Gaudirem d'una bona papillota de musclos de roca

"Que el Jonquet és una de les calanques més fines i agradables de la Mar d'Amunt de Cadaqués —almenys al meu modest entendre— em penso que es podria acceptar plenament. És un petit fiord situat al nord de Portlligat, que té a totes dues ribes alguns considerables paquets de pissarres, d'un color de plom molt obscur, que es projecten sobre el mar. És resguardada de tota mena de vents, excepte de Llevant, que li dóna la cara. A mi m'agrada més que cala Bona, que cala Jugadora, que cala Fredosa, i ja amb el Golf del Lleó ben obert, que Culip, el Culleró i cala Portador, ja en el terme del Port de la Selva. Ara: el Jonquet té un defecte: no té gaire profunditat, i això l'exclogué del sistema de la pesca, quan a Cadaqués es compliren les ordinacions d'aquest sistema. El que ho demostra és que no hi ha cap barraca comunal ni derruïda ni en peu. Que, en aquesta calanca, no hi fou acomboiat el peix blau per un qualsevol llagut de llum —anxova, sardina, verat o bis—, llaguts que llavors s'il·luminaven amb la llum de les teies vegetals, i que les moles de peix eren pescades amb les xàvegues tirades des de terra sembla evident.

Al Jonquet, s'hi pot arribar per terra o per mar. Per terra, s'hi arriba després de travessar uns olivars tan ben ordenats i perfectes —l'olivera és un dels arbres més bells del nostre país— que només falta posar-hi una estàtua grega. Com que la cosa és impossible, això es pot fer amb la imaginació; si no és ben bé el mateix, s'hi acosta moltíssim. Arribar-hi per mar és també molt ben trobat amb una qualsevol embarcació. És un reclau profund en el qual es pot passar el temps —unes hores o uns dies, si no es té pressa— fruint d'una calma i d'una pau que no té comparació possible. Aquesta calma i aquesta tranquil·litat, ¿no és pas demanar massa en els temps que vivim? És una calanca que sembla feta expressa per menjar-hi una bona ollada de musclos de roca, senzillament bullits sobre el fogó —i en el corredor del gussi que utilitzeu... No poseu gens d'aigua a l'olla. Els musclos se la porten. Els rocs, niells i en general el litoral de Cap de Creus, si l'any és bo, són plens d'aquests musclos de gust prodigiós, insuperable. Aprofiteu-vos de les escasses coses agradables de la vida. No es pot demanar res més."

Josep Pla (1986). Notes del capvesprol. Barcelona: Edicions Destino (Obra Completa, núm. 35, pàg. 153-155).

Un altre mes ja tenim aquí el repte de Cooking the Chef i, com que és el de desembre, que és una època complicada de cuina i de feina, l'Abril i l'Ana solen fer una tria que et permeti participar-hi sense complicacions excessives. Aquesta vegada la xef seleccionada és la Julie Andrieu, arxiconeguda pels programes que s'emeten des de fa anys a la 2. La veritat és que els programes m'agraden, però sempre l'havia vist més com una periodista gastronòmica que no pas com una cuinera. Ara que he pogut aprofundir en la seva feina m'he adonat que no és una simple reportera, sinó que té molt de fons i moltes hores de dedicació a la cuina al darrere.

La veritat és que té plats per donar i per vendre. Encara que té cuina de tot arreu, com que és francesa, vaig pensar de fer un pâté en croûte i que fos un dels plats estrella d'aquestes festes, però no sé si perquè enguany han sigut unes festes molt descafeïnades o perquè estic una mica saturada d'aquests grans plats, al final he optat per fer una recepta molt més lleugera i ràpida: musclos al fonoll en papillota.

Aquest plat és un gran encert. En coure's al vapor es conserva tota l'essència de mar dels musclos, i amb l'aroma del fonoll i el rock & roll que li aporta l'harissa, ha quedat un senyor plat. I més senzill, impossible.

Si voleu veure la recepta de la Julie, la teniu al seu web: julie andrieu.


Musclos al fonoll en papillota de Julie

Ingredients (4 p.)

1,5 kg de musclos de roca

1 fonoll

2 escalunyes

2 tomàquets (és un ingredient de la recepta original, però en l'explicació no he sabut trobar quan i com s'havien de posar aquests tomàquets i, per tant, jo no n'he posat)

1 cc de fonoll en gra

1 punta de salsa de bitxo (suposo que es refereix al tabasco, jo hi he posat 1 cullerada d'harissa)

6 cullerades d'oli d'oliva

Julivert

Netegem els musclos i en retirem les barbes i descartem els que estiguin oberts o trencats. Els deixem en un escorredor.

Preescalfem el forn a 230°C. Pelem el fonoll, excepte si és molt fresc, i en reservem les branques. Retirem el cor i tallem el bulb en daus petits. Pelem i piquem les escalunyes.

En una paella, hi posem 2 cullerades d'oli d'oliva i estovem les escalunyes, el fonoll i el fonoll en gra durant 10 minuts (sense sal).

Disposem quatre fulls de paper d'alumini dobles. Barregem l'harissa amb les escalunyes. Repartim els musclos sobre els fulls d'alumini, els cobrim amb la barreja d'escalunyes i fonoll i els reguem amb una cullerada d'oli d'oliva. Els tapem amb uns altres fulls de paper d'alumini sense estrènyer-ho gaire perquè hi hagi prou espai per al vapor i els posem al forn durant 10 minuts (aquest és el temps que diu a la recepta original, jo vaig pensar que per al meu forn era massa temps, els vaig deixar només 7 minuts i crec que estaven al punt, però també és veritat que els musclos de roca solen ser petits i que si fossin musclos més grans, potser sí que haurien calgut els 10 minuts).

Rentem i piquem julivert. Obrim les papillotes i hi afegim el julivert pel damunt. Ho servim ben calent.


Estovem l'escalunya i el fonoll, i hi barregem una cullerada d'harissa.

Distribuïm els musclos en les papillotes i hi afegim la barreja de verdures per sobre.

Tapem les papillotes amb un altre full d'alumini sense estrènyer gaire. 

La deixem al forn durant 10 minuts aproximadament.

Obrim la papillota, hi posem el julivert picat i ho servim calent.


Comentaris

  1. Hola! Feliz año nuevo.
    Así se hacen en Sicilia, en Catania es un plato recurrente y habitual. Al fin la cocina mediterránea es solo una.
    Te han quedado para meter la mano y comerte el paquete entero.
    Salud, cuidadito

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aunque un poco tarde, feliz año nuevo también. Gracias por el comentario, Patty. No sabía que se hacían así en Sicilia, y mira que me gusta la cocina siciliana y además soy superfan de Montalbano y de todos los platos que se zampa en sus libros y películas. Ya tengo uno más a tener en cuenta. Un abrazo.

      Suprimeix
  2. Que pinta tan rica, hace años que no como mejillones. bss desde Asturias

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Muchas gracias por el comentario, Encarnita. Hay épocas en que apetecen más unas cosas que otras, pero son un clásico al que se puede recurrir siempre. ¡Un beso!

      Suprimeix
  3. un plat d'allò més sa, els he de provar amb l'harissa!! un petonàs!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel missatge, Hirma. A mi m'agraden molt els musclos i l'harissa els dona un puntet picant, però no mata la pròpia força dels musclos. Un petó!

      Suprimeix
  4. Una bona elecció els musclus. M'ha agradat la idea del fonoll i la harissa dos sabors, com dius tu de rock&roll. Gràcies per trobar-nos un espai aquest desembre. Gràcies.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu per organitzar-ho tan bé i pel teu comentari. Els musclos em van semblar una bona opció per aquestes festes en què tot el menjar és tan contundent. Una abraçada!

      Suprimeix
  5. Mejillones al vapor, que idea más interesante, tienen que estar riquísimos. Feliz año. Besitos itos

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias por el comentario, Ro. Muy buenos y además ligeros, que también es interesante en estas fechas. Feliz año igualmente para tí. Un beso.

      Suprimeix
  6. Que ricos se ven...me llega hasta el aroma!!! jejej

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Muchas gracias por el comentario. La verdad es que el papillote intensifica los aromas, sí. Sería genial que traspasaran pantallas, je, je. Un abrazo.

      Suprimeix

Publica un comentari