Ens mobilitzem amb una gustosa panzanella

A les dotze del migdia la plaça Kotzià s'ha transformat en un enorme àpat popular a l'aire lliure, com el de les festes majors o les celebracions en honor d'un sant. La pancarta està situada a la banda del carrer Eol. «TASTEU EL MENJAR DELS POBRES». I al costat, una de més petita que diu: «CONVIDEN ELS POBRES». [...]

    La primera parada és la dels sensesostre, on hi ha pa, formatge feta, olives i porcions de tirópita.

    Hem posat la cassola amb les mongetes a sota de la pancarta gran. Allà hi ha l'Adrianí amb un cullerot.

    —Guarda-me'n un plat —li dic.

    —Si tens una mica de paciència, t'arribarà el torn. Això no és per a tu —em respon.

    Davant de la pancarta petita, al costat de l'Adrianí, hi ha la dona d'en Berkas. Mentre ella serveix els mongetons, la seva germana s'encarrega del milfulls d'espinacs. Entre l'una i l'altra hi ha en Berkas.

    —T'espera una sorpresa —em diu, i la seva dona somriu.

    —¿Quina sorpresa?

    —Ara ho veuràs.

    Arribo on és en Léopold. Al seu costat hi ha una dona africana.

    —Li presento la meva dona, senyor Lambros —em diu—. Ella ha cuinat la domoda.

    Bescanviem somriures i faig una ullada al menjar. Es tracta de verdures amb salsa. El clàssic menjar dels pobres. Vagis on vagis, tothom cuina amb els mateixos ingredients.

    Hem posat al final el pa de blat de moro que ha cuinat la Boyka, de manera que tothom que passi a tastar els plats acabi on hi ha el pa. [...]

    Mentre em giro per fer una ullada i comprovar que tot està preparat, veig que en Giovanni es dirigeix cap a la seva dona amb una cassola.

    —¿Què hi portes? —li pregunto.

    —Una sorpresa —em respon en Berkas—. Panzanella, el menjar dels pobres a Itàlia.

    —És una amanida feta amb pa dur remullat, all, ceba, tomàquet, alfàbrega, cogombre i oli —afegeix l'Angelikí, la seva germana.

    —Realment és una sorpresa molt agradable —li dic a en Giovanni content, i la dona l'hi tradueix. 

    Veig que la plaça ha començat a omplir-se de gent i recordo altres èpoques, quan per saber quants érem a les manifestacions, comptàvem els caps dels assistents. Homes i dones d'edat diversa entren: primer miren encuriosits el menjar, després agafen un plat i uns coberts, i comencen a voltar. [...]

Algunes persones s'han reunit al voltant del plat d'en Giovanni i el miren sense saber què és.

—És el plat típic dels pobres d'Itàlia. Porta exactament el mateix que també mengen els pobres d'aquí —els explica l'Angelikí—. Pa dur, all, ceba, tomàquet, alfàbrega i oli.

—És boníssim —exclama una dona que l'ha tastat.

Uns altres fan parada al banc d'en Léopold i proven la domonda. Algú crida entusiasmat:

—¡Visca el menjar dels pobres! Els menjars més gustosos són els de la pobresa.

Petros Màrkaris (2021). Ètica per a inversors. Barcelona: Tusquets (pàg. 217-220).

Feia tant de temps que no publicava res que ja pensava que no ho tornaria a fer, però la calor, l'estiu, les vacances i els tomàquets del meu pare m'han fet decidir a preparar aquesta amanida tan i tan bona, i ensenyar-vos-la. Pa dur, all, ceba, tomàquet, cogombre... no us recorda la sopa freda més popular de casa nostra?

Ètica per a inversors, com totes les novel·les de Petros Màrkaris, conté una gran càrrega de crítica social que acaba tenint més pes que la trama dels assassinats. En aquest cas, el focus és la denúncia de la situació d'abandonament que viuen els pobres, els arruïnats i els immigrants a Grècia, però és fàcilment extrapolable a la nostra societat, ja que, malauradament, no solament compartim ingredients i receptes.

Panzanella

Ingredients (4 p.)

150 g de pa

8 tomàquets (en el meu cas eren de San Marzano, que són petits, per això n'hi he posat tants)

1 cogombre

1/2 ceba morada

1 gra d'all

3 cullerades d'oli

1 cullerada de vinagre

Sal

Aquesta amanida se sol fer amb pa sec, que es deixa remullar amb aigua i vinagre, però a mi no m'agrada gaire el pa estovat, així que n'he fet una versió amb pa del dia torrat.

Tallem el pa a trossos grossos, els posem en una safata amanit amb sal i oli i el torrem al forn a 170 ºC durant 10 minuts. El reservem.

Preparem la vinagreta amb l'oli, el vinagre, la sal i l'all ratllat. Pelem el cogombre, en traiem les llavors i el tallem a dauets. Rentem i tallem el tomàquet a daus. Tallem la ceba en juliana. Ho barregem tot en un bol i ho amanim amb la vinagreta. Hi afegim el pa torrat i remenem tot bé. Ho servim immediatament.