diumenge, 14 de setembre de 2014

Crema de carabassó que surt de cine

"Irene va travessar l'era que separava els coberts de la casa i va enfilar els dos graons de pedra de l'entrada. Eren les deu de la nit i encara no havia sopat, però tampoc tenia ganes de posar-se a cuinar. A la sala s'hi va trobar en Carles, el nebot de Beth, que temporalment vivia amb elles en la immensa masia. Va passar pel seu davant deixant anar un escàs «bona nit», escàs a causa del seu malestar. Feia dies que se sentia neguitosa i angoixada, i tot plegat es traduïa en un estat general d'un mal humor insuportable. No sabia com fer-s'ho per conviure amb ella mateixa, si aquelles circumstàncies s'allargaven gaire i, alhora, no sabia com fer que s'acabessin.
–Has sopat?– mormolà Carles. 
–No, però tampoc no ho faré. No tinc gens de gana.  
–He fet una crema de carbassó que m'ha quedat de cine! Encara deu ser calenta. Et baixarà sense adonar- te'n. 
Secretament, li ho va agrair. Aquell dia se sentia tan esgotada que, en ficar-se la primera cullerada de crema a la boca, va pensar que aquella menja esdevenia per a ella més que un aliment: era, alhora, un tranquil·litzant de la seva angoixa i una injecció de vitamines."

Carme Arrufat (2001). Déus i captaires. Solsona: Solsona Comunicacions (pàg. 17).

Crema de carabassó i gambes

Ingredients (4 pers.)

3 carabassons

2 porros
20 gambes
Oli, sal, pebre blanc, nou moscada

Es talla el porro a rodanxes i se sofregeix amb un rajolí d'oli en una olla de vapor tapada. Quan el porro està enrossit, s'hi afegeix el carabassó tallat a daus i es remena tot, de manera que s'impregni del gust del porro ofegat amb l'oli. Aleshores es cobreix amb aigua, s'hi afegeix una pessic de sal i es tapa l'olla deixant que bulli uns deu minuts.

Mentrestant es pelen les gambes i es marquen en una paella. Quan han passat els deu minuts, es trituren les verdures amb la batedora i es rectifica de sal, pebre i nou moscada. Se serveix en bols i s'afegeixen les cues de les gambes per decorar.

també es pot menjar freda deixant-la refredar a la nevera i afegint-hi les gambes just al moment de servir-la.

La Carme Luna em va regalar uns fantàstics carabassons del seu hort perquè fes receptes noves. Com que els carabassons eren enormes, van donar molt de si i vaig poder fer uns quants plats amb carabassons, que aniré penjant al bloc. Moltes gràcies, Carme! T'he de dir que aquesta crema de carabassó va quedar més bona que mai...


divendres, 5 de setembre de 2014

El rap allagostat que només sap fer una mare

"–Claro que sí –dijo mi madre–, Joaquín Blume, un gran atleta. Murió en la 
flor de la vida.
–Y lo convirtieron en héroe y mártir del Régimen, ¿no es verdad?
–El Régimen, el Régimen… Anda, cambia de tercio, que siempre estás con la 
misma cantinela. Pues claro que sí. Él hacía esa figura en las anillas, el Cristo, 
con una perfección que, vamos, aquello era el no va más. Se quedaba clavado 
en el aire, sin que se le moviera un músculo. Algo verdaderamente extraordinario.

Había pasado toda la tarde solo en la biblioteca, haciendo fichas, reuniendo información y añadiéndole diferentes datos a mi texto, y ahora estábamos en la cocina degustando su plato más especial, rape alangostado, que me hace a menudo y que es una delicia, tan suave y tan sabroso a la vez. 
¿Por qué no se alimenta de cosas así todo el mundo, en lugar de meterse en el 
cuerpo cosas que parecen Mussolini partido en trozos?

–Sí, pero en realidad –añadí para provocarla– el Régimen le hundió la vida a 
Blume, ¿no lo sabías?
–¡Y dale! Hijo mío, tú es que eres erre que erre. 
–Cuando Blume estaba en su mejor forma, le prohibieron ir las Olimpiadas 
del 56, en Melbourne, y también al Mundial del 58.
–¿Y eso por qué?
–Lo del 56, para protestar contra la invasión de Hungría por la Unión 
Soviética.
–Ah, bueno, ¡acabáramos! Los comunistas, con su bandera roja y sus tanques 
de la paz. Ahí sí que vivía bien la gente, en la Unión Soviética de Stalin.

–Stalin ya había muerto, mamá. En el 59 estaba Kruschev.
–Que era el mismo perro con distinto collar. Vamos, que con uno o con otro 
aquello sí que era Jauja. Tengo entendido que en Moscú ataban los perros con 
longaniza.

–No te pongas irónica, haz el favor.

Cortó un trozo de pescado y lo masticó lentamente. Siempre le ha encantado ese tipo de esgrima dialéctica."

Benjamín Prado (2006). Mala gente que camina. Madrid: Alfaguara (pàg. 69-70).

Rap allagostat

Ingredients

1 cua de rap en dos lloms
Pebre vermell dolç de la Vera
Sal, oli

Se salen els lloms del rap, s'hi afegeix un rajolí d'oli i s'arrebossen amb pebre vermell dolç. Es posen en una cassola tapada al foc i es deixen coure (segons el gruix del llom, entre 10 i 20 minuts). Es deixen refredar i es tallen a rodanxes.

Aquest rap recorda vagament la llagosta, d'aquí ve el nom. Es pot menjar fred acompanyat de maionesa, salsa rosa o salsa tàrtara o també es pot menjar calent acompanyat d'una salsa de gambes feta aprofitant el suc de la cocció del rap, que és diví. 

La cua del rap es pot fer en un sol llom si es lliga després de treure l'espina.