A Brussel·les amb pijama i un bon gorgonzola


"A l'entorn de la casa de Berlín hi havia altres carrers de mansions, i caminant en direcció al centre sempre hi havia algú que passava i s'aturava a fer-la petar amb algú altre, o algú que s'afanyava tot dient que anava apressat i no es podia aturar, no pas avui, no pas tenint cent coses a fer i encara més. Hi havia botigues amb aparadors ben il·luminats, i parades de fruita i verdura amb grans plates plenes de piles de cols, pastanagues, coliflors i panotxes de blat de moro. Algunes vessaven de porros i bolets, naps i cols de Brussel·les; altres vessaven d'escaroles i mongetes tendres, carbassons i xirivies. A vegades li agradava plantar-se davant d'aquestes parades i tancar els ulls i respirar-ne l'olor, mentre experimentava una insinuació de mareig a causa de tantes fragàncies entremesclades de dolçor i vida. Però al voltant de la casa nova no hi havia altres carrers, ningú que passegés o s'afanyés, i definitivament ni botigues ni parades de fruita i verdura. Si tancava els ulls, al voltant només hi havia sensació de fred i buidor, com si fos al lloc més solitari de tot el món. Ben bé al mig d'enlloc. [...] 
Però hi havia una cosa respecte de la casa nova que el portava a creure que aquí mai no havia rigut ningú, que no hi havia res que fes riure ni que fes feliç ningú. 
–Em sembla que va ser una mala idea –va dir Bruno poques hores després d'arribar-hi, mentre Maria li desfeia l'equipatge al pis de dalt. (Maria a la casa nova no era l'única criada, n'hi havia tres de més considerablement primes que només parlaven entre elles en murmuris. També hi havia un home gran que segons li van dir hi anava per preparar la verdura cada dia i servir-los a taula mentre sopaven, el qual no semblava gens content i fins i tot una mica enfadat.) 
–Pensar és un luxe que no tenim a l'abast –va declarar la Mare, obrint una caixa que contenia el joc de seixanta-quatre peces de cristalleria que l'Avi i l'Àvia li havien regalat quan es va casar amb el Pare–. Hi ha persones que ho decideixen tot per compte nostre." 
John Boyne (2008). El noi del pijama de ratlles (trad. Jordi Cussà). Barcelona: Empúries (pàg. 20-22).

Cols de Brussel·les amb gorgonzola

Ingredients (4 p.)

1 kg de cols de Brussel·les
400 g de formatge gorgonzola
4-6 tomàquets madurs
1 gra d'all
25 g de mantega
250 ml de llet evaporada o nata líquida
oli d'oliva, sal, pebre negre, orenga

En primer lloc fem una salsa de tomàquet. Piquem l'all i pelem i picolem el tomàquet. Posem una paella amb oli al foc, hi enrossim l'all i hi afegim el tomàquet, un pensament de sal, una mica d'orenga i un polsim de pebre negre. El tapem i deixem que es cogui remenant-lo de tant en tant.

Mentrestant, posem una olla amb aigua i sal al foc i quan bulli hi tirem les cols de Brussel·les i les deixem coure 15 minuts. Les escorrem i les reservem.

Mentre es cou tot això farem la salsa de formatge. Farem trossos del gorgonzola i el fondrem en un cassó amb mantega i un polsim de pebre, i hi anirem afegint la llet evaporada o la nata líquida i removent perquè quedi una salsa ben homogènia.

En una plàtera que pugui anar al forn hi fem una capa amb la salsa de tomàquet, hi afegim les cols de Brussel·les i al damunt hi aboquem la salsa de gorgonzola de manera que les cols quedin ben cobertes. Ho gratinem i ho servim acabat de fer.

Comentaris

Entrades populars