Allioli de la Moliner

"La cosa comença més o menys així: una nena va pel camí amb una cullera sopera a la mà, que s'endevina que és plena. Altres nens van i vénen per aquell camí amb culleres soperes a la mà i aquella nena potser les compta, jo ho hauria fet, sempre compto les coses. Són set, i ella, que en fa vuit. Els que vénen ja porten la cullera plena, i és plena d'allioli. Els que hi van, encara la porten buida. Vol l'explicació? És diumenge i en aquell poble els diumenges tothom fa carn a la brasa. Els nens van a casa d'una dona que sap fer allioli del de veritat, que és sense ou. No hi posa ou, només all i oli. Amb la mà de morter. Els grans envien els petits a comprar-li la cullerada d'allioli perquè a partir de la cullerada, a casa, podran lligar el propi allioli, afegint-hi més oli i remenant. És una foto, això. Jo tinc la foto. No sé qui la devia fer, però entenc que la devia fer perquè el fet quotidià li va cridar l'atenció, li va semblar potser poètic
La nena va endolada, això és un detall important, porta dos fils de cosir negres als forats de les arracades. Es diu Àngela Alzamora Gelabertó i no fa gaire que s'ha quedat sense mare. Se sap que s'ha quedat sense mare pels fils negres i perquè porta els cabells tallats al zero (abans devia dur unes trenes llargues, com les altres nenes de la foto). A les nenes que es queden sense mare els tallen els cabells, perquè el pare no en sabrà, de pentinar-les. I si en sabés no seria feina seva. Són altres èpoques, no estem parlant d'ara, suposo que ja s'ho ha imaginat, abans es feia així, no vol dir que el pare fos cruel, ni això que ara en diuen 'sexista', no. Es feia d'aquesta manera." 
Empar Moliner (2013). La col·laboradora. Barcelona: Edicions 62 / La Butxaca (pàg. 7-8).

Allioli

Ingredients

1 rovell d'ou
1 gra d'all
1 pessic de sal
Oli d'oliva

Es pela el gra d'all i es pica amb la mà de morter. S'afegeix al morter un rovell d'ou que no estigui fred de la nevera i un pessic de sal, i es deixata tot bé i s'hi va afegint oli d'oliva sense deixar de remenar fins a obtenir la quantitat que se'n vol.

Aquest és un allioli amb trampa, perquè porta rovell d'ou perquè sigui més fàcil de lligar, però és igualment boníssim, acompanya molt bé la fideuà (http://tastetsblog.blogspot.com.es/2014/12/fideua.html) i la carn a la brasa.

Comentaris

  1. Avui és diumenge, un diumenge fred del mes de desembre, com en el relat de la Moliner, en aquest poble també hi ha molta gent que fa carn a la brasa, no veus nens pel carrer amb culleres anant a buscar l'allioli, això és d'una altra època, però la carn a la brasa es continua fent en llars de foc i barbacoes, se sap perquè quan surts a passejar te n'arriba la flaire... Bon profit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars