Amb aquestes gambes, res no pot sortir malament

"Només tancar la porta, el Pol es va sentir alleugerit. Havia estat un viatge més cansat que de costum, com si tothom anés enderiat a crear dificultats innecessàries. [...] 
En un prestatge va trobar una ampolla de conyac. En va prendre un glop. Sobre la taula va deixar la màquina d'escriure, enfundada, i el maletí amb papers i llibres. Del maletí en va treure una bossa amb gambes. La va portar a la cuina i la va deixar sobre el marbre. Tenia gana. Se sentia com l'ase de la faula: estava tan delerós de començar a escriure com de preparar-se el dinar. A la galeria, va obrir les claus del gas i de la calefacció. Va tractar d'encendre l'escalfador. Ho va intentar tres vegades, però no aconseguia mantenir la flama encesa. [...] 
Va decidir deixar-ho córrer una estona. A la cuina va endreçar quatre pots i va engegar la nevera. Va omplir d'aigua la glaçonera i va deixar la bossa de gambes en un prestatge. Va recollir ampolles buides i les va ficar en un cabàs. Tot era ple de pols. A la sala va treure les fundes dels sofàs, va escombrar, va passar el drap de la pols pel damunt dels mobles. Al dormitori va treure llençols nets de l'armari, va girar el matalàs, va fer el llit. Va escombrar també l'estudi i va treure la pols dels llibres. 
A mitja tarda es va adonar que, amb la feinada, s'havia descuidat de dinar. Va decidir que es prepararia el jambalaia per sopar. Quan va haver acabat la neteja, se sentia brut i suat. Necessitava una dutxa. A la galeria, va intentar novament engegar l'escalfador. [...] 
Es va dutxar amb aigua freda (i fer-ho mentre per la finestra no veia altra cosa  que neu li semblava estúpid), es va vestir, va recollir el cabàs de les ampolles i va baixar al poble. Hi va comprar mantega, llet, pernil, pebrots, tomàquets, cebes, alls, julivert i pa. No hi va haver manera de trobar salsa worcester; hauria hagut de fer com amb les gambes: dur-la de ciutat. L'única solució seria substituir-la per salsa japonesa de soia (de la qual, curiosament, n'hi havia al supermercat del poble) i vinagre. Al bar, va berenar; més per preguntar a l'amo si coneixia algú que pogués reparar-li l'escalfador que no pas per gana. L'amo sabia qui podia, però aquest qui, ara, era fora, i no tornaria fins l'endemà. [...] 
De tornada a casa va col·locar la compra a lloc. Va treure la màquina d'escriure de la funda i la va situar al centre de la taula. A la dreta va deixar els papers en blanc. A l'esquerra, els llibres que necessitava. [...] Com que havia berenat, va decidir no començar a preparar el sopar fins a les nou. Tenia, doncs, un parell d'hores per escriure. S'hi va posar. [...] 
Es va despertar que ja era de dia. S'havia adormit sobre la taula i estava glaçat. Va badallar; els ossos van estar a punt de desfer-se-li en estalactites. [...] 
Va decidir preparar-se un cafè. Quan va trobar el pot ple de grans sense moldre va recordar que el molinet s'havia espatllat l'última vegada que hi havia pujat. Va buscar un tupí i hi va ficar llet. Aleshores va tenir una idea millor: va deixar el tupí sobre el marbre i va buscar una olla i una cassola. Va encendre un dels fogons de la cuina; com a mínim la cuina funcionava. Va netejar i va bullir les gambes. Després va col·locar la cassola al foc, amb mantega. Hi va afegir el pernil tallat a daus grans, i pebrot verd ben picat. Ho va anar remenant durant uns minuts, i hi va abocar una mica de farina. Més tard hi va afegir les gambes, aigua, tomàquets tallats en quatre trossos, ceba, all i julivert ben picats. Quan tot plegat va arrencar el bull, hi va afegir arròs, sal, farigola, pebre vermell, salsa de soia i vinagre. Hi va posar la tapadora i va abaixar el foc. Durant mitja hora, va anar controlant el xup-xup. 
Van trucar a la porta: un barbamec venia de part del del bar a reparar l'escalfador. El Pol li va mostrar no tan sols l'escalfador, sinó tots els altres aparells que s'havien de reparar; i els radiadors, un per un. Però va perdre massa temps en les explicacions. Se'n va adonar quan va sentir una olor delatora i va anar cap a la cuina. Va intentar abocar el jambalaia en un plat, però s'havia agafat al fons de la cassola i el que en va poder treure era una pasta immenjable. 
Va posar el tupí de llet al foc. El barbamec el va cridar per explicar-li que és molt fàcil no espatllar el radiador si, de bon començament, es descargola el pom en el sentit correcte. Va tornar a la cuina massa tard: la llet havia bullit i havia vessat per damunt dels fogons. Amb flegma, va beure la llet directament de l'ampolla, a galet. Va ficar dues llesques de pa a la torradora. En van sortir carbonitzades. 
Es va amagar al vàter. Es va fer el ferm propòsit de no sortir-ne fins que no haguessin reparat totes les màquines en un quilòmetre al voltant. Va estirar la cadena i se li va trencar per tres llocs. Es va mirar al mirall: va veure un esperit fugitiu i mal afaitat." 
Quim Monzó (1999). "Thomson, Braun, Corberó, Philishave...". Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. A: Vuitanta-sis contes. Barcelona: Quaderns Crema (pàg. 95-97, 103-105).
Em sento identificada amb l'escriptor, que es deleix tant per començar a escriure com per preparar-se el dinar, i, com que no sap per quina de les dues coses començar, acaba fent una altra cosa que no té res a veure amb cuinar o escriure. També em reconec en el personatge que decideix marxar el cap de setmana per poder concentrar-se a escriure i, un cop a fora, hi troba tants entrebancs que fa de tot menys posar-se a escriure. No us ha passat mai, a vosaltres? Doncs a mi, sempre.

Quan tenia lectures obligatòries, volia llegir qualsevol llibre menys els que tocava i ho feia a l'últim moment i de qualsevol manera, però, en el moment que ja no eren obligatoris, em faltava temps per agafar-los i tornar-los a llegir assaborint-los bé. Per més que em fes bons propòsits cada any, se'm feia una muntanya i gairebé cada vegada em tornava a passar el mateix. Potser és que no estic feta per a les imposicions. De fet, ara mateix hauria d'estar preparant el dossier de projecte per al curs de Novel·la II que començo en breu, però, en lloc d'això que posposaré una vegada més, m'han entrat unes ganes irresistibles d'escriure un post que tenia pendent. I així vaig fent per la vida...

Quan vaig rellegir aquest conte de Monzó, em va fer gràcia fer un jambalaia. Conec poc la cuina de Nova Orleans i seria la manera d'iniciar-m'hi, però, pensant en les gambes vermelles, que he de confessar que m'encanten, em vaig recordar d'un plat que vam tastar l'estiu passat a l'illa d'Eubea, en un restaurant que tenia les taules, literalment, damunt del mar (ho podeu jutjar per la foto). No sé com el Pau va aconseguir demanar aquest plat, perquè la mestressa només parlava grec i la carta, quatre gargots en un paperot, se suposava que era en grec i alemany. Tot i així, entre les poques paraules que sabíem dir en grec (val a dir que gastronòmiques, unes quantes), l'alemany que sabia la Irene (només n'havia estudiat un quadrimestre) i una mica de llenguatge no verbal, aquell dia vam dinar molt i molt bé (amanida grega, pop, calamars i seitons per compartir; gambes saganaki per al Pau i tyropita per a la Irene). I el peix, més fresc impossible.


Garides saganaki (gambes saganaki)

Ingredients (2 p.)

12 gambes mitjanes
4 tomàquets madurs
1 ceba vermella
1 bitxo
2 cebes de primavera (opcional)
2 grans d'all
1/2 copa d'ouzo (si no tenim ouzo, qualsevol licor com vi ranci, conyac...; l'ouzo té un gust anisat però no és tan dolç com l'anís, és més aiguardent, així que jo no ho substituiria per anís, però, com tot, és qüestió de gustos)
200-250 g de feta
Julivert
Oli d'oliva verge extra, sal, pebre

Pelem les gambes, els traiem l'intestí i les reservem. Pelem els tomàquets i els tallem a daus. Pelem, rentem i piquem la ceba ben fina. Piquem el bitxo.

En una paella, escalfem l'oli d'oliva i marquem les gambes per totes dues bandes. Les reservem i en la mateixa paella, hi afegim més oli i, quan estigui calent, hi tirem la ceba. La deixem estovar-se i hi afegim l'all. Quan comenci a tenir color, hi afegim l'ouzo per desglaçar. Quan es redueixi l'alcohol, hi afegim el bitxo i el tomàquet. Ho salpebrem i deixem que es faci el tomàquet 10 minuts aproximadament. Quan veiem que el tomàquet està cuit, hi afegim les gambes i el feta, i deixem que cogui tot junt uns 3 minuts. Ho decorem amb julivert fresc picat.

Pelem les gambes i en traiem l'intestí

Les marquem en una paella i les reservem

En el mateix oli, sofregim la ceba i l'all

Hi afegim el bitxo i el tomàquet

Deixem que es caramel·litzi el sofregit

Hi afegim les gambes

Tot seguit hi afegim el feta

Deixem que cogui tot junt uns 3 minuts

Ho emplatem i hi afegim el julivert fresc picat

Comentaris

Entrades populars