La quiche dels tramposos

"Al vestíbul d'una torre de la travessera de les Corts, a tocar del Camp Nou, el Nel pessiga el cul de l'Anna, que s'arronsa fent oscil·lar la quiche embolicada. 
–Culet! 
–Para, idiota! 
Fa vint anys, ella li hauria seguit les mans llargues. Cinc anys més tard, ell ja no hauria gosat allargar-les tant. Perquè la relació de l'Anna i el Nel té un forat. 
Concretament, entre l'únic ambient del carrer de Mallorca i el pis de sostres eminents de l'oncle Avel·lí. Abans del forat, un seguit de tibantors a l'apartament minúscul van acabar amb la decisió de deixar-ho córrer. L'Anna de vint-i-tres anys va fugir a fer d'au-pair a Irlanda. El Nel de vint-i-cinc va tenir un emboliquet amb una redactora d'esports. Però, quan el recés ja semblava definitiu, es van retrobar, van plorar, es van necessitar, i van córrer a viure junts al pis amb cara i ulls que l'oncle els posava a disposició a Sant Gervasi. Tot i que l'Anna no tornaria a desitjar el Nel com l'havia desitjat abans, cada dia que passava se sentia més lligada a ell, humà, tan humà. Ell, en canvi, que sempre l'havia desitjada per defecte, mai no la donaria per guanyada del tot. Per ell i pels seus versos de joventut, l'Anna era pedra i foguera. A l'ascensor del bloc del Joan i la Mei, entre el quart pis i el vuitè, l'Anna percep com el Nel la mira quan es palpa la bossa per si s'ha descuidat el mòbil, quan es prem les ungles contra el tou de la mà, quan es recargola les puntes dels cabells que li giren sobre el pit. Llum i ombres, pedra-foguera. 
–Ual·laaa traïdors, ja us vaig dir que no calia que portéssiu res, tramposos...! Ui, és la quiche del Nel? 
L'Anna admira que la Mei pugui qualificar algú de «traïdor» i de «trampós» sense patir per haver-ho de demostrar. 
–Hòstia santa, quin telot! 
El Nel s'acosta a una paret del menjador, hipnotitzat. El Joan estén els braços a la pantalla com una hostessa de concurs. 
–Què telot ni què telot. Se'n diu «capitalització de l'atur», nano! Seixanta-cinc polzades. 3D, full HD, i un so de tres parells, espera. [...] 
A la terrassa comencen a repicar els coberts. El Joan fa saltar un altre tap de suro. [...] 
La conversa roda entre l'amanida de quinoa i la quiche de porros, i arriba el tema del moment: la fuga de cervells, el seixanta per cent de desocupació juvenil, la plena ocupació dels caixers per sense sostre il·lustrats, la situació laboral de parents, coneguts i saludats." 
Marta Rojals (2014). L'altra. Barcelona: RBA (pàg. 52-55). 

Quiche de porro, carabassó i pebrot

Ingredients

1 làmina de pasta brisa
1 porro
1 pebrot verd
1 carabassó
4 talls de bacon
1/2 l de crema de llet
3 ous
60 g de Gruyère ratllat
Oli d'oliva, mantega, sal, pebre

Untar amb mantega el motlle i posar-hi la fulla de pasta brisa retallant tot el que hi sobresurti. Posar-hi paper d'alumini a sobre i un grapat de cigrons al damunt. Posar-ho al forn a 200º durant 15 minuts.

Mentrestant, tallar el bacon a tires i passar-lo per la paella sense oli perquè tregui el seu propi greix. Quan estigui una mica torrat, retirar-lo. 

Rentar i tallar el porro, el pebrot i el carabassó a quadradets petits. En la mateixa paella on s'ha torrat el bacon, afegir-hi oli d'oliva i saltejar la verdura, primer el porro i el pebrot, i després afegir-hi el carabassó. Rectificar de sal i afegir-hi el bacon. Barrejar-ho tot bé i abocar-ho al damunt de la pasta brisa, que haurem tret del  forn. 

En el vas de la batedora, hi posem la crema de llet, els ous, el Gruyère ratllat, sal i pebre, ho mesclem tot i aboquem la mescla al damunt de les verdures. 

Posem el motlle al forn a 200º, i ho coem durant 30 minuts. Els últims minuts es pot daurar al gratinador.

Comentaris

  1. Buscant maneres atractives de preparar la verdura i gaudint de la lectura absorbent de la Marta Rojals... Es poden combinar totes dues coses? Que vagi de gust!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars