Una truita entre versos


"La truita és una bona menja
des del dilluns fins al diumenge.
Sola, resulta molt plaent,
i encara més amb farciment.
Truita amb patates, amb mongetes,
amb espinacs, també amb gambetes,
amb botifarra, amb ceba, amb alls,
ben pocs hi fan escarafalls.
Truita amb verdures, amb pernil,
té cadascuna el seu estil
I el seu gustet determinat,
perquè la truita és un gran plat
que fet així o fet aixà
sempre ens encanta el paladar."

Miquel Martí i Pol (1999). "Truita". A: Bon profit! Barcelona: Barcanova.

Truita de patata i ceba

Ingredients (4 p.)

4 patates grosses
1 ceba de Figueres grossa
6-8 ous
oli d'oliva extra verge, sal, pebre negre

Pelem les patates, les rentem i les tallem a daus petits. Posem una paella al foc amb força oli i, quan estigui ben calent, hi aboquem les patates i deixem que es fregeixin. Les hem d'anar girant sovint perquè no es cremin i es vagin fregint totes igual.

Mentrestant, pelem i rentem la ceba, i la tallem a anelles fines. Quan les patates estiguin fregides, les traiem de la paella amb una escumadora per anar colant l'oli i les reservem en un bol on barrejarem tots els ingredients. En la mateixa paella on hem fet les patates, hi fregim la ceba fins que sigui ben rossa i la retirem de la paella amb l'escumadora i l'afegim al bol amb les patates. Batem els ous, hi afegim sal i un polsim de pebre i els afegim a les patates i la ceba. Ho barregem tot bé de manera que quedi ben repartit i aboquem la mescla a la paella.


Quan veiem que de la banda de sota està quallada, la girem amb un tombatruites i la deixem coure per l'altre costat. La podem girar més vegades mentre l'anem coent. És important no tenir el foc gaire alt perquè no es cremi per fora i quedi crua de dins. A mi, personalment, m'agrada que quedi una mica crueta, ben melosa, però això és qüestió de gustos. Pot semblar una exageració fer la truita de patates amb oli d'oliva extra verge, però el gust que li dóna és extraordinari.

És ideal com a sopar acompanyada de pa amb tomàquet.

Comentaris

  1. Josep Pla deia que "Menjar una truita, en aquesta península, requereix, moltes vegades, una quantitat excessiva de patriotisme i de fe en el país. Potser seria preferible dedicar aquests sentiments a d'altres coses de més categoria i de més substància". Efectivament, enlloc com a casa per gaudir d'una bona truita. La meva preferida, la clàssica de patata i ceba!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars