Paella d'arròs amb molt de marro

"L'Elisenda ha descobert el nyap a l'hora de dinar. El comentari de la sogra mentre deixava la cassola a sobre la taula del menjador, 'Em sembla que l'arròs se m'ha cuit massa', l'ha deixat clavada a la cadira. Arròs... '¿Arròs?' –diu que li ha preguntat–. ¿Que n'has anat a comprar?' '¿Comprar-ne?¿Per què havia de fer-ho si me n'has deixat un pot de vidre ple a sobre de la taula de la cuina? –li ha respost la sogra–. Tens ben bé el cap a tres quarts de quinze! ¿I ara què dimonis et passa? ¿Puc saber per què rius com una bleda?' [...] imagini's, dic, que cada cop que l'Elisenda i l'home fan l'amor, ell fica un gra d'arròs en un pot de vidre, i que això dura d'ençà de la boda. L'Arseni no se'n descuida mai i el fa feliç escampar el contingut del pot a la taula del menjador, fer el recompte dels grans, substituir-ne els corcats i cantar-li el total a la dona... ¿Oi que, a hores d'ara, vostè ja comença a entendre la reacció de l'Elisenda en veure què tenien per dinar? [...] 

Les rialles no tenien res a veure amb l'arròs. Lluny de ser una argamassa, estava deliciós. [...] Mentre dinaven en pau i harmonia, la xicota reconstruïa mentalment l'escena d'anit: l'Arseni havia tornat encès del cafè i se n'havien anat al llit de seguida. Enllestida la feina, sobre la qual no disposo d'informació detallada, l'Arseni havia afegit el gra d'arròs preceptiu al pot de vidre, però s'havia descuidat el recipient a la taula del menjador. Li passa sovint. L'endemà, ella el fica al fons de l'armari raconer. Avui, tot i que l'ha vist i ha pensat que el desaria, enfeinada amb els preparatius de la bugada li ha caigut de la memòria. La sogra l'ha trobat i ja sabem la resta. Quin àpat, senyor secretari. A cada cullerada d'arròs, l'Elisenda, en imaginar-se el que s'estava empassant, havia de fer esforços per no tornar a esclafir de riure. En fi, controlem la imaginació." 

Jesús Moncada (1999). Calaveres atònites. Barcelona: Edicions de la Magrana (pàg. 56-62, "Assentament comptable").

Paella de marisc

Ingredients (4 p.)

400 g d'arròs
4 gambes vermelles
4 galeres (o escamarlans)
1 sípia tallada a daus (amb la salsa)
20 musclos
1 grapat de rossellones
1 ceba
1 tomàquet
1 litre de fumet de peix
Sal i oli

La recepta del fumet de peix la podeu trobar en l'entrada Sopa de peix amb García Márquez, per això no la incloc aquí. Jo acostumo a fer una gran quantitat de fumet de peix i congelar-lo en envasos de litre. És una recepta d'aprofitament perquè compro molt de peix a filets i vaig congelant caps i espines fins que en tinc prou per fer el fumet i alhora això em permet tenir sempre fumet a punt per fer un arròs, una fideuà, etc.

Es posen les rossellones en un bol amb aigua i sal. Es netegen els musclos i s'obren al vapor (es posen en una olla tapada al foc amb aigua que tot just els cobreixi i quan comença a bullir l'aigua i els musclos s'obren es tanca el foc; aquesta aigua de bullir els musclos s'afegeix al fumet). 

Es talla la sípia a daus, i la ceba i el tomàquet per al sofregit. S'enrosseix lleugerament el marisc de closca a la paella (gambes, galeres, escamarlans...) i es retira. En el mateix oli, es fregeix la sípia tallada a daus amb la salsa i, quan està rossa, també es retira. 

Llavors, en el mateix oli (si cal, se n'afegeix més, però és important mantenir aquest oli que va agafant el gust de tot el marisc), es fa un sofregit de ceba i tomàquet i, quan ja està cuit, s'hi afegeix la sípia i es remena tot perquè es barregi bé. 

Es posa l'arròs a la paella, es deixa enrossir mentre es remena i quan ja està tot el gra ben impregnat amb el sofregit s'afegeix el fumet de peix calent, s'hi posa sal i es torna a remenar l'arròs perquè quedi distribuït uniformement a la paella (a partir d'aquest moment ja no es remenarà més l'arròs en tota l'estona de la cocció).

Quan arrenqui el bull s'afegeixen les rossellones, les gambes, les galeres i els musclos, i es deixa coure 10 minuts al foc i 10 minuts més al forn que s'ha escalfat prèviament.