Impressionem la mare amb una llaminera d'estil medieval

"—Au, va, tothom a taula —crida la Katerina. 

Seiem i examinem els plats amb curiositat, però la meva atenció se centra a veure la reacció de l'Adrianí davant les habilitats culinàries de la nostra filla. Ha preparat un suflé d'espinacs de primer i de segon carn de porc al forn amb espàrrecs. 

—No em feliciteu per l'amanida —ens diu—. L'ha fet la Mània. 

Abans de començar brindem pel net que vindrà, després li desitgem molta sort a l'Uli per la nova feina i tot seguit tastem el suflé, al principi intrigats, a continuació amb delit. 

—Katerina, t'ha sortit un suflé de primera —declara la Mània, i tots hi estem d'acord, menys l'Adrianí, que no diu res. 

La miro de reüll. Veig que continua menjant tranquil·lament, sense presses, analitzant cada mos que es posa a la boca. 

—I, doncs, ¿què hi dius? —li pregunta la filla. 

L'Adrianí deixa de menjar i la mira. 

—¿On has après a cuinar? Amb mi no, perquè cada cop que cuinava, fugies corrents.
No li diu que el menjar està exquisit, sinó on ha après a cuinar. Aquesta és la manera de lloar de l'Adrianí. 

—Mama, ¿en quin món vius? Hi ha llibres de cuina per donar i per vendre. 

—¿Saps quants suflés m'he hagut de menjar fins a estar segura que ho feia bé? —li diu en Fanis a l'Adrianí, fent broma. 

La conversa s'interromp per l'arribada del porc amb espàrrecs, que és la segona sorpresa de la vetllada. Fins ara em sentia orgullós de la meva filla advocada, ara també m'he de treure el barret davant la cuinera. Tots ens mostrem entusiasmats, menys l'Adrianí, que torna a optar per no badar boca. Em començo a impacientar pensant que no li agrada el menjar, però tot d'una deixa la forquilla i li diu a la filla: 

—¿Me'n donaràs la recepta? 

Al principi la Katerina no sap què dir, però després es posa a cridar en broma: 

—¡Nois, ara sí que accepto les vostres felicitacions! ¡Si la mare em demana la recepta, vol dir que ja sé cuinar! 

—Filla, ¿què vols que et digui? Al poble, on vaig créixer, la llevadora s'encarregava de fer parir les dones i les dones aprenien a cuinar al costat de les mares. Ara són els ginecòlegs qui s'encarreguen dels parts i les noies aprenen a cuinar amb receptes que troben a internet. El món ha canviat, però per a mi ja és tard per fer-ho. —La Katerina s'aixeca de la cadira, corre cap a sa mare i li fa un petó—. D'acord, el menjar està boníssim, però que no et pugin els fums, encara et queda molt per aprendre. 

—La poma acaba caient sola de l'arbre —comenta en Zisis. 

És el primer cop que l'Adrianí obre el seu cor així a la seva filla, i en públic. «Fixa't que és capaç d'aconseguir un net», penso per dins. I això que encara som al període de gestació. Quan arribi el petit Lambros, ens farà ballar al ritme que ell vulgui, i la iaia tocarà el flabiol. 

La resta de la vetllada discorre entre bromes i acudits. En Fanis ens serveix una beguda italiana que en diuen grappa, per acompanyar les trufes de xocolata que ha portat en Zisis." 

Petros Màrkaris (2019). Universitat per a assassins (trad. Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí). Barcelona: Tusquets ("L'Ull de Vidre", pàg. 269-271).

La Katerina tria una recepta de porc al forn per mostrar a la seva mare que ja sap cuinar i jo en trio una altra per presentar-me al concurs per a blogaires que organitza la revista Cuina per a la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. Ella l'ha trobat per internet i jo m'he inspirat en la col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana.

Per exemple, en el Llibre de Sent Soví, trobem la salsa blanca, que es fa amb brou de gallina, llet d'ametlles, pit de gallina picolat, suc de llimona o taronja, canyella i arrel de gingebre. En el Llibre d'aparellar de menjar, trobem la llimonea, que es fa amb llet d'ametlles, gingebre, canyella, safrà i suc de llimona. En el Llibre de totes maneres de potatges trobem, a més d'aquestes dues salses, una salsa per a qualsevol mena de carn cuita en olla, que inclou brou, espècies, rovells d'ou, ceba i julivert. Finalment, en el Llibre del coc també trobem la salsa blanca, en aquest cas feta amb brou de gallina saladet, ametlles crues sense pell, llet, canyella, gingebre i claus. Una mica d'aquí i una mica d'allà, he acompanyat la llaminera amb una salsa d'estil medieval, ja que s'hi poden reconèixer molts dels ingredients esmentats.

PS: Amb aquesta recepta he guanyat en la categoria de cuina tradicional en l'edició de 2019.

Llaminera de porc amb salsa d'ametlles, gingebre, ceba, llet i safrà

Ingredients (4 p.)

2 llamineres de porc (1 kg aprox.)
2 cebes de Figueres grosses
250 g de xampinyons grossos
300 ml de llet
60 g d'ametlles crues
1 tros de gingebre
Safrà
Sal i pebre
Oli d'oliva verge extra

Pelem les cebes, les rentem i les tallem a rodanxes. Rentem els xampinyons i els deixem sencers. Pelem el gingebre i el posem amb la llet i amb el safrà en un cassó, que deixarem a foc molt baix perquè es vagi infusionant. Preescalfem el forn a 200º.

Posem oli en una paella i, quan estigui calent, hi marquem les llamineres per tots els costats. Les reservem en una llauna que pugui anar al forn.

En el mateix oli en què hem marcat les llamineres, si cal n'afegim més, coem la ceba fins que quedi transparent, i l'afegim a la llauna on tenim la carn. Saltem els xampinyons en el mateix oli, i també l'afegim a la llauna. Ruixem la carn amb la llet i posem la llauna al forn.

Deixem que cogui 10 minuts, la girem i la deixem coure 10 minuts més. Traiem la carn del forn, separem la carn i els xampinyons, i aboquem la ceba i la salsa en el got de la batedora. Hi afegim les ametlles crues i ho triturem tot.

Tallem la carn a medallons, la posem en una plàtera de servir amb els xampinyons i la ruixem amb la salsa. Ho podem acompanyar d'arròs blanc.

Marquem la llaminera

Estovem la ceba a rodanxes en el mateix oli

Ho reservem tot en una llauna de forn

Saltem els xampinyons en el mateix oli i els afegim a la llauna

Coem la llaminera amb la ceba i els xampinyons al forn

Tallem la llaminera a medallons i la servim amb la salsa pel damunt