diumenge, 27 de setembre de 2015

Rogan josh de Jhumpa Lahiri

"Què és tot això? preguntà la Shoba quan va baixar.
Portava els cabells embolicats amb una tovallola gruixuda de color blanc. Es va treure la tovallola i la va deixar sobre el respatller d'una cadira, i els cabells negres i molls li van lliscar sobre l'esquena. Tot caminant distretament cap als fogons, es va pessigar uns quants blens. S'havia posat uns pantalons de xandall nets, una samarreta i una bata vella de franel·la. Tornava a tenir la panxa plana i la cintura estreta per sobre de la corba dels malucs, i el cinturó de la bata estava lligat amb un nus fluix.
Gairebé eren les vuit. En Shukumar va deixar l'arròs sobre la taula, va posar les llenties del dia abans dins del microones i va prémer l'interruptor del rellotge.
Has fet rogan josh va observar la Shoba mirant l'estofat de color de paprika a través de la tapa de vidre.
En Shukumar va agafar un tall de be amb els dits i el va treure ràpidament per no cremar-se. Va tocar-ne un tros gros amb la cullera de servir per comprovar que la carn se separava fàcilment de l'os.
Ja està cuit va anunciar.
El timbre del microones acabava de sonar quan es van apagar els llums i la música.
Molt ben cronometrat va dir la Shoba.
Només he trobat espelmes d'aniversari.
Va il·luminar l'heura i va deixar la resta d'espelmes i una capseta de llumins al costat del seu plat.
És igual va dir ella, passant un dit pel peu de la copa. Fan molt bonic.
Malgrat la foscor, sabia com seia ella, una mica tirada endavant sobre la cadira, amb els turmells encreuats contra el barrot més baix i amb el colze esquerre sobre la taula. Mentre buscava les espelmes, en Shukumar havia trobat una ampolla de vi en una caixa que es pensava que era buida. Va subjectar l'ampolla amb els genolls mentre cargolava el llevataps.Tenia por que se'n vessés i va agafar les copes i se les va posar a prop de la falda mentre les omplia. Cadascú es va servir, remenant l'arròs amb la forquilla i forçant la vista per treure les fulletes i els claus d'espècia de l'estofat. De tant en tant, en Shukumar encenia unes quantes espelmes d'aniversari més i les clavava a la terra de la torreta.
Sembla l'Índia va dir la Shoba, mirant com arreglava el seu canelobre improvisat. De vegades se'n va el corrent durant unes quantes hores. Una vegada vaig haver d'estar tota una cerimònia de l'arròs a les fosques. La criatura no parava de plorar. Devia passar tanta calor!
La seva criatura no havia plorat mai, va pensar en Shukumar. A la seva criatura no li farien cap cerimònia de l'arròs, malgrat que la Shoba ja havia fet la llista de convidats i havia decidit a quin dels seus tres germans demanaria que li donés la primera cullerada de menjar sòlid, als sis mesos si era un nen i als set si era una nena.
Tens calor? preguntà en Shukumar.
Va empènyer la torreta d'heura encesa cap a l'altra punta de la taula, cap a les piles de llibres i cartes, de manera que encara els va costar més de veure's l'un a l'altre. De sobte el va irritar no poder pujar a dalt i asseure's davant de l'ordinador.
No. És deliciós digué ella, picant amb la forquilla al plat. Realment, és deliciós.
En Shukumar li tornà a omplir la copa de vi. Ella li va dir gràcies,
Abans no eren d'aquella manera. Després de tot allò, ell s'havia d'esforçar per dir-li alguna cosa interessant, alguna cosa que li fes aixecar la vista del plat, o de les galerades que corregia. Al final va deixar córrer els intents de distreure-la. Va aprendre a no fer cas dels silencis."

Jhumpa Lahiri (2000). Intèrpret d'emocions. Barcelona: Columna (pàg. 22-24).

Rogan josh

Ingredients (4 p.)

Gingebre fresc
8 grans d'all
1 culleradeta de cúrcuma
1 iogurt natural
1 cullerada de pebre negre mòlt
1 kg de xai tallat a daus (jo hi he posat una espatlla de xai)
5 cebes de Figueres
2 pebrots vermells
1 cullerada de beines de cardamom verd
Mitja cullerada de claus sencers
1 branca de canyella
2 cullerades de llavors de coriandre
1 caiena petita
Oli d'oliva
2 culleradetes de paprika
600 g de tomàquets pelats i trossejats (poden ser de conserva)
1 culleradeta de sal
1/4 de litre d'aigua
Menta o coriandre fresc per servir (opcional)

Pelem i ratllem el gingebre i pelem i piquem els grans d'all i ho posem tot en un perol prou gran perquè hi càpiga el xai. Hi afegim la cúrcuma, el iogurt i el pebre negre i ho barregem tot. Hi afegim el xai i ho barregem tot fins que quedi ben cobert amb el iogurt i les espècies. Ho tapem i ho deixem marinar a la nevera tota la nit.

Pelem les cebes i les tallem per la meitat. Obrim els pebrots per la meitat i en traiem les llavors. Triturem les cebes i els pebrots ben petits en una picadora i ho reservem.

En una paella sense oli, torrem el cardamom, el clau, la canyella i el coriandre fins que quedin d'un color una mica més fosc. Ho aboquem en un morter i ho piquem juntament amb la caiena.

Preescalfem el forn a 170 º C. Posem una cassola al foc amb oli d'oliva i quan estigui calent hi afegim la ceba i el pebrot que teníem reservats, les espècies del morter i la paprika. Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts, hi afegim els tomàquets, el xai marinat i un quart de litre d'aigua i ho remenem bé. Quan comenci a bullir, hi afegim la sal, ho tapem i ho posem al forn preescalfat durant 2 hores

Es pot decorar amb menta o coriandre fresc a l'hora de servir-lo i acompanyar-lo d'arròs blanc i pa indi (naanparatha o chapati).

Es pot variar la quantitat de bitxos segons com de picant agradi. La recepta de Jamie Oliver, que jo he anat seguint amb alguna variació de collita pròpia, hi afegia 4 bitxos frescos (chilesi 4 bitxos secs petits, però també avisava que es tingués preparat un munt de cervesa freda perquè faria molta falta. Com que jo en faig una versió infantil perquè els meus fills també en mengin, només hi he posat una caiena i crec que ja pica prou.



El garam masala és la barreja d'espècies que li dóna el gust tan característic 



El xai s'ha de deixar macerar amb gingebre, all, pebre, cúrcuma i iogurt


El rogan josh acabat de sortir del forn. L'aroma és espectacular



Es pot acompanyar d'arròs blanc i pa indi


.

dijous, 17 de setembre de 2015

Vichyssoise per assassinar en directe

"La Jane va anar directament a la cuina després de l'entrevista. Ja havia preparat vichyssoise, una amanida Waldorf i talls de pernil per dinar.
En Robert Powell va entrar a la cuina uns minuts després.
Jane, he estat pensant que a fora fa massa calor. Dinem al menjador. Quants som per dinar avui?
La Jane va veure que estava de més bon humor que al matí. Portava una camisa d'esport blau cel i pantalons de cotó. Els cabells blancs abundants complementaven la seva cara atractiva. El posat dret contradeia la seva edat cronològica. [...]
Les quatre graduades va apuntar la Jane. Encara és així com hi penso. La senyora Moran, la senyora Craig, el senyor Bòlid Kimball, el senyor Alex Buckley i vostè.
Els nou afortunats va dir en Rob Powell alegrement. O una gran família. A tu què et sembla, Jane?
Sense esperar una resposta, va obrir la porta del pati i va sortir. [...]
Molt cofoia, va començar a parar taula al menjador. [...]
En Josh va aparèixer al llindar.
–Ja ho acabo jo –va dir de males maneres–. Tu porta el menjar.
La Jane el va mirar estranyada.
–Es pot saber què et passa? –va preguntar.
–Em passa que no sóc un criat –va etzibar en Josh.
La Jane havia començat a col·locar els coberts a la taula. Sobresaltada, va aixecar el cap. Amb les galtes enceses, els llavis premuts, va escopir els mots.
–Pel sou que cobres, tens molta barra de queixar-te per haver d'ajudar a casa uns dies. Vés amb compte. vés amb molt de compte. Si t'hagués sentit el senyor Powell, t'hauria fet fora sense pensar-s'ho. Si li explico aquesta conversa, és el que passarà.
–Mira la senyora de la casa! –va continuar en Josh, bel·ligerant–. Què se'n va fer de les joies que en George Curtis va regalar a la Betsy? No facis veure que no saps de què et parlo. Quan el senyor Rob estava de viatge per la feina, jo acompanyava la Betsy a les seves trobades amoroses amb en George Curtis, i sempre anava guarnida com un arbre de Nadal quan la portava a veure'l. Sé que les tenia amagades en algun lloc de la seva habitació, però no he sentit a dir mai que ningú les hagi trobat. Si hi ha una cosa que sé segur és que el senyor Rob Powell no sabia res d'aquella aventura.
–Tu no saps de què estàs segur –va remugar la Jane amb força–. Per què no decidim callar tots dos? Demà a aquesta hora ja se n'hauran anat tots. [...]
Es van mirar rabiosos per sobre la taula.
–Au, anem per feina –va dir finalment la Jane en un to de veu gairebé agradable–. Els han dit que se serviria el dinar a dos quarts de dues. [...]
El comissari Penn, les graduades, el Bòlid, l'Alex, la Muriel i la Laurie estaven tots asseguts a la taula del menjador quan en Robert Powell va fer acte de presència.
Que callats que esteu va comentar. Us entenc. Va callar i els va mirar un per un. Jo també.
La Jane estava a punt d'entrar al menjador.
Jane, ens pots deixar sols i tancar la porta? He de parlar d'algunes coses amb els meus convidats.
Ara mateix, senyor.
En Powell es va dirigir a tots.
No us sembla que fa un dia exactament tan bonic com el dia de la Gala? Recordo la Betsy asseguda en aquesta taula amb mi aquell matí. Estàvem molt contents per la sort que teníem que fes un temps tan perfecte. Algú de vosaltres es podia imaginar que l'endemà al matí la Betsy seria morta, assassinada per un intrús? Va callar. O potser no per un intrús.
Va esperar, i com que no hi va haver cap reacció, va continuar enèrgicament.
Vejam, em vull assegurar que tinc clar el programa. Aquesta tarda, entrevistaran la Regina i la Nina. Cap a dos quarts de cinc, les graduades es vestiran amb còpies dels vestits que van portar aquella nit i les fotografiaran amb el fons de les pel·lícules de la Gala. El meu bon amic Georges Curtis parlarà amb tu, Alex, i t'explicarà les seves impressions de la vetllada. [...]
»Pel que fa a aquest vespre, tots els que estan asseguts en aquesta taula, tret del comissari Penn, es quedaran a passar la nit a casa. Després del rodatge de l'última escena, un cotxe acompanyarà cada graduada al seu hotel. Fareu les maletes i deixareu l'habitació. Carregaran el vostre equipatge al cotxe. Sopareu pel vostre compte on vulgueu, a càrrec meu, per descomptat, però, sisplau, sigueu totes aquí a les onze. En aquella hora prendrem una última copa, i ens n'anirem a dormir. Vull que tothom estigui alerta pel que us vull dir demà. Entesos?
Aquesta vegada, com si se sentissin obligats a reaccionar, tots van fer que sí amb el cap.
Demà, durant el brunch, us lliuraré el xec que us vaig prometre. Després d'això, una de vosaltres potser el voldrà fer servir per contractar els serveis del senyor Buckley. –Va somriure amb fredor i sense alegria.– És broma, és clar –va afegir. [...]
Prou de feina. Gaudim del dinar. Ah, ja ve la Jane. sé que ens ha preparat una vichyssoise. No pots dir que has viscut fins que no has tastat la vichyssoise de la Jane. És un nèctar dels déus.
Es va servir enmig d'un silenci sepulcral."

Mary Higgins Clark (2015). Assassinat en directe (trad. Esther Roig). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 282-284; 289-291).

Vichyssoise

Ingredients (4 p.)
4 porros
2 patates grosses
Brou
Llet evaporada
Cebollí
Sal, pebre blanc, nou moscada

Netegem bé els porros i els tallem a rodanxes. Pelem les patates, les rentem i les tallen a daus. Posem oli en una cassola i, quan estigui calent, hi afegim els porros, abaixem el foc i tapem la cassola, de manera que es deixem suar. Quan ja estiguin tovets, hi afegim les patates i ho remenem tot. Hi afegim brou que tot just cobreixi la verdura i ho deixem coure a foc lent amb la cassola tapada uns vint minuts.


Deixem que refredi, hi afegim la llet evaporada, sal, pebre blanc i nou moscada i ho passem tot per la batedora. Ho deixem refredar a la nevera com a mínim un parell d'hores. Quan la servim, hi afegim una mica de cebollí picat, que a banda de donar color li dóna un toc especial.

La vichyssoise es pot fer amb qualsevol variant de la llet més o menys greixosa (llet sencera, llet evaporada, crema de llet, nata líquida, crema de llet de soja, etc.). A mi m'agrada força la llet evaporada perquè dóna gust i consistència amb molta menys quantitat de greix. De fet, la salsa carbonara també la faig amb llet evaporada i als nens els encanta. No hi troben a faltar pas la nata.