diumenge, 23 de juliol de 2017

Espies de carrer que mengen coc ràpid

"Però el senyor Modest veia sortir, cada dia a quarts de vuit, el veí nou, sempre amb el mateix posat impecable i desentès, com si no existís res al seu entorn. Era un home jove, però l'excés de formalitat indumentària i la clenxa massa llepada el feien força més madur. Una vegada que el senyor Modest, amb els seus prismàtics, el va veure executar uns exercicis de gimnàstica en pijama, no li hauria fet més de vint-i-vuit o trenta anys, i així ho va assegurar a alguns coneguts del carrer, però ningú no hi va voler donar cap crèdit. [...] Ara bé, el toc d'atenció del senyor Modest va servir per engegar, entre el veïnat, un bescanvi d'afirmacions i conjectures d'una certa gosadia i es va desplegar el catàleg dels aspectes del personatge que més intrigaven. [...]
Havia anat caient el vespre i s'havia girat una marinadeta que refrescava i tot. Els tertulians van admirar-se d'haver estat plegats al carrer durant una bona estona, només per ocupar-se del veí nou, com si no tinguessin altra feina. En realitat, en aquella hora, tret de començar a fer el sopar, no en tenien d'altra. «Sembla estrany com ha canviat el barri», va fer el senyor Modest, per remarcar indirectament la situació. Amb aquestes dues frases n'hi va haver prou perquè tothom evoqués en la memòria els temps de la remota infantesa, quan els carrers eren tranquils i naturals i, cap a l'estiu, encara es revifava el vell costum de sortir a la vorera, amb les cadires, a menjar-se una síndria o un meló i a fer-la petar fins a mitjanit. El senyor Modest (en aquella època, en Modestet) sort n'havia tingut, d'aquelles vetlles, perquè a casa no hi havia un pa a la post i ni el pare ni la mare no hi eren mai per cuidar-se de donar-los sopar a ell i als seus germans. Una tallada de síndria, un bocí de cóc ràpid, de vegades un entrepà misericordiós i tot, sempre queien. En conservava un gran record, el senyor Modest, d'aquells vespres a la fresca. I tant d'efecte va tenir l'al·lusió impensada, que la mestressa dels ultramarins va proposar que per què no provaven de tornar-hi, almenys mentre el barri mantingués la buidor pacífica que el pla urbanístic hi havia deixat, de moment.
«Avui mateix havent sopat, si voleu; jo hi poso la síndria», va fer, rotunda de simpatia. Però quan tots anaven a acollir amb un aplaudiment la proposta falaguera, es van sentir unes passes de taló fort, que van imposar un silenci instantani. Era el veí foraster, que tornava amb el cap alt, la vista al dret i les claus preparades a la mà. La rotllana va desfer-se amb un xiuxiueig rosegador, cadascú a casa seva.
Però, havent sopat, van complir la promesa i es va executar el primer assaig de represa de la tradició perduda. A partir d'aquell dia, la tertúlia es va anar tornant habitual. L'estadant únic de la casa nova hi fóra sempre present, no pas en persona, el gran desconegut, sinó per al·lusió."

Joan Rendé (2004). La pedra a la sabata. Barcelona: Proa (pàg. 92-94).

Coc ràpid

Ingredients (8 p.)

400 g de farina
400 g de sucre
5 ous
1/4 de litre de llet
100 cc d'oli d'oliva extra verge
2 sobres de llevat en pols
Pell de llimona ratllada

Separem les clares dels rovells i les batem (no cal arribar al punt de neu). Posem la resta d'ingredients en un bol i els batem, i quan està tot ben barrejat, hi afegim les clares i ho tornem a batre.

Posem paper sulfuritzat en un motlle (així no cal untar-lo amb mantega), hi aboquem la mescla i ho posem al forn a 160º uns 45 minuts. Perquè no quedi massa torrat de dalt, quan veiem que ja té un color maco, el podem tapar amb paper d'alumini perquè s'acabi de coure per dins sense recremar-se per fora.


Aquesta recepta és una de les 4 que hi ha en el llibre Priorat a taula, de Minerva Pi i és la que jo faig sempre. El coc ràpid és espectacular i crec que sobretot ho és per l'oli d'oliva extra verge de la DO Siurana.


Ingredients: farina, llet, sucre, ous, llevat, oli d'oliva extra verge i ratlladura de pell de llimona

Separem les clares dels rovells i les batem

Batem la resta d'ingredients en un bol i hi afegim les clares

Folrem un motlle amb paper de forn i hi aboquem la mescla

Ho enfornem 45 minuts a 160º... et voilà!



1 comentari:

  1. Jo aquí també tinc els prismàtics a la mà tot sovint, per mirar vaixells, sí, però de tant en tant,...
    Aquest coc té un aspecte tan bo!

    ResponElimina