Timbal de macarrons amb el príncep de Lampedusa

 "El Príncep tenia massa experiència per oferir a convidats sicilians, a un poble de l'interior, un banquet que començàs amb una sopa i infringia tant més gustosament les regles de l'alta cuina com que això responia al seu propi gust. Però la notícia del costum foraster de servir brou com a primer plat havia arribat amb massa insistència als personatges importants de Donnafugata perquè no tinguessin una certa por. Per això, quan tres criats vestits de verd i or i amb els cabells empolvorats entraren portant cada un una desmesurada palangana de plata que contenia un timbal de macarrons daurats, sols quatre dels vint comensals s'abstingueren de manifestar una alegre sorpresa: el Príncep i la Princesa perquè ho esperaven, Angèlica per afectació i Concetta per manca de gana de menjar. Tots els altres –Tancredi inclòs– manifestaren la seva satisfacció de diferents maneres, des dels grunyits aflautats del notari fins als aguts de Francesco Paolo. La mirada circular del cap de casa truncà aquelles indecoroses manifestacions d'alegria.
Deixant a part la bona criança, l'aspecte d'aquells monumentals tambors era ben digne d'admiració. L'or lluent de la crosta torrada, la fragància de la canyella i del sucre eren el preludi de la sensació de delícia que transcendia quan el ganivet rompia la capa daurada: sortia primer un vapor carregat d'aromes, i després apareixien els menuts de gallina, els ouets durs, els fils de pernil, de pollastre i el picat de tòfones en la pasta untosa, molt calenta, dels macarrons tallats, a la qual l'extracte de carn donava un preciós color camussa. 
El començament del sopar fou, com de costum a províncies, recollit. L'arxiprest se senyà i s'hi llançà de cap sense dir paraula. L'organista absorbia la suculenta meravella amb els ulls mig closos: era grat al Creador que la seva habilitat en fulminar llebres i becades li proporcionàs de tard en tard aquests èxtasis i pensava que sols amb el valor d'un d'aquells timbals ell i «Teresina» haurien campat un mes. Angèlica, la bella Angèlica, oblidà els embotits toscans i part de les seves bones maneres per devorar, amb la gana dels desset anys i amb la força que la forqueta, agafada pel mig, li conferia. Tancredi, intentant reunir la galanteria amb la gola, procurava imaginar-se el gust dels besos d'Angèlica, que tenia de veïna, en el de les descàrregues aromàtiques de la forqueta, però s'adonà immediatament que l'experiment no anava i el suspengué, reservant-se el ressuscitar-lo en el moment dels plats dolços. El Príncep, encara que abstret en la contemplació d'Angèlica, que estava al seu davant, tingué ocasió de notar, l'únic de la taula, que la copa del «demiglacé» estava massa plena i es proposà dir-ho al cuiner l'endemà. Els altres menjaven sense pensar en res i no sabien que el sopar els semblava tan exquisit perquè un aire sensual havia entrat a la casa." 
Giuseppe Tomasi de Lampedusa (1962). El Guepard (1a ed., trad. Llorenç Vilallonga). Barcelona: Club Editor (pàg. 86-87).

Timbal de macarrons

Ingredients (4 p.)

400 g de macarrons
100 g de bacon fumat
8 salsitxes
2 cebes de Figueres
1 llauna grossa de tomàquets en conserva
1 cullerada sopera de concentrat de tomàquet
100 g de formatge Grana Padano ratllat
Vinagre de Modena
Oli d'oliva, sal i pebre
Mantega
1-2 fulls de pasta brisa
1 ou

Tallem el bacon a tires i el daurem fins que quedi cruixent. El retirem de la cassola i el colem perquè perdi part del greix.

En el mateix oli, sofregim la ceba a foc suau durant uns 45 minuts. Hi afegim el vinagre de Mòdena i deixem que redueixi. Tallem les salsitxes en trossets d'1-2 cm i les afegim a la ceba. Quan hagi agafat color, hi afegim el tomàquet picat a daus i una bona cullerada de concentrat de tomàquet. Ho deixem coure tot junt uns trenta minuts més fins que quedi ben integrat i ben caramel·litzat. Rectifiquem de sal i pebre, i quan estigui gairebé a punt, hi afegim el bacon

Bullim la pasta amb aigua i sal. La colem i l'afegim a la cassola amb la salsa. Ratllem el formatge i l'afegim a la pasta i ho barregem tot bé. Untem un motlle una mica alt amb mantega, hi estenem la pasta brisa i la foradem amb una forquilla. Hi afegim els macarrons, els compactem i els tapem amb més pasta brisa donant-hi una mica de forma. Pintem la pasta amb ou batut i ho posem al forn preescalfat a 180º durant 45 minuts.

Quan estigui, el deixem reposar fora del forn uns cinc minuts, el desemmotllem amb molta cura i el servim immediatament.


Daurem el bacon tallat a tires fins que estigui cruixent

En el mateix oli sofregim la ceba a foc suau durant 45 minuts

Hi afegim el vinagre de Mòdena i el deixem reduir

Hi afegim la salsitxa fins que agafi color

Hi afegim el tomàquet a daus i ho deixem coure 30 minuts més

Rectifiquem de sal i pebre i hi afegim el bacon

Ratllem el formatge

Afegim el formatge ratllat a la pasta

Untem un motlle amb mantega

El folrem amb pasta brisa i la punxem amb una forquilla

Hi afegim els macarrons i els compactem

Els tapem amb la pasta brisa i l'untem amb ou batut

El coem al forn 45 minuts

El desemmotllem amb molta cura i el servim immediatament

Comentaris

  1. Avui anirem un cop més a Sicília, però fent un viatge en el temps, i amb aquest guepard (il gattopardo), retrem homenatge a la nostra estimada Gata Maula​, que aquesta nit dormirà a la clínica, però que esperem que es recuperi i torni a estar amb nosaltres ben aviat. Mauleta, esperem celebrar els teus 20 anys ben aviat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars