En Clemenza ensenya a cuinar el petit dels Corleone

"En Clemenza havia acabat la seva jornada de treball i corria atrafegat per la cuina fent salsa de tomàquet. En Michael el va saludar amb un cop de cap i va anar cap al despatx, on en Hagen i en Sonny l'esperaven amb impaciència.
–¿Ha arribat ja en Clemenza? –va preguntar en Sonny.
En Michael li va contestar rient:
–Sí, està fent espaguetis per a la tropa. És com l'exèrcit, això.
–Que deixi estar tota aquesta merda i que vingui –va dir en Sonny, impacient–. Tinc coses més importants per fer. Que vingui també en Tessio.
Al cap d'uns minuts estaven tots reunits al despatx. En Sonny va dir a en Clemenza en un to eixut:
–¿Has fet el que havies de fer?
En Clemenza va assentir.
–No el veuràs mai més.
Amb un estremiment gairebé elèctric, en Michael es va adonar que parlaven d'en Paulie Gatto i que el pobre Paulie ja era mort, que en Clemenza, aquell simpàtic i jovial ballador de casaments, ja l'havia assassinat. [...]
En Sonny es va dirigir a en Tessio.
–¿Alguna pista d'en Luca?
–Cap ni una –va dir en Tessio bellugant el cap–. En Sollozzo el deu haver caçat.
En Hagen va dir pensatiu:
–En Sollozzo no estava gaire preocupat per en Luca i això em va sorprendre. És massa llest perquè un tipus com en Luca no el faci patir. Em temo que l'ha retirat d'escena d'una forma o altra.
–Déu meu –va murmurar en Sonny–. Espero que en Luca no ens hagi traït. Això sí que em faria por. Clemenza, Tessio, ¿què en penseu vosaltres?
En Clemenza va parlar lentament.
–Tothom es pot equivocar, mira en Paulie... Però en Luca és diferent. Ell només podia anar en una direcció possible. El Padrí era l'únic home en qui creia, l'únic a qui temia. Però no només això, Sonny; respectava el teu pare més que ningú, i ja saps que tothom el respecta. No, en Luca mai ens trairia i tampoc crec que un home com en Sollozzo, per molt astut que sigui, pugui haver-lo agafat per sorpresa. Ell sempre es malfiava de tot i de tothom, sempre estava preparat per al pitjor. Potser només ha marxat uns quants dies, segur que aviat en tindrem notícies. [...]
Un dels homes va portar un bol d'espaguetis de la cuina, uns quants plats, forquilles i vi. Mentre menjaven van continuar parlant. En Michael se'ls mirava divertit. Ell no menjava i en Tom tampoc, però en Sonny, en Clemenza i en Tessio devoraven la pasta i sucaven pa a la salsa com afamats. Feien efecte. Van continuar la conversa. [...]
De sobte es va sentir un gran rebombori a la cuina. En Clemenza va sortir per veure què passava, i quan va tornar duia l'armilla antibales d'en Luca Brasi en una mà. Embolicat dins de l'armilla hi havia un gran peix mort.
En Clemenza va dir amb veu aspra:
–El Turc ja sap el que li ha passat a en Paulie Gatto.
–I ara nosaltres sabem què li ha passat a en Luca Brasi –va replicar en Tessio amb la mateixa aspror.
En Sonny va encendre un cigarret i va fer un glop de whisky. En Michael, perplex, va dir:
–¿I què collons vol dir aquest peix?
Va ser en Hagen, l'irlandès, el consigliere, qui l'hi va aclarir.
–Aquest peix vol dir que en Luca Brasi dorm al fons de l'oceà –va dir–. És un vell missatge sicilià." 

Mario Puzo (2001). El Padrí (trad. Núria Panadès València). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 158, pàg. 160-pàg. 162, pàg. 164).

A la pel·lícula El Padrí, la primera de la saga, en Michael Corleone parla per telèfon amb la Kay mentre en Clemenza està cuinant els espaguetis amb mandonguilles i salsitxes i, quan penja, li diu: «Vine aquí, noi, i aprendràs una cosa. Mai se sap quan hauràs de cuinar per a 20 paios. Mira, comences amb una mica d’oli. Després hi afegeixes l’all. Llavors hi tires el tomàquet, pasta de tomàquet, i se sofregeix tot. Has de vigilar que no s’enganxi a la paella. Esperes fins que comença a bullir i hi afegeixes totes les salsitxes i mandonguilles, ho veus? I un bon raig de vi negre. Ah, i una mica de sucre. És el meu secret».

Aquest plat italoamericà que els fans de la família Corleone tenim tan interioritzat va ser una aportació del director de la trilogia, Francis Ford Coppola. Segons ell mateix explica als comentaris del DVD, la va incloure perquè, si la pel·lícula no sortia prou bé, com a mínim el públic s’enduria a casa una bona recepta de salsa de tomàquet.

Malgrat que recordava perfectament l'escena, no se m'hauria acudit mai fer la recepta, però el meu fill petit, en Pau, que també és un gran cinèfil, ja fa un parell d'anys que em va demanar que li fes aquest plat pel seu aniversari i l'hi va agradar tant que s'ha convertit en una tradició més de celebració a final de setembre, que és quan fa els anys. Ja sabia que algun dia publicaria la recepta al blog, però per força havia d'anar lligada amb el Padrí, no podia ser d'una altra manera, i ara s'ha presentat l'ocasió, ja que aquest Nadal ha estat el del Padrí per partida quàdruple: llibre i pel·lícules.

Espaguetis amb mandonguilles (i salsitxes)

Ingredients (4 p.)

400 g de espaguetis
16 mandonguilles
8 salsitxes
5 tomàquets madurs
1 cullerada de tomàquet concentrat
1 ceba de Figueres grossa
1 gra d'all
Julivert
Orenga
1 fulla de llorer
1 copa de vi ranci
Formatge parmesà
Sal, pebre, oli d'oliva

Per a les mandonguilles
300 g de carn picada de vedella
200 g de carn picada de porc
1 ou
2 grans d'all
Julivert
Molla de pa remullada en llet (1 llesca mitjana)
Sal, pebre, farina, oli d'oliva

Primer fem les mandonguilles seguint el mateix procediment que en la recepta Mandonguilles amb sípia a l'estil Carvalho. Quan tenim les mandonguilles fetes i enfarinades, les fregim i les reservem. Tallem les salsitxes a trossos d'1-2 cm, els enrossim en el mateix oli i també els reservem. 

Pelem, rentem i piquem la ceba i el tomàquet. Pelem i piquem l'all, i rentem i piquem el julivert. Afegim més oli a la cassola on hem fregit les mandonguilles i les salsitxes i aboquem els ingredients de la salsa de tomàquet alhora. Hi afegim sal, pebre, orenga i, com en Clemenza, una mica de sucre. El tapem i deixem que es faci a foc lent ben bé mitja hora.

Quan hagi transcorregut aquest temps, hi afegim les mandonguilles, les salsitxes i una copa de vi ranci (que em perdoni en Coppola, però a mi m'agrada més el gust que hi deixa el vi ranci que no pas el vi negre) i deixem que cogui una estona més i que es redueixi el vi.

Mentrestant posem a bullir aigua amb sal i una fulla de llorer i hi coem la pasta 10 minuts. Quan estigui la colem i l'afegim a la cassola amb la salsa i la carn i ho remenem bé.

Ho emplatem i ho servim amb parmesà ratllat al damunt. Amb aquest plat entre pit i espatlla ja pots anar pel món a fer de gàngster...