Vichyssoise per assassinar en directe

"La Jane va anar directament a la cuina després de l'entrevista. Ja havia preparat vichyssoise, una amanida Waldorf i talls de pernil per dinar. 
En Robert Powell va entrar a la cuina uns minuts després. 
–Jane, he estat pensant que a fora fa massa calor. Dinem al menjador. Quants som per dinar avui? 
La Jane va veure que estava de més bon humor que al matí. Portava una camisa d'esport blau cel i pantalons de cotó. Els cabells blancs abundants complementaven la seva cara atractiva. El posat dret contradeia la seva edat cronològica. [...] 
–Les quatre graduades –va apuntar la Jane–. Encara és així com hi penso. La senyora Moran, la senyora Craig, el senyor Bòlid Kimball, el senyor Alex Buckley i vostè. 
–Els nou afortunats –va dir en Rob Powell alegrement–. O una gran família. A tu què et sembla, Jane? 
Sense esperar una resposta, va obrir la porta del pati i va sortir. [...] 
Molt cofoia, va començar a parar taula al menjador. [...] 
En Josh va aparèixer al llindar. 
–Ja ho acabo jo –va dir de males maneres–. Tu porta el menjar. 
La Jane el va mirar estranyada. 
–Es pot saber què et passa? –va preguntar. 
–Em passa que no sóc un criat –va etzibar en Josh. 
La Jane havia començat a col·locar els coberts a la taula. Sobresaltada, va aixecar el cap. Amb les galtes enceses, els llavis premuts, va escopir els mots. 
–Pel sou que cobres, tens molta barra de queixar-te per haver d'ajudar a casa uns dies. Vés amb compte. vés amb molt de compte. Si t'hagués sentit el senyor Powell, t'hauria fet fora sense pensar-s'ho. Si li explico aquesta conversa, és el que passarà. 
–Mira la senyora de la casa! –va continuar en Josh, bel·ligerant–. Què se'n va fer de les joies que en George Curtis va regalar a la Betsy? No facis veure que no saps de què et parlo. Quan el senyor Rob estava de viatge per la feina, jo acompanyava la Betsy a les seves trobades amoroses amb en George Curtis, i sempre anava guarnida com un arbre de Nadal quan la portava a veure'l. Sé que les tenia amagades en algun lloc de la seva habitació, però no he sentit a dir mai que ningú les hagi trobat. Si hi ha una cosa que sé segur és que el senyor Rob Powell no sabia res d'aquella aventura. 
–Tu no saps de què estàs segur –va remugar la Jane amb força–. Per què no decidim callar tots dos? Demà a aquesta hora ja se n'hauran anat tots. [...]Es van mirar rabiosos per sobre la taula. 
–Au, anem per feina –va dir finalment la Jane en un to de veu gairebé agradable–. Els han dit que se serviria el dinar a dos quarts de dues. [...] 
El comissari Penn, les graduades, el Bòlid, l'Alex, la Muriel i la Laurie estaven tots asseguts a la taula del menjador quan en Robert Powell va fer acte de presència. 
–Que callats que esteu –va comentar–. Us entenc. –Va callar i els va mirar un per un.– Jo també. 
La Jane estava a punt d'entrar al menjador. 
–Jane, ens pots deixar sols i tancar la porta? He de parlar d'algunes coses amb els meus convidats. 
–Ara mateix, senyor. 
En Powell es va dirigir a tots. 
–No us sembla que fa un dia exactament tan bonic com el dia de la Gala? 
Recordo la Betsy asseguda en aquesta taula amb mi aquell matí. Estàvem molt contents per la sort que teníem que fes un temps tan perfecte. Algú de vosaltres es podia imaginar que l'endemà al matí la Betsy seria morta, assassinada per un intrús? –Va callar.– O potser no per un intrús. 
Va esperar, i com que no hi va haver cap reacció, va continuar enèrgicament.–Vejam, em vull assegurar que tinc clar el programa. Aquesta tarda, entrevistaran la Regina i la Nina. Cap a dos quarts de cinc, les graduades es vestiran amb còpies dels vestits que van portar aquella nit i les fotografiaran amb el fons de les pel·lícules de la Gala. El meu bon amic Georges Curtis parlarà amb tu, Alex, i t'explicarà les seves impressions de la vetllada. [...] 
»Pel que fa a aquest vespre, tots els que estan asseguts en aquesta taula, tret del comissari Penn, es quedaran a passar la nit a casa. Després del rodatge de l'última escena, un cotxe acompanyarà cada graduada al seu hotel. Fareu les maletes i deixareu l'habitació. Carregaran el vostre equipatge al cotxe. Sopareu pel vostre compte on vulgueu, a càrrec meu, per descomptat, però, sisplau, sigueu totes aquí a les onze. En aquella hora prendrem una última copa, i ens n'anirem a dormir. Vull que tothom estigui alerta pel que us vull dir demà. Entesos? 
Aquesta vegada, com si se sentissin obligats a reaccionar, tots van fer que sí amb el cap. 
–Demà, durant el brunch, us lliuraré el xec que us vaig prometre. Després d'això, una de vosaltres potser el voldrà fer servir per contractar els serveis del senyor Buckley. –Va somriure amb fredor i sense alegria.– És broma, és clar –va afegir. [...] 
–Prou de feina. Gaudim del dinar. Ah, ja ve la Jane. sé que ens ha preparat una vichyssoise. No pots dir que has viscut fins que no has tastat la vichyssoise de la Jane. És un nèctar dels déus. 
Es va servir enmig d'un silenci sepulcral." 
Mary Higgins Clark (2015). Assassinat en directe (trad. Esther Roig). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 282-284; 289-291).

Vichyssoise

Ingredients (4 p.)

4 porros
2 patates grosses
Brou
Llet evaporada
Cebollí
Sal, pebre blanc, nou moscada

Netegem bé els porros i els tallem a rodanxes. Pelem les patates, les rentem i les tallen a daus. Posem oli en una cassola i, quan estigui calent, hi afegim els porros, abaixem el foc i tapem la cassola, de manera que es deixem suar. Quan ja estiguin tovets, hi afegim les patates i ho remenem tot. Hi afegim brou que tot just cobreixi la verdura i ho deixem coure a foc lent amb la cassola tapada uns vint minuts.

Deixem que refredi, hi afegim la llet evaporada, sal, pebre blanc i nou moscada i ho passem tot per la batedora. Ho deixem refredar a la nevera com a mínim un parell d'hores. Quan la servim, hi afegim una mica de cebollí picat, que a banda de donar color li dóna un toc especial.

La vichyssoise es pot fer amb qualsevol variant de la llet més o menys greixosa (llet sencera, llet evaporada, crema de llet, nata líquida, crema de llet de soja, etc.). A mi m'agrada força la llet evaporada perquè dóna gust i consistència amb molta menys quantitat de greix. De fet, la salsa carbonara també la faig amb llet evaporada i als nens els encanta. No hi troben a faltar pas la nata.

Comentaris

Entrades populars