Albergínies en èxtasi horacià


"m'agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu punt sucós d'oli i farina.
és una delícia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies.
gustosament se'm desfan a la llengua.

demore el got de vi per fruir-lo més.

per aquestes belles i molt agradables albergínies
que tu m'has enllestit
faria l'única cosa que no pensava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb tu.

allarga'm el pitxer.

gràcies."

Vicent Andrés Estellés (1974). "M'agraden molt les albergínies". Horacianes. A: Les pedres de l'àmfora. València: Eliseu Climent.

Albergínies farcides

Ingredients (4 p.)

4 albergínies
1/2 kg de carn picada de vedella i porc
1 ceba de Figueres grossa
5-6 tomàquets madurs
Formatge ratllat
Oli d'oliva, sal i pebre

Tallem les albergínies per la meitat, les emboliquem amb paper d'alumini i les coem al forn a 200º durant mitja hora aproximadament. Un cop cuites, en traiem la polpa i la tallem a quadrets petits. Hem d'anar amb compte de no trencar la pell de l'albergínia, que reservarem en forma de barquetes per farcir-les després. 

En una paella amb oli d'oliva, fregim la carn i, quan ja tingui una mica de color, hi afegim la ceba i la deixem enrossir. Pelem i piquem els tomàquets, i els afegim a la paella amb la carn i la ceba. Quan estigui tot cuit i reduït, hi afegim la polpa de l'albergínia, ho mesclem tot bé i rectifiquem de sal i pebre.

Farcim les barquetes d'albergínia amb la mescla de carn i verdura, hi posem formatge ratllat al damunt i ho gratinem al forn. Es pot acompanyar amb salsa de tomàquet casolana. Ho servim amb una amanida ben fresca.

Es pot comptar mitja albergínia per persona, però jo en compto una perquè és plat únic i és tan bona que tothom vol repetir. A més, en cas que en sobri, l'endemà continua sent igual de bona i es pot dur amb tàper a la feina.

Comentaris

  1. Vicent Andrés Estellés, igual que el seu admirat Horaci, escrivia poemes magnífics a partir de temes aparentment senzills, humils, quotidians com aquesta albergínia. Ho aconseguia mitjançant una gran elaboració, un treball del llenguatge precís, minuciós, que li permetia arribar a l'essència poètica parlant de qualsevol cosa i reivindicant la recerca del plaer i la felicitat en les coses senzilles. D'això sí que se'n pot dir ser molt savi...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars