Bledes des del balcó de Sarsanedas

"Jo havia pres les meves precaucions, però m'hauria pogut sortir malament; ben sovint surt malament. I tot va anar com una seda. Vaig haver de donar algun cop de timó, però la barca era dòcil. 

Recordo, per exemple un petit incident de la nit de noces. Havíem fet un casament modest, sense setins ni quilòmetres de vels, i ella portava un vestit tancat a l'esquena de tal manera que no podia descordar-se'l sola. Va demanar-me que l'ajudés. Li vaig dir: «Ho faig, però no hi tornaré. Has d'aprendre des d'ara que el teu marit no és el teu criat». Creureu que només va plorar una mica i que l'endemà mateix ja es modificava aquell vestit? I que poques vegades vaig haver d'imposar-me! Amb una sèrie de petites sorpreses, ens vam adonar que ens aveníem en molts d'aquells detalls que fan difícil la vida de tants de matrimonis. Per exemple, a mi m'agrada de dormir ben abrigat; poques són les nits d'estiu en què prescindeixo de flassada. Podia esperar trobar una muller amb el mateix tarannà? N'hi hagué realment moltes, d'aquestes petites i precioses coincidències. I la cuina? L'home que es casa amb una hongaresa o amb una gallega que només sigui, ja s'espera a tenir novetats a taula; fins i tot hi compta: potser desitja poder invitar algun amic a menjar un gúlaix o un lacón con grelos com Déu mana. [...] 

Alguna cosa d'aquest tipus hauria pogut passar-me a mi perquè si bé no sóc home de requisits, tinc tanmateix gustos i preferències. Doncs bé, ja em teniu entaulat, al cap de pocs dies de matrimoni, i em veig arribar una plata de bledes amb panses i pinyons, una de les coses que m'agraden més al món! No és pas un plat tan corrent, i us asseguro que no n'havia dit ni mitja paraula. Ens aveníem tan bé, que fins i tot hi havia qui ens envejava obertament." 

Jordi Sarsanedas (1969). El balcó. Palma de Mallorca: Editorial Moll (pàg. 33-34).

Bledes d'una altra manera 

Ingredients

1 manat de bledes
2 o 3 grans d'all
1 grapat de pinyons
1 grapat de panses

Per a la recepta, seguirem les indicacions de La cuynera catalana de 1851. Si un plat és tan bo i, a més, és tan senzill, és millor no fer-ne gaires variacions que potser l'espatllarien...

Bledas de altre manera  

Posaràs alls á sufregir ab l'oli que corresponga, y essent sufregits hi posaràs pinyons, tot lo que tirarás en una cassola, y juntament en ella las bledas que de antemano has de tenir ben trinxadas en la escorradora, y despres tot junt se fa sufregir: lo mateix método guardaràs en cuant als espinachs, als cuals à mes de aixó se pot anyadir unas cuantas pansas, que hi donan bon gust.  

La cuynera catalana. Reglas útils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé (facsímil de l'edició de 1851). Barcelona: Altafulla (pàg. 64).