diumenge, 14 de setembre de 2014

Crema de carabassó que surt de cine

"Irene va travessar l'era que separava els coberts de la casa i va enfilar els dos graons de pedra de l'entrada. Eren les deu de la nit i encara no havia sopat, però tampoc tenia ganes de posar-se a cuinar. A la sala s'hi va trobar en Carles, el nebot de Beth, que temporalment vivia amb elles en la immensa masia. Va passar pel seu davant deixant anar un escàs «bona nit», escàs a causa del seu malestar. Feia dies que se sentia neguitosa i angoixada, i tot plegat es traduïa en un estat general d'un mal humor insuportable. No sabia com fer-s'ho per conviure amb ella mateixa, si aquelles circumstàncies s'allargaven gaire i, alhora, no sabia com fer que s'acabessin.
–Has sopat?– mormolà Carles. 
–No, però tampoc no ho faré. No tinc gens de gana.  
–He fet una crema de carbassó que m'ha quedat de cine! Encara deu ser calenta. Et baixarà sense adonar- te'n. 
Secretament, li ho va agrair. Aquell dia se sentia tan esgotada que, en ficar-se la primera cullerada de crema a la boca, va pensar que aquella menja esdevenia per a ella més que un aliment: era, alhora, un tranquil·litzant de la seva angoixa i una injecció de vitamines."

Carme Arrufat (2001). Déus i captaires. Solsona: Solsona Comunicacions (pàg. 17).

Crema de carabassó i gambes

Ingredients (4 pers.)

3 carabassons

2 porros
20 gambes
Oli, sal, pebre blanc, nou moscada

Es talla el porro a rodanxes i se sofregeix amb un rajolí d'oli en una olla de vapor tapada. Quan el porro està enrossit, s'hi afegeix el carabassó tallat a daus i es remena tot, de manera que s'impregni del gust del porro ofegat amb l'oli. Aleshores es cobreix amb aigua, s'hi afegeix una pessic de sal i es tapa l'olla deixant que bulli uns deu minuts.

Mentrestant es pelen les gambes i es marquen en una paella. Quan han passat els deu minuts, es trituren les verdures amb la batedora i es rectifica de sal, pebre i nou moscada. Se serveix en bols i s'afegeixen les cues de les gambes per decorar.

també es pot menjar freda deixant-la refredar a la nevera i afegint-hi les gambes just al moment de servir-la.

La Carme Luna em va regalar uns fantàstics carabassons del seu hort perquè fes receptes noves. Com que els carabassons eren enormes, van donar molt de si i vaig poder fer uns quants plats amb carabassons, que aniré penjant al bloc. Moltes gràcies, Carme! T'he de dir que aquesta crema de carabassó va quedar més bona que mai...


1 comentari:

  1. Aquestes menges que afegim a les sopes i que anomenàvem retallons, dauets, bocinets, rostes, crostons..., ara es coneixen com a "toppings", igual que de l'enciam del pagès de sempre ara se'n diu de "quilòmetre zero"... Terminologia a banda, aquesta crema va sortir molt bona, sobretot, perquè els carabassons eren de l'hort de la Carme Luna. Moltes gràcies, Carme, i bon profit!

    ResponElimina