Lasanya de carn de cristall enverinat

"A la taula de la cuina va trobar una nota de la Paola en què li explicava que havia hagut de sortir per reunir-se amb un dels estudiants als quals dirigia la tesi doctoral, però que al forn hi havia lasanya. Els nens no serien a casa, hi havia una amanida a la nevera, només calia que hi afegís oli i vinagre. Brunetti ja es disposava a començar a preparar-se el dinar tot remugant –havia travessat mitja ciutat i ara es trobava que la família l'havia deixat sol i li tocava menjar coses reescalfades al forn, segurament qualsevol menjar preparat amb aquell formatge taronja americà tan repugnant, segur–, quan de sobte va llegir l'última línia del missatge de la Paola: «Para de remugar. És la recepta de la teva mare i t'agrada molt».
Com que li tocava menjar sol, el primer que va pensar Brunetti va ser trobar una lectura adient. Una revista estava bé, però s'havia llegit l'Espresso d'aquella setmana. Un diari ocupava massa espai a la taula. Un llibre no quedava mai ben obert, no pas si no et volies carregar el llom, i després les pàgines queien pertot arreu. Els llibres d'art, també molt grans, es podien quedar plens de taques d'oli. Al final es va decidir per anar al dormitori, agafar de la tauleta de nit un exemplar de Gibbon, amb un estil tan cargolat que havia optat per llegir-ne una traducció.
Va treure la lasanya, la va tallar i se'n va servir en un bol. Es va omplir un got de Pinot i després va obrir el Gibbon, entre dos llibres que la Paola havia deixat a la taula. Perquè les pàgines no es tanquessin, les aguantava amb un cullerot i una safata. Satisfet amb la solució, es va asseure i va començar a menjar.
Brunetti es va trobar de sobte a la cort de l'emperador Heliogàbal, un dels seus monstres preferits. Ah, els excessos, la violència, la corrupció total de tot i de tothom. La lasanya tenia capes de pernil i d'altres més fines de cors de carxofa, amb capes de pasta que semblava feta a casa. Hauria preferit que hi hagués més carxofes. Compartia la taula amb senadors decapitats, consellers perversos, bàrbars decidits a forçar la destrucció de l'imperi. Va fer un glop de vi i es va menjar un altre tros de lasanya.
De sobte va aparèixer l'emperador, lluent com si fos el sol mateix. Tothom en cantava les lloances, la glòria i la gràcia. La cort era esplèndida i una mica desmesurada, un indret on, tal com indicava Gibbon, «una prodigalitat capriciosa substituïa la manca de bon gust i d'elegància». Brunetti va deixar la forquilla damunt la taula per assaborir millor tant la lasanya com la descripció de Gibbon.
Es va aixecar i va agafar l'amanida, hi va posar oli i vinagre i una mica de sal. Va menjar directament del bol mentre Heliogàbal moria travessat per les espases de la seva guàrdia."

Donna Leon (2006). Cristall enverinat (trad. d'Anna Mauri i Batlle). Barcelona: Edicions 62 (col·lecció "El Balancí", pàg. 122-123).

Lasanya de carn

Ingredients (4 p.)

1 paquet de làmines de lasanya
500 g de carn picada
1 ceba grossa
1 branca d'api
1 pastanaga
6-8 tomàquets madurs
Sal, pebre, oli d'oliva

Per a la salsa beixamel
1 tros de mantega
3 cullerades de farina
1/2 l de llet
Nou moscada
100 g de parmesà ratllat

Pelem i triturem el tomàquet i el reservem. Tallem la ceba, la pastanaga i l'api a trossos ben petits i els sofregim en una paella amb l'oli calent fins que estiguin tendres. Hi afegim la carn picada i la daurem, desfent els grumolls amb una cullera de fusta. Quan ja està daurada, hi afegim el tomàquet triturat, la sal i el pebre, i ho deixem coure a foc lent fins que estigui fet.

Per fer la beixamel, en primer lloc escalfem la llet i la deixem preparada. Posem la mantega en un cassó al foc i quan estigui líquida hi afegim les tres cullerades de farina. Ho anem remenant, de manera que no quedi farina crua però que tampoc es cremi. Quan estigui daurada, hi anem afegint la llet calenta molt a poc a poc, i a mesura que hi tirem la llet, ho anem remenant. Quan ja tenim tota la llet incorporada, hi afegim sal, pebre i nou moscada, ho remenem bé i ho deixem tapat amb film per evitar que es faci una capa agrumollada al damunt.

Coem les làmines de lasanya segons les indicacions del fabricant (n'hi ha que s'han de bullir, n'hi ha que només cal hidratar amb aigua calenta) i quan estan fredes les disposem al damunt del marbre.

En una safata de forn untada amb mantega, anem fent capes de pasta i de carn i acabem amb una capa de beixamel i el formatge ratllat pel damunt. Ho posem al forn uns 30 minuts i al gratinador els últims cinc minuts. Deixem reposar la lasanya entre 10-15 minuts abans de servir-la.  




La lasanya, a punt per entrar al forn
La bolonyesa preparada per al farciment

La lasanya emplatada

Comentaris

  1. La mamma del comissari Brunetti la fa amb carxofes i pernil, segur que és boníssima i val la pena recórrer tot Venècia al migdia per poder-ne menjar, encara que sigui tot sol, gaudint només del plaer del menjar i de la lectura...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars