeBWfeUcmJwBJiHWLFsfm2y21Y9IlPzBvJosJlixmWSACv1aMGNMX8Sj5-CIiR9LlrcphoQZ4GedwRnfAGVYyKx2QEa66GjjVJR3g8ptuIW9Katb8KvYahj6c5HZOt0lDR6IHC9O4wcdAlct9Nj_K0yHFU5-C6lcrax6-hmxG7tDKR/w640-h480/IMG-20230722-WA0003.jpg" width="640" /></a></div><p style="text-align: left;"></p><blockquote><p style="text-align: left;">A les dotze del migdia la plaça Kotzià s'ha transformat en un enorme àpat popular a l'aire lliure, com el de les festes majors o les celebracions en honor d'un sant. La pancarta està situada a la banda del carrer Eol. <span style="text-align: justify;">«</span>TASTEU EL MENJAR DELS POBRES<span style="text-align: justify;">»</span>. I al costat, una de més petita que diu: <span style="text-align: justify;">«</span>CONVIDEN ELS POBRES<span style="text-align: justify;">»</span>. [...]</p><p style="text-align: left;"><span> </span>La primera parada és la dels sensesostre, on hi ha pa, formatge feta, olives i porcions de <i>tirópita</i>.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>Hem posat la cassola amb les mongetes a sota de la pancarta gran. Allà hi ha l'Adrianí amb un cullerot.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—Guarda-me'n un plat —li dic.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—Si tens una mica de paciència, t'arribarà el torn. Això no és per a tu —em respon.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>Davant de la pancarta petita, al costat de l'Adrianí, hi ha la dona d'en Berkas. Mentre ella serveix els mongetons, la seva germana s'encarrega del milfulls d'espinacs. Entre l'una i l'altra hi ha en Berkas.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—T'espera una sorpresa —em diu, i la seva dona somriu.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—¿Quina sorpresa?</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—Ara ho veuràs.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>Arribo on és en Léopold. Al seu costat hi ha una dona africana.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—Li presento la meva dona, senyor Lambros —em diu—. Ella ha cuinat la <i>domoda</i>.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>Bescanviem somriures i faig una ullada al menjar. Es tracta de verdures amb salsa. El clàssic menjar dels pobres. Vagis on vagis, tothom cuina amb els mateixos ingredients.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>Hem posat al final el pa de blat de moro que ha cuinat la Boyka, de manera que tothom que passi a tastar els plats acabi on hi ha el pa. [...]</p><p style="text-align: left;"><span> </span>Mentre em giro per fer una ullada i comprovar que tot està preparat, veig que en Giovanni es dirigeix cap a la seva dona amb una cassola.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—¿Què hi portes? —li pregunto.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—Una sorpresa —em respon en Berkas—. <i>Panzanella</i>, el menjar dels pobres a Itàlia.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—És una amanida feta amb pa dur remullat, all, ceba, tomàquet, alfàbrega, cogombre i oli —afegeix l'Angelikí, la seva germana.</p><p style="text-align: left;"><span> </span>—Realment és una sorpresa molt agradable —li dic a en Giovanni content, i la dona l'hi tradueix. </p><p style="text-align: left;"><span> Veig que la plaça ha començat a omplir-se de gent i recordo altres èpoques, quan per saber quants érem a les manifestacions, comptàvem els caps dels assistents. Homes i dones d'edat diversa entren: primer miren encuriosits el menjar, després agafen un plat i uns coberts, i comencen a voltar. </span>[...]</p><p style="text-align: left;">Algunes persones s'han reunit al voltant del plat d'en Giovanni i el miren sense saber què és.</p><p style="text-align: left;">—És el plat típic dels pobres d'Itàlia. Porta exactament el mateix que també mengen els pobres d'aquí —els explica l'Angelikí—. Pa dur, all, ceba, tomàquet, alfàbrega i oli.</p><p style="text-align: left;">—És boníssim —exclama una dona que l'ha tastat.</p><p style="text-align: left;">Uns altres fan parada al banc d'en Léopold i proven la <i>domonda</i>. Algú crida entusiasmat:</p><p style="text-align: left;">—¡Visca el menjar dels pobres! Els menjars més gustosos són els de la pobresa.</p><p style="text-align: left;">Petros Màrkaris (2021). <i>Ètica per a inversors</i>. Barcelona: Tusquets (pàg. 217-220).</p></blockquote><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"><br /></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">Feia tant de temps que no publicava res que ja pensava que no ho tornaria a fer, però la calor, l'estiu, les vacances i els tomàquets del meu pare m'han fet decidir a preparar aquesta amanida tan i tan bona, i ensenyar-vos-la. Pa dur, all, ceba, tomàquet, cogombre... no us recorda la sopa freda més popular de casa nostra?</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><i>Ètica per a inversors</i>, com totes les novel·les de Petros Màrkaris, conté una gran càrrega de crítica social que acaba tenint més pes que la trama dels assassinats. En aquest cas, el focus és la denúncia de la situació d'abandonament que viuen els pobres, els arruïnats i els immigrants a Grècia, però és fàcilment extrapolable a la nostra societat, ja que, malauradament, no solament compartim ingredients i receptes.</div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Panzanella</span></h2><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><div style="text-align: left;">150 g de pa</div><div style="text-align: left;"><br />8 tomàquets (en el meu cas eren de San Marzano, que són petits, per això n'hi he posat tants)</div><div style="text-align: left;"><br />1 cogombre</div><div style="text-align: left;"><br />1/2 ceba morada</div><div style="text-align: left;"><br />1 gra d'all</div><div style="text-align: left;"><br />3 cullerades d'oli</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">1 cullerada de vinagre</div><div style="text-align: left;"><br />Sal</div><div style="text-align: left;"><br />Aquesta amanida se sol fer amb pa sec, que es deixa remullar amb aigua i vinagre, però a mi no m'agrada gaire el pa estovat, així que n'he fet una versió amb pa del dia torrat.</div><div style="text-align: left;"><br />Tallem el pa a trossos grossos, els posem en una safata amanit amb sal i oli i el torrem al forn a 170 ºC durant 10 minuts. El reservem.</div><div style="text-align: left;"><br />Preparem la vinagreta amb l'oli, el vinagre, la sal i l'all ratllat. Pelem el cogombre, en traiem les llavors i el tallem a dauets. Rentem i tallem el tomàquet a daus. Tallem la ceba en juliana. Ho barregem tot en un bol i ho amanim amb la vinagreta. Hi afegim el pa torrat i remenem tot bé. Ho servim immediatament.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNGFL3DomuxoukETRIuCe7Al1yYTkZHcAKMnPxus90S5sO6E3gHNLMbufar0KSC6uf-WsM9wqjD3nEFErQRgWOgoY2tUbBI9e6OCKGIqmJb_ajm0Ijmk0YPPj8LHxMwY5IUEyyxZdGqIfTeK3fPIyfMcDKt8nFiA44Gy6ch73zX8qtgzZH9ccCC5zKTCBs/s4608/IMG_20230722_133336.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNGFL3DomuxoukETRIuCe7Al1yYTkZHcAKMnPxus90S5sO6E3gHNLMbufar0KSC6uf-WsM9wqjD3nEFErQRgWOgoY2tUbBI9e6OCKGIqmJb_ajm0Ijmk0YPPj8LHxMwY5IUEyyxZdGqIfTeK3fPIyfMcDKt8nFiA44Gy6ch73zX8qtgzZH9ccCC5zKTCBs/w400-h300/IMG_20230722_133336.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: left;"><br /></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-77769733848801618122021-12-06T17:02:00.004+01:002021-12-06T17:13:12.008+01:00Convidaràs l'asceta a pollastre amb samfaina<p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgobDSx4whAP0jQwDdgDb6NV2re6OTTpgYb8JGNgQmX3vKbPG8eDXwhs8NULP_tpzQyQ5jsR5p47GM-3xpB3ZWqJca4agzVttaXm5WN04bCG-kBEFQjYsvm_5e78xIRNEQwpiS4f1EM9RCq/s4608/IMG_20211206_143534.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgobDSx4whAP0jQwDdgDb6NV2re6OTTpgYb8JGNgQmX3vKbPG8eDXwhs8NULP_tpzQyQ5jsR5p47GM-3xpB3ZWqJca4agzVttaXm5WN04bCG-kBEFQjYsvm_5e78xIRNEQwpiS4f1EM9RCq/w640-h480/IMG_20211206_143534.jpg" width="640" /></a></div><p></p><blockquote><p>Anava tard: l'hauria d'haver fet ahir, el pollastre amb samfaina, sempre és més gustós si està una mica reposat. He esmorzat escopetejada una torrada amb la melmelada del Flavi. Per dins, el rau-rau de comparar-la amb la meva, per si s'hi assembla massa, per si està feta amb les mateixes figues, tot i que sé que no: ja sé que no. És més bona que la meva, té un punt picant provocador.</p><p>A la botiga, la Mercè, tot somriures, com sempre, però a mi ja no me la fot. Ara ja sé que, com a mínim, parla amb ma mare a la meva esquena, però ves a saber si també em posa verda amb totes les velles del poble. Com té la barra de continuar fent-me el paperot, Reina, fas bona cara, Reina, un pollastre? Això sí que és extraordinari. Convidats, dius? No serà pas el Flavi, que ja m'han dit que us feu molt, oi? —És evident que això l'hi ha dit el garrell de les dents de llet de fumador.— És bon nano, però una mica gandul, i esgarriadet, ja m'entens... Et veig una mica emmurriada, que et passa res? [...]</p><p>M'he tancat a la cuina i m'he ficat en un parèntesi on només hi havia ganivets, cassoles i culleres de fusta. Netejar el pollastre, esquarterar-lo, salpebrar-lo. Ni Cubanos ni novel·les.</p><p>Pelar els alls, coure-ho a foc lent, tallar la ceba amb els ulls que em coïen com els records. Ni figues ni Guims.</p><p>Tapar-ho, i llavors, encara, el vermell descarat dels pebrots, les albergínies, els tomàquets. Res més. Les meves mans tallaven, es remullaven uns segons al doll de l'aixeta, passaven pel drap de rus.</p><p>A dos quarts d'una ja el tenia a punt. [...]</p><p>He anat a canviar-me de roba per treure'm el perfum de dona amb samfaina. [...]</p><p>Tres tocs de picaporta. L'he obert. Li he fet els dos petons, com sempre jo de puntetes per arribar-hi i ell arrupint-se una mica.</p><p>—Que guapa!</p><p>—És per no sentir-me com un senglar, sempre vestida per córrer pel bosc.</p><p>M'ha allargat una ampolla de vi blanc. A l'altra mà hi duia els meus vuit fulls amb tot de notes a boli. Massa notes. Se m'ha encongit l'estómac.</p><p>Quan ha entrat, he passat el forrellat al seu darrere, i m'ha mirat estranyat.</p><p>—És el costum —m'he justificat.</p><p>He obert l'ampolla de vi i, mig d'amagat perquè l'urna no em veiés, he agafat les dues copes que vas portar aquell dia funest de maig.</p><p>—He dut una mica d'ensaladilla per picar. Però quan ja la tenia feta, m'anava a posar amb la maionesa i el minipímer no s'ha engegat. En tens, tu?</p><p>Quin mal auguri, aquella paraula en boca seva. </p><p>—Espera —li he dit.</p><p>He baixat al celler i he agafat un dels minipímers per estrenar.</p><p>—Té, te'l regalo. No preguntis.</p><p>S'ha assegut a la butaca del pare. Quin efecte, veure'l allà, fora de lloc; jo tampoc no acabava de trobar el meu.</p><p>No m'he pogut aguantar:</p><p>—Què? Què t'ha semblat?</p><p>—A veure, és difícil jutjar amb tan poques pàgines, el recorregut d'una novel·la és molt més llarg, i costa fer-se'n una idea amb tan poca cosa.</p><p>—Sí, sí, molt bé, però què?</p><p>Jo m'arrapava al reposabraços de la butaca. No li ha agradat, no passa res, em repetia, no passa res.</p><p>[...]</p><p>Mentre paràvem, li he arrencat que la seva melmelada porta gingebre i un bon pessic de sal. N'he pres nota per a l'any vinent.</p><p>Em fa gràcia mirar els seus moviments morosos, actua amb la calma de qui habita un temps sense fi, sempre amb una delicadesa extrema, allisant les estovalles amb les seves manasses, subjectant els coberts, que entre els seus dits semblen de joguina. Un dia m'agradaria veure'l nerviós, o de mal humor, fins i tot furiós, més que res per confirmar que és humà. L'hi he dit tal qual.</p><p>—No val la pena, no trobes?</p><p>Aquest paio és un asceta. Si bé és un asceta que s'ha entusiasmat amb el meu pollastre amb samfaina. Entre això i el vi, m'he revifat una mica de la bufetada del primer capítol.</p><p>Carlota Gurt (2021). <i>Sola</i>. Barcelona: Proa (pàg. 255-259, 262).</p></blockquote><p></p><p><br /></p><p>Com ja sabeu si em seguiu, fa uns quants mesos que vaig deixar de publicar al blog. No és que me n'hagi cansat, ben al contrari, però estava immersa en el final de la meva novel·la i no em quedava alè per fer res més. He descobert per mi mateixa que escriure és una activitat molt intensa i que requereix posar-hi tots els sentits. La creació et xucla i el món desapareix. </p><p>Salvant les distàncies, podríem dir que tens una sensació semblant quan una novel·la t'atrapa i no pots deixar-la fins que l'acabes. Això m'ha passat a mi amb aquest llibre de la Carlota Gurt i estic segura que el fet d'organitzar-la amb un compte enrere hi ha tingut molt a veure. Estàs, des de la primera pàgina, enfocada a un final, el dia zero o aquell dia, que no sabem què passarà, però que intuïm, gràcies a les pistes ben dosificades que ens va donant, que serà un gran daltabaix. No vull explicar res més. Llegiu-la i ho descobrireu.</p><p>M'agrada com viu la Mei el procés d'elaborar aquesta recepta, el parèntesi que li ofereix la cuina. Durant l'estona que està concentrada a fer això, no hi ha espai per a les (pre)ocupacions que l'assetgen. És un dels efectes bons que té cuinar. Un altre és que després pots menjar bé.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Pollastre amb samfaina</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><p>1 pollastre trossejat</p><p>3 cebes</p><p>1 pebrot</p><p>1 albergínia</p><p>3 tomàquets</p><p>1 copa de vi ranci</p><p>1 litre de brou de pollastre</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p>Sal, pebre negre</p><p><br /></p><p>Tallarem les verdures a la brunesa. Pelem, rentem i piquem les cebes. Rentem i piquem el pebrot. L'albergínia, perquè no s'oxidi, jo prefereixo picar-la mentre es cou el pebrot, així que ara només cal rentar-la. Ratllem els tomàquets. Reservem les verdures per separat.</p><p>Salpebrem el pollastre i l'enrossim en una cassola amb oli d'oliva verge extra. Quan estigui marcat, el reservem. A la mateixa cassola, si cal hi afegim més oli, hi enrossim la ceba. Quan veiem que ja té color, hi afegim el vi ranci i deixem que s'evapori l'alcohol.</p><p>Hi incorporem el pebrot vermell i el coem fins que estigui ros. Ara és el moment de picar l'albergínia i incorporar-la a la cassola. La coem fins que s'hagi enrossit.</p><p>Hi afegim el tomàquet ratllat i el deixem coure fins que quedi ben reduït.</p><p>Hi posem el pollastre, ho remenem i ho deixem coure tot junt durant 15 minuts.</p><p>Passat aquest temps, ho cobrim amb el brou de pollastre calent, abaixem el foc, ho tapem i deixem que faci xup-xup una hora bona.</p><p>Apaguem el foc i ho deixem reposar unes quantes hores —com diu la Mei, és més gustós. També es pot deixar d'un dia per l'altre.</p><p>Ho servim calent i acompanyat d'un bon pa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_dQV3Xv2K52M4Z23Bd4HM6PjhE8JgpeSsDyXKGO-SHobs-Tv8WJNSqbMCAMymqPzQ-wVH7ZGGYOnaoB_0e3EjVnQ7kAAYQrXe4ocf5hTBi8b-2pWYYISkZow5ZO8j2ng8G3x5nAVB6fI3/s4608/IMG_20211205_133634.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_dQV3Xv2K52M4Z23Bd4HM6PjhE8JgpeSsDyXKGO-SHobs-Tv8WJNSqbMCAMymqPzQ-wVH7ZGGYOnaoB_0e3EjVnQ7kAAYQrXe4ocf5hTBi8b-2pWYYISkZow5ZO8j2ng8G3x5nAVB6fI3/w400-h300/IMG_20211205_133634.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM-tWZwwg0k8aXD2RtKzksaS7kLdqzxIwncu8_u51qydNNQ_v_DCHavXL_MEH8nvngECMPsnWzZ3E-DYLrC3AtIKeCraODnL4VEmf4cw8nTPgIMmrW-j25cp_z5Fm59vfcni6LCkSA0ymh/s4608/IMG_20211205_140601.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM-tWZwwg0k8aXD2RtKzksaS7kLdqzxIwncu8_u51qydNNQ_v_DCHavXL_MEH8nvngECMPsnWzZ3E-DYLrC3AtIKeCraODnL4VEmf4cw8nTPgIMmrW-j25cp_z5Fm59vfcni6LCkSA0ymh/w400-h300/IMG_20211205_140601.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeg6DCKHwDm1jVihLM_0LDLiKxDtvJhadJUgBhXT0bNa-IcdaKYJEyAC-MEm3iM3QYfyS7wis6Pe-9gaLsYESZGVieleWWkaaUdn0hES-1B3RGvXQZBXswhJFCw6TamZUsJvi_4FI09_AR/s4608/IMG_20211205_141548.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeg6DCKHwDm1jVihLM_0LDLiKxDtvJhadJUgBhXT0bNa-IcdaKYJEyAC-MEm3iM3QYfyS7wis6Pe-9gaLsYESZGVieleWWkaaUdn0hES-1B3RGvXQZBXswhJFCw6TamZUsJvi_4FI09_AR/w400-h300/IMG_20211205_141548.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf27XmyrNtFBGQ739f19MU9o_JmvJF3WcRhujSLXAMujrCX4L82zcL56QY_7eKkQgKXL5667F7xU5jFMZRsf5KPwTKvOtd6DpqnDXmThg7OP_62doUUs7IocczUs3NcREu8bba0zt8ubPH/s4608/IMG_20211205_142710.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf27XmyrNtFBGQ739f19MU9o_JmvJF3WcRhujSLXAMujrCX4L82zcL56QY_7eKkQgKXL5667F7xU5jFMZRsf5KPwTKvOtd6DpqnDXmThg7OP_62doUUs7IocczUs3NcREu8bba0zt8ubPH/w400-h300/IMG_20211205_142710.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJB3gkOiHyrkryVV-bf17KrCsiWERIcSspejAiiVbCGH89CNGzJmceUoJ1GT0p7hrhAlqoBEd4mU1AxPW65GEkc4CTfgh4_9SQikkb18_Hq34zPugSzPvK2BNiCJz5gRYD76iWS_uvkX8/s4608/IMG_20211205_143218.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJB3gkOiHyrkryVV-bf17KrCsiWERIcSspejAiiVbCGH89CNGzJmceUoJ1GT0p7hrhAlqoBEd4mU1AxPW65GEkc4CTfgh4_9SQikkb18_Hq34zPugSzPvK2BNiCJz5gRYD76iWS_uvkX8/w400-h300/IMG_20211205_143218.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbujquU6eDqA3ErHydS1QPuZu0RYNLrWk7liOrjhMwmgc6ptpw_mdPl_6Joi5Dzyqo20hlLTyXmiFGa3IQSfImZYaKQ5L7R-en-LhH31Y-f8Psk5Qms55os3__k3TDTXSv3oY92VzI0QmV/s4608/IMG_20211205_143937.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbujquU6eDqA3ErHydS1QPuZu0RYNLrWk7liOrjhMwmgc6ptpw_mdPl_6Joi5Dzyqo20hlLTyXmiFGa3IQSfImZYaKQ5L7R-en-LhH31Y-f8Psk5Qms55os3__k3TDTXSv3oY92VzI0QmV/w400-h300/IMG_20211205_143937.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0YHBR_CGlzJOxTNtohw_mwT_XJl3YiPfeyxGwqwQjIBpETZz2ud1Ze2D1oHNUxGvATAujj76c9DJwNOUv3kzlTFjP7SejPzIJnSc7vr2M3XT1iLSFlF9e6QbbBDUnlbTzQow_q5HNo_kd/s4608/IMG_20211205_144539.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0YHBR_CGlzJOxTNtohw_mwT_XJl3YiPfeyxGwqwQjIBpETZz2ud1Ze2D1oHNUxGvATAujj76c9DJwNOUv3kzlTFjP7SejPzIJnSc7vr2M3XT1iLSFlF9e6QbbBDUnlbTzQow_q5HNo_kd/w400-h300/IMG_20211205_144539.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrlfSwxeQzG6We4SkGPFHXSIxLae3dQ0CximOv0WY5vcP7Fb5adiDUXwYiwy4IaYrBc9PtF42cniuJCs0OSfxSZLMfsMenZihAAeWIm_a-KE7MQtRcO1oNUX6rdTLa9gjKdfBuMfrmqMjL/s4608/IMG_20211205_205722.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrlfSwxeQzG6We4SkGPFHXSIxLae3dQ0CximOv0WY5vcP7Fb5adiDUXwYiwy4IaYrBc9PtF42cniuJCs0OSfxSZLMfsMenZihAAeWIm_a-KE7MQtRcO1oNUX6rdTLa9gjKdfBuMfrmqMjL/w400-h300/IMG_20211205_205722.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-33917787633370137062021-06-19T17:37:00.010+02:002021-06-20T10:18:59.785+02:00Madame Maigret sentirà gelosia per una simple maionesa<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6tpUIbb4RwXsHBKUjS5vu3Kjw3mJCSDHCugre5JWTTOYOAdlAUSdbQe09n6jBkqvGrLk3-3h1din-zquSXwUHaY6ewwQ7OG3L1w34QLycjHnNBMWiIHtH2OtHgpNl3PVM1BAz2kr0mg3/s4608/IMG_20210619_130359.jpg"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6tpUIbb4RwXsHBKUjS5vu3Kjw3mJCSDHCugre5JWTTOYOAdlAUSdbQe09n6jBkqvGrLk3-3h1din-zquSXwUHaY6ewwQ7OG3L1w34QLycjHnNBMWiIHtH2OtHgpNl3PVM1BAz2kr0mg3/w640-h480/IMG_20210619_130359.jpg" width="640" /></a></div><blockquote><span> </span>Y, mientras el sol se pone majestuosamente, Maigret vuelve a recorrer el camino que recorrió tantas veces aquellos últimos días. Contempla con satisfacción las casas de juguete de Jeanneville que pronto dejarán de formar parte de su horizonte familiar y pasarán a ser sólo un recuerdo.<p><br /><span> </span>Un delicioso olor sube de la tierra, la hierba brilla, los grillos empiezan a cantar y no hay nada tan candoroso ni tan tranquilizador como las hortalizas en los bien labrados bancales de las huertas donde apacibles rentistas con sombrero de paja, manejan sus regaderas.</p><span> </span>—¡Soy yo! —anuncia Maigret al penetrar en el corredor del <span style="text-align: justify;">«</span>Cap-Horn<span style="text-align: justify;">»</span> invadido por el olor de la morcilla asada.</blockquote><blockquote><p><span> </span>Y<span> </span>manteniendo el bogavante a su espalda dice:</p><span> </span>—Oiga, Feliciana... Una pregunta importante...<p><span> </span>La joven se pone a la defensiva. </p><span> </span>—¿Sabe usted hacer, por lo menos, una mayonesa?<p><span> </span>Sonrisa altiva.</p><span> </span>—Pues bien, va usted a hacer una, inmediatamente, y a cocer a este caballero...<p><span> </span>Maigret está contento. Se frota las manos. Viendo la puerta del comedor abierta, entra y frunce el entrecejo al notar que la mesa está puesta, con un mantel de cuadros rojos, una copa de cristal, cubiertos de plata y una linda cesta de pan, pero para un solo comensal.</p><p><span> </span>No dice nada. Espera. Sospecha que aquel bogavante que empieza a enrojecer al contacto del agua hirviente, le valdrá hasta el fin de los siglos las indirectas de su mujer. La señora Maigret no es celosa; por lo menos, así lo dice ella.</p><span> </span>—¿Celosa de qué, Dios mío? —suele exclamar con una risita no muy natural.</blockquote><blockquote><p><span> </span>No obstante, repetirá, en familia o entre amigos, cuando se trate de la actividad profesional de Maigret:</p><span> </span>—No siempre es tan terrible como se figuran... Ha llegado a realizar sus investigaciones mientras comía un bogavante en compañía de una tal Feliciana, y pasando, luego, la noche, cerca de ella.<p><span> </span>¡Pobre Feliciana! ¡Dios sabe, no obstante, que ella no piensa en pequeñeces! Va y viene agitando en su dura cabeza normanda, bajo su abultada frente de chiva, pensamientos ansiosos o desesperados. El crepúsculo la entristece, la inquieta. Sigue con la mirada, por la ventana abierta, a Maigret que va y viene. Quizá se pregunta ella, cómo al Señor, si nunca se alejará de ella aquel cáliz de amargura.</p><p><span> </span>Maigret corta más flores y él mismo las coloca en un vaso.</p><span> </span>—A propósito, Feliciana, ¿dónde comía el pobre Lapie? </blockquote><blockquote><span> </span>—En la cocina: ¿por qué? No valía la pena de ensuciar el comedor para él solo. </blockquote><blockquote><span> </span>—¡Caramba!<p><span> </span>Y Maigret trae el cubierto y el mantel y pone la mesa cerca del fogón de gas, mientras ella bate febrilmente la mayonesa, temerosa de estropearla.</p><span> </span>—Si todo va bien y si es usted buena chica, mañana por la mañana quizá pueda darle una buena noticia. </blockquote><blockquote><span> </span>—¿Cuál? </blockquote><blockquote><span> </span>—¿No le digo que será mañana?<p><span> </span>Aunque no quisiera tendría que ser cruel con ella. Por más que comprende que sufre, que está desemparada, que sus nervios ya no pueden más, no puede privarse de molestarla, como si experimentara la necesidad de vengarse de algo.</p><p><span> </span>¿No se siente acaso confuso de encontrarse allí en vez de estar dirigiendo las operaciones a gran orquesta que empiezan a desarrollarse por los aledaños de la plaza Pigalle?</p><p><span> </span>El puesto de un general no está en medio de la refriega...</p><p><span> </span>Bien. ¿Pero es indispensable mantenerse tan lejos que sea necesario organizar todo un sistema de estafetas, movilizar a la telefonista y pasear al buen Lucas desde Orgeval a Jeanneville y desde Jeanneville a Orgeval como un simple cartero pedáneo? [...]</p><p><span> </span>Todo eso es verosímil, pero a pesar de todo, acaso sea equivocado. La verdad es que Maigret experimenta cierta satisfacción en permanecer allí, en aquella atmósfera apacible, casi irreal, de un pueblo de broma, manejando los resortes de un mundo brutal.</p><p>Georges Simenon (1952). <i>Ahí está Feliciana</i> (trad. F. Canyameres). Barcelona: Albor (pàg. 125-128).</p><p></p></blockquote><p><br /></p><p>Ara veig que hi ha hagut una aturada de tres mesos en les publicacions del blog. Des del 2014, que vaig crear el blog, no m'havia passat mai que estigués tant de temps sense publicar res, però la veritat és que, per circumstàncies diverses, val a dir que totes bones, acabo de passar uns mesos en què no em sobrava ni un minut del dia. I, quan per fi començo a veure la llum i a respirar una mica, ves per on, m'adono que ja som a l'estiu i que val més pensar en una recepta ben fresca que ajudi a passar la calor.</p><p>Per Sant Jordi em van regalar <i>Simenon i Maigret s'entaulen. Els plaers gormands de Georges Simenon i les receptes de Madame Maigret</i>, publicat per Vibop Edicions. Un llibre deliciós, com es pot deduir pel subtítol, escrit per Robert J. Courtine, crític gastronòmic de <i>Le Monde</i> i amic de Georges Simenon. M'encanta la coberta de color vermell, que emula el color del quadern de receptes de Madame Maigret, tot un mite de la literatura de Simenon. La recepta d'avui, però, no és de la Louise, sinó de la Feliciana, una criada esquerpa i sospitosa d'assassinat que Maigret no deixa de petja en tota la història. Tot el que en treu és aquesta deliciosa maionesa que li servirà per amanir un llamàntol que ha pispat al seu pobre ajudant. No es pot dir que Maigret tingui un comportament impecable, però enganxa. La seva estimada muller li retraurà aquest episodi, però mai no sabrem si la causa és el llamàntol o la maionesa!</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Maionesa</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><p>1 ou</p><p>Oli d'oliva extra verge (hi ha gent que el troba massa fort i que hi posa oli de gira-sol)</p><p>1 rajolí de vinagre</p><p>Sal i pebre</p><p>Posem en el got de la batedora un ou, una mica de sal, un rajolí de vinagre i tres dits d'oli d'oliva. Amb el braç fix, comencem a batre fins que veiem que l'ou i l'oli comencen a emulsionar. En el moment que veiem que té textura de salsa, podem començar a moure el braç amunt i avall a poc a poc i anar-hi afegint oli de mica en mica fins que tinguem la quantitat que volem. Quan estigui feta, la deixem a la nevera fins al moment d'utilitzar-la.</p><p>Malgrat que no tenia aquesta salsa com a entrada, no hi ha dubte que surt en diferents receptes (com ara en els <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2020/05/hi-havia-veri-la-pasta-de-peix-dels.html" target="_blank">ous farcits de pasta de gambes i surimi</a> o en el <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2014/04/brac-de-gitano-de-patata.html" target="_blank">braç de gitano de patata</a>), perquè és un bàsic de la cuina. A partir d'aquesta recepta base, es poden improvisar variacions, com ara afegir-hi tonyina i tàperes per acompanyar un <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2018/09/vaig-haver-daguantar-me-les-llagrimes.html" target="_blank">vitello tonnato</a> o un <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2016/02/roast-beef-amb-maionesa-de-tonyina-i.html" target="_blank">rosbif</a> fred, o afegir-hi wasabi per donar un toc japonès com a les <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2017/11/gambes-amb-caviar-en-companyia-den.html" target="_blank">gambes Matsuhisa o gambes amb caviar</a>.</p>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-90373909169079788302021-04-05T09:00:00.362+02:002021-04-05T09:00:00.221+02:00En perill per una cuixa ben rostida<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmbdWSd-vN-dEibgoAUd5f1aEZeKB4JvPO6JHbPccOjPJ9xh7tVUiF9vssjl_u-NXrT7BJssE85xc4WTf56Olr_KMf1gVF-VpOGsFc_cR-0pH9976sg8jJ9Jf_fh5E8KUD4gb5O4ftIDTS/s2048/tastets_picantons+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmbdWSd-vN-dEibgoAUd5f1aEZeKB4JvPO6JHbPccOjPJ9xh7tVUiF9vssjl_u-NXrT7BJssE85xc4WTf56Olr_KMf1gVF-VpOGsFc_cR-0pH9976sg8jJ9Jf_fh5E8KUD4gb5O4ftIDTS/w640-h480/tastets_picantons+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></div><blockquote><span> </span>Currado Gianfigliazzi, tal com vosaltres podeu haver oït o vist, ha estat de sempre un notable ciutadà, liberal i magnífic, de la nostra ciutat, i fent vida de cavaller, s'ha esplaiat contínuament en gossos i en ocells, sense comptar aquí les seves obres majors. Un dia, prop de Perétola, havent caçat amb el seu falcó una grua, trobant-la grassa i tendra, la trameté al seu bon cuiner, que es deia Chichibio i era venecià, i també li manà que la rostís i l'adobés bé per al sopar. Chichibio, que era ben bé un cap de trons, preparada la grua, la posà al foc i començà a coure-la amb cura. I quan ja estava a punt d'ésser cuita i deixant anar molta flaire, heus aquí que una minyoneta de la contrada, que es deia Brunetta i de qui en Chichibio era molt enamorat, entrà a la cuina, i sentint la flaire de la grua i veient-la, pregà manyagament a Chichibio que li'n donés una cuixa. </blockquote><blockquote><span> </span>Chichibio li respongué cançonejant, i digué:<p></p><span> </span>—Pas l'haureu de mi, dona Brunetta, pas l'haureu de mi. Per la qual cosa, Brunetta, enrabiada, digué: </blockquote><blockquote><span> </span>—A fe de Déu, que si no me la dónes, mai no aconseguiràs de mi res del que vols.<p><span> </span>I en pocs moments es digueren moltes coses; a la fi Chichibio, per no disgustar la seva enamorada, arrencant una cuixa de la grua, la hi donà.</p><p><span> </span>Després, havent posat davant Currado i algun foraster la grua sense cuixa, i Currado trobant-ho estrany, féu cridar Chichibio, i li preguntà què havia passat amb l'altra cuixa de la grua. I el venecià mentider va respondre de sobte:</p><span> </span>—Senyor meu, les grues només tenen una cuixa i una pota. <p><span> </span>Currado, llavors, aïrat digué:</p><span> </span>—Com diable no tenen més que una cuixa i una pota? Que no he vist mai altres grues que aquesta?<p><span> </span>Chichibio prosseguí:</p><span> </span>—Així és, senyor, com us ho dic; i quan vulgueu us ho faré veure en les vives.<p><span> </span>Currado, en atenció als forasters que eren amb ell, no volgué portar més enllà les paraules, però digué:</p><p><span> </span>—Ja que dius que m'ho faràs veure en les vives, cosa que no he vist ni he sentit dir mai, demà al matí ho vull veure, i em conformaré; però et juro pel cos de Crist que, si no és així, t'adobaré de tal manera, que amb el teu mal et recordaràs de mi per tota la vida.</p><p><span> </span>Acabades, doncs, les raons per aquell vespre, l'endemà al matí, així que clarejà, Currado, la ira del qual, malgrat haver dormit, no havia cessat, tot roent encara, es llevà i manà que li portessin els cavalls; i fent muntar Chichibio dalt d'un rossí, se l'endugué devers un aiguamoll, a la riba del qual sempre solien veure-s'hi grues a trenc d'alba, dient-li:</p><span> </span>—Ben aviat sabrem qui diu mentides, si tu o jo.<p><span> </span>Chichibio, veient que la ira de Currado encara durava i que li calia una prova de la seva mentida, no sabent com procurar-se-la, cavalcava al costat de Currado amb la por més gran del món, i de bon grat, si ho hagués pogut fer, hauria fugit; però no podent-ho fer, mirava ara endavant, ara endarrera, ara de costat, i el que veia li semblava que eren grues amb dues potes. Però quan s'acostaven a l'aiguamoll, veié, primer que ningú, a la riba, una dotzena de grues, que estaven totes damunt una pota, com solen fer quan dormen. Llavors, mostrant-les tot seguit a Currado, digué:</p><span> </span>—Podeu veure, senyor, que ahir al vespre jo deia la veritat, que les grues només tenen una cuixa i una pota, si us fixeu en aquelles d'allà. </blockquote><blockquote><span> </span>—Currado en veure-les digué: </blockquote><blockquote><span> </span>—Espera't, que ara t'ensenyaré com en tenen dues!<p><span> </span>I atansant-se una mica més cap a elles, cridà:</p><p><span> <span> </span></span>—Hohò!</p><p><span> </span>En sentir el crit, les grues, traient l'altra pota enfora, després de fer unes quantes passes començaren a fugir; per la qual cosa, Currado, girant-se envers Chichibio, digué:</p><span> </span>—Què et sembla, golafre? No creus que en tenen dues?<p><span> </span>Chichibio, desesmat, sense saber ni ell mateix d'on li venia, respongué:</p><span> </span>—Sí, senyor; però vós no vau cridar <span style="text-align: justify;">«</span>hohò!<span style="text-align: justify;">» </span>a la d'ahir al vespre; potser si haguéssiu cridat així, també hauria estirat l'altra cuixa i pota com han fet aquestes.<p><span> </span>A Currado li plagué tant aquesta resposta, que tota la seva ira es convertí en festa i rialla, i digué:</p><span> </span>—Chichibio, tens raó; calia haver-ho fet.<p><span> </span>Així, doncs, amb la seva resposta ràpida i deseixida, Chichibio evità la desgràcia i féu la pau amb el senyor.</p><p>Giovanni Boccaccio (1984, ed. original 1349-1351). <i>Decameró</i> (trad. Francesc Vallverdú). Barcelona: Edicions 62 (MOLU, volum II, pàg. 18-20).</p></blockquote><p></p><p>Aquest mes, per al repte de <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2021/04/marzo-2021-gastromia-medieval-iii-liber.html" target="_blank">Cooking the Chef</a>, continuem amb la cuina medieval, però ens n'anem a Itàlia, amb un dels llibres de cuina medieval més importants, el <i>Libro de arte coquinaria</i>, escrit a mitjan segle XV pel Maestro Martino, conegut com el Príncep dels cuiners. És el primer llibre de cuina escrit en italià i es considera que recull la transició de la cuina medieval a la del Renaixement, ja que l'autor incorpora a la tradició medieval les innovacions que obté dels seus coneixements de les cuines catalana, àrab i oriental.</p><p>Està organitzat en sis capítols: la carn, el menjar (brous, sopes, pastes i verdures), salses, pastissos (dolços i salats), fregitel·la (fregits dolços i salats) i ous, i els peixos.</p><p>En el capítol 1, en l'epígraf "Per coure capons, faisans i altres ocells", enumera quins ocells són bons per rostir i, entre aquests, n'hi ha d'habituals per a nosaltres, com la perdiu, el faisà, la guatlla, el pollastre i la gallina, però també n'hi ha d'insòlits, com el cigne, la grua, la garsa i la cigonya.</p><p>Aquests ocells tan especials m'han fet recordar la història d'en Chichibio i la grua del Decameró, que cito al començament del post, i tot plegat m'ha fet decantar-me per una recepta que em permetés seguir els consells del Maestro Martino per fer una bona carn rostida. No patiu, no és cap grua, he triat uns picantons.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Picantons rostits a l'estil del Maestro Martino</span></h3><p>La recepta del Maestro:</p><p></p><blockquote><p>Per fare ogni bello arrosto.</p><p>Per fare bello arrosto de pollastri, de capponi, de capretti, o de qualunche altra carne che meriti esser arrosta: prima, se fosse carne grossa, fagli trare un boglio, excepto se fosse de vitello giovine, et poi lardala, come se fanno li arrosti; se fosse cappone, fasano, pollastro, capretto, o qualunch'altra carne, che meriti arrosto, fa' che sia ben netta et polita, poi mettila in aqua bollente, et subito cavala fore, et ponila in aqua freda, et questo se fa aziò che sia più bella, et meglio se possa conciare; poi lardala, zioè con lardo bactuto, et altre chose convenienti odorifere onta bene, secondo el gusto del tuo Signore; et drento se te piace gli poni de bone herbe con prune secche, marasche, et viscioli o, in tempo, de l'agresto, et altre chose simile; poi mittila ordinatamente nel speto, et ponila al foco, et daglilo nel principio ad ascio ad ascio, perché sia bello et bono arrosto se deve cocere pian piano; et quando ti pare che sia presso che cotto, piglia un pane bianco, et grattugialo menuto, et con esso pane mescola tanto sale quanto te pare necessario per lo arrosto; poi gitta questa mescolanza de pane et de sale sopra lo arrosto in modo che ne vadi in ogni loco; poi dalli una bona calda de foco, facendolo voltar presto; et in questo modo haverai el tuo arrosto bello et colorito. De poi mandalo a tabula; quanto più presto, è meglio. </p></blockquote><p></p><p>El primer que fa és blanquejar la carn. La submergeix en aigua bullent i la treu immediatament i la posa en aigua freda. Això ho fa perquè quedi neta i polida. Després l'unta amb llard i amb herbes o espècies i diu que s'hi poden posar prunes seques o cireres o, quan és època, agràs (Ostres, l'agràs que vaig comprar per a la recepta de Le Viandier!). Després rosteix la carn a poc a poc i quan li sembla que ja està cuita, hi afegeix una barreja de pa ratllat i sal i li dona un bon cop de foc perquè agafi un bon color.</p><p>La meva recepta (interpretant les instruccions del Maestro i rectificant alguns errors comesos en el primer intent):</p><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (2 p.)</span></h4><p>2 picantons</p><p>2 cebes petites o 2 escalunyes</p><p>2 grans d'all</p><p>8 prunes</p><p>2 fulles de llorer</p><p>Farigola</p><p>Pebre vermell fumat</p><p>Sal, pebre negre</p><p>1 llimona</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p>1 got d'agràs</p><p>Pa ratllat barrejat amb sal</p><p><br /></p><p>Aixafem els alls, pelem, rentem i tallem les cebes per la meitat. Untem els picantons amb oli i hi freguem sal, pebre, farigola i pebre vermell fumat per tota la pell. A dins hi posem la ceba, l'all, les prunes, un tros de llimona i una fulla de llorer.</p><p>Preescalfem el forn a 200º. Hi posem els picantons i els deixem 20 minuts. Passat aquest temps, els ruixem amb l'agràs i els deixem coure 10 minuts més. Aleshores els girem i els deixem coure 10 minuts més per l'altre costat. En aquest moment, hi afegim la barreja de pa ratllat i sal i els deixem 10 minuts més. Els girem, hi tornem a afegir la barreja de pa ratllat i sal i hi posem el gratinador durant 10 minuts més o fins que estigui torrat.</p>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-12561270487587489832021-03-28T09:56:00.007+02:002021-03-28T11:33:58.461+02:00Perdia el món de vista per aquest deliciós brioix<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5G3b2-p2F9twnC_fAdDvl7nlVT__u_NcpVnWOkXhf-oZShy8dU68o19GLTtqkHpnM3nFYhJsGhfD5vv3HblHPddnKLQFguDfIYC21_nsNyVFtGWxMkksfFFxYv4QbIx9NL9yi2C8sZTjs/s2048/brioix+%25283%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5G3b2-p2F9twnC_fAdDvl7nlVT__u_NcpVnWOkXhf-oZShy8dU68o19GLTtqkHpnM3nFYhJsGhfD5vv3HblHPddnKLQFguDfIYC21_nsNyVFtGWxMkksfFFxYv4QbIx9NL9yi2C8sZTjs/w640-h480/brioix+%25283%2529.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"></span></div><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Paolo había cumplido cuarenta años de servicio como chófer para la familia Agnello. Superada la edad de jubilación, recibía de papá una pequeña renta vitalicia. Sin embargo, continuaba viviendo con nosotros y no quería renunciar a su trabajo. Estaba aquejado de reumatismo y empezaba a tener problemas con la vista, por lo que se decidió que, en lugar de quedarse con papá en Mosè, nos acompañaría a Palermo. Era su ciudad y, aun a su pesar, allí volvería a vivir en familia. Tampoco lo hacía de buena gana cuando, en tiempos del abuelo, permanecía durante el invierno en Palermo; no se sentía a gusto con su esposa y sus tres hijas, que se habían montado la vida a su manera. [...] Aparte del gran afecto que sentía por papá, Paolo también nos quería mucho a mamá y a nosotras, las niñas. Además, se había acostumbrado a la buena cocina de casa, a las exquisiteces que papá compraba en las pastelerías, dondequiera que estuviese, al buen vino y a los licores. En definitiva, estaba bien con nosotros y era consciente de que formaba parte de la familia.</span></div><p style="text-align: justify;"><span> </span>Pensamos que lo veríamos a menudo, pero no a diario, como de hecho sucedió. En su casa no se sentía a gusto en absoluto y prefería pasar el día, incluso algunos domingos en la nuestra. No tenía mucho que hacer, pero para él eso no era una novedad. Papá, a quien le encantaban los coches, casi siempre se ponía él mismo al volante, y Paolo se quedaba en casa, sentado en el recibidor o en la cocina. Había cultivado el arte de no hacer nada hasta alcanzar la perfección, permaneciendo ojo avizor para no perderse ni un detalle de lo que ocurría a su alrededor y ponerse en pie en cuanto oía el taconeo de mamá. Ella sonreía: <span style="text-align: justify;">«</span>El "letargo" es lo suyo..., pero, por muy amodorrado que esté, huele la canela y la vainilla en cuanto abro el tarro, y siempre está más que dispuesto a ayudarme a hacer los dulces».</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Paolo era siempre bienvenido, tanto en nuestra casa como en la de la tía Teresa. Venía a <i>travagghiari</i>, decía, suspirando, todas las mañanas cuando llegaba para atender ciertas obligaciones indefinidas e incluso indefinibles que, poco a poco, él mismo iba inventándose. [...]</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>En Mosè se había inventado un trabajo perfecto para él que se adjudicó también en Palermo. Desde siempre, sacaba brillo a la plata; pero nosotros ya no teníamos demasiada y, claro, para él eso suponía un problema. Durante la guerra, antes de marcharse a las cuevas de los alrededores de Canicattì, la familia enterró los servicios de mesa antiguos y piezas sueltas en el jardín de un pariente de papá; a la vuelta encontraron el bonito jardín colgante cubierto de detritos porque un gallinero se había derrumbado. [...] De nuestra plata nunca más se supo. Así que Paolo, cuando terminaba con las piezas que se habían conservado, se dedicaba a lustrar manillas y tiradores —de toda la casa: puertas, muebles y armarios—, y a continuación pasaba a los metales: lámparas, braseros, camas de latón, maceteros, marcos de cobre, figuritas Belle Époque y adornos de bronce de los muebles de estilo Imperio quedaban bajo su jurisdicción. En Palermo, poco a poco asumió la tarea de sacar brillo también a las manillas y la plata en casa de la tía Teresa: un trabajazo, para el cual era <span style="text-align: justify;">«</span>imprescindible<span style="text-align: justify;">»</span> que comiera en su casa. </p><p style="text-align: justify;"><span> </span>A Paolo le gustaba ir a comer a casa de los Comitini porque el servicio, y en particular Nora, la cocinera —una mujercita delgada, de facciones orientales y tez clara, oriunda de Raffadali, un pueblo del interior agrigentino—, escuchaba la larga lista de sus achaques y de los agravios de los que era objeto por parte de su horrible mujer con más paciencia que Antonella, que se los sabía de memoria. Y también porque en casa de los Comitini se comía muy bien. Nora empezó a trabajar con mamá a los dieciséis años, en Agrigento, cuando dejó el colegio del Boccone del Povero, donde había vivido siempre, pues era una niña expósita. Después se fue a casa de la tía Teresa, en Palermo, y tenía debilidad por Paolo. Era de pocas palabras, y quién sabe si ellos dos se encontraban en aquellos silencios.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Por la mañana, Paolo era todo oídos hasta que se enteraba de qué iba a prepararse para el almuerzo tanto en nuestra casa como en la de la tía Teresa; sólo entonces decidía lo que iba a hacer. Averiguar qué se serviría en una y otra mesa no era difícil, porque hacia las diez las dos hermanas se encontraban en nuestra casa para decidir los respectivos menús: si el de la tía Teresa era más tentador, Paolo se acercaba a mamá y le pedía permiso para ir <span style="text-align: justify;">«</span>n'a principissa<span style="text-align: justify;">»</span> a lustrar las manillas. <span style="text-align: justify;">«</span>Ca n'hannu bisognu<span style="text-align: justify;">»</span>, ésa era la frase clave. Mamá comprendía. Y la tía Teresa aceptaba. La necesidad de sacar brillo a las manillas de los Comitini era apremiante cuando mi tía decidía preparar <i>brioche</i> con bechamel, jamón y guisantes, que a él le volvía loco. Ella nunca dejaba de decirlo en voz alta cuando Paolo estaba cerca para que lo oyese. Una mañana, Paolo estaba sentado en su taburete de patas altas, con la puerta del salón entre las piernas, lustrando la manilla: tiraba del paño arriba y abajo, frotándola increíblemente despacio. Pilló la palabra <i>brioche</i> mientras mamá y la tía Teresa pasaban por su lado. Rápidamente, extendió el paño, lo dobló con cuidado y quitó de en medio el taburete, dejando el trabajo a medias. Listo para salir, ya con la bufanda alrededor del cuello, de pronto se dio cuenta de que se le había olvidado de pedir permiso. La tía Teresa, atenta como siempre al más mínimo detalle, percibió su inquietud: <span style="text-align: justify;">«</span>Paolo, iba a preguntarle a la baronesa si puede mandarlo a mi casa: los candelabros del comedor necesitan un buen repaso...<span style="text-align: justify;">»</span>.</p><p style="text-align: justify;"><span> </span>Y mamá dijo enseguida: <span style="text-align: justify;">«</span>Ve, Paolo, por favor<span style="text-align: justify;">»</span>.</p><p>Simonetta Agnello Hornby (2018). <i>Palermo es mi ciudad</i> (trad. Teresa Clavel). Barcelona: Gatopardo ediciones (pàg. 57-61).</p></blockquote><p></p><p>No em cansaria mai de llegir i rellegir la Simonetta Agnello Hornby, i de gaudir dels personatges que tan bé caracteritza i de les petites històries que sap explicar amb tanta gràcia. Aquest petit fragment és tan deliciós com probablement ho era el brioix dels Comitini que en Paolo no perdonava mai. Tant és així que, per a mi, va ser llegir-lo i pensar que m'havia d'estrenar en el meravellós món del brioix. Sovint és així com em surten les idees per al blog. De cop, tinc una necessitat nova de fer un plat i no paro fins que aconsegueixo fer-lo. N'hi ha que són més fàcils i n'hi ha de més difícils, però no desisteixo mai.</p><p>En aquest cas concret, em frenava una mica perquè no tinc thermomix ni robot amassador ni res semblant (per poc temps, perquè acabo d'encarregar una amassadora) i, en general, en les receptes de brioix que he anat trobant la fan servir perquè és una massa delicada que costa una mica de treballar. Quan vaig trobar <a href="https://elfornerdealella.com/brioches-sin-amasado-briox/" target="_blank">aquesta recepta</a> de brioix sense amassament d'El Forner d'Alella ja vaig començar a veure la llum. Després calia pensar a farcir-lo, i no podia ser de pernil ni de pèsols, així que vaig decidir fer-ho amb albergínia, perquè a casa agrada molt i crec que és l'hortalissa més versàtil de la cuina.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Brioix farcit d'albergínia amb beixamel</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><p><i>Per al brioix</i></p><p>500 g de farina de força</p><p>200 g de mantega</p><p>140 ml d'aigua a temperatura ambient</p><p>4 ous</p><p>100 g de mel</p><p>10 g de sal</p><p>10 g de llevat sec de forner o 25 g de llevat fresc</p><p><br /></p><p><i>Per a la beixamel</i></p><p>Mantega</p><p>3 cullerades de farina</p><p>700 ml de llet</p><p>Nou moscada</p><p>Pebre blanc</p><p>Sal</p><p><br /></p><p><i>Per al farciment</i></p><p>1 albergínia</p><p>Sal</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p><br /></p><p>El brioix no és difícil de fer, però la preparació és llarga, ja que ha de llevar dues vegades (tres en aquest cas, que és sense amassar) i durant unes quantes hores, així que, com passa sovint a la cuina, si vols menjar brioix diumenge, t'has de posar en marxa un parell de dies abans, divendres a la tarda.</p><p>Fonem la mantega al microones. Posem els ous en un bol i els batem. Hi afegim els líquids: la mantega fosa, la mel i l'aigua. Hi afegim també la sal. Ho batem tot junt perquè s'integri. Tot seguit afegim el llevat a la farina i la tamisem al damunt dels ous. Amb una espàtula la removem durant un minut aproximadament. </p><p>El Forner d'Alella diu que reprodueix una recepta d'un amic seu i que originalment eren 30 segons, però que ell no ho ha vist clar i ha remogut 45 segons. A mi m'ha passat el mateix, amb 30 i 45 segons m'ha semblat que encara no s'havia integrat tot i per això ho he allargat a 50-55 segons. La qüestió és que no cal remenar gaire. Un cop s'hagi integrat mínimament, ja tenim el primer projecte de brioix. El tapem amb film i el deixem reposar a temperatura ambient un parell d'hores. </p><p>Transcorregut aquest temps, posem la massa damunt del marbre i li donem unes quantes voltes agafant la massa per un costat i portant-la fins a l'altre costat, com si volguéssim plegar-la. Fem això pels quatre costats de la massa durant un altre minut aproximadament i amb això aconseguim que s'oxigeni la massa. Després d'això, la retornem al bol, la tornem a tapar amb film i la posem a la nevera durant 24 o 48 hores (jo això ho vaig fer divendres al vespre i la massa va estar a la nevera tot dissabte i la vaig treure diumenge al matí per fer el brioix, així que va estar 36 hores, però a la recepta original diu entre 24 i 48 hores).</p><p>L'endemà o l'altre (segons el temps que hàgim decidit deixar fermentar), agafem la massa i anem fent boles de 65 g (també es poden fer més grans, dependrà del motlle que tinguem, però han de tenir totes el mateix pes). Untem el motlle amb mantega i hi posem una mica de farina i hi anem posant les boles una al costat de l'altra. Quan estigui el motlle amb les boles de brioix, les deixem fermentar dins del forn fins que doblin el seu volum.</p><p>Quan ja hagin fermentat, les traiem del forn i el preescalfem a 190º entre 10-15 minuts. Quan estigui el forn calent, hi posem el motlle i el deixem a 190º amb calor a dalt i a baix durant 10 minuts i, passat aquest temps, abaixem la temperatura a 160º i el deixem així fins que estigui cuit, que normalment seran uns quinze minuts més, és a dir, un total de cocció de 25 minuts. Els últims 10 minuts el podem tapar amb paper d'alumini perquè no es cremi.</p><p>El traiem del forn i amb un pinzell l'untem tot amb mantega calenta perquè brilli. El deixem refredar abans de desemmotllar-lo.</p><p>Mentre es cou el brioix (o fins i tot abans, mentre està llevant), podem aprofitar per fer la <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2020/02/us-excita-empastifar-la-amb-salsa.html" target="_blank">beixamel</a> de la manera habitual. Quan estigui feta, la filmem a pell i així no s'hi faran crostes. Aprofitem també per fer el farciment. </p><p>Rentem i tallem l'albergínia a daus petits. Posem oli en una paella i la fregim. Hi afegim una mica de sal. Quan estigui, hi barregem un parell de cullerades generoses de beixamel per tenir un farciment ben amorosit.</p><p>Desemmotllem el brioix i el tallem longitudinalment per poder farcir-lo. Estenem una capa generosa d'albergínia a la part de baix i la tapem amb la part de dalt. Banyem el brioix amb beixamel, hi posem formatge ratllat i el posem al forn uns 15 minuts (els últims 5 minuts al gratinador).</p><p>El servim amb una bona amanida fresca.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6e5IH6FCvBc-j8jCyjucYUoUSD6kfSHjq_wyY31Tszn2Xo1fGbRLGXsr8ZHZumsv2SNhEfIlfh82YbFZ2-UyU286VdVNMKBjj2brmx9QnqSvIDj9nEoiNgVEnmTpQJ5E_DNJVstw41T12/s4608/IMG_20210314_105925.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6e5IH6FCvBc-j8jCyjucYUoUSD6kfSHjq_wyY31Tszn2Xo1fGbRLGXsr8ZHZumsv2SNhEfIlfh82YbFZ2-UyU286VdVNMKBjj2brmx9QnqSvIDj9nEoiNgVEnmTpQJ5E_DNJVstw41T12/w400-h300/IMG_20210314_105925.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguQuqY1gTeu7GoJtEeVP-qkV1aZqP3Of5UiTqV9jnLWWLyDLEAzNgAoaEalWDPMKk-OlsLVK_o_Wv5FYMgTxBWo8dkbI4LiYCA0kKAGbSrUva82GwgGyM7eszXQtV22L3BNIavx1ep-CF_/s4608/IMG_20210314_112540.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguQuqY1gTeu7GoJtEeVP-qkV1aZqP3Of5UiTqV9jnLWWLyDLEAzNgAoaEalWDPMKk-OlsLVK_o_Wv5FYMgTxBWo8dkbI4LiYCA0kKAGbSrUva82GwgGyM7eszXQtV22L3BNIavx1ep-CF_/w400-h300/IMG_20210314_112540.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4RTQoLCeVpgYdteCjt3FEW3QAgGrrA-eYQOWukFckSMvOF19c6_uEg8riK3Kng9MHfZS6KQk1NKnn282km46CenS1iFmuicZ5q4LGsFPkvbewi_ivYA-osZk4y6QBr_SUMSkwOvePr4C0/s4608/IMG_20210314_143744.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4RTQoLCeVpgYdteCjt3FEW3QAgGrrA-eYQOWukFckSMvOF19c6_uEg8riK3Kng9MHfZS6KQk1NKnn282km46CenS1iFmuicZ5q4LGsFPkvbewi_ivYA-osZk4y6QBr_SUMSkwOvePr4C0/w400-h300/IMG_20210314_143744.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrqveEdxPHBASBlmqJ3hjnzrdsN7nV0KMWvEe0BbxTftRm-eprTItB-AGie3kYrAru1oAnMkCnKyLFcCA7tNn7K29a1YFWWea_AslfwcWbt_Ho9JcZIKs9R81M1fqvgfClrTQEGKxL65Z3/s4608/IMG_20210314_144130.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrqveEdxPHBASBlmqJ3hjnzrdsN7nV0KMWvEe0BbxTftRm-eprTItB-AGie3kYrAru1oAnMkCnKyLFcCA7tNn7K29a1YFWWea_AslfwcWbt_Ho9JcZIKs9R81M1fqvgfClrTQEGKxL65Z3/w400-h300/IMG_20210314_144130.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIQmoRJOQcpMbBQno5Od-pbaz67ypAuyyR61shyphenhyphenLGRbWHEYiMTj9_yi5zGLX8Y3h0dG22ZCzyr95_jvYmuEaBQWisKS2pn9g7dUulSZYymYIxpW2AvF944dURmWgUgREa9HgrPz78fflik/s2048/brioix+%25282%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIQmoRJOQcpMbBQno5Od-pbaz67ypAuyyR61shyphenhyphenLGRbWHEYiMTj9_yi5zGLX8Y3h0dG22ZCzyr95_jvYmuEaBQWisKS2pn9g7dUulSZYymYIxpW2AvF944dURmWgUgREa9HgrPz78fflik/w400-h300/brioix+%25282%2529.jpg" width="400" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-43406448015160076232021-03-13T19:51:00.001+01:002021-04-04T09:26:57.492+02:00Duet de mongetes per celebrar la vida<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKNv4MiVQiefv5Nz70NR4KUlsv49DuYIwoKfiHezKogaETWm4sWltxNxu75NfjE1kM5jxiYpIhsQR0MSLIANlHx60eRQblO3PH02oTyzN35KbMAVRaQ5m1aNeiFVoIVV4DACyrgF9CukH/s4608/IMG_20210227_181718.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKNv4MiVQiefv5Nz70NR4KUlsv49DuYIwoKfiHezKogaETWm4sWltxNxu75NfjE1kM5jxiYpIhsQR0MSLIANlHx60eRQblO3PH02oTyzN35KbMAVRaQ5m1aNeiFVoIVV4DACyrgF9CukH/w640-h480/IMG_20210227_181718.jpg" width="640" /></a></div><p></p><blockquote><p><span> </span>Ja he dinat i ara descriuré la casa. Però, si m'ho permeteu, abans diré que per dinar he menjat i he gaudit gustosament del següent: torrades calentes amb mantega i pasta d'anxoves, seguides de mongetes estofades i mongetes vermelles amb api picat, tomàquets, suc de llimona i oli d'oliva. (Un oli d'oliva realment bo, d'aquells que són saborosos de veritat, és essencial; n'he portat provisions de Londres.) Uns pebrots verds haurien estat un complement fantàstic, però a la botiga del poble (a uns tres quilòmetres d'agradable caminada) no n'hi havia. (No hi ha ningú que reparteixi a domicili en un indret tan remot com Shruff End, de manera que ho porto tot, fins i tot la llet, del poble.) Després, plàtans amb nata i sucre blanc. (Els plàtans s'han de tallar, <i>mai</i> fer-ne puré, i la nata ha de ser lleugera.) I, llavors, galetetes salades amb mantega de Nova Zelanda i formatge de Wensleydale. Naturalment, mai no toco cap formatge estranger. Els nostres formatges són els millors del món. Amb aquest banquet m'he begut gairebé del tot una ampolla de Muscadet del meu modest <span style="text-align: justify;">«</span>celler<span style="text-align: justify;">»</span>. He menjat i he begut a poc a poc, tal com s'ha de fer (cuinar de pressa, menjar a poc a poc), i sense distraccions com ara (gràcies al cel) converses o lectura. La veritat és que menjar és tan agradable que, fins i tot, s'hauria de provar de fer sense pensar en res. És evident que llegir i pensar són coses importants, però, valga'm Déu!, el menjar també ho és. Quina sort que tenim de ser animals que mengen! Cada àpat hauria de ser un plaer, i hauríem de beneir cada dia que ens porti una bona digestió i el preciós do de la gana.</p><p><span> </span>No sé si mai escriuré el meu <i>Llibre de receptes de quatre minuts de Charles Arrowby</i>. Evidentment, els <span style="text-align: justify;">«</span>quatre minuts<span style="text-align: justify;">»</span> fan referència al temps de preparació activa i no inclouen el temps de cocció no supervisat. He fullejat diversos llibres considerats de cuina <span style="text-align: justify;">«</span>ràpida<span style="text-align: justify;">»</span>, però acostumen a ser enganyosos: a la pràctica, els seus <span style="text-align: justify;">«</span>quinze minuts<span style="text-align: justify;">»</span> n'acaben sent trenta, i inclouen instruccions com ara <span style="text-align: justify;">«</span>prepareu una pasta per arrebossar lleugera<span style="text-align: justify;">»</span>. Les persones saludables i serioses a qui aniria adreçat el meu llibre no necessàriament sabrien preparar una pasta per arrebossar lleugera o potser ni tan sols sabrien què és. Però serien hedonistes. En el menjar i el beure, com en moltes altres coses (no totes), els plaers simples són els millors, com sap qualsevol egoista intel·ligent. Una vegada en Sidney Ashe es va oferir a iniciar-me en els plaers del vi anyenc. Li vaig dir que no amb menyspreu. En Sidney no pot suportar el vi corrent i no és feliç si no beu alguna cosa cara que porti una data escrita. ¿Per què hem de destruir gratuïtament el propi paladar pel vi barat? (I, evidentment, quan dic això no em refereixo a aquells beuratges que tenen gust de plàtan.) Un dels secrets d'una vida feliç són els petits plaers continuats, i si alguns d'ells poden ser barats i aconseguir-se de pressa, molt millor. La vida del teatre sovint m'impedia gaudir d'àpats de debò, i en el passat no sempre he pogut menjar a poc a poc, però sí que he après a cuinar de pressa. Evidentment, pot ser que els meus mètodes (sobretot la meva liberalitat en l'ús de l'obrellaunes) escandalitzin els beneits, i les diverses persones (principalment les noies: la Jeanne, la Doris, la Rosemary i la Lizzie) que m'animaven a publicar les meves receptes ho feien amb un aire de divertida condescendència. El teu nom farà que el llibre es vengui, insistien sense gens ni mica de tacte. <span style="text-align: justify;">«</span>Els àpats d'en Charles no són més que pícnics<span style="text-align: justify;">»</span>, va afirmar un dia la Rita Gibbons. Sí, bons, i fins i tot magnífics pícnics. I permeteu-me dir aquí que, <i>òbviament</i>, els meus convidats <i>sempre </i>seuen correctament a taula, sense fer equilibris amb els plats als genolls, i que <i>sempre</i> tenen tovallons com cal, mai de paper.</p><p><span> </span>El menjar és una qüestió profunda i, dit sigui de passada, una cosa sobre la qual cap escriptor no menteix.</p><p>Iris Murdoch (2017). <i>El mar, el mar</i> (trad. Laura Baena). Barcelona: Edicions de 1984 (pàg. 18-20).</p></blockquote><p></p><p>Va ser llegir aquest passatge i saber que havia de sortir al blog. El que m'ha costat és tallar-lo, perquè l'Iris Murdoch va enfilant una darrere l'altra tota l'artilleria de reflexions sobre el menjar i la cuina que són dignes de comentar: quina meravella! No sé ni per on començar, amb tantes veritats que ens etziba sense deixar-nos temps per respirar. A veure, sí, anem a pams, pensar i llegir són importants, però per descomptat que menjar també ho és! Cada àpat hauria de ser un plaer. Un dels secrets d'una vida feliç són els petits plaers continuats. Per què hem d'espatllar-nos el paladar amb el vi barat? Per no parlar dels llibres de cuina, amb receptes de quinze minuts que acaben convertint-se en trenta i amb unes instruccions que només entenen els que ja saben cuinar i no els cal llegir-les. Ha, ha, ha! És absolutament genial.</p><p>El seu guisat de mongetes amb api picat, tomàquet i oli d'oliva m'ha fet pensar en un plat molt mediterrani i, seguint els seus consells, m'he permès jo també tornar-me liberal en l'ús de l'obrellaunes i fer servir els llegums ja cuits. No sé si el resultat passaria pel sedàs de les receptes de quatre minuts de Charles Arrowby. Proveu-ho vosaltres mateixos i m'ho dieu. I recordeu que el menjar és una cosa sobre la qual cap escriptor no menteix!</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Duet de mongetes a la toscana</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><p>400 g de mongetes blanques cuites</p><p>400 g de mongetes vermelles cuites</p><p>1 ceba de Figueres</p><p>3 grans d'all</p><p>1 branca d'api</p><p>3 tomàquets madurs</p><p>200 g de xampinyons</p><p>Farigola</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p>Sal, pebre negre</p><p>Rentem i colem les mongetes. Pelem, rentem i piquem la ceba. Pelem i piquem els alls. Rentem i piquem l'api. Rentem i tallem els xampinyons. Ratllem els tomàquets.</p><p>En una cassola, hi posem un bon raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, hi afegim els xampinyons i deixem que es daurin. Quan estiguin al punt, els traiem del foc. En el mateix oli, sofregim l'all, la ceba i l'api fins que estiguin transparents. Hi afegim el tomàquet ratllat i la farigola, i deixem que es redueixi una mica el sofregit. Rectifiquem de sal i pebre.</p><p>Hi afegim les mongetes i els xampinyons que teníem reservats, i deixem que faci xup-xup una estona perquè s'integrin els sabors. Ho podem remenar amb la cassola o, si ho fem amb una cullera de fusta, ho hem de fer amb molt de compte perquè no es trenquin les mongetes.</p>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-29646372850381316832021-03-05T09:00:00.079+01:002021-04-04T09:27:25.199+02:00Amb els agrassos d'Alcínous farem una salsa verda<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil1OaG_HgnStsI-HzC09GCfYoxiyoKniiwdX66SFvo2xvVLRdRYmmQ3xxqOoOjm1o2NFDim0NgQtmW8CJh7mIYOpTXZaLiSGM2xvaZaG6I5DU91nB3PrwSM421ASw79Ed5Beaoyw8fR0le/s4608/IMG_20210227_173227.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil1OaG_HgnStsI-HzC09GCfYoxiyoKniiwdX66SFvo2xvVLRdRYmmQ3xxqOoOjm1o2NFDim0NgQtmW8CJh7mIYOpTXZaLiSGM2xvaZaG6I5DU91nB3PrwSM421ASw79Ed5Beaoyw8fR0le/w640-h480/IMG_20210227_173227.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p></p><blockquote><p></p><p>I, part de fora la clasta, hi ha un hort, tocant a la porta,</p><p></p><p>gran, ben bé d'un jornal, voltat d'una tanca seguida.</p><p>Creixen allí, de primer, tot d'arbres alts i ufanosos, </p><p>pereres i magraners i pomeres d'uns fruits que relluen,</p><p>figueres de dolçor i oliveres plenes d'ufana.</p><p>Mai d'aquests arbres no es veu que fruit s'afolli ni manqui,</p><p>ni d'hivern ni d'estiu, en tot l'any; ans el zèfir, que hi bufa</p><p>sempre, quan l'un apunta, en madura ja un altre, i la pera</p><p>sobre la pera envelleix, i la poma sobre la poma,</p><p>sobre el raïm el raïm i la figa sobre la figa.</p><p>Hi ha després una vinya de molt de fruit, arrelada,</p><p>l'una part de la qual, la solana, en un lloc descobert,</p><p>cou al sol, i els raïms, dels uns en fan la verema</p><p>mentre, els altres, ja els fonyen; però més enllà hi ha els agrassos,</p><p>uns que treuen la flor i uns altres que a penes negregen.</p><p>Vénen per fi, vorejant la darrera tira, verdures</p><p>de tota mena, en rengles perfets, que tot l'any tenen llustre.</p><p>Dintre hi ha dues fonts que ragen, l'una escampant-se </p><p>pertot arreu del verger; i l'altra, girant, va per sota</p><p>del llindar de la clasta davant la casa alterosa;</p><p>i és d'allí que anava a treure aigua la gent de la vila.</p><p>Tals eren els dons jocunds dels déus a la casa d'Alcínous.</p><p>Homer (1953). <i>L'Odissea</i> (traducció poètica de Carles Riba). Barcelona: Editorial Alpha (VII, pàg. 128-129).</p></blockquote><p></p><p>Com cada dia 5, l'Abril i l'Ana María de <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2021/03/febrero-2021-gastronomia-medieval-ii-le.html" target="_blank">Cooking the chef</a> ens han plantejat un nou repte. Aquesta vegada havíem de triar una recepta del llibre <i>Le viandier</i>, de Guillaume Tirel dit Taillevent. Això cada cop és més difícil, però no ens rendim. Ha estat molt interessant conèixer aquest llibre escrit en francès antic i triar-ne una recepta per reproduir a casa. La veritat és que n'hi ha per triar i n'hauria fet més d'una, però de seguida em vaig sentir temptada per l'agràs (en francès, <i>verjus</i>) perquè és un ingredient que només coneixia dels llibres medievals (i una mica més antics i tot, com el que precedeix aquestes ratlles) i que no em pensava pas que pogués trobar avui dia. Així que d'això es tractava el plat, de recuperar un ingredient, i per això he triat aquesta preciosa descripció del jardí d'Alcínous per il·lustrar-ho.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiduSudmPHlLfDtLuVugioaYFBnW_B5uWxAtVKPYfhMfPJi3X-EJQXDP8LLa6VU4GOm6ZN6W0yt_4Hyjwc6jO9spp4GfOS8Fa4O-LgcseWE_AeflALKCgWvpILVNoZN_Ispl4XENIiBMW-d/s4608/IMG_20210227_130623.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiduSudmPHlLfDtLuVugioaYFBnW_B5uWxAtVKPYfhMfPJi3X-EJQXDP8LLa6VU4GOm6ZN6W0yt_4Hyjwc6jO9spp4GfOS8Fa4O-LgcseWE_AeflALKCgWvpILVNoZN_Ispl4XENIiBMW-d/w300-h400/IMG_20210227_130623.jpg" width="300" /></a></div><br /><p>L'agràs és el suc extret del raïm verd. Es feia servir com a condiment en la cuina medieval, però actualment encara s'utilitza a les cuines de França, Síria, el nord de l'Iran i l'Azerbaidjan, i podem dir que a casa nostra s'està recuperant en l'alta gastronomia. Té una acidesa suau, de manera que és refrescant, però no emmascara el gust dels altres ingredients perquè no és tan fort com la llimona o el vinagre. Ha estat tot un descobriment.</p><p>Com a recepta, m'he decantat per fer una salsa verda, que he vist que solia acompanyar molts plats de carn i de peix. Aquí en teniu la recepta.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Saulce verte (salsa verda)</span></h3><p></p><blockquote>"Prennés pain, percil, gingembre, broiés bien et deffaites de verjus et vin aigre."</blockquote><p></p><p>És ben senzill: pa, julivert i gingebre, ben trinxat i dissolt en agràs i vinagre.</p><p>Val a dir que jo he fet la meva versió i hi he posat el pa torrat i oli en lloc de vinagre. La recepta de <i>Le viandier</i> ja l'heu vist. Ara us explico la meva.</p><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><p>1 llesca grossa de pa torrat (1 llesca de pa de Valls de mig quilo, sense la crosta)</p><p>1 manat de julivert</p><p>1 tros de gingebre</p><p>1 got d'agràs</p><p>1 got d'oli d'oliva verge extra</p><p><br /></p><p>Torrem el pa i en traiem la crosta. Rentem el julivert i en traiem les tiges, hi deixem només les fulles. Pelem el gingebre i el tallem a rodanxes. Ho posem tot a la batedora i hi afegim un got d'agràs i la mateixa quantitat d'oli. Ho triturem tot fins que quedi una consistència de salsa cremosa. Ho tastem i, si cal, hi afegim un polsim de sal i de pebre.</p><p>M'ha recordat llunyanament el pesto, potser pel color i la consistència. Jo l'he afegit al damunt d'un verat cuinat a la planxa i l'he trobat extraordinari, però se li pot donar molts altres usos. Per exemple, per amanir unes fulles de ruca i uns encenalls de parmesà.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi64b7UsJzP-NFFuiDpFholn958v66kuFzPj9ceVKv3dOHCs6x_4091NHYTnIy4YEuA6ASlbJtqtvb9LlxDXbF73NMpiAXTLXuSCCecmBS638P9OscDK9YJu5obFuYK3n_78bpqoz3E28rS/s4608/IMG_20210301_145926.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3178" data-original-width="4608" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi64b7UsJzP-NFFuiDpFholn958v66kuFzPj9ceVKv3dOHCs6x_4091NHYTnIy4YEuA6ASlbJtqtvb9LlxDXbF73NMpiAXTLXuSCCecmBS638P9OscDK9YJu5obFuYK3n_78bpqoz3E28rS/w400-h275/IMG_20210301_145926.jpg" width="400" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-82122194173524837642021-02-20T20:34:00.003+01:002021-04-04T09:28:36.895+02:00Es fa el silenci i puc gaudir de la mussaca<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho0-aHFjVnaRhmGQQnQY3IakPdVWQ5Y9zr_6LMNkigJ9fpsZ5LMNN_AMii8u_G7yTOpyOft2WgXe2AVLlAh1BDQFEmVRQKpL1EfGKkh4gaknC56B2bdu2lwN9cwvViEZZ7Qbbw330cljAG/s4608/IMG_20210214_145103.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho0-aHFjVnaRhmGQQnQY3IakPdVWQ5Y9zr_6LMNkigJ9fpsZ5LMNN_AMii8u_G7yTOpyOft2WgXe2AVLlAh1BDQFEmVRQKpL1EfGKkh4gaknC56B2bdu2lwN9cwvViEZZ7Qbbw330cljAG/w640-h480/IMG_20210214_145103.jpg" width="640" /></a></div><p></p><blockquote><p><span> </span>—¿Et quedaràs fins que s'acabin les notícies o faràs una visita al teu diccionari, com sempre? —em pregunta l'Adrianí.</p><p><span> </span>—Em quedo —li responc, perquè estic angoixat i necessito concentració per al diccionari <i>Dimitrakos</i>.</p><p><span> </span>—Jo, havent de suportar els teus assassinats, i tu, les notícies que a mi m'agraden. Ves per on, avui realment semblem un matrimoni ben avingut —comenta rient.</p><p><span> </span>És cert, l'únic que m'agrada de les notícies és la crònica negra, perquè sempre hi ha alguna novetat. En canvi, la crònica política sempre és igual: el Govern diu que tot va bé i que tot està sota control, mentre que l'oposició l'ataca perquè tot ho fa malament. Tot això adobat, evidentment, amb comentaris malignes sobre la crueltat dels polítics alemanys cap a Grècia.</p><p><span> </span>Miro la pantalla, però en realitat tinc el cap en un altre lloc. No dubto que a la presentadora i a la meva dona els impressiona l'originalitat del comunicat; en canvi, per a la policia una reivindicació escrita a mà, com en el cas d'en Fokidis, i una altra dictada per telèfon només volen dir maldecaps i enrenou. D'altra banda, ens enfrontem a un expert en bombes que sap perfectament com elaborar i com col·locar artefactes explosius. Això encaixa amb el perfil d'un terrorista. En canvi, no hi encaixen gens la manera de reivindicar els atemptats ni el fet d'amagar-ne les causes. Per norma general els terroristes expliquen de manera detallada per què assassinen les seves víctimes, fent gala de tota la retòrica ideològica possible.</p><p><span> </span>El mòbil em treu de les meves cabòries. Torno a sortir al rebedor per sentir millor què m'ha de dir en Dermitzakis.</p><p><span> </span>—Han trucat a tres cadenes i els han dictat el comunicat. A la mateixa hora, poc abans de l'inici dels butlletins informatius. En dos casos la veu era masculina i en una, femenina. Estic segur que han trucat des de cabines telefòniques.</p><p><span> </span>—Jo també.</p><p><span> </span>Deixem la resta per a l'endemà al matí i pengem. Mentrestant, s'han acabat les notícies i l'Adrianí ha tornat a la cuina a preparar el sopar. </p><p><span> </span>M'assec al sofà per posar una mica en ordre les idees. Després de dos atemptats, es comença a formar la imatge d'un terrorista que posa bombes, una mena de genet solitari assistit per un grup de suport. Un grup format, segons tots els indicis, per gent de cinquanta anys, fet que complica més les coses perquè no serà fàcil localitzar un terrorista i uns còmplices d'aquesta edat. Als de l'Antiterrorista no els farà cap gràcia, però nosaltres no estem per tirar coets.</p><p><span> </span>—El sopar és a taula —em crida l'Adrianí.</p><p><span> </span>M'aixeco per anar a la cuina, però novament em sona el mòbil. Aquest cop és el sotsdirector. [...]</p><p><span> </span>—Demà ens hauríem de veure amb el director, perquè l'informi de tot. És millor que l'hi expliqui vostè en persona.</p><p><span> </span>—D'acord, però a primera hora de la tarda, si és possible, que tingui temps de fer les meves indagacions i decidir quins han de ser els pròxims moviments.</p><p><span> </span>M'hauria d'haver mossegat la llengua i no dir res, em maleeixo a mi mateix, perquè segurament demà tampoc no veuré el meu net.</p><p><span> </span>—D'acord. Quan acabi, passi pel ministeri.</p><p><span> </span>Mentre vaig cap a la cuina prenc una decisió: no penso deixar que les raons ocultes d'uns terroristes m'impedeixin veure el meu net.</p><p><span> </span>L'Adrianí ha cuinat mussaca. No ho entenc. Novament m'admira d'on treu el temps per fer-ho tot.</p><p><span> </span>—Demà espera'm a casa de la Katerina, que passaré a veure el net —li comunico.</p><p><span> </span>—Perfecte. Aleshores prepararé sopar. Li diré a en Zisis que vingui també, així veurà el fillol.</p><p><span> </span>Aquí s'acaba la conversa. Es fa el silenci i puc gaudir de la mussaca. Després de les verdures farcides, la meva segona debilitat són les albergínies, tal com les cuina la meva dona quan fa aquest plat.</p><p>Petros Màrkaris (2020). <i>L'hora dels hipòcrites</i>. Barcelona: Tusquets ("L'Ull de Vidre, pàg. 156-158).</p><p></p></blockquote><p><br /></p><p>Fa poc vaig fer un taller de cuina grega de temporada amb la Myrto Kalle de <a href="https://www.myrtoskitchen.com/" target="_blank">Myrto's kitchen</a> i una de les receptes que s'hi elaborava era la mussaca. Com passa amb tots els plats típics, a cada casa hi ha una versió, i jo vaig voler fer, amb petites adaptacions, la que ens va ensenyar la Myrto. He estat a Grècia dues vegades i he anat tot sovint a restaurants grecs, però no recordava que la mussaca portés patata, així que em va sorprendre gratament. Tal com ens va dir ella, es tracta d'adaptar-la a les verdures que hi ha de temporada, així que a l'estiu és ideal posar-hi albergínia i carbassó, i a l'hivern, s'hi poden posar més patates, però també s'hi poden posar moniatos, bolets o altres verdures.</p><p>En aquest taller, organitzat per Terra Veritas, vam veure una versió de mussaca clàssica, amb carn, i una versió vegetariana, amb llenties. Les he fet totes dues i m'han agradat molt, però crec que la versió vegetariana es podria millorar si aconseguim fer una textura més similar a la de la carn i per això prefereixo fer unes quantes proves abans de publicar-la. De moment, us ensenyo la meva adaptació de la versió amb carn de la Myrto.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Mussaca</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><p><i>Per a les capes de verdures</i></p><p>3 patates</p><p>2 albergínies (la Myrto hi posava 1 albergínia i 1 carbassó)</p><p>Oli d'oliva</p><p>Farigola</p><p>Sal i pebre negre</p><p><i>Per a la carn</i></p><p>300 g de carn picada de vedella</p><p>1 ceba</p><p>1 gra d'all (la Myrto hi va posar mitja culleradeta d'all negre)</p><p>1 pastanaga</p><p>1 branca d'api</p><p>400 g de tomàquet natural triturat</p><p>Oli d'oliva (la Myrto hi va posar mantega ghee)</p><p>Nou moscada</p><p>Farigola</p><p>Julivert</p><p>Sal</p><div><i>Per a la beixamel</i></div><p>60 g de mantega</p><p>60 g de farina convencional</p><p>700 ml de llet</p><p>Pebre molt</p><p>Nou moscada</p><p>80 g de parmesà ratllat</p><p><br /></p><p>No és un plat difícil, però és una mica elaborat. El secret és fer-lo amb temps i amb paciència, que tot es vagi fent al seu ritme i no voler que es faci ràpid. Vaja, el secret de la cuina, en general.</p><p>Primer preparem les capes de verdures. Pelem i rentem les patates i les tallem a rodanxes fines. En la plàtera que utilitzarem, ja podem fer una capa amb les patates perquè van crues i es couen al forn.</p><p>Rentem l'albergínia i la tallem longitudinalment perquè ens anirà millor per fer capes que si les tallem a rodanxes. Les fem a la planxa amb poc oli i les reservem. A Grècia, tradicionalment es fregeixen, però llavors el plat és molt més oliós i calòric. La Myrto les va fer a la planxa (tant l'albergínia com el carbassó) i vaig trobar que era una gran idea. A més, com que després les coem al forn, tampoc cal que hi afegim molt d'oli perquè quedin ben cuites de dins.</p><p>Pelem, rentem i piquem la ceba. Pelem, rentem i piquem la pastanaga. Pelem i piquem l'all. Rentem i piquem l'api. En una paella, hi tirem un raig d'oli d'oliva i, quan estigui calent, hi afegim les verdures que acabem de preparar. Quan la ceba comenci a estar translúcida hi afegim la sal, el pebre, la nou moscada, la farigola i l'orenga, deixem que es cogui un parell de minuts i hi afegim la carn picada. Amb una cullera de fusta, anem desfent els grumolls de carn i la deixem a la paella fins que estigui daurada. Hi afegim el tomàquet i ho sofregim tot. Ho retirem del foc i hi afegim el julivert picat en trossos grans.</p><p>Mentre es cou la carn, podem anar avançant la beixamel. Posem la mantega en un cassó i deixem que es fongui. Hi afegim la farina i remenem fins que s'hagi integrat amb la mantega i no n'hi hagi de crua. Hi afegim la llet calenta a poc a poc sense deixar de remenar perquè no es facin grumolls. Quan s'hagi absorbit tota la llet, apaguem el foc i hi afegim la sal, el pebre, la nou moscada i el parmesà ratllat (la Myrto hi afegeix també un rovell d'ou, però jo no ho vaig fer), ho remenem bé i ho reservem (si veiem que encara falta una estona perquè es cogui la carn, la podem tapar amb film perquè no es faci crosta).</p><p>Preescalfem el forn a 180 ºC amb ventilador, mentre muntem la mussaca. Recuperem la plàtera on havíem fet la capa de patates i hi posem dues capes d'albergínies al damunt (o primer una capa d'albergínia i després una capa de carbassó si hem optat per fer les dues verdures). Afegim dues cullerades de salsa beixamel a la barreja de carn i ho barregem. Al damunt de l'albergínia, fem una capa amb la carn. Ho cobrim amb la beixamel i hi posem parmesà al damunt.</p><p>Posem la mussaca al forn 35-40 minuts. Quan estigui cuita, la traiem del forn i la deixem refredar. La servim amb una amanida fresca i una copa de retsina glaçada.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh20TXVeMwZHpIeLlcny3trI9-uA8pnaiXIzafVXcfiiXKkIX070xcvlRa2Q0rn09-IN-BBdqnnxBveepIAbEMg9X9VW2DaeIX3Pro1luZH3R5mwmJvD6WOfWcuK3xyP4UbrUWthsrJuxvL/s4608/IMG_20210214_124426.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh20TXVeMwZHpIeLlcny3trI9-uA8pnaiXIzafVXcfiiXKkIX070xcvlRa2Q0rn09-IN-BBdqnnxBveepIAbEMg9X9VW2DaeIX3Pro1luZH3R5mwmJvD6WOfWcuK3xyP4UbrUWthsrJuxvL/w400-h300/IMG_20210214_124426.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem les verdures a la planxa.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSwAEYzd_PiF_3bkz6weeIwUArwo-v3WsG2RUWQQIyBJ9n7-CUFAJeZoylFW2DGSzNwWD7VJbEmyKPrUFdVgmVCAVBIGrQMhT-5ge1KJQ4l1zUkth_vlzyld_l9a57309PFDc2FgA11NgU/s4608/IMG_20210214_131223.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSwAEYzd_PiF_3bkz6weeIwUArwo-v3WsG2RUWQQIyBJ9n7-CUFAJeZoylFW2DGSzNwWD7VJbEmyKPrUFdVgmVCAVBIGrQMhT-5ge1KJQ4l1zUkth_vlzyld_l9a57309PFDc2FgA11NgU/w400-h300/IMG_20210214_131223.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sofregim l'all, la ceba, la pastanaga i l'api amb les espècies.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrHRauX4fif0BDDuRSmXFDDP4cokelKAyzYn0ykVQIWJkvqdqSSDJxqDJo8N5tqqFQcOzaYV_DrG9_ah6i7KaGceRMLwaNANsHY-Z1gh6bqRq-mibqL9xWrzJPfe_l3nocYeePgiVxbVzC/s4608/IMG_20210214_133527.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrHRauX4fif0BDDuRSmXFDDP4cokelKAyzYn0ykVQIWJkvqdqSSDJxqDJo8N5tqqFQcOzaYV_DrG9_ah6i7KaGceRMLwaNANsHY-Z1gh6bqRq-mibqL9xWrzJPfe_l3nocYeePgiVxbVzC/w400-h300/IMG_20210214_133527.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim la carn picada i l'anem trinxant amb una cullera de fusta.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiaOmiU3TjCie5oyagyK5easGfDiki6oItq_b5mpyajJNlc48jxADmwrFTx8ZssV3-uBXqcDTl471ZgUYy8yP0a2NdpPjl-CzHXRmygNQXmERZJ0xGM3kH73c3K6mm6E5LvPAMEdjlXlpH/s4608/IMG_20210214_135939.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiaOmiU3TjCie5oyagyK5easGfDiki6oItq_b5mpyajJNlc48jxADmwrFTx8ZssV3-uBXqcDTl471ZgUYy8yP0a2NdpPjl-CzHXRmygNQXmERZJ0xGM3kH73c3K6mm6E5LvPAMEdjlXlpH/w400-h300/IMG_20210214_135939.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quan estigui rossa, hi afegim el tomàquet.</td></tr></tbody></table><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheJo_0tErOlPL92FgR0CF6fjZ7n7AaHEvsqJjiXlwFSxj_pYPq_m5K5ujdcBbk1SZJMO2IDHaxSHiM6NhBV0xt4YtzVqEgnoLltdcMIJM4ozb_HUidO9J8QbTznBoAsj3b5BrLxjg8ZEh3/s4608/IMG_20210214_135946.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheJo_0tErOlPL92FgR0CF6fjZ7n7AaHEvsqJjiXlwFSxj_pYPq_m5K5ujdcBbk1SZJMO2IDHaxSHiM6NhBV0xt4YtzVqEgnoLltdcMIJM4ozb_HUidO9J8QbTznBoAsj3b5BrLxjg8ZEh3/w400-h300/IMG_20210214_135946.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem la beixamel.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNtU4qInW6eT9ps5jrveOXbGuEJVWlQk-MQXnAfRKROj6UPMqQ9M0t7kfmEHx8q1vCStW5rNGrszi5bsGFpmYwrlHUcivU1hzWLmC_HyA5Nyh4Tzs8FvSqg_s7tmOJqY4rlUK86M5_PuxO/s4608/IMG_20210214_124421.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNtU4qInW6eT9ps5jrveOXbGuEJVWlQk-MQXnAfRKROj6UPMqQ9M0t7kfmEHx8q1vCStW5rNGrszi5bsGFpmYwrlHUcivU1hzWLmC_HyA5Nyh4Tzs8FvSqg_s7tmOJqY4rlUK86M5_PuxO/w400-h300/IMG_20210214_124421.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem una capa amb les patates crues i al damunt hi posem l'albergínia.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgDnv2baSxzjmF52Qm0iVQOPOB13UNy6CY0hYYla9gXMvl1nCs4KNEV39f9AFhQefFjSALxXkpC1DbrPjETc1Re0O1K2mFZAwuNBlwxJY_UTEgCW2dD1rhQQ4f_LMtM2rPrkV9NA6OrgH/s4608/IMG_20210214_131241.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgDnv2baSxzjmF52Qm0iVQOPOB13UNy6CY0hYYla9gXMvl1nCs4KNEV39f9AFhQefFjSALxXkpC1DbrPjETc1Re0O1K2mFZAwuNBlwxJY_UTEgCW2dD1rhQQ4f_LMtM2rPrkV9NA6OrgH/w400-h300/IMG_20210214_131241.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem una segona cap d'albergínia.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyKQPJSXaAVdl2CoIHzy1geiHKkZdnamUMtOg_JdTFrXcffEWh9OJMJeSxS8Jj-zRryQ_qS-j7-47VH6LXWf2SqNOrfYbbkNjSbRL_KBRNMye-0xe4YGju2lSH2iij9aB9exPMjmtHfVOY/s4608/IMG_20210214_140630.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyKQPJSXaAVdl2CoIHzy1geiHKkZdnamUMtOg_JdTFrXcffEWh9OJMJeSxS8Jj-zRryQ_qS-j7-47VH6LXWf2SqNOrfYbbkNjSbRL_KBRNMye-0xe4YGju2lSH2iij9aB9exPMjmtHfVOY/w400-h300/IMG_20210214_140630.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem una capa amb la carn picada.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO7BlgDZ0enF3QITF4-K3qop01fMG7jQjo9e9NkvFNz2STKcM5pJvA8iidxdKVcsjjaRn_albA8hAGxr3b3GwxMnfvYYMZGwfVipOEoRCEs4PKRAhqwCbLJnK7i8bHsnloV8MJNdDx0_f2/s4608/IMG_20210214_140241.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO7BlgDZ0enF3QITF4-K3qop01fMG7jQjo9e9NkvFNz2STKcM5pJvA8iidxdKVcsjjaRn_albA8hAGxr3b3GwxMnfvYYMZGwfVipOEoRCEs4PKRAhqwCbLJnK7i8bHsnloV8MJNdDx0_f2/w400-h300/IMG_20210214_140241.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ho cobrim amb la beixamel.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbgctb2vK38NsW00BuBjMM-5Wuh7cur1HIKUmwzlHtoabxOak_al96nJr7hZmjIzazCnAbQUqRMVI3ILRHfjx2kIryHf4lXlUMoLEmFOczoRBos6vRYdrUuiC3dcaadEjQVXcJuBOphxr8/s4608/IMG_20210214_140351.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbgctb2vK38NsW00BuBjMM-5Wuh7cur1HIKUmwzlHtoabxOak_al96nJr7hZmjIzazCnAbQUqRMVI3ILRHfjx2kIryHf4lXlUMoLEmFOczoRBos6vRYdrUuiC3dcaadEjQVXcJuBOphxr8/w400-h300/IMG_20210214_140351.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi posem formatge ratllat al damunt.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYNB0hwx-sU7M241CKqAyP-Wq4xkCE_ACK8GmU9FIpXr_sePbsSgEtfwzX2eA9YGIdF5bVzGu9PFHtMWxXhtVhhd-YSAToSNg-nU8hYhx_fDmIyD7c_TEn_C1qdQ0kPS4ictb1naEecJ5d/s4608/IMG_20210214_144338.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYNB0hwx-sU7M241CKqAyP-Wq4xkCE_ACK8GmU9FIpXr_sePbsSgEtfwzX2eA9YGIdF5bVzGu9PFHtMWxXhtVhhd-YSAToSNg-nU8hYhx_fDmIyD7c_TEn_C1qdQ0kPS4ictb1naEecJ5d/w400-h300/IMG_20210214_144338.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ho posem al forn a 180º entre 35 i 40 minuts.</td></tr></tbody></table>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-70341129268327141902021-02-05T09:00:00.283+01:002021-02-20T20:44:26.583+01:00Aloma donà a Blanquerna carn rostida per esmorzar<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDL6FK7BOOCebk-t-UvSDB9PdPb-Cmgek7z2gbDYg7A8fzfqQdjlqudrq6pzlLY5AmapPvRaK8HfRa0ouJZEvdSVIkJS0RHdDypmXydtHT3Uu0EkMp3P4dt4MkHwJMu7uj1BjOfyI0mYqC/s4608/IMG_20210123_141316.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDL6FK7BOOCebk-t-UvSDB9PdPb-Cmgek7z2gbDYg7A8fzfqQdjlqudrq6pzlLY5AmapPvRaK8HfRa0ouJZEvdSVIkJS0RHdDypmXydtHT3Uu0EkMp3P4dt4MkHwJMu7uj1BjOfyI0mYqC/w640-h480/IMG_20210123_141316.jpg" width="640" /></a></div><blockquote>"Quant Blanquerna hagué ·VIII· anys, son pare Evast lo posà a estudi, e féu-li mostrar seguons és contengut en lo llibre de <i>Doctrina pueril</i>, hon és recontat que hom en lo principi deu amostrar a son fill en vulgar, y deu-li donar doctrina y conex[en]ça dels articles de la fe, y dels deu manaments de la lley, e dels set sagraments de sancta mare Sglésia, y de les set virtuts, e dels set peccats mortals, y de les altres cosses que·s contenen en lo dit libre.<p></p><p>Un dia se sdevengué que Aloma donà a son fill Blanquerna, ans que anàs a la escola de matí, a almorsar carn rostida, e despuix li donà hun flaó que menjàs en la scola, si li venia sabor de menjar. Quant Evast, son pare, ho sabé, reprès en gran manera a Aloma, e dix-li que als infants no deu hom donar a almorzar, dematí, sinó pa tant solament, perquè no se avesen a ésser guolós ni llépols, e perquè no perden la sabor de menjar en taula quant és ora de dinar; car per menjar pa a soles, los infants no·y troben tal sabor que costrenguen a natura ses operacions per molt menjar, y de pa que hom no·ls ne deu donar si ja ells no·l demanen.</p><p>De totes coses de menjar fon Blanquerna acostumat e veat de menjar, per tal que natura no se habituàs en ell a una vianda més que a altra; e fon-li vedat lo vi fort y lo massa amerat, e forts salses que destruexen la calor natural."</p><p>Ramon Llull (1935). <i>Libre de Evast e Blanquerna</i>. Barcelona: Editorial Barcino (pàg. 31-32).</p></blockquote><p></p><p>Després del descans de les festes nadalenques, reprenem el recorregut històric del repte <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2021/02/enero-2021-gastronomia-medieval-i-el.html" target="_blank">Cooking the chef</a>. Aquest mes es tractava de fer una recepta del <i>Llibre de Sent Soví</i>, el primer receptari català de l'edat mitjana i el primer escrit en una de les llengües de la península Ibèrica (trobem escrit en àrab el receptari d'Ibn Razin, datat cap al 1260, en el qual ens vam basar per treballar la cuina d'al-Àndalus, podeu veure la recepta de l'<a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2020/11/en-honor-la-sultana-va-crear-un-gran.html" target="_blank">alboronia</a>).</p><p>El <i>Llibre de Sent Soví</i> està datat el 1324, així que m'ha semblat interessant agafar com a text literari un fragment del <i>Llibre d'Evast i Blanquerna</i> de Llull, el primer assaig de novel·la biogràfica i social en les literatures d'Occident, datat entre 1283 i 1285. I amb això ja podem tenir un panorama medieval complet.</p><p>Les receptes del <i>Llibre de Sent Soví</i> s'adrecen a cuiners experts, no al públic general, i estan enfocades a recordar a grans trets en què consisteix una recepta o a solucionar problemes habituals, com ara què es pot fer davant la manca d'un ingredient o com es pot saber si un menjar està cuit. Això fa que no siguin receptes com les que trobem actualment en els llibres de cuina, explicades pas a pas, sinó que són indicacions generals, plenes de llacunes i sovint hi falten passos imprescindibles. Per a mi aquesta ha estat la dificultat més gran a l'hora de fer una recepta, més que la llunyania cronològica i lingüística, que en certa manera també han estat presents.</p><p>Tenint en compte aquestes dificultats, crec que l'única opció possible era fer una recepta semblant a la que s'intueix al llibre amb ingredients que fossin presents a l'època i aquesta ha estat la meva tria. Espero que us agradi tant com a mi.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Espatla de moltó farcida</span></h3><p>A partir de la recepta del <i>Llibre de Sent Soví</i></p><p></p><blockquote><p>"46 Espatla de moltó farcida</p><p>Si vols farcir espatla de moltó en ast, lleva'n molta carn, exceptat lo blasco e el cap de l'espatla, que romanga un poc per l'ast, que pusca passar. La carn sia perbullida ab carnsalada e ab juivert e d'altres bones herbes. E quan serà perbullit, capola-ho tot ensems; e metets-hi ous e de bones espècies e alls e panses. E fets que sia sabent.</p><p>E aprés hajats una tela de moltó e sia remullada ab aigua tèbea, e posa-la sobre lo tallador; e posa-li l'ast dessús. E aprés hages lo farciment e posa'l sobre l'espatla, e cobri-la ab tela e lliga-ho bé ab fil netament."</p><p>Joan Santanach (ed.) (2014). <i>Llibre de Sent Soví</i>. Barcelona: Barcino ("Set Portes. Receptaris Històrics de Cuina Catalana", pàg. 218, 220).</p></blockquote><p></p><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (3-4 p.)</span></h4><p>1 espatlla de xai desossada</p><p>100 g de bacon no fumat</p><p>150 g de carn picada de vedella</p><p>1 ou</p><p>Pa ratllat</p><p>Un grapat de julivert</p><p>Farigola</p><p>6 grans d’all</p><p>6 claus d'espècie</p><p>Canyella</p><p>Sal, pebre negre</p><p>40 g de panses (me les he descuidat, ai, mare, quin cap!</p><p>Aquesta és la meva reinterpretació de la recepta del <i>Llibre de Sent Soví</i>, val a dir que bastant inspirada en el <a href="http://www.sentsovi.cat" target="_blank">Blog del Sent Soví</a>, que, si no coneixeu, val molt la pena que hi doneu un cop d'ull. </p><p>Vaig demanar al carnisser que em desossés l'espatlla de xai perquè jo no tenia l'opció de coure a l'ast i tampoc sabria com fer-ho. L'espatlla va quedar perfecta, tota desossada i no vaig voler treure'n bocins de carn per bullir-los amb la cansalada i després picolar-los, així que vaig folrar-la amb llenques de <i>bacon</i> no fumat i la vaig farcir amb carn picada de vedella ben amanida perquè fos ben <i>sabent</i>, és a dir, saborosa. No sé si és l'efecte Sent Soví, però tinc la impressió que m'estic precipitant en l'explicació i estic donant coses per sabudes. Aturo aquest fil i retorno a la recepta per mirar d'explicar-la pas a pas.</p><p>Pelem i rentem la ceba. Rentem el julivert i pelem els alls. Ho piquem tot. Triturem els claus al morter. En un bol hi posem la carn picada i l'amanim amb sal i pebre, els claus picats, la canyella, la farigola, l'ou i el pa ratllat. Hi afegim també la ceba, l'all i el julivert (i les panses, si ens en recordem) i ho barregem tot.</p><p>Preescalfem el forn a 200º mentre acabem de preparar el plat.</p><p>Estenem l'espatlla desossada i la salpebrem per totes dues bandes. Hi disposem les llenques de <i>bacon</i> al damunt de manera que cobreixin tota l'espatlla i, al damunt, transversal al <i>bacon</i>, hi posem la carn picada que hem adobat. </p><p>Emboliquem l'espatlla fent un rotlle i el lliguem amb fil de cuina. La posem en una safata, amb un bon raig d'oli d'oliva, i la deixem al forn prop d'una hora. Durant aquest temps l'anirem girant perquè es torri de totes bandes.</p><p>Podem aprofitar que tenim el forn engegat per posar-hi també una plàtera de patates i ceba, que ens serviran d'acompanyament.</p><p>Quan l'espatlla estigui cuita, la traiem del forn, retirem el fil i la tallem a rodanxes.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn-2t9bMmWllVnQgW8v95_8bKr4OUfjTDzgCdjL3voMcvs81sYiXN2ij53Ue_Wr34TH-HpB2-NBwOS9osTSq5D_XE8ZOFuiT4T7KTsQE5iRi5A8tanIUPWjXZEE4jCilssqfaRk3CdoIiE/s4608/IMG_20210123_124059.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn-2t9bMmWllVnQgW8v95_8bKr4OUfjTDzgCdjL3voMcvs81sYiXN2ij53Ue_Wr34TH-HpB2-NBwOS9osTSq5D_XE8ZOFuiT4T7KTsQE5iRi5A8tanIUPWjXZEE4jCilssqfaRk3CdoIiE/w400-h300/IMG_20210123_124059.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5XtA1ymunqdRXOD6AkeGrQEnVO9AjNaT4TOIZ7gSwBf9PHetkLg_U-_YmAozLV5bqEt1M2GySU7EFdW6KQhllb50W0pZ3OCFljBG5HYPCOjGpN1t_Samcr0yIZI2xc_cgR9FUdRBKv5Yq/s4608/IMG_20210123_124823.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5XtA1ymunqdRXOD6AkeGrQEnVO9AjNaT4TOIZ7gSwBf9PHetkLg_U-_YmAozLV5bqEt1M2GySU7EFdW6KQhllb50W0pZ3OCFljBG5HYPCOjGpN1t_Samcr0yIZI2xc_cgR9FUdRBKv5Yq/w400-h300/IMG_20210123_124823.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioJFX3-JeyL2R2npQbTvSYL6OFhDnMzSRnMXaMOM-9P8oksPocpzlIecG66nQHXyPO11eTio6edh2jJeZs7sHt3MnLKVF2qbp7_J3EsabVGv30kzvGza7x_EnylO7AFoTD_lwXK-f-hyEG/s4608/IMG_20210123_125014.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioJFX3-JeyL2R2npQbTvSYL6OFhDnMzSRnMXaMOM-9P8oksPocpzlIecG66nQHXyPO11eTio6edh2jJeZs7sHt3MnLKVF2qbp7_J3EsabVGv30kzvGza7x_EnylO7AFoTD_lwXK-f-hyEG/w400-h300/IMG_20210123_125014.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnF7m-h3rI5OB2rS3YxbZb4vojEbh7OJpbOjcpIGhSlKNAN5PxPY_kpTLIJQsim7S1Odkqs9M_hyphenhyphen4raD7x1UoBUM4bgYHrgjkfMrgdyajYYIyzQdlMLZV1aL46rem77BPj9aOkzDZWugqe/s4608/IMG_20210123_125113.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnF7m-h3rI5OB2rS3YxbZb4vojEbh7OJpbOjcpIGhSlKNAN5PxPY_kpTLIJQsim7S1Odkqs9M_hyphenhyphen4raD7x1UoBUM4bgYHrgjkfMrgdyajYYIyzQdlMLZV1aL46rem77BPj9aOkzDZWugqe/w400-h300/IMG_20210123_125113.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSpEW50HdmDBHaNDl-OKeSpd_DLwSbALl-DLpOKCtVxIAKhHygvZRIQnGoGSp5aW18qMsExp4NwmWngic2J4mmgb0PbZyKyasAqdE4oPsSooypqFtld5M5YAXT4Ph5leZAAtpVvgtRJxAz/s4608/IMG_20210123_125225.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSpEW50HdmDBHaNDl-OKeSpd_DLwSbALl-DLpOKCtVxIAKhHygvZRIQnGoGSp5aW18qMsExp4NwmWngic2J4mmgb0PbZyKyasAqdE4oPsSooypqFtld5M5YAXT4Ph5leZAAtpVvgtRJxAz/w400-h300/IMG_20210123_125225.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjFaKnxkaDfHbK0Dv0yi15t_jqXeScDsFMhScBSEUJ7k-9Rf2Adjk-jNH2c2hnAVHmWntsf6O3Vd0ikzefF53SGyX4C7slzybw07zGueNFf9dn4jZFpBFv5Q6ccBFNpK9OXM0wDl8hyykr/s4608/IMG_20210123_125823.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjFaKnxkaDfHbK0Dv0yi15t_jqXeScDsFMhScBSEUJ7k-9Rf2Adjk-jNH2c2hnAVHmWntsf6O3Vd0ikzefF53SGyX4C7slzybw07zGueNFf9dn4jZFpBFv5Q6ccBFNpK9OXM0wDl8hyykr/w400-h300/IMG_20210123_125823.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPxTkzEmr4veNTeP48_6tyd2v2PjvLqFtv35Z1yy7qgLmYyZqrX7F8Y9cdLct4w1vbT5T6wuYKzKjxC_zpEVANSK8WkZOPIdhiR6skEhr95Zf72kwpaTEv_LNjOBJ4hNcoxViYaPzRfAY9/s4608/IMG_20210123_140923.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPxTkzEmr4veNTeP48_6tyd2v2PjvLqFtv35Z1yy7qgLmYyZqrX7F8Y9cdLct4w1vbT5T6wuYKzKjxC_zpEVANSK8WkZOPIdhiR6skEhr95Zf72kwpaTEv_LNjOBJ4hNcoxViYaPzRfAY9/w400-h300/IMG_20210123_140923.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggk9pNyac1oq_eMpOOcswK3_ZBdyDOtnyvMsy8MR-SOpdcVpvhXQ6XmMcUDW9TkC-J7hX2tvJ8WOZ90CnJBZCzLCMz6mu81dRMsF6mk2y9Ap6Lv6v_EE8yeKVrbFdlcZaqMJJ7MY_GUj14/s2304/IMG_20210123_151215.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1602" data-original-width="2304" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggk9pNyac1oq_eMpOOcswK3_ZBdyDOtnyvMsy8MR-SOpdcVpvhXQ6XmMcUDW9TkC-J7hX2tvJ8WOZ90CnJBZCzLCMz6mu81dRMsF6mk2y9Ap6Lv6v_EE8yeKVrbFdlcZaqMJJ7MY_GUj14/w400-h278/IMG_20210123_151215.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-6724536197091875352021-01-23T08:53:00.003+01:002021-02-20T20:11:06.490+01:00Preparar el jambalaia és sentir-la cantar per casa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKSTIEkA9HJnLs-zgtQzDBxt5i3fijXT5kyYHedJNLjxQf3WpKijJTGeTwBl3DSwhH_wwVuAaddCl0b2A3hmP6YegOTtWTns5HJgs3lDeTOtjZDRsHzYFKdd83n3eF82F6wIsHGwvGTpF/s4608/IMG_20210108_144516.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKSTIEkA9HJnLs-zgtQzDBxt5i3fijXT5kyYHedJNLjxQf3WpKijJTGeTwBl3DSwhH_wwVuAaddCl0b2A3hmP6YegOTtWTns5HJgs3lDeTOtjZDRsHzYFKdd83n3eF82F6wIsHGwvGTpF/w640-h480/IMG_20210108_144516.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">"Finalment he aconseguit que en Jim em fes arròs bullit blanc per sopar. Com que no li ha donat <span style="text-align: justify;">«</span>el toc crioll<span style="text-align: justify;">»</span>, ha resultat tan insípid com un plat d'hospital, però crec que serà un bon bàlsam per la meva rebotiga. La resta han sopat jambalaia, el reciclatge gastronòmic de costum. Li hem demanat que es quedés a sopar, que avui l'Albee tampoc venia, i entre la insistència de la Kayle i les bromes d'en Mateusz, finalment hi ha accedit. Només ha xerrat ell, i ens ha explicat la seva joventut en menys d'una hora, la infantesa a Long Island, les protestes universitàries i una experiència nefasta vivint en una comuna, però el que ens ha fascinat de debò ha estat la història de la Rita i els anys que van viure a Louisiana. </div></blockquote><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">—Feia de mestra a Baton Rouge, al barri pobre. Tenia molta consciència social, recordo que el seu activisme em va enlluernar. I a més era divertida i guapa com ella sola. Ens vam conèixer una nit a Bourbon Street, jo visitava uns amics a Nova Orleans i tot va anar molt de pressa, tres mesos més tard ja compartíem sostre. Vam viure junts cinc anys espectaculars, els millors de la meva vida. —Ho recorda amb els ulls brillants, fins que de sobte se li trenca la veu—. Jo feia de vigilant en un aparcament i aquella tarda la Rita em va trucar, em va explicar que les classes havien anat molt bé, que ja ens veuríem al vespre, que me n'havia d'explicar una de bona. Encara l'espero, aquella història... —Fa una pausa, s'eixuga els ulls i es moca amb el tovalló. Ningú gosa dir res—. Es va matar tornant de l'escola, un camioner es va adormir. No he deixat de pensar en ella ni un sol dia, us ho prometo, i aviat en farà trenta anys. Només espero poder-la retrobar, allà dalt o on collons sigui. Tornar-la a abraçar, continuar la nostra vida on la vam deixar. I també que m'expliqui aquell collons d'història que m'havia de fer pixar de riure. </div></blockquote><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">—Mare meva... —diu la Kayle. </div></blockquote><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">—Jo no en vaig saber, de mirar endavant, de triar el futur i totes aquestes collonades amb què sempre m'insisteix el senyor Albee. Em va costar molts anys recuperar-me. De fet, la vida des de llavors només ha estat un anar fent, però mai aquella alegria, mai aquella bogeria. I sempre m'ha ajudat molt continuar parlant amb ella mentalment, tenir-la present. La Rita era de família criolla i cuinava com els àngels, i un dia vaig decidir recuperar les seves receptes, sobretot el jambalaia. No el faig tan bé com ella, i de fet em sap greu si alguns us n'heu afartat —em mira a mi—, però no hi puc fer res, per mi preparar el jambalaia és recordar-la, i l'estona que m'hi poso és com si la sentís cantar i ballar per casa, a la nostra cuina de Nova Orleans."</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Albert Forns (2016). <i>Jambalaia</i>. Barcelona: Anagrama pàg. 236-237).</div></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Vaig triar aquest llibre pel títol, ho he de confessar. No en sabia res, però vaig pensar que un llibre amb un plat com a títol prometia ser interessant. La veritat és que, des del començament, el llibre m'ha sorprès perquè no era com me l'esperava, però no per això ha deixat d'interessar-me. En una mena d'autoficció, Albert Forns ens explica la temporada que va passar a la granja d'Edward Albee —autor, entre d'altres, de <i>Qui té por de Virginia Wolf</i>— amb una colla de joves escriptors. La història passa a Montauk, Long Island, ben lluny de l'àmbit de la cuina cajun, però en aquesta escena descobrim, per fi, per què el menú a la granja consisteix a menjar jambalaia cada dia. No sabria dir si m'ha enganxat o no, l'he llegit bé, en alguns moments m'ha fet riure i no he tingut temptacions d'aparcar-lo, però potser hi he trobat a faltar una mica de profunditat i consistència, que no acabi quedant-se tot en un simple estereotip.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Pel que fa al plat, hi ha la dificultat de reproduir la cuina de Nova Orleans per manca d'ingredients. L'autèntic es fa amb un tipus de salsitxa fumada i jo l'he canviat per un xoriç ibèric.</div><p></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Jambalaia</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><p>400 g d'arròs</p><p>1/2 xoriç ibèric</p><p>2 pits de pollastre tallats a daus</p><p>8 llagostins</p><p>1 pebrot verd</p><p>1 branca d'api</p><p>1 ceba de Figueres</p><p>2 grans d'all</p><p>4 tomàquets</p><p>1 bitxo</p><p>Farigola</p><p>Julivert</p><p>1 l de brou de pollastre</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p>Sal, pebre</p><p><br /></p><p>Podem rentar l'arròs per treure'n l'excés de midó i que el gra quedi més solt, tot i que no crec que sigui imprescindible. Pelem i piquem la ceba i l'all. Rentem i piquem el pebrot i l'api. Ho deixem tot tallat ben petit i a punt.</p><p>Pelem i piquem el tomàquet i també el deixem reservat.</p><p>Pelem el xoriç i en fem daus. Tallem els pits de pollastre a daus i els salpebrem. </p><p>En una cassola, hi aboquem un raig d'oli d'oliva, marquem els llagostins i els reservem. En el mateix oli, hi posem el xoriç. Quan hagi començat a treure el greix, hi afegim el pollastre i deixem que es cogui tot junt. Quan ja estigui el pollastre ros, ho reservem en un plat. </p><p>En el mateix oli, si cal n'afegim més, sofregim la ceba, l'api, l'all i el pebrot verd tot junt i, quan ja estiguin estovats i comencin a enrossir-se, hi afegim el tomàquet i el bitxo. Hi posem sal i pebre i deixem que es cogui el tomàquet. Quan tinguem el sofregit ben caramel·litzat, hi tornem a afegir el pollastre i el xoriç. Ho remenem bé i hi afegim l'arròs. Deixem que l'arròs es perli i hi aboquem el brou ben calent i deixem que es cogui durant 14 minuts. Quan faltin 3 minuts per acabar la cocció, hi afegim els llagostins que teníem reservats (com que jo no els havia marcat, els vaig haver de posar una estona abans perquè eren molt grossos i no s'haurien cuit, però si es marquen o si es posen pelats, amb aquest temps, n'hi ha prou perquè quedin cuits).</p><p>Un cop transcorregut aquest temps, l'apartem del foc, el tapem i el deixem reposar cinc minuts.</p><p>Piquem julivert fresc i el posem pel damunt.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM5Ha2usI-O0C3_LjAJNqpLqk6y1S0JteTajTIzyCod-Uk4KWIiR9HntJVU4VWHUSOYJe5qmuLw2RDVQMRRMrbj4K3KlVkpizU1rD8UK2AkcsnxGIDjsB9Oy2aejHuLw3FacFSvcbO67Sx/s4608/IMG_20210108_133044.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM5Ha2usI-O0C3_LjAJNqpLqk6y1S0JteTajTIzyCod-Uk4KWIiR9HntJVU4VWHUSOYJe5qmuLw2RDVQMRRMrbj4K3KlVkpizU1rD8UK2AkcsnxGIDjsB9Oy2aejHuLw3FacFSvcbO67Sx/w400-h300/IMG_20210108_133044.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Piquem l'all, la ceba, el pebrot i l'api.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtUwM-YeSHwMBeunqUW83rCszLtBUvpcxAS4YD_ms4F4_KzWRWvo3GkYxg5qRthaQ6ffzFR1c8dAfGmd6XdNF8DkaXasU3O5cfgTe45Q8qqV09w02zAdHM9y_5_HhaUbqrcU9iab359yaZ/s4608/IMG_20210108_133555.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtUwM-YeSHwMBeunqUW83rCszLtBUvpcxAS4YD_ms4F4_KzWRWvo3GkYxg5qRthaQ6ffzFR1c8dAfGmd6XdNF8DkaXasU3O5cfgTe45Q8qqV09w02zAdHM9y_5_HhaUbqrcU9iab359yaZ/w400-h300/IMG_20210108_133555.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pelem i piquem el xoriç.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg16a8oNiU8QosoaGJ-EKmcEtsag_TmfWSQNtbUUFy5uittk3x7TxVwP6W8z4cNcxjNvq1YizAg51DpKPJzfDTSmxwNb5M17Yi3MKEIMiRW0-UQGPiILXLD498q6k2omF1P4QKcmQ97o7As/s4608/IMG_20210108_133959.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg16a8oNiU8QosoaGJ-EKmcEtsag_TmfWSQNtbUUFy5uittk3x7TxVwP6W8z4cNcxjNvq1YizAg51DpKPJzfDTSmxwNb5M17Yi3MKEIMiRW0-UQGPiILXLD498q6k2omF1P4QKcmQ97o7As/w400-h300/IMG_20210108_133959.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enrossim el xoriç perquè tregui el greix.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjzO0C12PL29BfPKmBBqqEiY2-cuOM_TiAfnyChR0f8Eol5yMvF9V-Fn9jl_8pwQBJGnhnENSxkxO0W-6hMOobAh-bAj9EK3XV4xfg4uoColv0T3sg59oFC62Kfx7d2r9Lym-b6PQwz5p8/s4608/IMG_20210108_134542.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjzO0C12PL29BfPKmBBqqEiY2-cuOM_TiAfnyChR0f8Eol5yMvF9V-Fn9jl_8pwQBJGnhnENSxkxO0W-6hMOobAh-bAj9EK3XV4xfg4uoColv0T3sg59oFC62Kfx7d2r9Lym-b6PQwz5p8/w400-h300/IMG_20210108_134542.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim el pollastre a daus i, quan estigui ben ros, ho retirem.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_ddepkCjknNzz1ryc_lzD4RdGCuGQkfvhCM7USBdxpgCgzAHoAzE2AWiOzf1K02ExDYqjsD0bhpKit6AvEjDnwd2cboN_Z6ZAbEKmDdWoJmuq62Ilq9bqXIzLlRwpweR1zKZf6WFPDvm/s4608/IMG_20210108_135522.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_ddepkCjknNzz1ryc_lzD4RdGCuGQkfvhCM7USBdxpgCgzAHoAzE2AWiOzf1K02ExDYqjsD0bhpKit6AvEjDnwd2cboN_Z6ZAbEKmDdWoJmuq62Ilq9bqXIzLlRwpweR1zKZf6WFPDvm/w400-h300/IMG_20210108_135522.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el mateix oli, hi afegim la verdura.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFWgtgCEtaMNoh3eISiPq3Ii0bCoI26I8MoGT7ZLF_ZC-51laCjc4HcTH0M25khLW4oTLDp1qB8Fs46Fb3ys3tv3msMI-Y_qdGmXIqwmwmtxm6gxgKQl7STIDjvLUKTJwjXbspVoN5y1z/s4608/IMG_20210108_140724.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFWgtgCEtaMNoh3eISiPq3Ii0bCoI26I8MoGT7ZLF_ZC-51laCjc4HcTH0M25khLW4oTLDp1qB8Fs46Fb3ys3tv3msMI-Y_qdGmXIqwmwmtxm6gxgKQl7STIDjvLUKTJwjXbspVoN5y1z/w400-h300/IMG_20210108_140724.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quan ja estigui ben estovada, hi afegim el tomàquet i el bitxo.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpMcscc-ftYAZFFLbmeb0yBx-bsoNRe3xTqRq-Rnb75w0y2akKk4olIHCjbBaMfeDZh9eNDAO0WRWSWbrsNgYOJYdKkZixt7jN8fqG4FE9YZFcbLhLwtKjA0e7_GrJnNScq0BdIo_DZkQA/s4608/IMG_20210108_141629.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpMcscc-ftYAZFFLbmeb0yBx-bsoNRe3xTqRq-Rnb75w0y2akKk4olIHCjbBaMfeDZh9eNDAO0WRWSWbrsNgYOJYdKkZixt7jN8fqG4FE9YZFcbLhLwtKjA0e7_GrJnNScq0BdIo_DZkQA/w400-h300/IMG_20210108_141629.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quan estigui ben caramel·litzat, hi tornem a afegir el pollastre i el xoriç.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJrHKJIMw6Rmn9UKzZHRzgmIFjm6u5s8i8sNbACgcSJ1o952IQLiz2Mt6nL8T4DK8dbW4tPkVgu6Y_TZEx-FcEnp7btnn5LVhpV3eYqcjqheDd6dFCrtpj0SH8lZ7wPE40-qg7L9Kcsb7n/s4608/IMG_20210108_141837.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJrHKJIMw6Rmn9UKzZHRzgmIFjm6u5s8i8sNbACgcSJ1o952IQLiz2Mt6nL8T4DK8dbW4tPkVgu6Y_TZEx-FcEnp7btnn5LVhpV3eYqcjqheDd6dFCrtpj0SH8lZ7wPE40-qg7L9Kcsb7n/w400-h300/IMG_20210108_141837.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim l'arròs, ho remenem bé perquè quedi ben nacarat.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzAzmg1fXiTmkan73vBdL-AMjlNq9pl4IAeo1UJS0cMAPlBY76sz6IZj_LxUNax9__oL1FHRgaFyy53f4ZZYD9XVjoptqQigpXN71fM1bJAg3XyZDwNNp-uYf8k27Cay1EXkcm4HuaXWGA/s4608/IMG_20210108_142225.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzAzmg1fXiTmkan73vBdL-AMjlNq9pl4IAeo1UJS0cMAPlBY76sz6IZj_LxUNax9__oL1FHRgaFyy53f4ZZYD9XVjoptqQigpXN71fM1bJAg3XyZDwNNp-uYf8k27Cay1EXkcm4HuaXWGA/w400-h300/IMG_20210108_142225.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim el brou calent i ho deixem coure 14 minuts.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaG3CcaFL6lpgV7dEaFeeb1Dmx9stzJ2n_E_suGzykVxg2K1zY0m0IvkYoaytseU48I9y8SBZ-NVncKlRDne8GA_epLVbnmPUZk6S5zLxNxH-gvfnhMOu5cj6AQVdXRdo5W-WR7HlZZwtu/s4608/IMG_20210108_143234.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaG3CcaFL6lpgV7dEaFeeb1Dmx9stzJ2n_E_suGzykVxg2K1zY0m0IvkYoaytseU48I9y8SBZ-NVncKlRDne8GA_epLVbnmPUZk6S5zLxNxH-gvfnhMOu5cj6AQVdXRdo5W-WR7HlZZwtu/w400-h300/IMG_20210108_143234.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quan faltin tres minuts per acabar la cocció, hi afegim els llagostins.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKHTy-6GIN_4qXD9oHoI17wnGkYHUKn2skfTDIsvfXLq8DZpQkVhM0rauVyPtSg_r8vebZx8kPSscA-iO2XZGNoDW0GwaMWilr4OZmndQSJrTUP8bUk2aSSNNlJgEEWe3qBVdwe3c2pNz6/s4608/IMG_20210108_144759.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKHTy-6GIN_4qXD9oHoI17wnGkYHUKn2skfTDIsvfXLq8DZpQkVhM0rauVyPtSg_r8vebZx8kPSscA-iO2XZGNoDW0GwaMWilr4OZmndQSJrTUP8bUk2aSSNNlJgEEWe3qBVdwe3c2pNz6/w400-h300/IMG_20210108_144759.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim julivert pel damunt.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT7DF4oWNbNb9md3NfiFP9SQ5BzvMpJaD8U7qd5qTwYHOjzkRJme6G4SUL86_aB_D6m1CZpLfiECl2JIz9yO6G-0bNxO87PxOuyNdMaLocmu3_LDanR4JouuLylHudZkZeBnnKEMMIyNM3/s4608/IMG_20210108_145108.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT7DF4oWNbNb9md3NfiFP9SQ5BzvMpJaD8U7qd5qTwYHOjzkRJme6G4SUL86_aB_D6m1CZpLfiECl2JIz9yO6G-0bNxO87PxOuyNdMaLocmu3_LDanR4JouuLylHudZkZeBnnKEMMIyNM3/w400-h300/IMG_20210108_145108.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ho emplatem i el servim immediatament.</td></tr></tbody></table>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-65416122387171106042021-01-05T09:00:00.217+01:002021-01-05T16:35:39.160+01:00Gaudirem d'una bona papillota de musclos de roca<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fc_78xtImW1AELCvwDVPcI-0_jxArflbKi5d-vbXZq6gcF6JUPnci5fDqdtls__qRngrQQnsZS_N1432bDFAPle6KNB6SgS7SHYNHQ0rU7eARVUY4c1UerrDxRwYMva95VaMaaHFFEW6/s4608/IMG_20201220_152536.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fc_78xtImW1AELCvwDVPcI-0_jxArflbKi5d-vbXZq6gcF6JUPnci5fDqdtls__qRngrQQnsZS_N1432bDFAPle6KNB6SgS7SHYNHQ0rU7eARVUY4c1UerrDxRwYMva95VaMaaHFFEW6/w640-h480/IMG_20201220_152536.jpg" width="640" /></a></div><p></p><blockquote><p>"Que el Jonquet és una de les calanques més fines i agradables de la Mar d'Amunt de Cadaqués —almenys al meu modest entendre— em penso que es podria acceptar plenament. És un petit fiord situat al nord de Portlligat, que té a totes dues ribes alguns considerables paquets de pissarres, d'un color de plom molt obscur, que es projecten sobre el mar. És resguardada de tota mena de vents, excepte de Llevant, que li dóna la cara. A mi m'agrada més que cala Bona, que cala Jugadora, que cala Fredosa, i ja amb el Golf del Lleó ben obert, que Culip, el Culleró i cala Portador, ja en el terme del Port de la Selva. Ara: el Jonquet té un defecte: no té gaire profunditat, i això l'exclogué del sistema de la pesca, quan a Cadaqués es compliren les ordinacions d'aquest sistema. El que ho demostra és que no hi ha cap barraca comunal ni derruïda ni en peu. Que, en aquesta calanca, no hi fou acomboiat el peix blau per un qualsevol llagut de llum —anxova, sardina, verat o bis—, llaguts que llavors s'il·luminaven amb la llum de les teies vegetals, i que les moles de peix eren pescades amb les xàvegues tirades des de terra sembla evident.</p><p>Al Jonquet, s'hi pot arribar per terra o per mar. Per terra, s'hi arriba després de travessar uns olivars tan ben ordenats i perfectes —l'olivera és un dels arbres més bells del nostre país— que només falta posar-hi una estàtua grega. Com que la cosa és impossible, això es pot fer amb la imaginació; si no és ben bé el mateix, s'hi acosta moltíssim. Arribar-hi per mar és també molt ben trobat amb una qualsevol embarcació. És un reclau profund en el qual es pot passar el temps —unes hores o uns dies, si no es té pressa— fruint d'una calma i d'una pau que no té comparació possible. Aquesta calma i aquesta tranquil·litat, ¿no és pas demanar massa en els temps que vivim? És una calanca que sembla feta expressa per menjar-hi una bona ollada de musclos de roca, senzillament bullits sobre el fogó —i en el corredor del gussi que utilitzeu... No poseu gens d'aigua a l'olla. Els musclos se la porten. Els rocs, niells i en general el litoral de Cap de Creus, si l'any és bo, són plens d'aquests musclos de gust prodigiós, insuperable. Aprofiteu-vos de les escasses coses agradables de la vida. No es pot demanar res més."</p><p>Josep Pla (1986). <i>Notes del capvesprol</i>. Barcelona: Edicions Destino (Obra Completa, núm. 35, pàg. 153-155).</p></blockquote><p>Un altre mes ja tenim aquí el repte de <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2021/01/diciembre-2020-julie-andrieu.html" target="_blank">Cooking the Chef</a> i, com que és el de desembre, que és una època complicada de cuina i de feina, l'Abril i l'Ana solen fer una tria que et permeti participar-hi sense complicacions excessives. Aquesta vegada la xef seleccionada és la Julie Andrieu, arxiconeguda pels programes que s'emeten des de fa anys a la 2. La veritat és que els programes m'agraden, però sempre l'havia vist més com una periodista gastronòmica que no pas com una cuinera. Ara que he pogut aprofundir en la seva feina m'he adonat que no és una simple reportera, sinó que té molt de fons i moltes hores de dedicació a la cuina al darrere.</p><p>La veritat és que té plats per donar i per vendre. Encara que té cuina de tot arreu, com que és francesa, vaig pensar de fer un <i>pâté en croûte</i> i que fos un dels plats estrella d'aquestes festes, però no sé si perquè enguany han sigut unes festes molt descafeïnades o perquè estic una mica saturada d'aquests grans plats, al final he optat per fer una recepta molt més lleugera i ràpida: musclos al fonoll en papillota.</p><p>Aquest plat és un gran encert. En coure's al vapor es conserva tota l'essència de mar dels musclos, i amb l'aroma del fonoll i el rock & roll que li aporta l'harissa, ha quedat un senyor plat. I més senzill, impossible.</p><p>Si voleu veure la recepta de la Julie, la teniu al seu web: <a href="https://www.julieandrieu.com/recettes/moules-au-fenouil-en-papillote-de-julie-" target="_blank">julie andrieu</a>.</p><p><br /></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Musclos al fonoll en papillota de Julie</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><p>1,5 kg de musclos de roca</p><p>1 fonoll</p><p>2 escalunyes</p><p>2 tomàquets (és un ingredient de la recepta original, però en l'explicació no he sabut trobar quan i com s'havien de posar aquests tomàquets i, per tant, jo no n'he posat)</p><p>1 cc de fonoll en gra</p><p>1 punta de salsa de bitxo (suposo que es refereix al tabasco, jo hi he posat 1 cullerada d'harissa)</p><p>6 cullerades d'oli d'oliva</p><p>Julivert</p><p>Netegem els musclos i en retirem les barbes i descartem els que estiguin oberts o trencats. Els deixem en un escorredor.</p><p>Preescalfem el forn a 230°C. Pelem el fonoll, excepte si és molt fresc, i en reservem les branques. Retirem el cor i tallem el bulb en daus petits. Pelem i piquem les escalunyes.</p><p>En una paella, hi posem 2 cullerades d'oli d'oliva i estovem les escalunyes, el fonoll i el fonoll en gra durant 10 minuts (sense sal).</p><p>Disposem quatre fulls de paper d'alumini dobles. Barregem l'harissa amb les escalunyes. Repartim els musclos sobre els fulls d'alumini, els cobrim amb la barreja d'escalunyes i fonoll i els reguem amb una cullerada d'oli d'oliva. Els tapem amb uns altres fulls de paper d'alumini sense estrènyer-ho gaire perquè hi hagi prou espai per al vapor i els posem al forn durant 10 minuts (aquest és el temps que diu a la recepta original, jo vaig pensar que per al meu forn era massa temps, els vaig deixar només 7 minuts i crec que estaven al punt, però també és veritat que els musclos de roca solen ser petits i que si fossin musclos més grans, potser sí que haurien calgut els 10 minuts).</p><p>Rentem i piquem julivert. Obrim les papillotes i hi afegim el julivert pel damunt. Ho servim ben calent.</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1wlTcFA7j7FXO-8LJ105kXMcSk5gGHr3Snbna9eAlL0FOM6Beo5STQhpbFV9OvSgedNUALWvuxg8b6gqPhgQ4DWKHHXVZ2toM6cU6VW4I6G7yGEd-I7ET5hBKaTZh_i6T7o1VX3lH8Sw7/s4608/IMG_20201220_144740.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1wlTcFA7j7FXO-8LJ105kXMcSk5gGHr3Snbna9eAlL0FOM6Beo5STQhpbFV9OvSgedNUALWvuxg8b6gqPhgQ4DWKHHXVZ2toM6cU6VW4I6G7yGEd-I7ET5hBKaTZh_i6T7o1VX3lH8Sw7/w400-h300/IMG_20201220_144740.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estovem l'escalunya i el fonoll, i hi barregem una cullerada d'harissa.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvL9y4lXfuUAE0Q2FC2bR6_TZ4O5Hyhy4MEXt97AtoYiISxh0wqQm_xvQzG_9NN8Zi-i_T4Jk9gJIyASO3ODJll7AuWrTh0YNEk5VTHQsE61_h-pmE-fJfCLjfa64rhvvvdRfGQMxzyjOl/s4608/IMG_20201220_145420.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvL9y4lXfuUAE0Q2FC2bR6_TZ4O5Hyhy4MEXt97AtoYiISxh0wqQm_xvQzG_9NN8Zi-i_T4Jk9gJIyASO3ODJll7AuWrTh0YNEk5VTHQsE61_h-pmE-fJfCLjfa64rhvvvdRfGQMxzyjOl/w400-h300/IMG_20201220_145420.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Distribuïm els musclos en les papillotes i hi afegim la barreja de verdures per sobre.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx-XUm33obcpYEY7aR75Z3ue_-UWZ_iqXYeUvTD9Sei27wmofKZUzJCbMEOijnAJN0-FJRoqYFknBKBpMLj3Jc_KlQdCfrGbB_cjvjV3Vkq7B8kT_kk_7nwZhEUpZakyTWIKA_JV_wWgbK/s4608/IMG_20201220_145844.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx-XUm33obcpYEY7aR75Z3ue_-UWZ_iqXYeUvTD9Sei27wmofKZUzJCbMEOijnAJN0-FJRoqYFknBKBpMLj3Jc_KlQdCfrGbB_cjvjV3Vkq7B8kT_kk_7nwZhEUpZakyTWIKA_JV_wWgbK/w400-h300/IMG_20201220_145844.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tapem les papillotes amb un altre full d'alumini sense estrènyer gaire. </td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbAfGz67Yh2qv8LYKSpJ5wdDhw6uvtSv-e-AYeplbfZlbQRTP4u6ksVktS2FYzGhj0i7ZBNdBDGGR5XXTcQLINSF-23dqfcmRVspxvITFZhDv1hvTIDbmXR57qXjKwGG_kJXArClUUiDQX/s4608/IMG_20201220_152332.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbAfGz67Yh2qv8LYKSpJ5wdDhw6uvtSv-e-AYeplbfZlbQRTP4u6ksVktS2FYzGhj0i7ZBNdBDGGR5XXTcQLINSF-23dqfcmRVspxvITFZhDv1hvTIDbmXR57qXjKwGG_kJXArClUUiDQX/w400-h300/IMG_20201220_152332.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La deixem al forn durant 10 minuts aproximadament.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Y7ri8lpEUXTdtbzzhFLoiR6sR1D_YhCTvm5gdqSfV6-Nq5AVyu7Vh_LBJTf1bYJXJMIF9FGJpwEIIykNJ-bqKPAao_H9Xhd8wBvrfMlXzZeLNIMk4dmMyfRiLmKXtJ4bG81q0UJDCxZg/s4608/IMG_20201220_152536.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Y7ri8lpEUXTdtbzzhFLoiR6sR1D_YhCTvm5gdqSfV6-Nq5AVyu7Vh_LBJTf1bYJXJMIF9FGJpwEIIykNJ-bqKPAao_H9Xhd8wBvrfMlXzZeLNIMk4dmMyfRiLmKXtJ4bG81q0UJDCxZg/w400-h300/IMG_20201220_152536.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obrim la papillota, hi posem el julivert picat i ho servim calent.</td></tr></tbody></table><p><br /></p>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-36530371554826017412020-12-11T12:55:00.003+01:002020-12-11T12:57:38.326+01:00Amb l'arròs no s'hi pot fer broma<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8uh_s6LYhx94DrAKb-_0EULmv7kUgO8bZh_71R7iF-pQc1k50Kqo6SPNBx52EySF2pyGG1IQY2wZXB3bb8NHIX7zomhzQJ6pUyh_KjX14sOYRlfYm8EcT4ZTDL5Wz58utd7l-dVrJi4o5/s4608/2020-12-07-033538431.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8uh_s6LYhx94DrAKb-_0EULmv7kUgO8bZh_71R7iF-pQc1k50Kqo6SPNBx52EySF2pyGG1IQY2wZXB3bb8NHIX7zomhzQJ6pUyh_KjX14sOYRlfYm8EcT4ZTDL5Wz58utd7l-dVrJi4o5/w640-h480/2020-12-07-033538431.jpg" width="640" /></a></div><blockquote>"La mare sempre deia que l'arròs a la cassola era el plat més difícil de cuinar, si badaves una mica, ja l'havies esguerrat. El pare aclucava els ulls i feia que sí amb el cap i després afegia, amb l'arròs no s'hi pot fer broma. Per això el dia que hi havia arròs a la cassola per dinar, el pare anava a mercat i comprava el millor peix i marisc a les peixateries que coneixia. És pels senyors, deia, com si demanés una cosa molt important, i elles triaven les gambes més grosses i vermelles i els escamarlans que encara es movien, preguntaven si volíem la melsa de la sèpia i ho embolicaven tot amb paper de diari. Jo aprofitava per anar a la botiga i comprar-me un llibre, un tebeo o un gelat amb la paga que em donaven els pares per ajudar-los, la resta ho estalviava per poder comprar-me algun dia una moto, encara que fos de segona mà, ben atrotinada i me l'hagués d'arreglar en Llenas.<p></p><p>Quan tornàvem a casa, es reunien tots a la cuina per veure les gambes i els escamarlans, i la sèpia que escopia tinta, i tots els animalons que la mare posaria a l'olla per preparar el brou. A mi em feia l'efecte que s'ho miraven amb fàstic, encara que tota l'estona fessin comentaris molt exagerats i moltes bromes i acudits, sobretot els bessons. A més, la senyora sempre li demanava a la mare que tragués els ulls a les gambes i als escamarlans, deia que l'impressionaven molt i que, amb ulls, no se n'hauria pas pogut menjar ni un perquè li feia l'efecte que l'estaven mirant. Quan la mare tirava l'arròs a la cassola, tornaven a venir i s'hi acostaven per veure com feia xup-xup, con si fos qui sap què. Ensumaven, un darrere l'altre i deien, <i>huele a gloria</i>, i aplaudien la mare, que no sabia què fer ni què dir i s'eixugava les mans al davantal. I jo ho guaitava tot des del tamboret del racó, com si tot plegat fos un circ o una comèdia. Això sí, l'arròs de la mare et feia tancar els ulls mentre el menjaves i et venien ganes d'aplaudir-la.</p><p>Sempre dinaven molt tard i, havent dinat, feien una migdiada llarguíssima. Tot s'aturava i no se sentia ni una mosca i semblava que es feia de nit perquè abaixaven les persianes i corrien les cortines; fins i tot en Truman i en Harpo jeien pels passadissos, i el bestiar del mas Bou, que segons com bufava el vent se sentia de lluny, semblava atuït per l'estuba. [...] Després es feien una remullada a la piscina, es dutxaven, s'empolainaven i marxaven a voltar per la vila o pels pobles de la vora, anaven a botigues, a bars i altres llocs on nosaltres no anàvem mai. Encara que fos en ple estiu, sempre sortien amb un jersei fi a sobre les espatlles i deixaven com una mena de rastre de net i de perfum darrere seu, com si volguessin que tothom sabés per on passaven. En comptes de sortir per la porta principal, sortien per la cuina i preguntaven què hi hauria per sopar. A vegades la senyora deia que es quedarien a sopar en algun restaurant i la mare improvisava un àpat només per al servei.</p><p>Llavors podia seure al costat de la Nelly i mirar-la de reüll: li mirava les cuixes, que semblaven de pell de nespra, i els llavis, que els tenia molsuts i de color de maduixa. De tant en tant, entre botó i botó de l'uniforme, li podia veure els sostenidors, ben blancs, de blonda, amb foradets. I un dia, que no en portava, li vaig veure un pit rodó com mitja taronja i un mugró fosc que semblava una avellana. Fins que em va enxampar i vaig notar les galtes enceses i em volia fondre. Ella només va somriure i es va posar bé l'uniforme. Vaig dir que no volia postres i, havent sopat, vaig córrer cap a l'habitació i em vaig tocar fins que vaig caure rendit."</p><p>Miquel Martín i Serra (2020). <i>La drecera</i>. Barcelona: Edicions del Periscopi (pàg. 61-63).</p></blockquote><p></p><p>Quan llegeixes fragments com aquest, t'adones realment del poder de la literatura. Aquesta mirada tan subtil, tan poètica, tan pura, del jove protagonista d'aquesta història et captiva, tancaries els ulls i t'agafarien ganes d'aplaudir exactament igual que li passa a ell quan tasta l'arròs de la seva mare. Després de la narració de tot el procés, no pots fer res més que coincidir amb el pare i afirmar que amb l'arròs no s'hi pot fer broma.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Arròs a la cassola de peix</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><p>400 g d'arròs</p><p>1 sèpia (amb la melsa, per descomptat)</p><p>4 gambes vermelles</p><p>4 escamarlans</p><p>250 g de rossellones</p><p>300 g de musclos</p><p>1 ceba</p><p>3 tomàquets madurs</p><p>Sal, oli d'oliva verge extra</p><p>1 i 1/4 l de fumet de peix</p><p>Em va sobtar la recepta perquè l'arròs a la cassola jo sempre l'he associat amb pollastre o conill, salsitxa o costelló i no sabia que, quan es feia amb peix, també es deia arròs a la cassola (n'hauria dit arròs caldós, caldereta, arròs de peix o arròs mariner, però mai arròs a la cassola). Ho vaig buscar al <i>Corpus de la cuina catalana</i> i, efectivament, allà hi era. Llavors em vaig recordar dels arrossos típics de l'Empordà, que són de peix i no són mai en paella i vaig lligar caps: la història de <i>La drecera</i> passa en un petit poble de l'Empordà.</p><p>Per poder fer la recepta, ens cal tenir preparat el fumet de peix. Al blog en tinc més d'una recepta. Podeu mirar, per exemple, la de la <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2014/05/sopa-de-peix.html" target="_blank">sopa de peix</a>, la de l'<a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2018/03/un-arros-banda-per-ordir-un-complot.html" target="_blank">arròs a banda</a> o la de la <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2017/03/bullabessa.html" target="_blank">bullabessa</a>. </p><p>En aquest cas, he enrossit galeres i caps i closques de gambots, he sofregit les verdures i al final hi he afegit mig cap de rap, una aranya i les espines i els caps de tres bruixes, una nyora i aigua. Ho he deixat bullir vint minuts i reposar dues hores, i després ho he passat pel colador xinès amb molta paciència.</p><p>Posem les rossellones en un bol amb aigua i sal i el deixem a la nevera mentre preparem la resta de coses. Netegem els musclos, els posem en una cassola amb aigua que tot just els cobreixi, la tapem i la posem al foc fins que s'obrin. En traiem una de les valves i els deixem coberts amb la seva aigua perquè no s'assequin.</p><p>En la cassola, amb un bon raig d'oli d'oliva, saltem les gambes i els escamarlans, i els reservem. En el mateix oli, si cal n'afegim més, fem un sofregit fosc de ceba i tomàquet. Quan estigui ben caramel·litzat, hi afegim la sípia tallada a daus i deixem que es cogui. Quan estigui tova, hi afegim l'arròs i el remenem perquè quedi ben impregnat del sofregit i hi aboquem el fumet ben calent.</p><p>Ho deixem coure quinze minuts. Quan faltin cinc minuts per acabar, hi afegim les rossellones, que haurem colat i rentat per treure'n la sal, els musclos, les gambes i els escamarlans.</p><p>S'hi pot afegit una picada amb all, julivert i nyora.</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrxNDqPDjEuCIoKfX2EOQY4c-lj-Zoidslb9I9FsmAHvMvazW2erGbQd5EyXWZTLSl45-iX7ZzHRGCqBUXDNZKAVTrJZsfpUyQw1X7Bc3Ox_niGRLy73K6BZYcmkk8DjiccxWYf3pKKjb9/s4608/IMG_20201203_140843.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrxNDqPDjEuCIoKfX2EOQY4c-lj-Zoidslb9I9FsmAHvMvazW2erGbQd5EyXWZTLSl45-iX7ZzHRGCqBUXDNZKAVTrJZsfpUyQw1X7Bc3Ox_niGRLy73K6BZYcmkk8DjiccxWYf3pKKjb9/w400-h300/IMG_20201203_140843.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Preparem un bon fumet i el deixem reposar.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOw8vuPTYsP1rwp2F5KebMLjdT0VxEvCghTwAIo3GcOw_507kPjga72mFI1X2H5FSzWDMyUvvgts2CtLsWWn8y1sgy-pXyCrd3KAvXhqtNq0BT67Ryao4qEqv1xb8Z4Cg5j5JUsie2hQb-/s4608/IMG_20201203_140901.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOw8vuPTYsP1rwp2F5KebMLjdT0VxEvCghTwAIo3GcOw_507kPjga72mFI1X2H5FSzWDMyUvvgts2CtLsWWn8y1sgy-pXyCrd3KAvXhqtNq0BT67Ryao4qEqv1xb8Z4Cg5j5JUsie2hQb-/w400-h300/IMG_20201203_140901.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Netegem els musclos i els obrim al foc.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI7xsDK0IIhRaopoO4MxhnEKH6tmF-Oe4ebOHYA6zTg5VqYDC6hVHNE0cMQ6U0rv7whBMsRIVYyeqzT392B3IYWmS6w82wsP37r4kdEX_lxCX8CtdFsW5ieoW9W1wNM0QqIq60YycmHQmR/s4608/IMG_20201203_140833.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI7xsDK0IIhRaopoO4MxhnEKH6tmF-Oe4ebOHYA6zTg5VqYDC6hVHNE0cMQ6U0rv7whBMsRIVYyeqzT392B3IYWmS6w82wsP37r4kdEX_lxCX8CtdFsW5ieoW9W1wNM0QqIq60YycmHQmR/w400-h300/IMG_20201203_140833.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enrossim les gambes i els escamarlans a la cassola.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7ohaE8v0kF0GdwdHjFjCeufqUtI0sXP9iv1Pe5ONEuH2QCiFmpr3GvbR6jjD-wL2jVkYTf2aBC9OCmcT6JvKqJ8yBxbTn1tKrBmPQExbSlG4rGJdvyNCGuwYaZPCuh_pq1ixKFcFn3sax/s4608/IMG_20201203_141302.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7ohaE8v0kF0GdwdHjFjCeufqUtI0sXP9iv1Pe5ONEuH2QCiFmpr3GvbR6jjD-wL2jVkYTf2aBC9OCmcT6JvKqJ8yBxbTn1tKrBmPQExbSlG4rGJdvyNCGuwYaZPCuh_pq1ixKFcFn3sax/w400-h300/IMG_20201203_141302.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el mateix oli, sofregim la ceba.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtdQaBJWfV-cvq-pkA9Dhtc6Ty213fVnvs1QD2xxbgsVaoi0IfPJSpogo0u6sQtRbEzzfu8tWaepmi8DsVdArc9ThR3BfeFJXDu1vZEu0J9OugWnz7cUhqiDy3a5J_WieoweXtrWZyTFD3/s4608/IMG_20201203_142118.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtdQaBJWfV-cvq-pkA9Dhtc6Ty213fVnvs1QD2xxbgsVaoi0IfPJSpogo0u6sQtRbEzzfu8tWaepmi8DsVdArc9ThR3BfeFJXDu1vZEu0J9OugWnz7cUhqiDy3a5J_WieoweXtrWZyTFD3/w400-h300/IMG_20201203_142118.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim el tomàquet i fem un sofregit ben caramel·litzat.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzB3Z1QeaAXVaed2Qd8_53GK004txUjlf_fMEuk2dpx3zTFi9yVbjEKMGTx_tO4cBQwKCPAAZKinbkEp-xKKaLkxiUPi4_ha0fxmlZtj_9szjcKNNrTrKi4wS2Yi5kp8K4R2A8DcTEqpsH/s4608/IMG_20201203_142758.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzB3Z1QeaAXVaed2Qd8_53GK004txUjlf_fMEuk2dpx3zTFi9yVbjEKMGTx_tO4cBQwKCPAAZKinbkEp-xKKaLkxiUPi4_ha0fxmlZtj_9szjcKNNrTrKi4wS2Yi5kp8K4R2A8DcTEqpsH/w400-h300/IMG_20201203_142758.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim la sípia i la coem fins que estigui tova.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA_MV6jXwG80jyI1N_1XhKK9QYi5-ryooSO0YyG4oOOffECQYeyWZAKpwRA2wl2t6I46M5dgASAIjzfJCcr3b9xYNW567rkwaiYbstlfv8sLYQNPLf_rOk5dl2frU5PkkP6dXj2Y8uhFea/s4608/IMG_20201203_143719.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA_MV6jXwG80jyI1N_1XhKK9QYi5-ryooSO0YyG4oOOffECQYeyWZAKpwRA2wl2t6I46M5dgASAIjzfJCcr3b9xYNW567rkwaiYbstlfv8sLYQNPLf_rOk5dl2frU5PkkP6dXj2Y8uhFea/w400-h300/IMG_20201203_143719.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi afegim l'arròs, ho remenem tot i hi afegim el fumet bullent.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfbqfdlkQFl3-haWlrTZ_Eka5q6B2mUjmPFDtUZqoC-Pq0Go8OrobVxgaeEse_OoeCnu75EH7nh_yuALOEn0j6PBMAW4zPAdl-Py1bgDuiAZMCSLLi6MbWP5gAY5NF5roOJv6L4b4m1-AF/s4608/IMG_20201203_145507.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfbqfdlkQFl3-haWlrTZ_Eka5q6B2mUjmPFDtUZqoC-Pq0Go8OrobVxgaeEse_OoeCnu75EH7nh_yuALOEn0j6PBMAW4zPAdl-Py1bgDuiAZMCSLLi6MbWP5gAY5NF5roOJv6L4b4m1-AF/w400-h300/IMG_20201203_145507.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En els darrers cinc minuts hi afegim les cloïsses, els musclos, les gambes i els escamarlans.</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3O0Tr6cRkzFaxaYzxlx6CHYp9PJ74ep8n-O2Eqd7WxO2pS0TANCIc1ABaIDEmu1KK7gVeGM9mJQs_-F19AF7hPYiP-BXS5lnp08sgrANKE7ZJMWE2VL89rDatE9O8QUbvLeSS_O7DXfec/s4608/IMG_20201203_150305.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3O0Tr6cRkzFaxaYzxlx6CHYp9PJ74ep8n-O2Eqd7WxO2pS0TANCIc1ABaIDEmu1KK7gVeGM9mJQs_-F19AF7hPYiP-BXS5lnp08sgrANKE7ZJMWE2VL89rDatE9O8QUbvLeSS_O7DXfec/w400-h300/IMG_20201203_150305.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El servim amb una mica de suc i ens el mengem ben calent.</td></tr></tbody></table>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-69638581540390252732020-12-05T09:00:00.233+01:002020-12-08T21:16:49.700+01:00Keftedes de prasa per celebrar el Pessach<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSwpVL4ON_iVhjpNYLBjIzC90kEuIzQbAqQu1ySICPJNmhV7-AdD2cWvSxQWEPIqfZGFjhbqAuQ_naI9eicFeY2svEeRFucElmYbxgfJRxPvTA6TZUQpkcQegSmpQfb-XMzKQxi43wgjCd/s4608/IMG_20201130_142053.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSwpVL4ON_iVhjpNYLBjIzC90kEuIzQbAqQu1ySICPJNmhV7-AdD2cWvSxQWEPIqfZGFjhbqAuQ_naI9eicFeY2svEeRFucElmYbxgfJRxPvTA6TZUQpkcQegSmpQfb-XMzKQxi43wgjCd/w640-h480/IMG_20201130_142053.jpg" width="640" /></a></div><p></p><blockquote><p>"La neteja de la casa més a fons es feia abans de <i>Pessach</i>, la Pasqua. Tot es bellugava de lloc, no restava res sense remoure i, com que aquesta neteja començava molt aviat —crec que durava unes dues setmanes—, eren ben bé els dies del gran desordre. Ningú no tenia temps, sempre feies nosa a algú o bé t'apartaven a un costat o et despatxaven i, fins i tot a la cuina, on aparellaven les coses més interessants, a tot estirar t'hi deixaven donar una ullada. Jo em delia per veure els ous marrons, que feien bullir dies sencers amb cafè.</p><p>Per al vespre de <i>Seder</i> es parava la llarga taula a la sala d'estar, aquesta cambra possiblement havia de ser tan llarga per a aquesta ocasió, la taula tenia cabuda per a molts convidats. El vespre de <i>Seder</i> es reunia tota la família i ho celebràvem a casa nostra. Era costum fer venir dos o tres desconeguts del carrer, que seien amb nosaltres i participaven totalment de la festa.</p><p>L'avi era al cap de taula i llegia la <i>Haggadàh</i>, la història de la sortida dels jueus d'Egipte. Era el seu moment més soberg: no solament es consolidava per damunt de tots els fills i gendres, que li retien honor i complien cadascuna de les seves indicacions, ell, el més vell, amb un pronunciat cap d'ocell de rapinya, també era el més fervent de tots, no se li escapava res. Mentre llegia salmodiant, s'adonava del moviment més ínfim, de qualsevol accident trivial a taula, i amb una mirada o un lleu moviment de la mà corregia la persona concreta. Tot era molt càlid i íntim, l'atmosfera d'una narració antiquíssima en què tot estava prèviament preparat i tot tenia la seva col·locació precisa. Jo admirava l'avi en aquests vespres de <i>Seder</i>, i els seus fills, que no ho tenien gens fàcil amb ell, també semblaven estimulats i radiaven</p><p>Com a més petit, jo tenia la meva funció i no era pas insignificant; havia de recitar el <i>Ma-nischtanah</i>. La narració de l'Èxode es configura a partir de la pregunta sobre el motiu de la celebració, i el més petit dels assistents pregunta de bon començament què signifiquen tots aquests preparatius: el pa àzim, les herbes amargues i la resta de coses insòlites que hi ha sobre la taula. El narrador, en aquest cas l'avi, responia a la pregunta del més jove amb la història detallada de la sortida d'Egipte. Sense la meva pregunta, que recitava de memòria amb el llibre a la mà, fent veure que llegia, no podia començar la narració. Coneixia cadascun dels detalls, me'ls havien explicats sovint, però durant tota la lectura de l'avi no m'abandonava mai la sensació que ell contestava a la meva pregunta. Per això es convertia en un vespre magnífic, jo em sentia important, no deixava de ser imprescindible, era una sort no tenir cap altre cosí més petit, que m'hauria desbancat en el meu paper.</p><p>Però, tot i que no em perdia una paraula ni un moviment de l'avi, desitjava que aquesta llarga lectura s'acabés. Perquè aleshores arribava el més bonic: els homes s'alçaven de cop i volta, dansaven una mica pel voltant i cantaven a l'uníson el <i>Had gadja</i>, <i>had gadja</i> <span style="text-align: justify;">«</span>Un xaiet, un xaiet<span style="text-align: justify;">»</span>. Era una cançó molt divertida i jo ja la coneixia bé; però s'esqueia que, tan aviat com s'acabava, un oncle em feia senyals d'acostar-me i me la traduïa punt per punt a l'espanyol."</p><p>Elias Canetti (1985). <i>La llengua salvada</i> (trad. Carme Gala). Barcelona: Proa (A Tot Vent, pàg. 40-41). </p></blockquote><p></p><p>Un nou mes participo en el repte de <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2020/12/noviembre-2020-gastronomia-sefardi.html" target="_blank">Cooking the Chef</a>, que aquesta vegada ens proposava fer una recepta sefardita, gastronomia conreada pels jueus que van viure a Espanya —en hebreu, Sefarad— fins a la seva expulsió i després exportada per tota la Mediterrània i pel centre i el nord d'Europa. Aquesta cuina fusiona la base mediterrània originària amb ingredients propis dels països en els quals s'han instal·lat les comunitats, però sempre respectant les lleis del kashrut que dictaminen quins aliments són caixer o <i>kosher</i> i, per tant, es poden consumir i quins no ho són. </p><p>Després de rumiar-hi força, he triat fer uns <i>keftedes de prasa</i>, un plat típic per a la taula de Pasqua, i m'ha semblat que la lectura que l'il·lustraria millor és aquest fragment de la vida d'Elias Canetti en què veiem els preparatius i part de les celebracions de la Pasqua sefardita.</p><p>Elias Canetti era descendent d'una família de jueus sefardites i la seva primera llengua va ser el ladí o retoromànic. <i>La llengua salvada</i> és el primer volum de les seves memòries, on ens narra la seva infància, des del seu naixement el 1905 a Rustschuk, Bulgària, fins a la primera adolescència el 1921 a Zuric, passant per Manchester, on mor el seu pare quan només té set anys, i Viena, on es trasllada a viure amb la seva mare i els seus germans petits. Canetti és un gran narrador i la història que ens explica de la relació amb la seva mare i amb la literatura, a la qual va poder accedir de ben jove gràcies a ella, és realment commovedora. </p><p>La recepta l'he tret de <i>La cocina sefardí</i>, del rabí Robert Sternberg, un llibre fascinant que m'ha permès entendre molt millor tota aquesta cultura.</p><p><br /></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;"><i>Keftedes de prasa</i> (bunyols de porro)</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><div><span style="font-weight: normal;">La recepta diu que és per a 8-10 comensals. Jo he adaptat una mica les quantitats perquè això de mesurar-ho amb tasses a mi no m'acaba d'anar bé i han sortit uns 24 bunyols.</span></div><div><span style="font-weight: normal;"><br /></span></div><p>1 kg de porros (la part blanca i 5 cm de la verda)</p><p>4 ous grossos (jo hi he posat 3 ous ecològics)</p><p>1 tassa de puré de patata (jo hi he posat 2 patates petites)</p><p>1/2 tassa de <i>matzot</i> o 1/4 de <i>matzot</i> (jo hi he posat farina de blat)</p><p>1/4 de tassa de formatge pecorino ratllat (hi dec haver posat uns 80 g)</p><p>1 culleradeta de sal</p><p>Pebre negre acabat de moldre</p><p>Oli de cacauet per fregir (jo hi he posat oli d'oliva verge extra)</p><p>Rodanxes de llimona per decorar</p><p><br /></p><p>Tallem els porros longitudinalment, els rentem bé perquè no quedi terra entre les fulles i els piquem en trossos petits. Posem una mica d'oli en una paella i, quan estigui calent, hi posem els porros, els tapem i abaixem el foc fins que suïn. No cal fregir-los. De fet, en la recepta original diu d'escaldar-los en aigua bullent o al microones i després deixar-los escórrer.</p><p>Un cop cuits, els posem en un bol i els barregem amb la resta d'ingredients de la recepta (excepte l'oli que és per fregir i la llimona que és per decorar).</p><p>Escalfem oli en una paella i anem fent pastissets amb la massa i els fregim. Els hem d'anar fent a poc a poc, tres o quatre cada vegada, i girar-los només un cop. Quan estiguin fregits, els posem damunt de paper absorbent. Els servim amb les rodanxes de llimona.</p><p>Es considera un aperitiu i poden acompanyar tant carn com peix, però si acompanyen carn, no s'hi ha de posar formatge per complir les lleis del kashrut.</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIogm7vJokDd5ZMPMMum30zzLS4QekZjci1B671RARbyrpUIZspmEU5jyjIyQ-nZbXnMSst079qe-tmWihxK6TjtbpEorAL4n2pI8NdWX71s8mjbfXLMqXUdO7dcCBz1Ad82al_FyHgFYV/s4608/IMG_20201129_140425.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIogm7vJokDd5ZMPMMum30zzLS4QekZjci1B671RARbyrpUIZspmEU5jyjIyQ-nZbXnMSst079qe-tmWihxK6TjtbpEorAL4n2pI8NdWX71s8mjbfXLMqXUdO7dcCBz1Ad82al_FyHgFYV/w400-h300/IMG_20201129_140425.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En una paella tapada i a foc baix, deixem que els porros suïn.<br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB2QPrtD5ydRDDNJAFWtXjhvZmJ_BNym6UHaJRRJkvlCMIf-L-h0piDO45hcZ0HiKoBBpHgXUM5nr5C5j8tajx_IKkwka-LGPMAL-WgCikEUuPSY-l23HyZ12Cpuj6inHw-VpxKU3axMAt/s4608/IMG_20201130_140732.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB2QPrtD5ydRDDNJAFWtXjhvZmJ_BNym6UHaJRRJkvlCMIf-L-h0piDO45hcZ0HiKoBBpHgXUM5nr5C5j8tajx_IKkwka-LGPMAL-WgCikEUuPSY-l23HyZ12Cpuj6inHw-VpxKU3axMAt/w400-h300/IMG_20201130_140732.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els barregem en un bol amb tots els ingredients.<br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrno7UmRpf4_6crT6kXCHsnG6y-i61MAZC1qsl6k3pDxLHgRloKx3n8zWsw_4DFHODf5iV13tiyRZUjrAC6B6yf_jhmSu44ldwd98TGea35XgRv9v71mmk-Ldm0j2CokCr3ZVm9H3sNRK2/s4608/IMG_20201130_140921.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrno7UmRpf4_6crT6kXCHsnG6y-i61MAZC1qsl6k3pDxLHgRloKx3n8zWsw_4DFHODf5iV13tiyRZUjrAC6B6yf_jhmSu44ldwd98TGea35XgRv9v71mmk-Ldm0j2CokCr3ZVm9H3sNRK2/w400-h300/IMG_20201130_140921.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem pastissets amb la massa i els anem fregint.<br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh65yGIeEh8N2zCwrxKK3QbmqxQ8L_od9pe6ija_oWzrVUS5v-NUurF7bD5KYI04ewXHjGOvGdd3H6sIB9fF-bNTT3EFg8enrXLWcY1IjAQmEZG-HLctXjMnQAlYCZalsjMLQlIZmrAOvS1/s4608/IMG_20201130_141249.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh65yGIeEh8N2zCwrxKK3QbmqxQ8L_od9pe6ija_oWzrVUS5v-NUurF7bD5KYI04ewXHjGOvGdd3H6sIB9fF-bNTT3EFg8enrXLWcY1IjAQmEZG-HLctXjMnQAlYCZalsjMLQlIZmrAOvS1/w400-h300/IMG_20201130_141249.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els deixem sobre paper absorbent per treure'n l'excés d'oli.<br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY7IA6cvDCYhXS261ZeXB-UnwFMNT9FgvEXHWT1L7g8wYZodPPzltxehdWvUxUaTYjIZnE1SZKCdxkQqd31mbLPPjYTtMMbBaPyDiR577HgXae-K9VM9UK9CCZIBdaAcTf0OXVMzatMcCb/s4608/IMG_20201130_142031.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY7IA6cvDCYhXS261ZeXB-UnwFMNT9FgvEXHWT1L7g8wYZodPPzltxehdWvUxUaTYjIZnE1SZKCdxkQqd31mbLPPjYTtMMbBaPyDiR577HgXae-K9VM9UK9CCZIBdaAcTf0OXVMzatMcCb/w400-h300/IMG_20201130_142031.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els servim amb rodanxes de llimona.<br /></td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-87082546422845658382020-11-28T18:39:00.002+01:002020-12-02T08:05:26.583+01:00Falàfel com a preludi d'un moment dolç<div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQcM8cBoui1-q5Gkox808Nt7FYvBQoLEqx-lLbn2guYfBKnICyyE-MD2nRe9iOxKrOw71q76GeNVAlCIDzdyomLMTDQM8tkqX92LfiRPtiBTIGA44Ws3K_A9TYYv4U385byyWVFGJDQhj-/s4608/IMG_20201119_144246.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQcM8cBoui1-q5Gkox808Nt7FYvBQoLEqx-lLbn2guYfBKnICyyE-MD2nRe9iOxKrOw71q76GeNVAlCIDzdyomLMTDQM8tkqX92LfiRPtiBTIGA44Ws3K_A9TYYv4U385byyWVFGJDQhj-/w640-h480/IMG_20201119_144246.jpg" width="640" /></a></div></div><blockquote><div style="text-align: left;">"Havien arribat a l’avinguda de Las Canteras. A César li semblava impossible que aquests horrors poguessin passar allà, sota aquell cel blau, al costat d’aquell mar que llepava la sorra amb mansuetud. Iballa va endevinar el que li passava pel cap. El va mirar amb llàstima.</div><div style="text-align: left;"><br />—Has de tornar a la redacció? —li va preguntar.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">—No. Quan estic elaborant temes propis no haig de fitxar.<br /><br /></div><div style="text-align: left;">—Si no tens plans, et convido a dinar. Amb la condició que no parlem d’aquestes coses. —Es va girar cap a ell i se li va apropar, mirant-lo profundament, de manera insinuant. Només de tu i de mi. Conec un libanès fantàstic que hi ha aquí al costat. I després, no et prometo que no ens prenguem una copa i acabem agafant un puntet junts.</div><div style="text-align: left;"><br />—Un puntet?<br /><br /></div><div style="text-align: left;">—Sí. A mi, almenys, em fa falta. I em fa l’efecte que a tu també. Què et sembla?</div><div style="text-align: left;"><br />Era curiós. Havia començat aquell reportatge únicament per lligar amb Iballa. Ara, després de conèixer Laila i saber com vivia, s’havia oblidat completament del seu propòsit inicial. Però justament en aquell instant Iballa el convidava a dinar amb ella i semblava que li posava fàcil el seu primer objectiu. Va despertar a aquell canvi, limitant-se a posar-li una mà a l’espatlla, a assajar un somriure i a assentir. Després va deixar que fos ella qui li prengués mà i comencés a caminar cap al restaurant, on els esperava, probablement, un moment dolç.<br /><br /></div><div style="text-align: left;">Dolç va ser. Dolç com els pastissets que els van servir per a postres (<span style="text-align: justify;">«</span>això és un <i>kounafa</i>..., això una xabàkia..., ara prova aquest <i>chamiat</i><span style="text-align: justify;">»</span>, li anava dient Iballa mentre els hi donava a tastar, posant-los-hi directament als llavis), i que van degustar amb la resta de la segona ampolla de vi. La primera l’havien consumit mentre prenien <i>mezze</i> amb babaganuix i hummus, i menjaven falàfel, kebe i <i>labneh</i> amb tabule. Com a plat fort, van demanar broquetes de kefta. A tots dos els encantava el be i allà el cuinaven com enlloc. A César li agradava tant el menjar com la manera en què Iballa acariciava cada síl∙laba d’aquelles paraules exòtiques que pronunciava a mitja veu, sacerdotessa d’un ritu que només s’oficiava per a ell.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><div>Per a quan va arribar el moment del joc amb els pastissets, ja s’havien acariciat les mans per damunt les estovalles i havien jugat una estona al llop, simulant estar una mica més beguts del que en realitat estaven.</div><div><br /></div><div>Qualsevol persona raonable, en sortir del restaurant, hauria anat a casa a fer una migdiada i intentar aprofitar la resta del dia laborable. Però ells, aquell dia, no se sentien raonables. Per això van recórrer l’avinguda de Las Canteras i, en algun moment, es van aturar a petonejar-se recolzats a la barana. Després van continuar el camí, repetint les parades, cada vegada més sovint, fins que ella va proposar prendre un <i>mojito</i> i ell va acceptar, sabent que era massa alcohol per a ell un dia entre setmana. Però va acceptar i van beure <i>mojitos</i>, un rere l’altre, a la placeta de Farray. Entre <i>mojito</i> i <i>mojito</i>, hi va haver més petons, més carícies, alguna abraçada i una cadena de somriures i mirades que va durar fins al capvespre. Llavors, César va proposar que anessin a casa seva, i Iballa va dir que no."</div><div><br /></div><div>Alexis Ravelo (2015). <i>De fora vindran</i>. Barcelona: UOC (pàg. 70-72).</div></div></blockquote><div style="text-align: left;"><div></div><div><br /></div><div>En el món educatiu també hi ha tendències. Fa uns quants anys hi havia una forta convicció que el mòdul didàctic tradicional estava superat i que calia fer-hi un canvi per fer-lo més atractiu als estudiants. A la cuina dels materials didàctics es van dissenyar una sèrie de propostes educatives que pretenien alimentar-se de formats i característiques pròpies de l'entreteniment. Entre moltes propostes que han prosperat amb més o menys èxit, a la UOC es va llançar un producte anomenat Novelette, que pretenia ser una novel·la, amb tots els ets i uts del gènere, que en la seva trama tractés els conceptes clau de l'assignatura a la qual estigués associada. D'aquesta manera, es considerava que l'estudiant podria assimilar els conceptes d'una manera divertida i sense la percepció d'estar fent un esforç d'aprenentatge.</div><div><br /></div><div>No sé si realment s'aconsegueix l'objectiu, però he de confessar que sempre he estat molt entusiasta d'aquest recurs d'aprenentatge, potser perquè llegir és una de les meves aficions preferides o potser perquè les novelettes que han caigut a les meves mans m'han encantat, com aquesta de l'Alexis Ravelo. </div><div><br /></div><div>En tot cas, estic molt contenta d'haver-ne portat una a Can Tastets. De tot el menú libanès de la Iballa i en César, he triat el falàfel perquè és un plat que fem molt sovint a casa i perquè crec que lliga molt amb el concepte de novelette, ja que és una manera de menjar cigrons gens dolorosa. </div><div><br /></div><div>Vaig publicar una recepta de <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2018/08/confidencies-tot-triant-llenties.html" target="_blank">falàfel de llenties</a> de la Donna Hay, però ara ja tocava mostrar-vos la de cigrons, que és l'original.</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Falàfel</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><div>150 g de cigrons secs</div><div>2 cebes petites</div><div>2 grans d'all</div><div>1 manat de coriandre</div><div>1 culleradeta de comí</div><div>1 culleradeta de llevat</div><div>2 culleradetes de sal</div><div>Oli d'oliva verge extra</div><div><br /></div><div><i>Per acompanyar</i></div><div><br /></div><div><i>Salsa de iogurt</i></div><div><br /></div><div>3 iogurts grecs</div><div>2 cullerades de tahina</div><div>1 cullerada de suc de llimona</div><div>Cebollí picat</div><div>Sal, pebre negre</div><div><br /></div><div>Fulles d'enciam</div><div><br /></div><div>Pa de pita</div><div><br /></div><div>Els cigrons van crus, no es couen i, per això, s'han de deixar en remull 3 dies (72 hores). Cada dia en canviem l'aigua. Al tercer dia, colem els cigrons i els posem en una processadora juntament amb les cebes pelades, els alls pelats, el llevat, el comí i la sal. Ho triturem tot fins que quedi una massa uniforme.</div><div><br /></div><div>Rentem el coriandre, en traiem les fulles i les afegim a la massa de cigrons. Ho tornem a triturar tot de manera que s'integri i quedi una massa de color verdós.</div><div><br /></div><div>Deixem reposar la massa a la nevera durant una hora. </div><div><br /></div><div>Mentrestant fem la salsa de iogurt. Agafem els tres iogurts i els posem en un bol. Hi afegim la tahina, el suc de llimona, la sal i el pebre i ho remenem tot bé. Rentem i piquem el cebollí, l'afegim a la salsa i tornem a remenar. La tapem amb paper film i la deixem a la nevera.</div><div><br /></div><div>Rentem unes fulles d'enciam i les deixem escórrer. </div><div><br /></div><div>Traiem la massa de falàfel de la nevera i anem fent boles amb la ma i aplanant-les lleugerament.</div><div><br /></div><div>Posem oli d'oliva a la paella i, quan estigui ben calent, hi fregim les boles de falàfel. Un cop fregides, les deixem damunt de paper absorbent per treure'n l'excés d'oli.</div><div><br /></div><div>Agafem el pa de pita, l'untem lleugerament amb oli i el torrem. Quan estigui torrat, el deixem en un plat fondo i el tapem amb un drap perquè es mantingui calent.</div><div><br /></div><div>Ho servim tot i que cadascú es prepari el seu a taula: tallem la part de dalt del pa de pita i l'omplim amb una o dues boles de falàfel, segons com siguin de grosses, una fulla d'enciam i una cullerada de salsa de iogurt. Els retalls del pa de pita es poden reservar per sucar a la salsa de iogurt quan ja s'hagin acabat els falàfels. </div><div><br /></div><div>És un sopar divertit i boníssim.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSTqus3dpfSFl_Cg7XRvp5sIEEcjGCB0G6FF9SBLVADq_7ZsXjGQn33RBolioOLvL4ih8F-nu1egKrl-PjDCPmbZUiiKc8LfRNF7l96IOXBUBdA91tSGYNgqObabIt8DUrkSa5CxpkZ1AY/s4608/IMG_20201004_213636.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSTqus3dpfSFl_Cg7XRvp5sIEEcjGCB0G6FF9SBLVADq_7ZsXjGQn33RBolioOLvL4ih8F-nu1egKrl-PjDCPmbZUiiKc8LfRNF7l96IOXBUBdA91tSGYNgqObabIt8DUrkSa5CxpkZ1AY/w400-h300/IMG_20201004_213636.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoMvQKH-cbww4hxajE50C3JiID_99KAMyKS3jRta91TFHmKhVeFTTCqCnaDasndR3BfToxFzsCQjQcA6NI68tmpRCL4EseX7QICcYNlb7pw7p1XIpCCyCBhy-kuT69UQlC3XK8nI4LLkkg/s4608/IMG_20201004_213627.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoMvQKH-cbww4hxajE50C3JiID_99KAMyKS3jRta91TFHmKhVeFTTCqCnaDasndR3BfToxFzsCQjQcA6NI68tmpRCL4EseX7QICcYNlb7pw7p1XIpCCyCBhy-kuT69UQlC3XK8nI4LLkkg/w400-h300/IMG_20201004_213627.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVfglD5omQUSVC7pm1G4WKXzShQuStlbb4VlZKL2Cc-MOCLWhdME0UqwciuPyvjwH_qYrrmuII5BGgo7KgPqCidIrWdKs9tj-enMxBIbyiMbfRSs6yfcxlYcBm2psOqOtkVTuST0ZJBAof/s4608/IMG_20200215_220054.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVfglD5omQUSVC7pm1G4WKXzShQuStlbb4VlZKL2Cc-MOCLWhdME0UqwciuPyvjwH_qYrrmuII5BGgo7KgPqCidIrWdKs9tj-enMxBIbyiMbfRSs6yfcxlYcBm2psOqOtkVTuST0ZJBAof/w400-h300/IMG_20200215_220054.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8QMVBz6kmKBtgQQiNX8xgqEhphg5oylRk6vvMmHjXr9ak1X6rrUcItt_N6wHC3aC5XiPEXL82NnbBvaaFls2ZH15AppDMNxqUEjAk3E2kvogEJNx07pGC12-86n4xmqHPdK_2NtunUtXp/s4608/IMG_20200215_215439.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8QMVBz6kmKBtgQQiNX8xgqEhphg5oylRk6vvMmHjXr9ak1X6rrUcItt_N6wHC3aC5XiPEXL82NnbBvaaFls2ZH15AppDMNxqUEjAk3E2kvogEJNx07pGC12-86n4xmqHPdK_2NtunUtXp/w400-h300/IMG_20200215_215439.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdcSpHg9JMmhS9azu8OfyFCmOViuRJdM-XL7lDGe0IvQbkSU4S7yAx1hka8Z-t9U2FJR35FxASnSg6kd-H0BTz7hVoy5AGn-QZ4ytvY2uGrY5_Cf26ZOfldGGsYHDKws33i0hi9i-WZB3y/s4608/IMG_20200215_215804.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdcSpHg9JMmhS9azu8OfyFCmOViuRJdM-XL7lDGe0IvQbkSU4S7yAx1hka8Z-t9U2FJR35FxASnSg6kd-H0BTz7hVoy5AGn-QZ4ytvY2uGrY5_Cf26ZOfldGGsYHDKws33i0hi9i-WZB3y/w400-h300/IMG_20200215_215804.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvdSQzj5xJ_bIRdCHSIAKnhInN9VFjJ68IRdftck6H_qoYd6Iyu90ZV9uIFmwl6Selg8tuT5yC_WAv8JpxAfK20Nrf6A-gJSSAoBcNfpgXQgBdgl4s2jCW2FbfZWEEsVNZSBeErldy5u5h/s4608/IMG_20200215_220909.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvdSQzj5xJ_bIRdCHSIAKnhInN9VFjJ68IRdftck6H_qoYd6Iyu90ZV9uIFmwl6Selg8tuT5yC_WAv8JpxAfK20Nrf6A-gJSSAoBcNfpgXQgBdgl4s2jCW2FbfZWEEsVNZSBeErldy5u5h/w400-h300/IMG_20200215_220909.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjx3PTfJJeo64VPpphEpsJ6YaugwZmk0x7cdIeXqAuFcRflZ591Y2g3vrYlP2OCF5MR4pgRKbVsD4rx9dz5yvvI08W_msuOpldw5_1CBch0ZhpeWtdhh4TdLDmPbvy4Anr8Xy3ovI2csKu/s4608/IMG_20200215_221015.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjx3PTfJJeo64VPpphEpsJ6YaugwZmk0x7cdIeXqAuFcRflZ591Y2g3vrYlP2OCF5MR4pgRKbVsD4rx9dz5yvvI08W_msuOpldw5_1CBch0ZhpeWtdhh4TdLDmPbvy4Anr8Xy3ovI2csKu/w400-h300/IMG_20200215_221015.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div><br /></div></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-64487011492401276562020-11-20T08:00:00.013+01:002020-11-20T08:00:00.304+01:00L'he descrit com un bunyol gegant, corbat, llis i buit<p></p><blockquote><p style="text-align: right;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaBm1C6B7bJ5ABFUeUWJbKA9opmH83p1JVYmnehxPdVI3yl43-U-mwO8mi602d7q8SxFAF7IFb7bhqmhUCjyZjf91EvPPm4DO_hrTYaeDuulZKEWanrtVKOziEi77rSKyHHMaYJp-JUddv/s4608/IMG_20201115_135512.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaBm1C6B7bJ5ABFUeUWJbKA9opmH83p1JVYmnehxPdVI3yl43-U-mwO8mi602d7q8SxFAF7IFb7bhqmhUCjyZjf91EvPPm4DO_hrTYaeDuulZKEWanrtVKOziEi77rSKyHHMaYJp-JUddv/w640-h480/IMG_20201115_135512.jpg" width="640" /></a></div></blockquote><blockquote><div style="text-align: right;">Eastcote</div><p></p><p style="text-align: right;">Pinner</p><p style="text-align: right;">Middlesex</p><p style="text-align: right;"><i>20-2-51</i></p><p>Helene estimada,</p><p style="text-align: justify;">Hi ha moltes maneres de fer-ho, però a la mamà i a mi ens sembla que aquesta és la que t'anirà millor per provar-ho. Posa una tassa de farina, un ou, mitja tassa de llet i un bon pessic de sal a dins d'un bol gros i remena-ho tot fins que agafi la consistència d'una nata espessa. Posa-ho a la nevera durant unes hores. (T'anirà millor fer-ho al matí.) Quan posis el rostit dins del forn, posa-hi també una plata addicional perquè s'escalfi. Mitja hora abans que el rostit estigui fet, tira una mica del greix del rostit a la plata, només per cobrir-ne el fons. La plata ha d'estar molt calenta. Ara tira-hi el púding, i el rostit i el púding estaran fets alhora.</p><p style="text-align: justify;">No sé gaire com fer-ne una descripció a algú que no n'ha vist mai cap, però un bon púding Yorkshire ha de pujar molt i ha de quedar torrat i cruixent, i quan el tallis trobaràs que és buit per dins.</p><p style="text-align: justify;">La RAF encara reté en Doug a Norfolk i guardem amb devoció les llaunes que ens vas enviar per Nadal fins que ell torni a casa; però, estimada, ja veuràs quina festa que farem quan ell hi sigui! Em sembla que no t'hauries de gastar els diners d'aquesta manera!</p><p style="text-align: justify;">Me n'he d'anar volant i enviar-te això si vols tenir-ho pel sopar d'aniversari d'en Brian; digue'm si ha anat bé.</p><p>Petons,</p><p style="text-align: right;">CECILY</p></blockquote><p> </p><blockquote><p style="text-align: right;">c. 95 Est, 14</p><p style="text-align: right;"><i>25 de febrer de 1951</i></p><p>Estimada Cecily,</p><p style="text-align: justify;">El púding Yorkshire és una cosa extraordinària, no tenim res que s'hi assembli, l'he descrit a no sé qui com una mena de bunyol gegant, corbat, llis i buit.</p><p style="text-align: justify;">Fes el favor de no amoïnar-te pel que em costen els paquets de queviures, no sé si l'Overseas Asso. no en treu profit o no paga impostos de duanes o què, però són enormement barats; aquell paquet de Nadal sencer em va costar menys que el gall dindi que em vaig comprar per a mi. També tenen paquets exquisits amb coses com costelles de primera qualitat per rostir i cuixes de xai, però fins i tot això és tan barat comparat amb el que costa a les carnisseries que em dol no poder-ho enviar. M'ho passo tan bé amb el catàleg, l'estenc damunt la catifa i comento les virtuts relatives del Paquet 105 (conté-una-dotzena-d'ous-i-una-capsa-de-galetes) i el Paquet 217 B (dues-dotzenes-d'ous-i-CAP-galeta), odio els paquets amb dues dotzenes d'ous, ¿què fas amb només dos ous per emportar-te a casa? I en Brian diu que els que els que vénen en pols tenen gust de pega. Quin problema!</p><p style="text-align: justify;">Un productor que es delecta amb les meves obres de teatre (però no prou per posar-les en escena) m'acaba de telefonar. Farà una sèrie de TV, ¿vull escriure per a la televisió? «Dos bitllets», ha dit amb indiferència, que traduït vol dir dos-cents dòlars. I jo que sóc una correctora de 40 dòlars la setmana! Baixo demà a fer-li una visita, creua els dits.</p><p>Et desitja el millor,</p><p style="text-align: right;">HELENE</p><p>Helene Hanff (2002). <i>84, Charing Cross Road</i> (trad. Puri Gómez Casademont). Barcelona: Anagrama / Empúries (pàg. 28-29). </p></blockquote><p></p><p>Una història deliciosa, i no ho dic només pel púding de Yorkshire. És aquesta mena de llibres que t'arriben al cor i que fan que, malgrat que les circumstàncies siguin adverses, et sentis a gust amb la vida. Un cant a l'amor pels llibres, a l'amistat <span style="text-align: justify;">—</span>que pot sorgir en el moment i lloc més inesperats, i en les circumstàncies més estranyes<span style="text-align: justify;">—</span>, a la generositat i a l'agraïment. M'encanta. L'he llegit un munt de cops i estic segura que hi tornaré. I la pel·lícula també és una meravella.</p><p>En aquest estat d'eufòria, com podia resistir-me a fer un púding de Yorkshire? Si la Cecily fins i tot ens n'ha facilitat la recepta! No podia deixar passar l'oportunitat de fer-los i aquest diumenge vaig pensar a organitzar un autèntic <i>Sunday roast</i>. Però, és clar, el púding de Yorkshire tradicionalment es feia amb el suc del rostit amb el qual se servia com a acompanyament i així ajudava a completar l'àpat per un preu més econòmic. Jo volia tastar el púding en la seva versió tradicional, simplement regat amb el suc del rostit, i per això vaig fer un <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2016/02/roast-beef-amb-maionesa-de-tonyina-i.html" target="_blank">rosbif</a> per a dos, però també en vaig fer una versió apta per a vegetarians, acompanyant-los amb una bona salsa de formatge.</p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Púding de Yorkshire</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (per a 10 púdings individuals)</span></h4><p>4 ous</p><p>200 ml de llet</p><p>200 g de farina</p><p>Un pessic de sal</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p><br /></p><p>En un bol gran, batem els ous. Hi afegim la llet i ho batem tot junt fins que quedi cremós. Hi afegim la farina tamisada i ho tornem a batre tot junt fins que no quedin grumolls.</p><p>Preescalfem el forn a 190º. Agafem un motlle per a magdalenes, hi afegim un dit d'oli d'oliva en cada forat. Posem el motlle al forn i deixem que s'escalfi durant 15 minuts. El traiem del forn, aboquem la massa en els motlles amb la gerra i el tornem a posar al forn 20-25 minuts.</p><p>El traiem del forn i el farcim amb el que vulguem. Com us deia, jo hi vaig abocar un rajolinet del mateix suc del rosbif, però a casa el van farcir amb una crema de formatge.</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwC9hWsHckSjKD2gJCrxXZO-ss1RZm0d6SyoNoSlZdvMmLsAPT5iRPQn9QR4umLyRfA-QK7dx1p35tcShRPCwH7W7Dz7jjj_cTj1KOTWrRoe0Q0BfyNS7MRABuV5TECYjKaYjWeflsq-Xn/s4608/IMG_20201115_120024.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwC9hWsHckSjKD2gJCrxXZO-ss1RZm0d6SyoNoSlZdvMmLsAPT5iRPQn9QR4umLyRfA-QK7dx1p35tcShRPCwH7W7Dz7jjj_cTj1KOTWrRoe0Q0BfyNS7MRABuV5TECYjKaYjWeflsq-Xn/w400-h300/IMG_20201115_120024.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ingredients del púding de Yorkshire: farina, llet i ous<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGUTP7yZVmnKDqh91BrKn-EwCGvnQMEdp5d2Xqw-4lcBssHGD_72hhX7otopAuf4NWcS194wPUcVfchm1eX7slyomxb8iUWzwhYK3Lhyphenhyphen1pRLILe2nRzmrevMkImqwUZMYcCLB-rkiLm0kO/s4608/IMG_20201115_131140.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGUTP7yZVmnKDqh91BrKn-EwCGvnQMEdp5d2Xqw-4lcBssHGD_72hhX7otopAuf4NWcS194wPUcVfchm1eX7slyomxb8iUWzwhYK3Lhyphenhyphen1pRLILe2nRzmrevMkImqwUZMYcCLB-rkiLm0kO/w400-h300/IMG_20201115_131140.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aboquem oli d'oliva verge extra en el motlle i l'escalfem al forn<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnlYai59M5THSptto-uKLhuRfb6M28EBWwHFJp1AwJo5kwOFvhzNR6Xy9_IQMD2rBTBhLJwOGVih11hptgQsSDpZ1-47gGhiOpmDLz0sFAmecU9Bz4chFK43NR-63bsn5VfBjDiHyvLxE5/s4608/IMG_20201115_135305.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnlYai59M5THSptto-uKLhuRfb6M28EBWwHFJp1AwJo5kwOFvhzNR6Xy9_IQMD2rBTBhLJwOGVih11hptgQsSDpZ1-47gGhiOpmDLz0sFAmecU9Bz4chFK43NR-63bsn5VfBjDiHyvLxE5/w400-h300/IMG_20201115_135305.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hi aboquem la massa i el tornem a posar al forn 20 minuts<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXNMyJA-JNaIQcrtsOOawv2gXElIDv_JiMIHY1q_rxnhHxjofXy8ls1RWDYLBlYohtu9IVXkr5EED8hVflwsWN8Av05yJmDkJkHUEH2o8zrKkPigQDKD0WCBg74hzDtYK4Cu06F1shbs5v/s4608/IMG_20201115_133556.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXNMyJA-JNaIQcrtsOOawv2gXElIDv_JiMIHY1q_rxnhHxjofXy8ls1RWDYLBlYohtu9IVXkr5EED8hVflwsWN8Av05yJmDkJkHUEH2o8zrKkPigQDKD0WCBg74hzDtYK4Cu06F1shbs5v/w400-h300/IMG_20201115_133556.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest rosbif va servir per recrear el <i>Sunday roast</i><br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-h1QVDGBZYzRxkk8tPdl5KUATM7f5iNqWoJUu_zKDCDLgK13Pk1WFqgnoY1cw6zdhJxbahNx-i6I5Fb-dAtsa7nSxaLvWPYNKbPzPJqmQ0qQCsgagnO1-pVWviv3kG5ic4sYlmp4t5PJW/s4608/IMG_20201115_140125.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-h1QVDGBZYzRxkk8tPdl5KUATM7f5iNqWoJUu_zKDCDLgK13Pk1WFqgnoY1cw6zdhJxbahNx-i6I5Fb-dAtsa7nSxaLvWPYNKbPzPJqmQ0qQCsgagnO1-pVWviv3kG5ic4sYlmp4t5PJW/w400-h300/IMG_20201115_140125.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Es pot servir tot junt i regar-ho amb el suc del rosbif<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiudhJcQ-p6f20b_NUhd1RTyy5zDZXtMaojDElNcjc4DS2fKnvHToqpKqzkFX6Oy97dW8j6QNhwWXX1BHWiQDiPKO7HRuOdgA8Xjw-bURBGMUY6y-qS72NhgDrB4X-TZ7mL-y24OGXXfBG0/s4608/IMG_20201115_122450.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiudhJcQ-p6f20b_NUhd1RTyy5zDZXtMaojDElNcjc4DS2fKnvHToqpKqzkFX6Oy97dW8j6QNhwWXX1BHWiQDiPKO7HRuOdgA8Xjw-bURBGMUY6y-qS72NhgDrB4X-TZ7mL-y24OGXXfBG0/w400-h300/IMG_20201115_122450.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Però també es pot farcir amb una bona crema de formatges<br /></td></tr></tbody></table>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-80086021657107582732020-11-13T08:00:00.002+01:002020-11-13T15:42:47.131+01:00Els portava les provisions però no es quedava mai<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYC0x2JLFnp_Q2I6gbFren4R8jcI_FridHJgWR-EU75MeVuKXpAbfFvaN_eUALp-RZOlHV0YvF_0OWvMrNONwh_TwDa4IajtRZg8szUOLmmTOcdhEwz-HPd3Gdm85WN1Y1LG-XVvKwzj_/s4608/IMG_20200824_132653.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYC0x2JLFnp_Q2I6gbFren4R8jcI_FridHJgWR-EU75MeVuKXpAbfFvaN_eUALp-RZOlHV0YvF_0OWvMrNONwh_TwDa4IajtRZg8szUOLmmTOcdhEwz-HPd3Gdm85WN1Y1LG-XVvKwzj_/w640-h480/IMG_20200824_132653.jpg" width="640" /></a></div><p></p><blockquote><p>"Papa regresó a Mosè la tarde del primer día de 1959. Aquel invierno lo vimos poco. Él venía para pasar sólo una noche, y no todas las semanas. A mí no me gustaba, a Chiara le importaba menos. Pero su presencia, aunque mínima, era significativa, y su llegada, que comunicaba con unos días de antelación, era esperada por muchos. Paolo se moría de ganas de verlo y contaba las horas. Mamá y la tía Teresa, como sabían que traería provisiones del campo, restringían la compra. Él nos aprovisionaba de los productos del huerto, el gallinero y los limoneros y naranjos del jardín, así que no se compraban ni pollos ni huevos ni queso, y fruta y verdura, la estrictamente indispensable. Lo mismo sucedía cuando el tío Peppino llegaba de Caltagirone, con la diferencia de que él, además de verduras, traía salchichas, leche fresca, una excelente <i>ricotta</i>, membrillos y unas naranjas maravillosas.</p><p>El portero se apresuraba a descargar del coche paquetes y cajas para subirlos cargados al hombro. Antonella despejaba la mesa y las baldas de la cocina y la galería para hacer sitio a las provisiones. Nora también reorganizaba la despensa, puesto que recibiría parte de aquella bendición amontonada en el maletero y en el asiento posterior del coche de papá. Y lo mismo hacía Pina en casa de los Giudice. Había de todo y para todos: manojos de verduras recién cogidas <span style="text-align: justify;">—</span><i>burrania</i>, <i>zarchi</i>, <i>sparacelli</i><span style="text-align: justify;">—</span>, productos del huerto <span style="text-align: justify;">—</span>desde cebollas hasta alcachofas, desde cardos hasta hinojos<span style="text-align: justify;">—</span>, almendras y pistachos, aceite, fruta <span style="text-align: justify;">—</span>naranjas, mandarinas, cidras enormes, caquis<span style="text-align: justify;">—</span>, huevos, <i>ricotta</i>, <i>tuma</i>, pollos, conejos... Papá era un <i>gourmet</i>, y para nosotros compraba también otras cosas: crema de castañas, arenques ahumados, conservas, salchichones y jamones. Después de haber repartido los productos entre las familias <span style="text-align: justify;">—</span>sin olvidar a Paolo y al portero<span style="text-align: justify;">—</span>, se empezaba a cocinar lo que «no podía esperar», como decía mamá refiriéndose a las verduras que se marchitaban rápidamente y a la carne. Papá supervisaba y después se sentaba en el salón con el <i>Giornale di Sicilia</i>. Aunque por poco tiempo. Se levantaba, daba vueltas por la casa, resoplaba. Se sentía enjaulado. Cuando volvía a Mosè, yo respiraba aliviada, y creo que Chiara también. Mamá no dejaba traslucir nada."</p><p>Simonetta Agnello Hornby (2018). <i>Palermo es mi ciudad</i> (trad. Teresa Clavel). Barcelona: Gatopardo ediciones (pàg. 105-106).</p></blockquote><p></p><p><br /></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Preparació i conservació de les verdures per al menú setmanal</span></h3><p>Temps enrere vaig escriure un post en què parlava de <i>batch cooking</i> i organització dels àpats i em vaig centrar sobretot en l'<a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2019/09/venim-de-placa-i-farem-un-arros-que-els.html" target="_blank">aprofitament del pollastre i del brou en el menú setmanal</a>. En aquell moment, el pollastre i el brou eren un bàsic per a la meva família, però les circumstàncies han canviat i a casa ara hi ha dos vegetarians, així que el consum de pollastre s'ha reduït considerablement.</p><p>D'altra banda, ha augmentat el consum de verdures i llegums, i això fa que la compra i l'organització del menú setmanal siguin unes altres. Què passa quan comprem molta verdura de cop o algú que té hort ens en regala? Potser ni tan sols ens cap a la nevera. Com ho gestionem per organitzar-ho tot i que no se'ns faci malbé?</p><p>En primer lloc, hem de pensar què tenim, què es fa malbé abans, què es pot cuinar per avançat i què es pot congelar. A partir d'aquí organitzarem els menús de manera que prioritzem allò que es fa malbé abans, que no es pot cuinar per avançat i que no es pot congelar; després vindrà el que podem cuinar per avançat, però que no es pot congelar, o no volem fer-ho pel motiu que sigui, i per acabar, deixarem allò que es pot congelar.</p><p>Entre les verdures del primer grup, trobaríem tot el que són fulles verdes, enciams i verdura que es menja crua. La majoria no es poden congelar i és millor no cuinar-les amb antelació. A banda, es fan malbé relativament ràpid, així que mereixen un punt d'atenció. Perquè es conservin millor, podem embolicar les fulles verdes amb un drap de cuina i desar-les al calaix de la verdura. L'enciam el podem rentar i desar-lo en una carmanyola per anar-lo consumint en els propers dies. Si el tenim net i a punt, és més fàcil que improvisem una mica d'amanida per acompanyar el que sigui en pocs minuts. Cogombres, pastanagues, ceba tendra, etc. també els desarem en el calaix de la verdura, però els tomàquets sempre fora de la nevera, a temperatura ambient.</p><p>És possible que amb això ja tinguem ple un dels calaixos i que encara ens quedi molt per desar: carbassó, pebrots, albergínies, carxofes, mongeta tendra, coliflor, xampinyons, entre d'altres. Ara és el moment d'anar avançant alguna de les coccions. D'una banda, ens cabrà millor a la nevera i, de l'altra, sempre és pràctic tenir una part dels àpats preparada amb antelació. </p><p>Entre les preparacions que jo acostumo a avançar perquè em resulta molt pràctic hi sol haver l'escalivada, samfaina, verdures saltades per fer quiche, croquetes o crestes de verdures, sempre d'acord amb el menú planificat. Mentre deso la compra, encenc el forn i així hi ha verdures que ja no cal que entrin a la nevera. </p><p>L'estona de forn també s'ha d'optimitzar i, mentre es fa l'albergínia, el pebrot i la ceba de l'escalivada en una plàtera, en una altra podem coure-hi quatre albergínies tallades per la meitat i embolicades amb paper d'alumini per fer-les farcides, una coliflor a ramellets amb sal, oli i espècies o uns tomàquets cirerols confitats. Qualsevol d'aquestes verdures es poden coure amb antelació, desar-les en tàpers i ens duraran perfectament quatre o cinc dies a la nevera.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQAO1b_mkOSQWjBK2asBWnNNWSU7SaX3TW9HP-MsqQAUr2vLAHnHVemW144phSZqODdFXkBdIBGHsJsZdu7OaP3vu-TQ7iCzWuYfvGG1get5u3WfHoHDqX8kvNotYt3Xw_SmSLQDZqsp6Q/s2304/IMG_20200603_205214.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1728" data-original-width="2304" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQAO1b_mkOSQWjBK2asBWnNNWSU7SaX3TW9HP-MsqQAUr2vLAHnHVemW144phSZqODdFXkBdIBGHsJsZdu7OaP3vu-TQ7iCzWuYfvGG1get5u3WfHoHDqX8kvNotYt3Xw_SmSLQDZqsp6Q/w400-h300/IMG_20200603_205214.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escalivada<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLSwaL583tlP7XOcBdpuAiCl3uGn71Otw2WCJfXL26BiGJ2BnUXhFvVS7BabpbIXfgM5UsSj45Ynhbn2Q97hzIAUc0qup-2w_OlDv5Z2nTgFernwz7rI3_NsWZEuTVRt3r0IzBXoQf3Iow/s4608/IMG_20201023_151720.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLSwaL583tlP7XOcBdpuAiCl3uGn71Otw2WCJfXL26BiGJ2BnUXhFvVS7BabpbIXfgM5UsSj45Ynhbn2Q97hzIAUc0qup-2w_OlDv5Z2nTgFernwz7rI3_NsWZEuTVRt3r0IzBXoQf3Iow/w400-h300/IMG_20201023_151720.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Albergínies farcides de verdures<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqXZRTfjlqse5DqPsC8tO4z7Ey5rQA533d6Rt9VdxjgZxJc4ZCiGEY7s2jg2cCZY0B3jXmBuAGFfyP9nAb5_1C7WMZvwzfNmWvO-1zXWsYv2YPfqyQGzwLElLpSkPf6XiRSRnYxdYe7nvZ/s4608/IMG_20201101_133148.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqXZRTfjlqse5DqPsC8tO4z7Ey5rQA533d6Rt9VdxjgZxJc4ZCiGEY7s2jg2cCZY0B3jXmBuAGFfyP9nAb5_1C7WMZvwzfNmWvO-1zXWsYv2YPfqyQGzwLElLpSkPf6XiRSRnYxdYe7nvZ/w400-h300/IMG_20201101_133148.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coliflor especiada i cuita al forn<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglLaHSZGY7NfSQbxmoePOP2P37rCzg7wtx9_d023QUtI3wEz03XCAbHj_gSL4Z_1O__UFBVPt1-LJCX4kBg8TfPy1mzIrEXDcUx6nVIaT1yGMMs__Pn3DK6JCEPgcDLDSRqnbS7upmxoRx/s4608/IMG_20200829_122215.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglLaHSZGY7NfSQbxmoePOP2P37rCzg7wtx9_d023QUtI3wEz03XCAbHj_gSL4Z_1O__UFBVPt1-LJCX4kBg8TfPy1mzIrEXDcUx6nVIaT1yGMMs__Pn3DK6JCEPgcDLDSRqnbS7upmxoRx/w400-h300/IMG_20200829_122215.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carbassó i cirerols cuits al forn amb sal, pebre, oli i orenga<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>A banda del forn, també es poden avançar coccions als fogons i n'hi ha que no necessiten una gran preparació prèvia, com ara les cremes de verdures o el brou vegetal. S'ha de rentar i tallar la verdura, és clar, però com que es pot fer en trossos grossos, no trigarem gaire a tenir-ho en marxa i ja no ens caldrà desar a la nevera unes verdures que ocupen molt d'espai com l'api o els porros.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNFV_F6bPra7hXox-EucaymUEjJJHFWRDYG9g5oJvRjc_onyV8dEdZjUavx8oVtzoos3xx51Y4HgwLi6I0BSZpicBSmsgvcrJ5t8Sb6_o5xLQy1Wk40BAVIWb8tZCm_Ck_5IQRANQ2-hTK/s4608/IMG_20200920_214423.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNFV_F6bPra7hXox-EucaymUEjJJHFWRDYG9g5oJvRjc_onyV8dEdZjUavx8oVtzoos3xx51Y4HgwLi6I0BSZpicBSmsgvcrJ5t8Sb6_o5xLQy1Wk40BAVIWb8tZCm_Ck_5IQRANQ2-hTK/w400-h300/IMG_20200920_214423.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Crema de carbassó i ceba amb cúrcuma<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdHTIldbPu-17Ob102SfRiRA67nQA5NfeQYz1oUfdGYN4xiQNqSDxbCN9h7N1rllRxKX61P9MKmNjWvtSDBAPgHnipOpx02jRGqjdrQGr4gn8m79vFeCXTCsXfr7ovokI_JjBItjExswn8/s4608/IMG_20200920_224525.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdHTIldbPu-17Ob102SfRiRA67nQA5NfeQYz1oUfdGYN4xiQNqSDxbCN9h7N1rllRxKX61P9MKmNjWvtSDBAPgHnipOpx02jRGqjdrQGr4gn8m79vFeCXTCsXfr7ovokI_JjBItjExswn8/w300-h400/IMG_20200920_224525.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Crema de porro, carbassó i brocoli</td></tr></tbody></table><p><br />Amb tot això en marxa, potser ja hem aconseguit prou espai per desar el que falta. Si no és així, podríem continuar fent altres preparacions. Abans ja he explicat que acostumo a avançar samfaines i verdures saltades per fer servir en croquetes, <i>quiches</i> o crestes, però és veritat que això prefereixo fer-ho en un altre moment perquè requereix més atenció. D'entrada, s'ha de picar la verdura petita i cal estar pendent dels fogons perquè no es cremi res i tot estigui en el seu punt de cocció. No és com fer un brou o una crema, que, un cop ha arrencat el bull, només cal posar l'alarma i ja no ens hem de preocupar de res. </p><p>Per això ho deixo per al <i>batch cooking</i> de diumenge, hi puc dedicar un parell d'hores i avanço preparacions que em permeten que el dia a dia entre setmana sigui molt més fàcil.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiZ8uePXaHNIzznalYQjmL-AwTe6VumrnokL6Du2TSbtf2BKYQXb2NXmIkE0f2s57SC_kXqsStgZCmhTPWKJqeXGh7GvcKagmWc-e2Vc68c7T8e55TQnkEveMuA0FQXPpzYLm6KR-w3bRR/s2304/IMG_20200829_151018.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1650" data-original-width="2304" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiZ8uePXaHNIzznalYQjmL-AwTe6VumrnokL6Du2TSbtf2BKYQXb2NXmIkE0f2s57SC_kXqsStgZCmhTPWKJqeXGh7GvcKagmWc-e2Vc68c7T8e55TQnkEveMuA0FQXPpzYLm6KR-w3bRR/w400-h286/IMG_20200829_151018.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Batch cooking</i> de diumenge: pebrot escalivat, puré d'albergínies amb tahina per fer un <i>baba ganoush</i>, xampinyons saltats, cirerols i carbassó al forn, xiitake i ceba per fer croquetes, carbassó, ceba i pebrot verd saltats per fer una <i>quiche</i>, pa de pessic per als esmorzars i meló tallat per a postres i berenars <br /></td></tr></tbody></table><p><br />Però això ja són figues d'un altre paner, perquè l'objectiu del post era com podem organitzar la compra de verdures perquè no es facin malbé i ens càpiguen a la nevera. El que hem vist són preparacions ràpides i que no necessiten una gran dedicació per part nostra, de manera que les podem anar fent mentre ho desem tot. Evidentment el que fem també ens ajudarà a tenir una part del menú setmanal avançada i en algun moment segur que ho agrairem.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr6CKWLtX7anLa7doMflcXK7Wij4ltceTS0o_jjXYSICgDiVPOZaUhmjd7WcSyMnMFi0A_x7w_TqMpbLAjQaftdsMANh1f4XMumGIvMe3ipwIFndHZ9uUNoBWQnAB5ITNWusJSdqYovZCH/s4608/IMG_20190316_130739.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr6CKWLtX7anLa7doMflcXK7Wij4ltceTS0o_jjXYSICgDiVPOZaUhmjd7WcSyMnMFi0A_x7w_TqMpbLAjQaftdsMANh1f4XMumGIvMe3ipwIFndHZ9uUNoBWQnAB5ITNWusJSdqYovZCH/w640-h480/IMG_20190316_130739.jpg" width="640" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-49596903262800631562020-11-05T09:00:00.234+01:002020-11-05T09:49:10.680+01:00En honor a la sultana va crear un gran guisat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGopwcdovfWExDpaXZqDkV-fTE5YUImQJLX2-0fY8KgE5fHhSHi-ob1DT5SO5tA4m76yYTAg23WqfSyMGPgv3S5mC1ISuIAtnWYeOz4tsJa5OLPRwhzi85aAbMdaZUOhgkVowf8eaqaeOT/s2048/tastets_alboronia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGopwcdovfWExDpaXZqDkV-fTE5YUImQJLX2-0fY8KgE5fHhSHi-ob1DT5SO5tA4m76yYTAg23WqfSyMGPgv3S5mC1ISuIAtnWYeOz4tsJa5OLPRwhzi85aAbMdaZUOhgkVowf8eaqaeOT/w640-h480/tastets_alboronia.jpg" width="640" /></a></div><blockquote>"Dejo de hablar de la olla, caldereta, cochifrito, ajo de pollo y otros guisados, por no tener diverso carácter en Córdoba que en las restantes provincias andaluzas. Sólo diré algo en defensa de la alboronía, por haberse burlado de ella un agudo escritor, amigo mío, y por habernos suministrado la ciencia moderna un medio de justificarla, y aun de probar, ó rastrear al menos, que la antigua cocina cordobesa fué una cocina aristocrática ó casi regia que ha venido degenerando. El sabio orientalista Dozy demuestra que la inventora de la alboronía, ó quién le dió su nombre, fué nada menos que la Sultana Borán, hermosa, distinguida y comm'il faut entre todas las Princesas del Oriente. Tal vez el creador de la alboronía dedicó su invención á esta Sultana, como hacen hoy los más famosos cocineros, dedicando sus guisos y señalándolos con el nombre de algún ilustre personaje. Así, hay solomillo á la Chateaubriand, salmón á la Chambord, y otros condimentos á la Soubisse, á la Bismarck, á la Thiers, a la Emperatriz, á la Reina y á la Pío IX. Para mayor concisión se suprime el nombre de lo guisado y queda sólo el del personaje glorioso; por donde cualquiera se come un Pío IX o un Chateaubriand, sin incurrir en antropofagia.<p></p><p>Sin duda, así como, en vista del aserto irrefragable de Dozy, la alboronía viene de la Sultana Borán, la torta maimón y los maimones, que son unas á modo de sopas, deben provenir del Califa, marido de la susodicha Borán, el cual se llamaba Maimón, ya que no provengan del gran filósofo judío Maimónides, que era cordobés, y compatriota, por lo tanto, de los maimones, sopa, torta y bollo."</p><p>Juan Valera (1887). "La Cordobesa". A: <i>Cuentos, diálogos y fantasías</i>. Madrid: M. Tello (pàg. 243-244).</p></blockquote><p></p><p><br /></p><p>Un nou mes i, amb la nau de <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2020/11/octubre-2020-gastronomia-del-al-andalus.html" target="_blank">Cooking the Chef</a>, viatgem fins a al-Àndalus. No pot ser més apassionant aquest repte amb el caràcter de revisió històrica que ha agafat d'ençà de la represa. Pensant què podia fer per homenatjar aquesta gran cuina de les mil i una nits, vaig recordar un reportatge que vaig veure aquest estiu sobre el restaurant <a href="https://noorrestaurant.es/paco-morales/" target="_blank">Noor</a>, de Paco Morales, que em va deixar absolutament meravellada.</p><p>Van obrir el 2016 i, des de llavors, cada temporada han anat oferint diversos menús degustació basats en un segle diferent de la cuina andalusí. El primer any és el segle X, amb el califat de Còrdova; el segon any és el segle XI, amb els regnes de taifes; el tercer any són els segles XII-XII, amb els almoràvits i almohades, i el quart any és el segle XIV, amb el regne nassarita. Enguany s'ha fet una retrospectiva perquè es pugui fer el viatge gastronòmic des de l'inici.</p><p>Crec realment que és un lloc únic i m'encantaria anar-hi i viure aquesta experiència entre la història i la gastronomia. Si doneu un cop d'ull al restaurant, podreu comprovar que el lloc és preciós i que es cuida fins a l'últim detall i ja veure-hi quina meravella de plats que s'hi ofereixen.</p><p>Hauria estat un somni fer un plat d'al-Àndalus versionat pel sedàs de l'alta cuina, però he preferit començar pels fonaments de la cuina casolana de l'època. He triat un plat que es considera la mare de tots els <i>pistos</i> o samfaines. Tot un repte tenint en compte que l'època de la qual tractem és prèvia al descobriment d'Amèrica i, per tant, aquí encara no hi havia tomàquets ni pebrots, dos dels ingredients essencials de la samfaina. Però sí que hi havia albergínia i carbassa, que són les protagonistes de l'alboronia, que us explico tot seguit.</p><p><br /></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Alboronia</span></h3><div>Ingredients (4 p.)</div><div><br /></div><div>4 albergínies</div><p>2 grans d'all</p><p>Mitja carbassa de violí</p><p>1 ceba</p><p>Oli d'oliva</p><p>Vinagre</p><p>Aigua de tarongina (<i>agua de azahar</i>)</p><p>Pell de llimona</p><p>Sal, pebre, comí, alcaravia (<i>alcaravea</i>), llavors de coriandre</p><p>Coriandre fresc o julivert</p><p>Fruita seca (avellanes, nous, anacards, etc.)</p><p><br /></p><p>En la recepta original, l'albergínia es cou al vapor i a l'aigua de coure s'hi afegeix pell de llimona i aigua de tarongina (<i>agua de azahar</i>). Segur que queda molt aromàtica, però jo no tenia aigua de tarongina i he preferit fregir l'albergínia perquè és més saborosa fregida que cuita al vapor.</p><p>D'altra banda, la carbassa es fa a trossos i es cou fins que estigui tova, però jo tenia ja carbassa cuita al forn i no l'he hagut de bullir. </p><p>En el meu cas, doncs, comencem posant mitja carbassa de violí al forn cap per avall i la hi deixem mitja hora fins que estigui cuita. La traiem del forn i, quan estigui freda, en traiem la polpa i la reservem.</p><p>Rentem i tallem l'albergínia a daus i la fregim amb oli d'oliva verge extra i sal. Quan estigui cuita, la reservem.</p><p>En un morter piquem una mica el coriandre i l'alcaravia. Jo no coneixia aquesta espècia i, d'entrada, em va sorprendre molt l'olor, ja que és una barreja de comí i matafaluga.</p><p>Pelem i piquem la ceba i els alls. En la mateixa paella on hem cuit l'albergínia, hi afegim una mica més d'oli i sofregim l'all i la ceba. Quan ja comencin a estar ben rossos, hi afegim l'alcaravia, el coriandre i el comí. Deixem que es torrin lleugerament les espècies i hi afegim la carbassa i l'albergínia. Ho remenem perquè s'integrin i hi afegim una cullerada de vinagre, que ajudarà a aixecar tots els sucres i les aromes.</p><p>Deixem que s'evapori el vinagre i que faci xup-xup una estona més, apaguem el foc i l'emplatem. Rentem i piquem coriandre fresc (en el meu cas, julivert, perquè no tenia coriandre) i el posem per damunt. Finalment, decorem el plat amb fruita seca trossejada. Jo sí que en tenia, però me l'he descuidat (quina badada!). Crec que hi hauria quedat molt bé tant per l'estètica com pel gust.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw_6lZcggVFk2y-MvDqxHq39fAQNXX4Q9Kw-R9wjMen4XyRAoMbP2P3W-DTxFVV767xdtUAzFp5DgcSXZbl6rgMzN6nTNFYk-WlcOfyVu771nZZtihG8cbymbX-EVZ1YHUEXoiTa2Hiq_j/s4608/IMG_20201028_133410.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw_6lZcggVFk2y-MvDqxHq39fAQNXX4Q9Kw-R9wjMen4XyRAoMbP2P3W-DTxFVV767xdtUAzFp5DgcSXZbl6rgMzN6nTNFYk-WlcOfyVu771nZZtihG8cbymbX-EVZ1YHUEXoiTa2Hiq_j/w400-h300/IMG_20201028_133410.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAOMUCBzzyTbktM0TwMay0LGX13QLfYPN6Rwy8ZmAQvsgA3gF-NZxKIrwnsC-lYk6LuACpKk992yINxMbJGS7yot6Rzd_GzKpcxnPQbw-2wg3yIBcScbjdeQVx45SO_tOKPigXgpDFIC7U/s4608/IMG_20201028_134445.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAOMUCBzzyTbktM0TwMay0LGX13QLfYPN6Rwy8ZmAQvsgA3gF-NZxKIrwnsC-lYk6LuACpKk992yINxMbJGS7yot6Rzd_GzKpcxnPQbw-2wg3yIBcScbjdeQVx45SO_tOKPigXgpDFIC7U/w400-h300/IMG_20201028_134445.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN8-kdHDUpLKohzGyYy3q_cHa0hlD3ZCdTJw0uk6GheAjA2qr_GQPseN9CcxYwieGipsOpcYjHrawyInfVdJ5VtUhk8IrMQRGVpErGiUuPM2duPqxh3xMihgsmj93ZHpzW7EasCJoLJNPK/s4608/IMG_20201028_135206.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN8-kdHDUpLKohzGyYy3q_cHa0hlD3ZCdTJw0uk6GheAjA2qr_GQPseN9CcxYwieGipsOpcYjHrawyInfVdJ5VtUhk8IrMQRGVpErGiUuPM2duPqxh3xMihgsmj93ZHpzW7EasCJoLJNPK/w400-h300/IMG_20201028_135206.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2o0VwbX-owBTi3vKzjKchq57Fz0mGEqDkjuEh5ip8vNAXcsRZu7V73foAe5SsldOYMmjP-l3s9iFx6H56RH39kwONHOIq7KLU2BbEMs-jkqQB4kedJr7FE9zUA4MPvXCvygMkMi1RyAbH/s4608/IMG_20201028_135504.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2o0VwbX-owBTi3vKzjKchq57Fz0mGEqDkjuEh5ip8vNAXcsRZu7V73foAe5SsldOYMmjP-l3s9iFx6H56RH39kwONHOIq7KLU2BbEMs-jkqQB4kedJr7FE9zUA4MPvXCvygMkMi1RyAbH/w400-h300/IMG_20201028_135504.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD-6qM0IGukFllkIGo5JwXU9-d7Z1ddhcy_zb5Pp35NqWNyyfa6U9k229LdxHNCKGhgQ3qaCC3F0Qs3gYrrbOpvg1AsPf0Mfy6l1Q-xxjEkWjPYhG5OFl2HGTVawhvsuan3ExA-WwRY37p/s4608/IMG_20201028_140701.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD-6qM0IGukFllkIGo5JwXU9-d7Z1ddhcy_zb5Pp35NqWNyyfa6U9k229LdxHNCKGhgQ3qaCC3F0Qs3gYrrbOpvg1AsPf0Mfy6l1Q-xxjEkWjPYhG5OFl2HGTVawhvsuan3ExA-WwRY37p/w400-h300/IMG_20201028_140701.jpg" width="400" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-24984787700109862222020-10-31T09:10:00.002+01:002020-11-01T19:53:27.627+01:00Amb gran satisfacció es va atipar de xucrut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnLl_EA8sSPkYJ-VzY9c8U-GUU5bYqnTaNldCCmywRNibmhd6KUBGBkv4xikKXfleQEdTuOkJRxsHiRlahMBK-EZolAgdRtW6T7nLMwNqqozpfLwPwqNBVKqX5BRB8yjv5IjcwmZ3hGjj9/s2048/xucrut_pau.JPEG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnLl_EA8sSPkYJ-VzY9c8U-GUU5bYqnTaNldCCmywRNibmhd6KUBGBkv4xikKXfleQEdTuOkJRxsHiRlahMBK-EZolAgdRtW6T7nLMwNqqozpfLwPwqNBVKqX5BRB8yjv5IjcwmZ3hGjj9/w640-h480/xucrut_pau.JPEG" width="640" /></a></div><blockquote>"Es va presentar a l'oficina de lloguer de vehicles i després de firmar una pila de paperassa li van donar les claus. </blockquote><blockquote><div>—Aquí hi ha un error: jo havia demanat un cotxe amb xofer. </div></blockquote><blockquote><div>—Ai, sí, perdoni —s'excusà l'empleada, mentre allargava la mà sota el taulell i en treia un aparell de metall—. El navegador. </div></blockquote><blockquote><div>—El navegador? Però si em van dir que seria una senyoreta! </div></blockquote><blockquote><div>—Cap problema, ja li selecciono una veu de dona. On va? </div></blockquote><blockquote><div>—A Bellosguardo. Província d'Udine —respongué, desolat, el comissari. </div></blockquote><blockquote><div>L'empleada va pitjar quatre botonets de la màquina. </div></blockquote><blockquote><div>—Apa, ja està. Ara només ha de seguir les indicacions de l'Ester i arribarà al seu destí. </div></blockquote><blockquote><div>No gaire convençut, en Montalbano va anar cap al pàrquing, va buscar el número J44 i es ficà en un automòbil que pudia a ambientador. </div></blockquote><blockquote><div>Va agafar el navegador i el va enganxar al davantal. </div></blockquote><blockquote><div>—Continuï recte fins a la rotonda —ordenà l'estri. </div></blockquote><blockquote><div>En efecte, la veu era de dona, i agradable. I sobretot era d'allò més precisa en les indicacions que donava, fins al punt que el comissari es va trobar unes quantes vegades donant-li les gràcies en veu alta. </div></blockquote><blockquote><div>De boira no se'n veia ni poca ni gaire, ans al contrari: el paisatge era d'una verdor frondosa amb tot de muntanyes resplendents de neu a la llunyania. </div></blockquote><blockquote><div>Tot d'un plegat l'Ester li va dir que trenqués a mà dreta i, com per art d'encantament, va aparèixer un rètol que deia Bellosguardo. </div></blockquote><blockquote><div>Una guia esplèndida, l'Ester!</div></blockquote><p> </p><blockquote><div><br /></div><div>Quan va deixar el cotxe a la plaça major, i tal vegada única, del poble li va fer l'efecte que havia aterrat dins el poema de Palazzeschi:</div><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div>Tres casetes de teulada punxeguda,</div></blockquote></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div>un herbei,</div></blockquote></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div>un rierol...</div></blockquote></blockquote></blockquote><div><br /></div><div>Va consultar el rellotge: hora de dinar. Per més que en Palazzeschi no ho hagués dit, bé hi havia d'haver una trattoria, allà. I en efecte amb una simple ullada en va tenir prou per distingir Al Leon d'Oro. Un nom que reconfortava. Hi entrà. Era un restaurant familiar, de poques taules. I totes buides. De seguida se li acostà un cambrer. </div></blockquote><blockquote><div>—Avui tenim <i>jota</i> i <i>frico</i> —anuncià. </div></blockquote><blockquote><div>—Com? —exclamà en Montalbano en sentir aquells noms desconeguts. </div></blockquote><blockquote><div>—<i>Jota</i> i <i>frico</i> —repetí l'altre. </div></blockquote><blockquote><div>Com que tampoc tenia cap altra opció va dir que ja li anava bé. </div></blockquote><blockquote><div>Amb gran satisfacció es va atipar d'una mena d'estofat de ceba, mantega, patates i xucrut, enmig del silenci d'un menjador on continuava essent l'únic comensal." </div></blockquote><blockquote><div><br /></div><div>Andrea Camilleri (2020). <i>L'altre cap del fil</i> (trad. Pau Vidal). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 252-254).</div></blockquote><div></div><div><br /></div><div>Quan les coses no van com voldria, sempre tinc una via d'escapament, que és recórrer a en Montalbano. Mai no em decep, encara que estigui fora del seu hàbitat, de viatge a l'inhòspit nord, on el pobre es veu forçat a menjar un estofat de muntanya. Me l'he imaginat donant-li les gràcies a l'Ester per les seves indicacions i m'ha recordat la meva filla que, quan era molt i molt petita, en sentir per primer cop la veu del GPS, ens va preguntar "què ha dit, aquesta senyora?"</div><div><br /></div><div>Avui no hem pogut anar a celebrar el nostre 23è aniversari com teníem planificat i reservat de fa temps. Ens quedarem a casa, ves quin remei, a esperar que les coses millorin. Per sort, sempre ens queda la literatura, que ens permet viatjar i somiar sense moure'ns, com diria en Catarella, de l'indret. Amb aquesta xucrut tan acolorida farem que s'esbravin les boires que ens capfiquen aquests dies.</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Xucrut de col llombarda</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><div>1 col llombarda</div><div>Gingebre</div><div>Sal</div><div><br /></div><div>En primer lloc, esterilitzarem el pot on farem la xucrut. Per fer-ho, traiem la goma del pot i la fem bullir 2-3 minuts. Transcorregut aquest temps, la traiem del foc i la deixem sobre un drap net. </div><div>Rentem el pot de vidre, l'esbaldim i, sense eixugar-lo, el posem al forn a 190 ºC uns 15 minuts. El traiem i el deixem també damunt del drap fins que es refredi.</div><div><br /></div><div>Ratllem la col i reservem un parell de fulles senceres. Ratllem el gingebre. Ho posem tot en un bol amb una cullerada de sal i anem fent massatge amb les mans fins que vegem que la col es va estovant i va deixant anar líquid. Si cal, hi podem afegir una mica més de sal.</div><div><br /></div><div>La posem en el pot de vidre que hem esterilitzat i la pressionem de manera que quedi ben compactada. Al capdamunt hi posem les fulles de col que havíem reservat, tanquem el pot i el deixem en un lloc sec durant 2-3 setmanes perquè fermenti.</div><div><br /></div><div>Quan hagi transcorregut aquest temps, ja es pot consumir. Un cop obert el pot, cal desar-lo a la nevera. Es pot fer servir en amanides, entrepans o com a acompanyament d'altres plats.</div><div><br /></div><div>Aquesta recepta està inspirada en la <i>sauerkraut</i> de col vermella, gingebre i remolatxa de la Chloée Sucrée de <a href="https://www.beingbiotiful.com/">Beingbiotiful</a>. Em sembla increïble el que fa aquesta noia amb les verdures i hi estic completament enganxada. Des que la segueixo, els meus plats han guanyat en color i varietat, i el <i>batch cooking</i> del diumenge em facilita molt l'organització dels menús setmanals. La recepta és del Biotiful Plan de la setmana passada i d'aquí un parell de setmanes l'utilitzarem en diferents preparacions, que prometo compartir.</div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-74103205493172770882020-10-10T21:08:00.003+02:002020-10-10T21:16:39.241+02:00El detingueren entre plats impregnats de tardor<span style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1i_AfWyRn2ZW6eF5xVODxd0wZ7BBPv7WCaLTLUbzj-v2KLZ3Qhs8zSUClQ-y1EByl0aT9bWd1K2vlVV180dVz7ozfIYkGpbcRtqsBsHmu6yylquXxj_y1rHM16cnU5PlMzTB25Mk_rk3-/s4608/IMG_20200925_143051.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1i_AfWyRn2ZW6eF5xVODxd0wZ7BBPv7WCaLTLUbzj-v2KLZ3Qhs8zSUClQ-y1EByl0aT9bWd1K2vlVV180dVz7ozfIYkGpbcRtqsBsHmu6yylquXxj_y1rHM16cnU5PlMzTB25Mk_rk3-/w640-h480/IMG_20200925_143051.jpg" width="640" /></a></div></span><blockquote><span style="font-family: inherit;">"Quan la Conxita va arribar al seu àtic dúplex del passeig de Gràcia faltaven cinc minuts per a les nou.</span> </blockquote><blockquote><span style="font-family: inherit;">Va entrar al menjador desert, i encara sense treure's l'abric, es va tapar la cara amb les mans.</span> </blockquote><blockquote><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">—</span>Ef efpantós. Efpantós <span style="text-align: justify;">—</span>va pronunciar. El cap li rodava.</span> </blockquote><blockquote><span style="font-family: inherit;">Havien contractat una empresa de càtering. I quatre cambrers s'esperaven a la cuina, preparats per començar a servir les begudes, a tallar el pernil, a obrir les ostres. La Conxita els havia fet parar la gran taula del menjador, i al damunt hi brillaven els canapès <span style="text-align: justify;">—</span>rectangles recoberts de salmó untuós, de mantegues i cremes amb ornaments d'orfebreria fets de reduccions de vinagre i salsa de soja, ous de salmó i violetes fresques<span style="text-align: justify;">—</span>, les safates de plata, les copes de vi, les llaunes de caviar encastades en una gran enciamera de plata plena de gel esmicolat i les culleretes per menjar-se'l sense mesura. En una segona taula ovalada, més petita, hi havia una decoració de tardor, un fons vegetal fet de pàmpols rovellats, de raïm de color de coure, de magranes, castanyes, surenys i rossinyols, que acollia un escalfador per a les safates de les carns: el bou amb tòfona i moll d'os, la pintada al raïm, les perdius estofades, l'ànec amb peres, els colomins amb magrana i codony. Davant del gran finestral, des d'on es veia la casa Batlló il·luminada, hi havia parat un gran taulell amb les amanides de créixens, rúcula i escarola, d'espàrrecs amb pernil cruixent, de llenties amb encenalls de foie, i d'algues, brots de soja, i flors de pensament.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Al voltant de les taules, més il·luminades, una llum càlida i amable ho envaïa tot, i fins i tot l'aigua de les flors i el gel del caviar tenien notes càlides d'or. Però ara, aquell escenari tan acollidor per a una festa d'amics s'havia convertit en l'evidència d'un robatori, en l'ostentació indecent d'un lladre.</span> </blockquote><blockquote><div>
<span style="font-family: inherit;">Es va prémer els ulls amb els tous de les mans per mirar de submergir-se en una foscor que la relaxés, i es va imaginar els comentaris de les seves amigues. La Susana, la Carmina, la Tina i la Renata es mossegarien els llavis en senyal de dolor, de comprensió per la desgràcia, com si se li hagués mort algú. Potser li dirien que ja s'arreglaria, que ara havien de confiar en els advocats, que segur que s'havien aprofitat del seu marit, que aquestes coses passen, en Ricard era tan bona persona, tan confiat, segur que ell era la víctima d'un comptable sense escrúpols. Però ja no s'hi podia fer res. Tot seria una comèdia. Dirien pobre Ricard, dirien això és que li tenen enveja, que li tenen ràbia, que li volen fer mal. Però diguessin el que diguessin, des d'aleshores veurien el seu cotxe com un cotxe robat; la casa de Santa Cristina, la piscina, la gespa, l'entarimat de fusta de teca de davant de casa, la pista de tennis, tot robat; el pis de Barcelona, les obres que havien fet per unir el pis amb el sobreàtic on tenien la biblioteca, la sala de música i el gimnàs amb la seva piscineta, robats. Les joies, les arracades que portava, el collaret de Van Cleef, l'anell de De Beers, tot robat. I els quadres d'en Barceló?</span> </div></blockquote><blockquote><div><span style="font-family: inherit;">Gairebé les nou en punt. I si ja ho deien als telenotícies de la nit? Es va descordar l'abric, però no se'l va arribar a treure. Tenia pressa: on caram era el comandament? La noia era burra. On l'havia ficat? Com se li acudia entaforar-lo al prestatge de sota el televisor, mig amagat?</span> </div></blockquote><blockquote><div><span style="font-family: inherit;">Va prémer un botó. La pantalla va fer un guspireig i va aparèixer una noia de cabells negres amb un vestit jaqueta de color vermell viu. Duia un micròfon a la mà:</span> </div></blockquote><blockquote><div><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">—</span>...caixes i documentació sobre suport electrònic. Segons l'informe de la fiscalia, es tractaria de material documental que podria demostrar la possible implicació del president del patronat, Ricard Moja, en el desviament de més de deu milions d'euros, procedents tant del finançament públic de l'entitat, com de les contribucions, força importants, de grans empreses i entitats financeres.</span> </div></blockquote><blockquote><div><span style="font-family: inherit;">Li va fer l'efecte que el cor li creixia, l'estómac li cremava i les costelles se li enfonsaven sobre els pulmons."</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><span style="font-family: inherit;">David Cirici (2011). <i>I el món gira</i>. Barcelona: Columna (pàg. 28-30).</span></div></blockquote><div><span style="font-family: inherit;"></span><br />Malaguanyat bufet! És clar que a la Conxita no li preocupa gaire comparat amb el que diran les seves amigues, perquè, com a molt, només ha tingut la feina d'encarregar-lo. I és que no hi ha res com tenir diners, molts diners, sempre que te'ls hagis guanyat! </div><div><br /></div><div>N'hem sentit tantes, d'històries com aquesta, d'aristòcrates, de polítics il·lustres i no tan il·lustres, i de presidents d'entitats culturals i socials, que viuen amb tota mena de luxes que surten de blanqueig de capital, de sobres farcits de bitllets i de comptabilitats B. La Conxita, com la infanta Cristina, no en sabia res, i naturalment no sospitava que, amb un sou, mai de la vida s'hauria pogut permetre aquest estatus. Ni tant sols s'ho havia plantejat perquè ella el cap només l'utilitzava per pensar com decoraria la casa de Santa Cristina o per triar el vestit i les joies que lluiria en cada acte social.</div><div><br /></div><div>Val més que ho deixem córrer i que ens centrem en aquesta fabulosa taula decorada amb pàmpols rovellats, raïm de color de coure, magranes, castanyes, surenys i rossinyols. M'ha fet pensar en les parades de fruita i verdura del mercat, que en aquesta època de l'any es tinten de tons marrons, carabasses i groguencs, per recordar-nos que és moment de recollir-nos i de gaudir de la calidesa i la dolçor que ens aporta la natura. </div><div><br /></div><div>Aquestes imatges tan boniques a mi em fan despertar les ganes de cuinar i de recrear els plats que llegeixo, i de seguida començo a barrinar quina recepta podria fer per il·lustrar-ho. La veritat és que aconseguir pintades o perdius no m'és gaire fàcil, però al rebost hi tenia una fantàstica llauna de cuixes d'ànec en confit i vaig recordar una recepta de confits d'ànec amb pomes que en Marc Ribas va fer al <a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/confits-danec-amb-pomes/video/5673204/" target="_blank">Cuines</a> i que jo tenia apuntada a la llista de pendents. </div><div><br /></div><div>Dit i fet. Un gran resultat, perquè és un plat senzill i ràpid, però que ens farà quedar molt bé. Val la pena tenir receptes com aquesta a la recambra per quan tens convidats però no et vols passar un munt d'hores a la cuina.</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Confit d'ànec amb pomes</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><div>4 cuixes d'ànec en confit</div><div>2 pomes golden</div><div>1 llimona</div><div>Mantega</div><div>1 got de conyac</div><div>Fulles de menta</div><div><br /></div><div><i>Per al 'crumble' de poma</i></div><div><br /></div><div>70 g de sucre morè</div><div>100 g d'anacards crus</div><div>1 poma golden</div><div>100 g de mantega pomada</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Pelem dues pomes, les tallem a grills i les deixen en aigua i llimona perquè no s'oxidin. </div><div><br /></div><div>Posem una mica de mantega en una cassola, l'escalfem i hi afegim la poma. La saltem i deixem que es caramel·litzi. Quan veiem que es comença a torrar hi afegim el conyac perquè s'aixequin els sucres i deixem que s'acabin de coure i que s'evapori el líquid. </div><div><br /></div><div>Mentre es cou la poma, podem anar fent el <i>crumble</i>. Pelem i ratllem la poma, la posem en un colador i la premsem per treure'n el líquid. Triturem lleument els anacards en una picadora, de manera que en quedin trossos grossos, que no quedi en pols. Els posem en un bol i hi afegim la poma, unes gotes de llimona, el sucre i la mantega. Ho barregem tot. </div><div><br /></div><div>Cobrim una safata de forn amb paper sulfurat i estenem el <i>crumble</i> al damunt. El posem al forn a 200 ºC 10 minuts. El traiem del forn i el deixem refredar. Quan estigui fred, l'esmicolem i el reservem.</div><div><br /></div><div>Mentre es cou el <i>crumble</i>, untem les cuixes d'ànec amb el mateix llard del confit i les posem en una safata amb la pell cap avall. Si ho tenim preparat, les podrem posar al forn en el mateix moment de treure'n el <i>crumble</i>. Les deixem cinc minuts a 200 ºC, les girem i les deixem cinc minuts més perquè es torri la pell. </div><div><br /></div><div>El traiem del forn i el posem al damunt de les pomes. Ho posem al foc cinc minuts perquè s'escalfin les pomes i s'integrin els gustos. Piquem unes fulles de menta que ens ajudaran a refrescar el plat. </div><div><br /></div><div>Ho emplatem amb una cap de poma, la cuixa d'ànec, un grapat de <i>crumble</i> esmicolat i una mica de menta.</div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_yTjreThViVGHZPseU0P0XTUt7M0XyzBY3AIzUAbiEvae9IxDLKzxqJfaf_FZu9BAp7Ek2kXLnMYApEey0xqfgBmrrTZSkvvueM4P8S-aGPdslaTSumsRBsHyYdqCxu0b9roXO88I6VP/s4608/IMG_20200925_143215.jpg"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ_yTjreThViVGHZPseU0P0XTUt7M0XyzBY3AIzUAbiEvae9IxDLKzxqJfaf_FZu9BAp7Ek2kXLnMYApEey0xqfgBmrrTZSkvvueM4P8S-aGPdslaTSumsRBsHyYdqCxu0b9roXO88I6VP/w640-h480/IMG_20200925_143215.jpg" width="640" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-4882528428866209462020-10-05T09:00:00.151+02:002020-11-28T18:42:45.663+01:00Quanta vida que hi ha en un sol gra de mostassa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinvwVKp7KUszrYnSKRyKpTAqa4LSeTmQL41RLYHjrMsYB1Wm9QlkUDfxiPr6WrbK_5yNnW7jAdY8fSHmRqewn-YIZEyZLgD4zkBImxJ_ix7bh4WKWmY-g67HsdqLMzqx3QkMFxNk_3NLgr/s4608/IMG_20201003_111212.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinvwVKp7KUszrYnSKRyKpTAqa4LSeTmQL41RLYHjrMsYB1Wm9QlkUDfxiPr6WrbK_5yNnW7jAdY8fSHmRqewn-YIZEyZLgD4zkBImxJ_ix7bh4WKWmY-g67HsdqLMzqx3QkMFxNk_3NLgr/w640-h480/IMG_20201003_111212.jpg" width="640" /></a></div><br /><blockquote>"Paràbola del gra de mostassa (Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)</blockquote><p></p><p></p><blockquote><p>Els proposà encara una altra paràbola:</p><p><span style="text-align: justify;">—</span>Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques."</p><p>Evangeli segons Mateu 13,31-32</p><p></p></blockquote><p><br /></p><p>Normalment les citacions del blog són més llargues, però avui he pensat que calia fer honor a l'ingredient i a la paràbola, i fer que en la brevetat hi hagi el miracle. </p><p>Estic molt contenta perquè després de molts mesos d'aturada s'ha reprès <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/" target="_blank">Cooking the chef</a>, el meu repte preferit ja que m'ha permès conèixer molts xefs i aprendre moltíssimes coses de gastronomia d'una manera divertida. En aquesta represa, el primer repte no pot ser més motivador: <a href="https://cookingthechef.blogspot.com/2020/10/septiembre-2020-gastronomia-desde-los.html" target="_blank">Gastronomia des dels inicis fins a la invasió musulmana</a>. En aquest enllaç podeu veure la resta d'aportacions, que estic segura que són molt interessants.</p><p>De tot aquest món gastronòmic del qual havíem de triar la recepta, m'he decantat per la cuina romana perquè tenia més accessible la informació i he optat per fer una salsa de mostassa perquè era molt utilitzada pels romans per donar gust a plats de verdura, com l'amanida o els naps, i per a carns bullides com la de porc. He pensat, doncs, que devia ser un dels sabors habituals en les taules romanes i he volgut veure com era. </p><p>He agafat el llibre <i>La cuina romana. Per descobrir i practicar</i>, de Josep M. Solias i Juana M. Huélamo, que recull la recepta de Pal·ladi, del <i>Tractat d'agricultura</i>. Us copio la recepta per si algun valent la vol mirar de reproduir, però jo he hagut d'improvisar una solució si volia que al final quedés una cosa semblant a una salsa. No diria que la meva versió ha quedat deliciosa, però sí que és interessant i, servida amb <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2017/10/koftes-de-peix-per-anar-linfern.html" target="_blank">koftes de peix</a>, amb <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2018/10/devorem-unes-pakoras-damagat.html" target="_blank">bunyols indis o <i>pakoras</i></a> o amb <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2020/11/falafel-com-preludi-dun-moment-dolc.html" target="_blank">falàfel</a>, pot arribar a ser bastant reeixida. </p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Salsa de mostassa a l'estil romà</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><p><i>Els ingredients de Pal·ladi</i></p><p>4 g de llavors de mostassa blanca (no en vaig trobar i vaig comprar mostassa bruna, que diuen que pica una mica més)</p><p>1,635 g de mel</p><p>0,327 l d'oli d'Espanya</p><p>0,54 l de vinagre blanc fort</p><p><br /></p><p><i>El que jo he afegit</i></p><p>1 ou</p><p>1 pessic de sal</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p><br /></p><p><i>Procediment de Pal·ladi recollit al llibre 'La cuina romana'</i></p><p>En primer lloc, poseu els grans de mostassa dins d'un morter i aixafeu-los fins a aconseguir una pols més aviat fina.</p><p>En segon lloc, passeu la pols a un bol gran, afegiu-li la mel, l'oli, el vinagre i bateu-ho enèrgicament fins a amalgamar tota la salsa molt ben lligada.</p><p>A continuació, passeu-ho a un pot de vidre net. Tapeu-lo hermèticament i conserveu-lo dins la nevera.</p><p><br /></p><p>Jo vaig provar de fer la salsa al morter, però quedava una barreja molt estranya i una mica enganxifosa. No convidava a sucar-hi res, vaja. Així que vaig pensar que podia fer servir aquesta salsa com a base, afegir-hi un ou i més oli i emulsionar una maionesa. Les mesures de la recepta original són una bogeria. Jo ho vaig fer una mica a ull i hi vaig posar una cullerada de grans de mostassa, una cullerada de vinagre, una cullerada d'oli i una culleradeta de mel. Com que després vaig fer la maionesa, hi vaig afegir molt més oli.</p><p>El gust de la mostassa en gra és una mica acre, de fet els romans utilitzaven l'expressió <i>fer cara de mostassa</i> per referir-se a algú amb cara d'amargat, el que nosaltres en diem <i>fer cara de pomes agres</i>. La mel, l'oli i el vinagre es necessiten per compensar aquest gust i jo hi he afegit també un polsim de sal perquè m'ha semblat que li feia falta.</p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrX3CWUkGkFV_UllP1B4O4ldPyTuhab-Tjhwua_9UEAPoT17UYvSub2Zq2TUorD9XwONiLw7eDn9sjdRvfBnLIGs849SRiBlPWPykW_hSVKLeq_QbicDdUKS9K2Z5r70BFsn-nBe9iJD52/s4608/IMG_20201001_111034.jpg"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrX3CWUkGkFV_UllP1B4O4ldPyTuhab-Tjhwua_9UEAPoT17UYvSub2Zq2TUorD9XwONiLw7eDn9sjdRvfBnLIGs849SRiBlPWPykW_hSVKLeq_QbicDdUKS9K2Z5r70BFsn-nBe9iJD52/w400-h300/IMG_20201001_111034.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitT101Zr7pPB3b2Ze4xX_haDx9LSNpyFTYkAfQn3HVnCGHkBuS1MGDYO5o4Dvc_GNf1ad-TseQ-_qsK-0X2oIP-1XQOO4U6cluBw9bJQzGIVKjMphbhzro-BsZms1Ss0w4XzbeCjLyRoYy/s4608/IMG_20201001_110948.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitT101Zr7pPB3b2Ze4xX_haDx9LSNpyFTYkAfQn3HVnCGHkBuS1MGDYO5o4Dvc_GNf1ad-TseQ-_qsK-0X2oIP-1XQOO4U6cluBw9bJQzGIVKjMphbhzro-BsZms1Ss0w4XzbeCjLyRoYy/w400-h300/IMG_20201001_110948.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfr6jLck6HXmuG1Qo8cL7TnYADmjuwu_Yj2bWlbUUIcMCUCXvk5Bqj0B3vMLK5L-Cimsf4qL_q-w8ZDN1bHyVb_sPkalulAIilJuJolIuO7Ttjwlc3o9PcFw-CBSWFGksqXpu_3ZCGL7Lg/s2304/IMG_20201004_235724.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1728" data-original-width="2304" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfr6jLck6HXmuG1Qo8cL7TnYADmjuwu_Yj2bWlbUUIcMCUCXvk5Bqj0B3vMLK5L-Cimsf4qL_q-w8ZDN1bHyVb_sPkalulAIilJuJolIuO7Ttjwlc3o9PcFw-CBSWFGksqXpu_3ZCGL7Lg/w400-h300/IMG_20201004_235724.jpg" width="400" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-16738559711831172582020-09-25T08:00:00.001+02:002020-09-25T08:00:04.522+02:00Amb la pell tan cruixent és poesia pura a la cassola<i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPArXA2lj-mdESxqzKG-VzJBGOUnNXZC6D5-AB50xWzRuC30tvc_3yvWRCN5QhtqMchgL2WeBpGOxF5TreqJfwT9glaSLX7sySmtnVvjmK-DtqzDiE1U51keZQ3aFuElcPQzeBcRFc22j4/s4608/IMG_20200921_145743.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPArXA2lj-mdESxqzKG-VzJBGOUnNXZC6D5-AB50xWzRuC30tvc_3yvWRCN5QhtqMchgL2WeBpGOxF5TreqJfwT9glaSLX7sySmtnVvjmK-DtqzDiE1U51keZQ3aFuElcPQzeBcRFc22j4/w640-h480/IMG_20200921_145743.jpg" width="640" /></a></div><br /></i><blockquote><i>De la Sra. Clara Saussey per a la Juliet</i><div><br /></div><div style="text-align: right;">8 d'abril de 1946</div><div><br /></div><div>Benvolguda Srta. Ashton,</div><div><br /></div><div>He sentit a parlar de vostè. Jo vaig pertànyer a aquella societat literària, tot i que estic segura que cap d'ells no li ha parlat mai de mi. Jo no llegia llibres de cap escriptor mort, no. Jo llegia l'obra que vaig escriure jo mateixa, jo llegia el meu llibre de receptes de cuina. M'atreveixo a dir que el meu llibre causava més llàgrimes i pena que res del que va escriure Charles Dickens. </div><div><br /></div><div>Vaig escollir de llegir sobre la manera correcta de rostir un garrí. Unteu el petit cos amb mantega, vaig dir. Deixeu que el suc vagi avall i faci espetarregar el foc. De la manera com ho llegia, senties l'olor del porc rostint-se, senties la pell cruixint. Vaig parlar dels meus pastissos de cinc capes <span style="text-align: justify;">—</span>amb una dotzena d'ous<span style="text-align: justify;">—</span>, els meus dolços de sucre filat, boletes de xocolata al rom, pastissos esponjosos amb nata. Pastissos fets amb una bona farina blanca <span style="text-align: justify;">—</span>no aquell gra esmicolat i aquella mena de menjar per a ocells que fèiem servir en aquells moments.</div><div><br /></div><div>Bé, senyoreta, el meu públic no ho podia suportar. Els estava empenyent fins al límit, sentint les meves saboroses receptes. La Isola Pribby, que mai no ha tingut gaire criteri, va dir a crits que l'estava turmentant i que embruixaria les meves casseroles. En Will Thisbee va dir que em cremaria com les meves cireres flamejades. Llavors en Thomson Stubbins em va insultar i vaig necessitar en Dawsey i l'Eben per poder sortir d'allí sense prendre mal.</div><div><br /></div><div>L'Eben va trucar l'endemà per disculpar-se per la mala educació de la Societat. Em va demanar que recordés que la majoria d'ells havien vingut a la reunió havent sopat sopa de naps (sense ni un os que hi donés substància), o patates mig cuites socarrimades en una planxa calenta, ja que no hi havia oli de cuinar en el qual fregir-les. Em va demanar que fos tolerant i els perdonés.</div><div><br /></div><div>Doncs no ho faré: em van dir paraules gruixudes. No n'hi havia cap que realment estimés la literatura. Perquè això és el que el meu llibre de cuina era, poesia pura a la cassola. Penso que estaven tan avorrits, amb el toc de queda i altres fastigoses normes nazis, que només volien una excusa per sortir un vespre, i llegir és el que van escollir.</div><div><br /></div><div>Vull que la seva història expliqui la veritat sobre ells. Mai no haurien tocat un llibre si no hagués estat per l'OCUPACIÓ. Mantinc el que dic, i pot citar-me directament.</div><div><br /></div><div>Em dic Clara S-A-U-S-S-E-Y. Tres esses, en total.</div><div><br /></div><div>Clara Saussey (Sra.)<br /><div><br /></div><div>Mary Ann Shaffer i Annie Barrows (2015). <i>La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey</i>. Barcelona: Amsterdam (pàg. 98-99).</div></div></blockquote><div><div><div><br /></div><div>Coincideixo amb la Clara Saussey, amb tres esses, en el fet que la gastronomia i la manera de descriure-la pot ser poesia pura. Si no, òbviament, no esmerçaria temps i esforços en aquest blog, que, en certa manera, vol expressar això. Discrepo amb ella en el fet que els membres de la Societat Literària i de Pastís de Pela de Patata de Guernsey no estimen la literatura. És evident que l'estimen i que això fa que puguin sobreviure aquests moments tan difícils i que coneguin la Juliet.</div><div><br /></div><div>Aquesta bonica història, que és un cant a la vida, a l'amistat i a la literatura, es mereixia un bon pastís de pela de patata seguint la recepta d'en Will Thisbee (puré de patates per al farciment, remolatxa escorreguda per donar-hi dolçor i pela de patata com a crosta), però no m'he vist capaç de fer-lo i he optat per l'altre ingredient fundador de la societat: el porc rostit.</div><div><br /></div><div>M'he inspirat en una recepta que vaig veure a <a href="https://elcomidista.elpais.com/elcomidista/2015/09/24/receta/1443097672_149880.html" target="_blank">El Comidista</a>.</div><div><br /></div><div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Costelles de porc marinades i cuites a baixa temperatura</span></h3><div>Ingredients (4 p.)</div></div></div></div><div><br /></div><div>1 kg 200 g de costella de porc, tallades de dues en dues</div><div>6 grans d'all</div><div>1 culleradeta de llavors de coriandre</div><div>1 culleradeta de grans de pebre</div><div>1 culleradeta de llavors de fonoll</div><div>2 cullerades d'oli d'oliva verge extra (en la recepta hi diu mel, però jo no en tenia)</div><div>2 cullerades de vinagre (en la recepta hi diu d'arròs o de poma, però jo faig servir el vinagre del meu pare, que no té rival) </div><div>4 cullerades de salsa de soja</div><div>1 tros de gingebre d'uns 3 cm de llarg</div><div><br /></div><div>Primer de tot, fem la marinada. En un morter piquem les llavors de coriandre i el pebre. Quan comencin a estar aixafat, hi afegim els grans d'all i fem una pasta, que no cal que sigui gaire fina.</div><div><br /></div><div>Hi afegim el fonoll, la soja, el vinagre, l'oli i el gingebre pelat i ratllat. Ho barregem tot bé i pintem la carn amb aquesta barreja. La posem en un tàper amb la carn cap avall i la deixem que es marini a la nevera tota la nit.</div><div><br /></div><div>L'endemà preescalfem el forn a 120 ºC. Posem la carn amb la marinada en una safata que pugui anar al forn i la tapem amb paper d'alumini. Posem la safata al forn i n'abaixem la temperatura fins a 100 ºC. Deixem que es cogui durant cinc hores.</div><div><br /></div><div>Traiem la safata del forn. Colem la marinada i la reduïm al foc perquè quedi una salsa espessa i intensa. Apugem la temperatura del forn fins a 220 ºC i hi posem les costelles amb la carn cap amunt perquè es torrin. Les deixem 5 minuts o fins que estiguin ben daurades.</div><div><br /></div><div>Ho emplatem posant-hi la salsa a sota i al damunt les costelles. Ho podem acompanyar de patates, verdures saltades o amanida.</div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhleroTvYwiie1tGKOScehMy6mm07zdoAPBTxWvRC-Na8D7S_3FONpdNqQyTRNHsRlXr9ysHS3CSnbJAJdQb1ExdrFgt0aAdw6gIxyZe9bbPXBvJWlUffSM8c3vAf9L9NqXjFLUzOG_nESq/s4608/IMG_20200919_213950.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhleroTvYwiie1tGKOScehMy6mm07zdoAPBTxWvRC-Na8D7S_3FONpdNqQyTRNHsRlXr9ysHS3CSnbJAJdQb1ExdrFgt0aAdw6gIxyZe9bbPXBvJWlUffSM8c3vAf9L9NqXjFLUzOG_nESq/w400-h300/IMG_20200919_213950.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem la marinada al morter<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrpsLJg6n9Eweff7cwgPGxtnvlb_b0XwmXeX1vRrSOyOxVsy_S9LmeDyoViz_39xSjyR3YfsDZeEty0anyK6kbKtVdPnJdz-W6p3DFGwZsQ6sRMzJfxJObqUy94P8W8FBbQ4VhK3n2PA3c/s4608/IMG_20200919_214419.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrpsLJg6n9Eweff7cwgPGxtnvlb_b0XwmXeX1vRrSOyOxVsy_S9LmeDyoViz_39xSjyR3YfsDZeEty0anyK6kbKtVdPnJdz-W6p3DFGwZsQ6sRMzJfxJObqUy94P8W8FBbQ4VhK3n2PA3c/w400-h300/IMG_20200919_214419.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Untem la carn amb la marinada i la deixem tota la nit a la nevera<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4fKTAYTfLUdlZaUY_N8OAaYHzPW6BT5NuVQ_tGA5RJ4qfhMi6dUDdgA2yXdFqu_Q7wns9bFwPJVK6oaGLomKv08DRLi5Uvi_o8AUl6BqXvCHswyv3pYbD_GqVZPm8or6aSzSasdq0rY7y/s4608/IMG_20200921_083813.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4fKTAYTfLUdlZaUY_N8OAaYHzPW6BT5NuVQ_tGA5RJ4qfhMi6dUDdgA2yXdFqu_Q7wns9bFwPJVK6oaGLomKv08DRLi5Uvi_o8AUl6BqXvCHswyv3pYbD_GqVZPm8or6aSzSasdq0rY7y/w400-h300/IMG_20200921_083813.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La posem al forn a 100 ºC tapada amb paper d'alumini<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI1RRGHMic1JxnGlyGCFN86E-LoQoe76OXx60EytLc3rHBFBVxs3SXTE9duxsHhplxGcn8uM7YRnJ-K5m2OoiGugcU7_ZiBY8GmCDkkokGE1kttCU65PimBWraNcL4YoECGJQGn41Hz9Et/s4608/IMG_20200921_140051.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI1RRGHMic1JxnGlyGCFN86E-LoQoe76OXx60EytLc3rHBFBVxs3SXTE9duxsHhplxGcn8uM7YRnJ-K5m2OoiGugcU7_ZiBY8GmCDkkokGE1kttCU65PimBWraNcL4YoECGJQGn41Hz9Et/w400-h300/IMG_20200921_140051.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La deixem que es cogui durant 5 hores<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieqf8Cu4DqSB5dTkiApmeMDrXcpDhwuVM7On3B44YSFAcf0yUQ00fydbClEOVnZnLoMAJPQB4Xj17TnLjleCjvqjHcw9zBM4tfZJHiz5k0aAh6vI2RuRp9oeDKfUlPxGBuBKp4Xp1WLLwx/s4608/IMG_20200921_142011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieqf8Cu4DqSB5dTkiApmeMDrXcpDhwuVM7On3B44YSFAcf0yUQ00fydbClEOVnZnLoMAJPQB4Xj17TnLjleCjvqjHcw9zBM4tfZJHiz5k0aAh6vI2RuRp9oeDKfUlPxGBuBKp4Xp1WLLwx/w400-h300/IMG_20200921_142011.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En colem la marinada i la deixem reduir<br /></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaTGd5Ga2v2apShYDfzT35nSRo9oBYVE-gr5hER67PB8ucrHnFML-a_0WNaOraxOUmnnyr_VSXy7ICoZgIje6rDwQmYwAkmwwcRlu8UIKr0DuL2vLLx5cVyP7VNHas1aF7Tn2xZE3c9LGi/s4608/IMG_20200921_145731.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaTGd5Ga2v2apShYDfzT35nSRo9oBYVE-gr5hER67PB8ucrHnFML-a_0WNaOraxOUmnnyr_VSXy7ICoZgIje6rDwQmYwAkmwwcRlu8UIKr0DuL2vLLx5cVyP7VNHas1aF7Tn2xZE3c9LGi/w400-h300/IMG_20200921_145731.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Torrem la carn amb el forn a 220 ºC i la servim amb la salsa<br /></td></tr></tbody></table>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-72731134501665449012020-09-19T11:32:00.001+02:002020-09-19T11:39:15.934+02:00Li revelà els seus sentiments per unes bones croquetes<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh0W0Lmfkk9Zue-saxeyxltvOj0oy8FCif4pQRLnbqxHth2hXg-Pnjzne0EQXRcojGJDIg_EUcqpC509bAU9FfuElNsZbPggU4cio7urA9dmcUc_IPncNSG4kGnC5kBnr492J4kkUi8b47/s4608/IMG_20200916_183813.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh0W0Lmfkk9Zue-saxeyxltvOj0oy8FCif4pQRLnbqxHth2hXg-Pnjzne0EQXRcojGJDIg_EUcqpC509bAU9FfuElNsZbPggU4cio7urA9dmcUc_IPncNSG4kGnC5kBnr492J4kkUi8b47/w640-h480/IMG_20200916_183813.jpg" width="640" /></a></div></div><blockquote><div>"La Rosa creia que les croquetes de la Tata eren les més bones que havia tastat mai, li quedaven de meravella. </div></blockquote><blockquote><div>La Tata Pona trinxava la carn del pollastre, rostit prèviament, amb una mica de pernil salat, del bo, i hi afegia uns bocinets de fetge d'ànec, una mica de trufa ratllada, sal, pebre i un polsim d'unes herbes aromàtiques especials que la senyora Paula <span style="text-align: justify;">—</span>la germana de doña Mercedes<span style="text-align: justify;">—</span> portava del sud de França, quan venia de visita. Ho barrejava tot i ho lligava amb una beixamel espessa. Les croquetes no eren ni gaire grosses, ni gaire petites, la mida justa. Les arrebossava amb ou i farina de galeta i les fregia fins a deixar-les ben daurades. Sovint les acompanyava amb una crema de bolets feta amb el suc del rostit, llet, farina, una nou de mantega i una mica de ceba enrossida. Tothom s'hi tornava boig. Malgrat que la Lola havia provat d'imitar-les, mai no li sortien com a la Tata. </div></blockquote><blockquote><div>La Rosa estava fregint-les quan l'Arturo va treure el cap per la cuina. Va abaixar la mirada; encara es posava nerviosa quan, fora de les classes, se'l trobava per la casa. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Estàs fent croqueteeeeees? </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Per sopar. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Ummmm! <span style="text-align: justify;">—</span>va saltar sobre el plat amb la velocitat d'un felí i ja se n'estava cruspint una. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Què faaaas? <span style="text-align: justify;">—</span>la Tata, que estava al darrera, li va donar una plantofada<span style="text-align: justify;">—</span>. Ni se t'acudeixi agafar-ne una altra! </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Impossible, Tata! Ho sento... <span style="text-align: justify;">—</span>I, amb la boca plena, va anar per la segona. Ara sí, la plantofada al clatell va ser més contundent... </div></blockquote><blockquote><div>A la Rosa li van agafar ganes de riure, semblaven nens. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Que paris! </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Uf, quina mala gaita gastes, Tata! <span style="text-align: justify;">—</span>va dir ell, gratant-se'l<span style="text-align: justify;">—</span>. És culpa teva, per fer-les tan bones. </div></blockquote><blockquote><div>La Rosa va sortir de la cuina, necessitava agafar ous del rebost. Des d'allí els sentia parlar en un to divertit, com si juguessin al gat i al gos; gairebé sempre era igual entre ells.</div><div>Quan es disposava a tornar-hi, el canvi de to, ara molt seriós, de la Tata Pona, la va fer aturar-se. La porta era mig oberta, però no va gosar entrar-hi. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Ui, quan parles amb aquest to... Què he fet, ara? </div></blockquote><blockquote><div>Els sentia des de l'altra banda. No va poder estar-se'n de parar l'orella. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Què estàs fent? <span style="text-align: justify;">—</span>li deia la Tata. Semblava que anava de debò. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Què vols dir? Què estic fent de què? </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>La Rosita. </div></blockquote><blockquote><div>En sentir el seu nom, el cor li va fer un bot. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>No sé a què et refereixes. <span style="text-align: justify;">—</span>La veu de l'Arturo semblava trontollar. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Sí que ho saps. Prou bé que ho saps. </div></blockquote><blockquote><div>La curiositat de la Rosita no va poder més i va mirar per l'escletxa. </div></blockquote><blockquote><div>L'Arturo havia deixat de mastegar i havia abaixat els ulls. En aixecar-los, la seva expressió semblava diferent. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>No m'agrada que juguis amb ella. No s'ho mereix. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>No jugo amb ella, Tata. No és la meva intenció. </div></blockquote><blockquote><div>La Rosita es moria de vergonya. Sabia que no havia d'escoltar, havia de marxar d'allà de seguida, era una conversa entre ells, estava fent mal fet, però... Semblava que els peus se li havien clavat a terra. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>Doncs què fas exactament? <span style="text-align: justify;">—</span>li deia la Tata<span style="text-align: justify;">—</span>. Quina és la teva intenció? Explica-m'ho perquè jo no ho entenc! Mai no m'ha semblat bé aquest joc que feu, el de les classes... però no he dit res perquè sé que la Rosita va boja per aprendre, per superar-se. Ja temia que això tindria un preu. El joc ha anat massa lluny, Arturo. No vull que aquesta noia pateixi. És una persona estupenda, sensible i massa innocent. Es mereix que les coses li vagin bé. La Rosita fa molt temps que s'ha encapritxat de tu, a hores d'ara ja te'n deus haver adonat, no ets idiota; però temo que el caprici està anant massa enllà i no vull que hi segueixis jugant! Això s'ha d'acabar. </div></blockquote><blockquote><div>La veu de la Tata li arribava a batzegades, les paraules eren fluixes però li semblava haver-les entès bé. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>No hi jugo, Tata, no hi jugo. Ja t'ho he dit. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>I què fas, doncs? </div></blockquote><blockquote><div>Va fer unes passes enrere, disposada a marxar. No, no tenia dret a escoltar! Com era possible que estigués fent allò? Ja era d'esquenes quan va sentir la resposta, clara. </div></blockquote><blockquote><div><span style="text-align: justify;">—</span>N'estic enamorat."</div><div><br /></div><div>Carme Osan Tort (2015). <i>Un pont de silenci</i>. Barcelona: La Rosa dels Vents (pàg. 55-57).</div></blockquote><div></div><div><br /></div><div>Qui pot resistir davant d'unes croquetes ben fetes? Les de la Tata Pona es podrien qualificar de croquetes gourmet, com les de la iaia Elvira, de rostit de pollastre i vedella, que vaig publicar als inicis del blog i que trobareu enllaçades una mica més avall. Però les croquetes també tenen la virtut de ser cuina d'aprofitament i aquestes són les que vull compartir avui.</div><div><br /></div><div>A mi m'encanten les croquetes i, encara que són entretingudes de fer, el resultat d'assaborir una bona croqueta casolana compensa amb escreix l'esforç dedicat. Si, a més, són d'aprofitament, ja no podem demanar més. D'una banda, no llencem menjar que ha sobrat i, de l'altra, tenim un altre plat tan o més deliciós que el primer. </div><div><br /></div><div>Si voleu veure més receptes de croquetes, aquestes són les que he compartit fins ara. De ben segur que n'hi haurà més.</div><div><br /></div><div><a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2014/12/croquetes-de-la-iaia-elvira.html" target="_blank">Croquetes de rostit de vedella i pollastre (o croquetes de la iaia Elvira)</a> </div><div><br /></div><div><a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2014/12/croquetes-de-la-iaia-elvira.html" target="_blank">Croquetes de sípia amb la seva tinta</a></div><div><br /></div><div><a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2019/06/en-un-atac-de-creativitat-preparem.html" target="_blank">Croquetes de gambes</a></div><div><br /></div><div><a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2020/03/la-gran-troballa-la-van-fer-sota-un.html" target="_blank">Croquetes d'espinacs</a></div><div><br /></div><div><a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2020/04/el-felicita-efusivament-per-unes.html" target="_blank">Croquetes de xiitake</a></div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Croquetes de carn d'olla</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><div><i>El tall</i></div><div><br /></div><div>Carn d'olla, és a dir, la carn que hi hagis posat al brou. Concreto la que hi vaig posar jo i de la qual van sortir aquestes croquetes tan rebones.</div><div><br /></div><div>1 cuixa de gallina</div><div><br /></div><div>2 ales de pollastre</div><div><br /></div><div>1 bon tros de conill de vedella</div><div><br /></div><div>1 punta de pernil sec</div><div><br /></div><div><br /></div><div><i>Per a la beixamel</i></div><div><br /></div><div>1 ceba de Figueres</div><div><br /></div><div>Mantega</div><div><br /></div><div>3 cullerades de farina</div><div><br /></div><div>600 ml de llet (també es pot fer servir brou)</div><div><br /></div><div>Nou moscada</div><div><br /></div><div>Sal, pebre</div><div><br /></div><div><br /></div><div><i>Per fer les croquetes</i></div><div><br /></div><div>3 ous</div><div><br /></div><div>Pa ratllat</div><div><br /></div><div>Oli d'oliva verge extra</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Per fer aquesta recepta prèviament hem hagut de fer el <a href="http://tastetsblog.blogspot.com/2019/09/venim-de-placa-i-farem-un-arros-que-els.html" target="_blank">brou habitual</a>, perquè, insisteixo, aquestes croquetes són d'aprofitament i, per tant, es tracta de treure-les del menú habitual i no de fer-ne un expressament. Abans jo feia brou cada setmana, però actualment a casa meva el consum de carn s'ha reduït considerablement i ja no necessitem fer-ne tan sovint.</div><div><br /></div><div>Hem deixat reposar el brou, l'hem colat i hem reservat les verdures i la carn. Per fer les croquetes agafarem la carn, tot i que hi ha gent que també hi barreja les verdures. Jo no ho he fet mai i no us puc dir com queda. Agafem només la carn del pollastre i la gallina, és a dir, traiem la pell de les ales i els ossos d'ales i cuixa, i polim el conill de vedella per si té algun nervi o tendrum. Ho piquem tot, juntament amb el pernil, i ho reservem.</div><div><br /></div><div>Pelem, rentem i piquem una ceba. En una cassola, hi posem un tros de mantega i hi sofregim la ceba fins que quedi ben caramel·litzada. Aleshores, hi afegim la farina i ho remenem bé perquè s'enrosseixi, però no es cremi. Quan veiem que no en queda de crua, hi anem afegint la llet calenta de mica en mica. A mesura que es va absorbint la llet, n'afegim més sense deixar de remenar tota l'estona. També podem fer servir la meitat de llet i la meitat de brou, el gust de les croquetes s'intensificarà, però no seran tan cremoses. Cadascú que triï el que més li agradi. </div><div><br /></div><div>Quan ja hi hàgim afegit tota la llet i tinguem una beixamel espessa, hi ratllem una mica de nou moscada i hi afegim sal i pebre. Hi aboquem tota la carn triturada que teníem reservada i mesclem bé tota la massa deixant-la uns minutets més a la cassola. Traspassem la massa a un tàper de vidre, la filmem a pell i la deixem refredar. Quan estigui del tot freda, tapem el tàper i el deixem reposar a la nevera fins a l'endemà.</div><div><br /></div><div>L'endemà donem forma a les croquetes amb l'ajuda de dues culleres o amb les mans, de la manera que ens vagi millor fer-ho. Les arrebossem una per una, primer passant-les per ou i després per pa ratllat, i les deixem reposar una mitja hora a temperatura ambient. Això farà que el pa s'assequi i que quedin més cruixents. </div><div><br /></div><div>Com sempre dic, hi ha gent que les passa primer per farina i després per ou i pa ratllat. Diuen que així no s'obren en fregir-se. No sabria dir si això és veritat o és un mite. A mi normalment no se m'obren pas, només alguna vegada, i l'altre dia mirava un <i>Cuines</i> en què les croquetes s'havien passat per farina i al Marc Ribas també se li va obrir una croqueta. Per a mi, aquestes croquetes tenen prou consistència i no cal posar-hi farina, però, com sempre, cadascú que segueixi el mètode que li vagi millor. </div><div><br /></div><div>Posem oli d'oliva abundant en una paella i, quan estigui ben calent, les fregim. Quan estiguin ben rosses, les deixem sobre paper absorbent per retirar l'excés d'oli. Òbviament també es poden fer amb fregidora.</div><div><br /></div><div>Amb aquestes quantitats a mi m'han sortit quaranta croquetes i n'he congelat la meitat. Es pot congelar la massa, però jo crec que, un cop t'has empantanegat a fer croquetes, és millor fer-les totes de cop i congelar les que no t'hagis de menjar en el punt abans de fregir (és a dir, passades per l'ou i el pa ratllat). Venen uns motlles per emmagatzemar croquetes que no ocupen gaire espai i, d'aquesta manera, quan les vulguis consumir, poden anar directes del congelador a la fregidora i no cal tornar a passar pel procés de donar forma i arrebossar.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPc3vf0QE9KDBNzJRdfayYuFjc8bYzIPtJlbZPFDCo_ckYwNwFvkAaH1uW2JgfO-AA_tf9t_7FCcRRZzhu5aeHNvoBlzVovKODoJbk12zHocngv7gzfHHC69uXfxVYub7faM8lWlg39xM0/s4608/IMG_20200912_213215.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPc3vf0QE9KDBNzJRdfayYuFjc8bYzIPtJlbZPFDCo_ckYwNwFvkAaH1uW2JgfO-AA_tf9t_7FCcRRZzhu5aeHNvoBlzVovKODoJbk12zHocngv7gzfHHC69uXfxVYub7faM8lWlg39xM0/w400-h300/IMG_20200912_213215.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxxaWKo6-SkQ34qUH-OQ_y2HmwCBUSqpy7mgGYPHF7OJBV5J6K_PguH468rzUe1ztYvkZk2jT1ZofV2UI33KR7bPLi6RU_TM2BiW6_tSyDl3B7mwoIQENIT6iezDCBLc1Tai-qlQ9EpABS/s4608/IMG_20200912_213405.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxxaWKo6-SkQ34qUH-OQ_y2HmwCBUSqpy7mgGYPHF7OJBV5J6K_PguH468rzUe1ztYvkZk2jT1ZofV2UI33KR7bPLi6RU_TM2BiW6_tSyDl3B7mwoIQENIT6iezDCBLc1Tai-qlQ9EpABS/w400-h300/IMG_20200912_213405.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj53urVVLVN3NqGON1vtZn8tretNNxQ_IRqfpVCupvd2V16TnnneRE_Sn8pnykvYhRFuIIws-EWeUv1G_nlQMdLY9O3W9l3w7xrCHCMlwYzs9H_XSXRENofzqu0kyl84HTVrfEG4YyvBpFS/s4608/IMG_20200912_214139.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj53urVVLVN3NqGON1vtZn8tretNNxQ_IRqfpVCupvd2V16TnnneRE_Sn8pnykvYhRFuIIws-EWeUv1G_nlQMdLY9O3W9l3w7xrCHCMlwYzs9H_XSXRENofzqu0kyl84HTVrfEG4YyvBpFS/w400-h300/IMG_20200912_214139.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhccgso_BmhyphenhyphenNwBWmzC68ApKM303YFe0B5CQrnsgf37BwylMQZujHfHABUpiZ4jQ2LDEFsR_O07IgFpYfKZ1zVcKwtHxknPU0l7S9ZkAqiEZmIjQuScKbEB6nbAQqG41j7IiQUe-wk0WcVn/s4608/IMG_20200912_214451.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhccgso_BmhyphenhyphenNwBWmzC68ApKM303YFe0B5CQrnsgf37BwylMQZujHfHABUpiZ4jQ2LDEFsR_O07IgFpYfKZ1zVcKwtHxknPU0l7S9ZkAqiEZmIjQuScKbEB6nbAQqG41j7IiQUe-wk0WcVn/w400-h300/IMG_20200912_214451.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIiNkZu0p7uIZuoysPDKqyqfItk2OUhTCOc9aH0TagVsnVJnKs5Mk5_KiH1c0f1PocWefrOMu5bP5aeGh_YObVXwpdNqhyphenhyphenQiE_DiyydxbFFnQEUAgUtuLfHzh03vBX5Tnq0S1N4ySJ2Wa_/s4608/IMG_20200912_215054.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIiNkZu0p7uIZuoysPDKqyqfItk2OUhTCOc9aH0TagVsnVJnKs5Mk5_KiH1c0f1PocWefrOMu5bP5aeGh_YObVXwpdNqhyphenhyphenQiE_DiyydxbFFnQEUAgUtuLfHzh03vBX5Tnq0S1N4ySJ2Wa_/w400-h300/IMG_20200912_215054.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPYWVy1-5gvR9OIC1KTTUi7XXltX1a1I3XCVcWQZva-JnisNsDrZd-iwz0Q8RCegOAigKekxDrnGpHznW2uTuid1swR5cyOaSkMqmmoO-CT5DacbHsQEli9pUl5XtnNLd5MBt9ibhtilRw/s4608/IMG_20200523_214652.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPYWVy1-5gvR9OIC1KTTUi7XXltX1a1I3XCVcWQZva-JnisNsDrZd-iwz0Q8RCegOAigKekxDrnGpHznW2uTuid1swR5cyOaSkMqmmoO-CT5DacbHsQEli9pUl5XtnNLd5MBt9ibhtilRw/w400-h300/IMG_20200523_214652.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2GyaPthxzQFsjICu-hvtRBZ0CEqdlfpP_M29Mnvez5ClmfG112gnQ6wd5A7YqzFJdEA9KpJUj339pd3gzbtOwCaRICTPaBKqLyj2U_9YRlUfyLJx_33cWxUcY83_jR_2cG5hgeeWL0WK_/s1978/IMG_20200916_192251.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1484" data-original-width="1978" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2GyaPthxzQFsjICu-hvtRBZ0CEqdlfpP_M29Mnvez5ClmfG112gnQ6wd5A7YqzFJdEA9KpJUj339pd3gzbtOwCaRICTPaBKqLyj2U_9YRlUfyLJx_33cWxUcY83_jR_2cG5hgeeWL0WK_/w400-h300/IMG_20200916_192251.jpg" width="400" /></a></div><br />Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-85434961924072395902020-09-13T19:58:00.002+02:002020-09-13T20:05:32.384+02:00Ja pots ser un bon gormand, amb aquesta botifarra!<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrwfMnt_2xJGdZhvRXdoQT_n1skkpgnsHvXxzdB_AO3htALS5R870wWyKOpIs7YWaljjKgkSypglsewwfi3Xt1UYYYwXoXb1_yGK0oSUnFL_4M6bgeQFsDR7CF9m1AAlmz-pNxQ8-4lSci/s2288/IMG_20200913_162927.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1666" data-original-width="2288" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrwfMnt_2xJGdZhvRXdoQT_n1skkpgnsHvXxzdB_AO3htALS5R870wWyKOpIs7YWaljjKgkSypglsewwfi3Xt1UYYYwXoXb1_yGK0oSUnFL_4M6bgeQFsDR7CF9m1AAlmz-pNxQ8-4lSci/w640-h466/IMG_20200913_162927.jpg" width="640" /></a></div><blockquote>"Els agradava tot: el bull i la botifarra negra, les magres de pernil i fins la cansalada trobaven bona. És més gustosa que la d'allà baix, deien.<p></p><p>A mi m'agradava veure com s'anaven omplint els plats i de la manera que feien servir el ganivet, quasi per a tot. El cosí de la tia fins retallava la mica de greix del pernil i el deixava a la vora del plat. Són més gormands que les paelles, deia l'oncle. Quan jo tornava els plats a la cuina, l'aixecava amb dos dits i me'l menjava, el greix, vull dir, que sempre m'ha agradat aquell gust tan intens, més que la magra, i a més m'han ensenyat que no s'ha de fer malbé res.</p><p>Els de ciutat són fets diferent, són una mica melindros en això del menjar i de seguida els sembla que són els grans senyorassos, només que treballin darrera d'un taulell, ja se'ls puja la fumeta al cap del nas. Això ho explicaven els oncles i jo pla que m'ho creia de cap a cap, però m'agradava que els cosins de Barcelona pugessin cada any, perquè era una alegria veure com omplien la casa i s'abraçaven als oncles tot eixugant alguna llàgrima i repetien: aquesta noia cada cop se us fa més maca; ¡i quin cabell més ondulat i bonic que té! A Pallarès no es diu <span style="font-size: 14.6667px;">«</span>noia<span style="font-size: 14.6667px;">»</span> ni <span style="font-size: 14.6667px;">«</span>maca<span style="font-size: 14.6667px;">»</span>; aquestes paraules que jo entenia sense fer-les servir em feien gràcia i pensava que una llengua és com una eina que cadascú l'agafa a la seva manera encara que serveixi per al mateix.</p><p>De feina ja ens en donaven, ja. Tia de vegades bufava perquè volia tenir les coses bé i atènyer igual als animals i als prats que a la cuina i que per a tot no hi havia prou braços. Va ser per la porta d'aquestes visites que jo vaig començar a cuinar i tia anava més descansada; primer m'ho mastegava tot que no se'n fiava ni gens ni mica, però a poc a poc va veure que hi posava seny i paciència i ja em deixava preparar les amanides tota sola, i, després, les truitades i la verdura, i més endavant els guisats, i al final de tot, la sopa. Per als oncles la sopa era sagrada, era el plat de més confiança. Cada dia hi havia sopa a casa. No hi podia faltar, igual que el pa.</p><p>Quan venien els cosins de Barcelona, gastàvem molt més, però ells també portaven cafè, una capsa de galetes i una rajola de xocolata, que ens feia més goig que qualsevol altra cosa. Recordo que un any van portar una fruitera de porcellana que devia valer els seus cèntims. Era un cistelló molt graciós amb una nansa trenada i amb un contorn fent ondes per millor sostenir la fruita. Per la banda de fora tenia unes formes rodones que eren cireres, amb la cua i dues fulles cada una. Tia sempre en va rondinar, d'aquell present. Que si amb qualsevol cop es trencaria i que llavors, fes-li un nus a la cua; que si la fruita era per guardar-la estesa en un lloc fresc i no per tenir amuntegada per fer goig. Que si patatim que si patatam. Jo veia que els parents bé ho havien fet amb bona fi i que això era el que valia. També era veritat que em fonia per les coses boniques, però callava per no enfurismar els oncles, sobretot tia que era tan pràctica. Val més un tros de pa sec, deia, que qualsevol cosa per fer bonic."</p><p>Maria Barbal (1985). <i>Pedra de tartera</i>. Barcelona: Laia (pàg. 27-79).</p></blockquote><p></p><p>Bull, botifarra negra, pernil, cansalada, llonganissa, fuet, sumaia... tots els embotits són molt bons i, quan són artesans, encara ho són més. Ja tenen raó, els cosins de la Conxa. Fa un parell d'anys que vaig iniciar-me en el Dia Cuina, que se celebra en el marc de la festa Porc i Cervesa, Fira Gastronòmica de Manlleu, i ara ja no me'n puc estar, d'anar-hi i de tastar la gran varietat d'embotits de qualitat que hi ha. Aquest any el concurs s'ha hagut d'adaptar a la situació de pandèmia de la covid-19, però també es fa i jo estic encantada de tornar a participar-hi. Per fer-ho, s'ha de presentar una recepta que tingui com a ingredient el porc o la cervesa, els dos protagonistes de la fira de Manlleu.</p><p>He triat aquest timbal de patata i botifarra negra per participar en el 9è Concurs de Receptes del Dia Cuina. A veure si tinc sort!</p><p><br /></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Timbal de patata i botifarra negra</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><p>4-5 patates grosses</p><p>1 botifarra negra</p><p>1 farcellet d'herbes</p><p>1 branca de farigola fresca per decorar</p><p>Oli d'oliva verge extra</p><p>Sal, pebre</p><p>Preescalfem el forn a 200 ºC.</p><p>Pelem les patates, les rentem i les tallem a rodanxes. Les posem en una llauna que pugui anar al forn. Hi afegim el farcellet d'herbes. Hi tirem sal, pebre negre en gra i un bon raig d'oli oliva. Ho tapem amb paper d'alumini i ho posem al forn tres quarts d'hora.</p><p>Transcorregut aquest temps, en retirem el paper d'alumini i deixem que es daurin les patates entre deu minuts i un quart d'hora.</p><p>Pelem la botifarra negra, la fem a talls i la posem en una paella al foc sense oli. Deixem que es cogui lleugerament i l'anem desfent amb una forquilla.</p><p>Agafem un motlle circular sense fons i fem una capa de patata, una de botifarra i una altra de patata. Ho premsem bé perquè no es desmunti. Traiem el motlle i ho decorem amb una branca de farigola.</p>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-49812702609071429152020-09-13T08:30:00.009+02:002020-09-13T16:10:57.058+02:00Li van revelar el secret de l'or vermell<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPu8BhlZLAmehfmhP3wkRk_5rLeNGGIIsI8ehqaljTTln5IMHnfBob6GUqvbAevkVgbqF00UqvQASNTK_efn-jcJHQBlAVrytqZ2sR1iTrtF20frgUozVUmDjbOhTIG6mC9CGdDWXIa5I/s4608/IMG_20200827_131030.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPu8BhlZLAmehfmhP3wkRk_5rLeNGGIIsI8ehqaljTTln5IMHnfBob6GUqvbAevkVgbqF00UqvQASNTK_efn-jcJHQBlAVrytqZ2sR1iTrtF20frgUozVUmDjbOhTIG6mC9CGdDWXIa5I/w640-h480/IMG_20200827_131030.jpg" width="640" /></a></div><blockquote>"Un cop la Giulia i els seus amics es van recuperar de lluita fracassada contra el silur, la noia s'assegué a conversar amb el seu pare; li va explicar per què havia fet aquell viatge tan llarg, i com havia aconseguit el tòtem amb el secret de l'assecador solar per a la producció de l'or vermell. Aleshores en Giovanni, immensament agraït, va abraçar la seva filla. Però ella, mirant-lo fixament als ulls, el va advertir:<p></p><p><span style="text-align: justify;">—</span>Pare, amb aquest aparell podràs conservar tota la collita de tomàquets, però només et lliuraré els plànols amb una condició: si em promets que donaràs feina a totes les dones de la comarca.</p><p>En Giovanni va accedir a la petició tot i que al començament no estava gaire convençut. I va dir:</p><p><span style="text-align: justify;">—</span>D'acord. Servirà perquè totes les dones del poble puguin treballar. Ho accepto!</p><p>La Giulia, molt contenta, va treure de l'amagatall el tòtem amb els plànols que li havia donat el senyor Vukub Came a l'imperi dels maies, i el va donar al seu pare. En Giovanni, excitat, va examinar atentament els plànols.</p><p><span style="text-align: justify;">—</span>Interessant... Hem de construir un aparell on els raigs del sol entrin per aquest dispositiu, es reflecteixin en aquests miralls, reescalfin les pedres i aquestes, amb la calor que desprenguin, assequin els tomàquets. Brillant! Realment molt enginyós, aquest assecador solar!</p><p>En Giovanni va demanar al capità Nanni, gran fuster i armador de vaixells, que l'ajudés en la construcció de l'aparell. El van anomenar l'assecador solar i en nou dies el van tenir llest. Van fer la primera prova amb tres caixes de tomàquets. Els van tallar en dos i els van col·locar a l'assecador.</p><p>Al cap d'unes setmanes van comprovar que els tomàquets estaven perfectament secs. Els van enfilar amb cordes i els van penjar al cobert que havien condicionat per a l'ocasió. Un mes més tard van comprovar que estaven intactes i que si els submergien en aigua, es convertien de nou en tomàquets vertaders.</p><p>Molt content amb el resultat, en Giovanni se'n va anar a veure un ric comerciant que vivia en un poble de la rodalia. Aquest va quedar meravellat pel sabor i la textura dels tomàquets secs i en va comprar tota la producció."</p><p>Douglas Lee Foster (2014). <i>L'or vermell d'en Giovanni</i>. Createspace Independent Publishing Platform.</p></blockquote><p></p><p><br /></p><p>L'or vermell, no se m'acut una manera més poètica d'anomenar els tomàquets secs, i això és el que ha fet que triés aquest conte per il·lustrar la recepta. Tot i que ja coneixia el producte i l'havia utilitzat alguna vegada en amanides o plats de pasta, ha estat arran de buscar ingredients vegetals que tinguessin molta intensitat de sabor que m'he adonat del potencial que tenen i m'ha fet veure'ls com a or vermell. </p><p>Una de les receptes en què mostren tot el seu potencial és aquesta sobrassada vegada que us presento aquí. Tasteu-la i ja veureu que no us decebrà.</p><p><br /></p><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Sobrassada vegana</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients</span></h4><p>60 g de tomàquets secs</p><p>2 pebrots del piquillo grossos</p><p>40 g d'ametlles crues pelades o torrades sense sal</p><p>1 cullerada sopera rasa de pebre vermell dolç de la Vera</p><p>1/4 de cullerada sopera de pebre vermell picant de la Vera</p><p>1/2 culleradeta de pebre negre molt</p><p>1/2 culleradeta de sal</p><p>3 o 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra</p><p><br /></p><p>En primer lloc hem de rehidratar els tomàquets. Per fer-ho, els posem en un cassó amb aigua, el portem a ebullició i deixem que bullin durant 5 minuts. Apaguem el foc, retirem els tomàquets de l'aigua i els deixem refredar. </p><p>Podem reservar aquesta aigua de cocció per si ens cal afegir-ne en fer la sobrassada i podem utilitzar la resta per enriquir un brou vegetal.</p><p>Si fem servir tomàquets conservats en oli, no hem de fer aquest pas. Podem utilitzar directament els tomàquets perquè ja estan rehidratats. Pel que fa a les ametlles, totes les receptes que jo he consultat recomanen de posar-les crues. Jo ho he provat amb ametlles crues i amb ametlles torrades i prefereixo com queda amb ametlles torrades, però això ja és qüestió de gustos. El que és important és que siguin sense pell i que no siguin salades. </p><p>En el vas de la batedora posem tots els ingredients i els triturem fins a obtenir una pasta fina i densa que es pugui untar. Si cal, es pot afegir alguna cullerada de l'aigua de cocció dels tomàquets.</p><p>La desem en un pot tancat a la nevera i es pot conservar bé uns quants dies.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJQZE_SC1xHisKVkO6hoA6YvhMJnHmeTWOPu32KFXAzDU5ZeBiCbQwGNEYYGwsV5EkZISVAg3JFlf4B0SdXOwESUoYbmOzH6VxMj9FLn_jBRlGUjKoW8og-xFXc97QdVPkbghykgUv19Np/s4608/IMG_20200626_210232.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJQZE_SC1xHisKVkO6hoA6YvhMJnHmeTWOPu32KFXAzDU5ZeBiCbQwGNEYYGwsV5EkZISVAg3JFlf4B0SdXOwESUoYbmOzH6VxMj9FLn_jBRlGUjKoW8og-xFXc97QdVPkbghykgUv19Np/w640-h480/IMG_20200626_210232.jpg" width="640" /></a></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4512520066388558111.post-45936623627523451042020-08-30T13:05:00.000+02:002020-08-30T13:10:06.010+02:00Era l'època en què tothom menjava llegums secs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtcwR9yOP9qFmbj537Sxz8mnFeHCnYPLN83OHTp2qfAOiWBDvk3Utiv6NT987SxILxfnDt3auUkdmHnIZ3HCBUwarW8WiAJGhrlEtfAm9tk1GlROKG3asHY5OHy9f50z-mOX8b7LGGR2c3/s4608/IMG_20200828_134331.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtcwR9yOP9qFmbj537Sxz8mnFeHCnYPLN83OHTp2qfAOiWBDvk3Utiv6NT987SxILxfnDt3auUkdmHnIZ3HCBUwarW8WiAJGhrlEtfAm9tk1GlROKG3asHY5OHy9f50z-mOX8b7LGGR2c3/s640/IMG_20200828_134331.jpg" width="640" /></a></div><blockquote>"Quant de temps feia que no havia pensat en la porta cotxera dels senyors Rius plena de camèlies florides? I em ve el dubte, quan les tancaven?, perquè les camèlies floreixen a l'hivern i si floreixen al temps dels freds més forts no calia aixoplugar-les. Tot és misteriós, difícil de comprendre. Però la porta cotxera existia i les camèlies a dintre també. Potser era a l'estiu que les veia tot passant agafada de la mà del meu avi?, per protegir-les del sol. [...] Mirar, des de la barana, no sé on era, però segur que hi havia una barana, al fons amb les vies lluents per on relliscaven les rodes dels trens era una festa i a la vora de l'estació en el que era i és el carrer de X hi havia la torre d'uns altres senyors, molt fi de segle, amb reixes de ferro historiat que no vol dir res perquè hauria de saber explicar més detalladament com eren de cargolats els ferros, hi havia uns altres senyors als quals el meu avi també els treia tots els papers que necessitaven. Hi havia dues nenes, m'acollien bé i mentre l'avi parlava i feia visita amb els pares elles em duien al jardí... ah! devia ser des d'aquest jardí que devia mirar les vies del tren... al fons hi havia una barana. Era un jardí petit, amb palets grossos a terra, amb sardinells estrets, amb moltes xeringuilles, trist a l'hivern perquè les xeringuilles a l'hivern perden la fulla i totes les parets del jardí tenien un aire despullat un aire de jardí mort. Sí, em sembla recordar que damunt del tren de Sarrià <span style="text-align: justify;">—</span>es baixava a l'andana per dues escales una per a baixar i una altra per a pujar<span style="text-align: justify;">—</span>, hi havia un pont; una altra possible barana des d'on mirava a baix i al carrer d'Alfons XII hi havia el lampista al davant de la casa de Maragall i el meu avi, sempre que anàvem a casa del lampista, assenyalava la casa i deia veus aquella placa? diu que aquí havia viscut el més gran dels poetes catalans, després de Mossèn Cinto, és clar. I les estades a casa del lampista eren llargues. També hi havia dues nenes però a aquestes les coneixia perquè també, com jo, anaven al col·legi de Lourdes. Eren molt rosses, amb els cabells llargs i estirats, tan fins que se'ls embolicaven. La seva mare em donava, ens donava xocolata sense pa la meva mare deia sense pa és dolent de menjar xocolata perquè és calenta i pot irritar els budells i aleshores s'estenia en què el més important a la vida és tenir una bona salut i la salut la dóna sobretot el menjar sa, no vol dir que algun dia no es pugui fer un excés, però en general s'ha de menjar lleuger i sòbriament... però no sé què devia entendre per menjar sobri i lleuger perquè era l'època en què tothom menjava grans plàteres de carn d'olla, brous tan grassos que es podien tallar amb ganivet, plàteres d'arròs carregat d'escamarlans i de carn magra... I molts llegums secs, mongetes, les del ganxet són les més fines, cigrons amb bacallà, cigrons bullits amb patates retats amb trossos de cansalada fregida o de botifarra negra... el bacallà amb patates, guisat, era potser el plat més inofensiu que recordo. I les verdures per a acompanyar els llegums, les cols, els espinacs, les bledes, els bròquils, bròquil ben calent, encara fumant a taula a l'hivern i llom arrebossat per a acompanyar-lo. Tot era bo. Tot feia salut. Tots estàvem contents, sobretot jo i el meu avi quan tornàvem a casa després de les excursions per les torres de Sant Gervasi, de Cassoles. Per què? Trobava lleig que al nom d'una barriada amb tants jardins hi afegissin de Cassoles. I a l'estació del tren de Sarrià, a la vora del jardí de les xeringuilles hi havia un rètol que així que vaig saber llegir llegia cada vegada que amb el meu avi passàvem davant del baixador o anàvem a casa del lampista o a casa dels senyors dels ferros historiats i del jardí amb les xeringuilles seques."</blockquote><blockquote><div><br /></div><div>Mercè Rodoreda (1999). "Quant de temps feia...". A: <i>Un cafè i altres narracions</i>. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans (pàg. 221-222).</div><div></div></blockquote><div><br /></div><div>Aquest relat està inacabat, però el van recollir en l'apèndix d'aquest llibre tant per la qualitat literària del text com per la valuosa informació sobre la infantesa de Mercè Rodoreda que se'n pot extreure. Hi trobem tot d'elements que es van repetint en la seva obra, com ara les torres de Sant Gervasi, els jardins i les flors, però també hi apareixen al·lusions als àpats, cosa molt més inusual.</div><div><br /></div><div>Les plàteres de carn d'olla i els brous grassos podrien fer pensar que ho havia escrit pels volts de Nadal, però els llegums, les cols, els bròquils i les verdures de fulla verda ens situen també a l'hivern, però ja en un moment de menges molt més humils. M'han fet gràcia les combinacions, el llom arrebossat per acompanyar el bròquil fumejant a taula, la patata amb els retalls de cansalada o botifarra negra i les mongetes del ganxet sempre tan fines. Això podria ser perfectament una taula d'hivern al Vallès, sense anar gaire lluny, la taula de casa meva. </div><div><br /></div><div>M'ha recordat un plat que a casa es fa setmanalment, estiu i hivern: mongetes seques <span style="text-align: justify;">—</span>o fesols, com en diu el meu home<span style="text-align: justify;">—</span> passades per la paella. De tant en tant amb botifarra, com marca la tradició, però molt més sovint per als nens les fèiem amb llibret de llom, que els encantava (ara les fem amb tofu arrebossat). Suposo que no havia inclòs la recepta al blog perquè no pot ser més senzilla, especialment si utilitzes el llegum ja cuit, però aquesta narració de la Rodoreda ara me'n dona l'oportunitat. No tot han de ser plats de festa!</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Mongetes seques passades per la paella</span></h3><h4 style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;">Ingredients (4 p.)</span></h4><div>400 g de mongetes seques (800 g si són cuites)</div><div>1 tros d'alga kombu</div><div>1 ceba</div><div>3 claus</div><div>1 fulla de llorer</div><div>4 grans d'all</div><div>Oli d'oliva verge extra</div><div>Sal, pebre</div><div><br /></div><div><span>Deixem en remull les mongetes la nit abans amb l'alga kombu. L'endemà les colem i les posem a l'olla de pressió amb l'alga kombu i les cobrim amb un pam d'aigua. Pelem i rentem la ceba, hi clavem els claus d'espècia i l'afegim a l'olla juntament amb el llorer. Tapem l'olla i la posem a foc fort perquè arrenqui el bull. Quan pugi la vàlvula, abaixem el foc i les deixem coure uns 30 minuts (c</span>ompte amb el temps, que pot ser diferent segons el tipus de mongeta, l'olla i el foc).</div><div><br /></div><div><span>Coure llegums, per a mi, és de les coses més difícils que hi ha i per això acostumo a comprar-los cuits. Ja fa temps que se'm va posar entre cella i cella que n'havia d'aprendre, però he hagut de fer unes quantes proves i encara no n'estic del tot satisfeta, especialment amb els cigrons, que continuo trobant infinitament més bons els que compro cuits al mercat de Cardedeu. En tot cas, les regles d'or són aigua freda i no posar-hi sal fins al final de la cocció.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Quan hagi transcorregut aquest temps, apaguem el foc i deixem que surti tot el vapor abans d'obrir l'olla. Tastem les mongetes per veure si estan prou cuites i, si no ho estan, deixem que coguin una estona més amb l'olla destapada. Si estan al punt, les colem i les reservem.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Aixafem els grans d'all sense pelar. En una paella, hi posem un bon raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, hi tirem els alls i deixem que s'enrosseixin. Quan estiguin rossos, hi aboquem les mongetes, hi posem sal, les tapem i abaixem el foc. Hem de deixar que s'enrosseixin, però que no es cremin. Per a això, hem d'anar agitant la paella pel mànec sovint (no hi hem de posar cap cullera perquè s'aixafarien les mongetes i han de quedar senceres), l'anem destapant de tant en tant i, si cal, hi afegim un rajolinet d'oli. </span></div><div><br /></div><div>Si hi ha moltes mongetes, no es poden fer totes de cop. Aquesta quantitat de mongetes jo la faig en dues tongades. Quan està la primera tongada, l'aboquem en una plàtera i la deixem tapada o al forn perquè no es refredi. Quan està la segona tongada, les afegim a la plàtera i les servim calentes.</div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6r-Dq-1eiYXlQ4fLCBYkXnntMHZQ0EovdDO_BpWX63p1FtC49lCwBpERhzf_5e1HnSxYtJDGJlItz_W0wIJjKHKw4GCL1Ca0wFbapTvw_OWH6OzTsoxG3mTdiS4fUr31ngsj8TgseQo_v/s4608/IMG_20191025_144413.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6r-Dq-1eiYXlQ4fLCBYkXnntMHZQ0EovdDO_BpWX63p1FtC49lCwBpERhzf_5e1HnSxYtJDGJlItz_W0wIJjKHKw4GCL1Ca0wFbapTvw_OWH6OzTsoxG3mTdiS4fUr31ngsj8TgseQo_v/s640/IMG_20191025_144413.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mongetes seques ben torrades<br /></td></tr></tbody></table><br /><div><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXglyQcnBX_fPI6m4eZJxZwe3ILFawJj6GbwHPRpKJpsiJ3xbjKGoL46SvHhBmH01NxKLEeaNQqC05qefMUbd6Vc5pCpHrZTVtNygswapNj6ydc0-GZjPotAlhO4A_7jKLOZ1XdbjffeVZ/s4608/IMG_20200501_142745.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXglyQcnBX_fPI6m4eZJxZwe3ILFawJj6GbwHPRpKJpsiJ3xbjKGoL46SvHhBmH01NxKLEeaNQqC05qefMUbd6Vc5pCpHrZTVtNygswapNj6ydc0-GZjPotAlhO4A_7jKLOZ1XdbjffeVZ/s640/IMG_20200501_142745.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb hamburguesa de tofu i rotllets de carbassó<br /></td></tr></tbody></table><div><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzr_ly3-gCakqyGj-BX1luA1wEJ2JcE2ioyZUhp5g6KZrNkKUwih_WrrkGozrNR0fYqbfTq1vuiSU0xGjv99Xe3Q9RiIA8V09J19d5edANA9NVWjhmnioUia2zBZtOF8JBycy9KXl2ThMH/s4608/IMG_20200417_145927.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzr_ly3-gCakqyGj-BX1luA1wEJ2JcE2ioyZUhp5g6KZrNkKUwih_WrrkGozrNR0fYqbfTq1vuiSU0xGjv99Xe3Q9RiIA8V09J19d5edANA9NVWjhmnioUia2zBZtOF8JBycy9KXl2ThMH/s640/IMG_20200417_145927.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb botifarres variades i pebrot escalivat <br /></td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGV_-BMkOnrU-lf36LkvSNEhcHYx88yW2pZLpQ0oT6O4Gnk_9xRrXkWOfgmybq78V3GIkYm_OoOE2NRpDl8IZ1X8Wrto2znpmFW-Y6x8n6zp2nGY-Vgzq7nPn8udwItYaxnlpCCcjy8FIM/s4608/IMG_20200811_141821.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGV_-BMkOnrU-lf36LkvSNEhcHYx88yW2pZLpQ0oT6O4Gnk_9xRrXkWOfgmybq78V3GIkYm_OoOE2NRpDl8IZ1X8Wrto2znpmFW-Y6x8n6zp2nGY-Vgzq7nPn8udwItYaxnlpCCcjy8FIM/w640-h480/IMG_20200811_141821.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb tofu empanat<br /></td></tr></tbody></table></div>Rut Vidalhttp://www.blogger.com/profile/15903369163498577394noreply@blogger.com0