dilluns, 22 de juny de 2015

Vedella amb prunes de Najat El Hachmi

"L'avi havia demanat en préstec els diners per comprar un sac ben bo de sucre, galetes, cacauets, menta i verdures de tota mena, i havia fet degollar uns quants pollastres. Va enviar un emissari perquè comuniqués a l'avi segon que hi anaven a demanar la mà d'una de les seves filles. Que tal dia hi aniran, que vindran a dinar. L'avi segon va respondre que seria un honor tenir a casa seva una família tan distingida, com se solia dir en aquests casos. [...]
Mimoun s'havia posat la gel·laba blanca dels divendres, que ja feia temps que no duia, i les babutxes color safrà. Semblava seriós i tot, vestit a la manera tradicional, amb el coll tan impecable. S'havien emportat els tres burros i havien fet el viatge de dues hores damunt dels animals fins a arribar al poble veí. L'avi segur que no va deixar de repetir-li: sobretot, tu callat, sobretot.
Mimoun potser va pensar que, per una vegada, li havia de fer cas.
En arribar, les dones van anar a parar amb les dones i l'avi i Mimoun van anar a seure amb l'avi segon i el germà gran de la mare. Hi feia olor d'encens, en aquella cambra, i a Mimoun l'avi dos li va semblar un home tranquil. No el va mirar gaire, mort de vergonya. [...]
Es van anar succeint les lletanies d'elogis mutus dels dos avis, que si havien sentit a parlar tant de la seva família, que si no hi havia ningú com ells al poble, que si ja feia generacions i generacions que se'n parlava, que si el seu honor era impol·lut.
Mimoun els escoltava sense aixecar la mirada i s'anava mossegant el llavi, movent els dits dels peus, damunt dels quals seia, perquè no se li adormissin. No gosava ni canviar de postura. Els dos avis devien riure, tranquils, mentre ell només pensava que quin poder més gran tenia aquell home en la seva vida i que ell no hi podria fer res si no el volia de gendre.
Van portar mel amb un tros de mantega al mig, carn estofada amb prunes i pollastres amb ametlles, cuscús dolç, fruita i pastissets, però Mimoun gairebé no va tastar res, tot i la insistència de l'avi segon i el germà gran de la mare. No, no, ja estic tip. Au, no passis vergonya, que gairebé som família, havia dit l'avi segon i a Mimoun el cor li havia fet un salt. Això era un sí o era perquè ell era el tiet de la dona del segon cosí de Mimoun? Sí, home, sí, ja som família, no cal que vagis amb compliments.
A mesura que el migdia anava avançant i se sentia el clonc-clonc dels plats que es rentaven al pati, a Mimoun l'espera se li feia insofrible. Aquell home cada vegada li semblava més tranquil i alhora, cada cop que se'l mirava, el seu poder li semblava més gran. Devia pensar, cabronàs, saps que estàs molt per damunt meu, oi? Ara el te, deixar-lo reposar, ara parlem dels temps que corren i de com han canviat les coses. Els avis gaudien de la conversa amb la parsimònia que calia en aquests casos, mentre Mimoun només tenia ganes de cridar: me la dóna o què?
Però recordava les paraules de l'avi i no deia res.
Ja estava mig endormiscat quan va sentir que deia: amic meu, abans que se'ns faci tard, haurem de parlar del motiu de la nostra visita. Ja deveu intuir que volem que ens concediu la gràcia de ser família nostra i que els vostres néts i els meus siguin els mateixos. És per això que us demano en matrimoni la vostra filla tercera per al meu fill Mimoun, el meu primogènit.
Mimoun va envermellir fins a les orelles, tot i la pell bruna.
L'avi segon va dir que les seves dues primeres filles encara estaven per merèixer i que ell preferia que fos la primera qui es casés amb Mimoun. Ell es va girar sobtadament cap al seu pare i l'avi el devia mirar d'aquella manera que deia espera, no corris.
És un honor per a nosaltres que ens ofereixis la més gran de les teves filles, però és que hem sentit a parlar tant de la tercera, de les seves habilitats fent les feines de la casa, de la seva obediència, de la seva actitud impecable, que el meu fill i jo mateix pensem que és la dona adequada per a ell. M'haureu de deixar que consulti la resta de la meva família, havia respost l'avi segon.
L'avi segon els va deixar sols i va trigar estona a tornar. L'avi primer i Mimoun es van mirar, i després van anar resseguint amb els ulls els relleus de les parets encalcinades. Els minuts d'espera devien ser eterns, Mimoun pensava què hauria de fer si l'avi segon li deia que no, que no et vull per a la meva filla.
Van sentir una dona que feia un iuiu ben fort en alguna part de la casa i Mimoun no s'ho creia.
L'avi dos va entrar a la cambra i va anar directament a encaixar la mà amb l'avi u, somrient. Va atansar la mà cap a Mimoun, que encara tenia la vista clavada a la paret, i li va dir: felicitats."

Najat El Hachmi (2008). L'últim patriarca. Barcelona: Planeta (pàg. 62-65).

Vedella amb prunes

Ingredients (4 p.)

1 tall rodó de vedella lligat
4 cebes grosses o 10-12 de petites
16 prunes seques
4 grans d'all
1 farcellet d'herbes
1 canó de canyella
1 copa de conyac
Sal, pebre, oli d'oliva

Posem en remull les prunes una bona estona perquè s'hidratin. Pelem les cebes; si són grosses, les tallem a quarts, i si són petites, les deixem senceres. Salpebrem el tall rodó. Posem oli en una cassola i, quan estigui calent, marquem el tall rodó per tots els costats. Quan estigui ros, hi afegim els grans d'all sense pelar, les cebes, el farcellet d'herbes i la canyella. Quan la ceba es comenci a enrossir, hi afegim les prunes i la copa de conyac, i tapem la cassola. Abaixem el foc i el deixem coure a foc lent, afegint-hi cullerades de l'aigua de remullar les prunes quan faci falta, i l'anem girant perquè es cogui uniformement.

Un cop cuit, retirem el tall rodó i li traiem la malla i, quan estigui fred, el tallem a rodanxes no gaire gruixudes. Es pot menjar fred o calent. Si el volem calent, tornem a posar els talls a la cassola amb les prunes i l'escalfem al foc. Si el volem fred, es pot menjar acompanyat d'amanida.

El temps de cocció és relatiu. Depèn de com sigui de gros el tall rodó i de quin punt de cocció agradi. Cal tenir en compte que si s'escalfen els talls a la cassola es couen un punt més, així que potser val la pena deixar-lo un pèl cru de dins.

1 comentari:

  1. Per mi la vedella amb prunes és un plat de diumenge, de família, de festa major... per això no em sorprèn que la família de l'avi segon l'ofereixi a la família de l'avi primer quan van a demanar la mà de la seva filla tercera. Un moment dolç, com les prunes, al record del qual es pot recórrer en altres moments més difícils...

    ResponElimina