Li oferí un plat de faves i s'estimaren per sempre

"allà defora, a la carrera,

Mireia, jove masovera,

a la taula de pedra portava l'ensiam.

Ja, a cullerades ben complides,

tiraven tots, fent per les vides,

les faves tendres amanides...

mentre el vellard i el fill trenaven al llur ram.

—Au, Mestre Ambròs! A la rotllada! —

 amb cara un poc malhumorada

digué Mestre Ramon, el majoral del mas. —

Hala! deixau la canastrella,

que ja la nit es renovella.

Mireia! porta una escudella!

Au! a la taula, doncs, que ja deveu ésser las!

Anem! — digué el vell paneraire.

I avant es feren vers un caire

de la taula de pedra, i es varen tallar pa.

Mireia, al punt que allò sentia,

sens perdre temps l'oli prenia

i el plat de faves amania;

i al bell instant, corrent, el duia ja a la mà.

En sos quinze anys era Mireia.

Costa blavenca de Font-Veia!

planes de Crau! baussenques collades! bells indrets!..

mai véreu jove més garrida!

L'alegre sol li donà vida,

 i, tota fresca i eixerida,

sa cara, a flor de galtes, somreia amb dos clotets."

Frederic Mistral (1935). Mireia (trad. Maria-Antònia Salvà, 3a ed.). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (pàg. 8-9).

Avui ens ve de gust fer un passeig per la Provença amb Mireia, de Frederic Mistral, la jove masovera que es va enamorar perdudament de Vicent, un modest cisteller, i com a mostra de l'amor que sentia li va oferir un bon plat de faves tendres. No trobeu que tot clama primavera!

Faves a la catalana

Ingredients (4 p.)

2 kg de faves amb la tavella
1 manat d'alls tendres
1 manat de cebes tendres
4 fulles de menta
1 botifarra blanca
1 botifarra negra (normalment s'hi posa gruixuda, però a nosaltres ens agrada més la prima)
1 penca de cansalada ibèrica
1 gotet d'anís
1 cullerada de pebre vermell fumat
Sal, pebre negre

El primer que hem de fer és desgranar les faves i treure'n la cella. Aquesta feina s'ha de fer assegut, sol o en companyia, amb paciència, anar desgranant i anar veient com creix la pila de les faves i minva la de les tavelles. Es pot fer el dia abans i guardar les faves en una carmanyola de vidre a la nevera.

Quan ja tenim les faves desgranades, pelem i piquem les cebes i els alls tendres. Tallem la cansalada a tiretes i les botifarres a rodanxes.

Tirem un raig d'oli d'oliva en una cassola i, quan estigui calent, saltem la cansalada i marquem la botifarra perquè deixin anar una mica de greix. Quan estiguin una mica enrossides, les reservem. En el mateix oli, aboquem els alls i les cebes tendres i, quan comencin a suar, hi afegim les faves i la menta, tapem la cassola i abaixem el foc. D'aquesta s'aniran coent en el seu propi vapor i no es cremaran.

Quan veiem que ja no queda líquid i que tot ha agafat una mica de color, hi retornem la cansalada i les botifarres i sacsem bé la cassola perquè s'integrin tots els gustos. Hi afegim una cullerada de pebre vermell i tornem a sacsar la cassola, hi aboquem un gotet d'anís, sal i pebre, tapem la cassola i la tornem a sacsar.

A partir d'aquí, només cal esperar que estiguin cuites les faves, que dependrà de la mida i de la tendresa, però en general és poc temps, uns cinc minuts aproximadament.

A casa meva les faves les ha fet sempre el meu home i aquesta és la seva recepta. Des del primer dia que les vaig tastar, em vaig quedar meravellada, perquè són absolutament delicioses, per plorar d'emoció. No en fem gaire sovint i això encara les fa més especials. Ell sempre diu que, perquè surtin així de bones, només hi ha tres trucs: ni una gota d'aigua (tot s'ha de coure al vapor), no remenar-les gaire (sacsar la cassola un parell o tres de cops i prou) i afegir-hi dos gotets d'anís, un per a les faves i l'altre per al cuiner.

Enrossim la cansalada i marquem la botifarra

Ho reservem

Afegim els alls i les cebes tendres a la cassola

Hi afegim les faves i la menta i ho tapem

Hi retornem la botifarra, hi afegim el pebre vermell i un gotet d'anís, i ho tornem a tapar

Mireu quina meravella de plat, no em digueu que no és per plorar d'emoció!