El felicita efusivament per unes croquetes de bolets

"Bec una copa de vi blanc en la qual es fon tristament un glaçó que el simpàtic cambrer m'ha posat, amb decisió i sense preguntar, quan li he dit que potser el vi no era prou fred, mentre el Santi xerra animadament amb l'amo del bar i m'acaricia el genoll. Un home que no és amable amb els cambrers, no és amable amb ningú i acabarà no sent-ho amb tu, penso. El felicita efusivament per unes croquetes de bolets, que segurament són congelades. Em mira l'escot somrient. 
—T'he explicat la meva teoria que els homes que estan obsessionats amb el menjar és perquè no follen prou? —li pregunto—. I que gràcies a ells sobreviuen tots els restaurants pijos d'aquesta ciutat? T'has fixat que sempre estan plens de parelles de mitjana edat? Ells amb un rellotge tan car com un cotxe parlen de la recepta de les croquetes, mentre elles miren a l'infinit amb cara de fàstic i d'avorriment o compten calories. 
—I coneixes la meva teoria que quan tens ganes de cardar és perquè tens ganes de cardar? 
—No se m'havia acudit mai. És possible. 
M'agafa les costelles amb les dues mans, com si fos una cotilla humana, i estreny fins que les puntes dels dits gairebé es toquen. 
—Com es poden tenir unes tetes així amb un cos tan menut? 
—La meva amiga Sofia pensa que els pits abundants són un enfarfec i diu que haurien de ser com les polles, augmentar de grandària quan cal i quedar-se tranquil·lets i d'una mida raonable quan no cal. Pits retràctils. 
Es posa a riure. 
—Les teves amigues estan boges. I tu també. 
Demana al cambrer dues copes més. Tinc la sensació d'haver begut molt. Gairebé no queda vi a l'ampolla i crec que quan hem arribat gairebé estava plena. El Santi em besa subjectant-me la cara amb les dues mans, com si m'hagués d'escapar. Demana més croquetes que jo no toco i li diu al cambrer, sospirant amb cara de preocupació: 
—És que no em menja gens. 
—Mengi, dona, mengi. 
Rosego mitja croqueta i escuro la copa. 
—Bindem —diu—. Per nosaltres. 
—Per nosaltres. 
Ens quedem callats un moment, mirant-nos. 
—La meva vida és una merda. Estic fatal —murmura de cop i volta. 
—Jo també —li contesto. 
I em poso a riure, amb el meu riure de hiena, segons el Guillem, que ha ensenyat als nens a imitar a la perfecció el meu riure nerviós, segons el psiquiatre. 
—Com et va la feina? 
—Fa tres mesos que els socis no cobrem. Cap despatx d'arquitectura d'aquest país té feina, no s'està construint ni un sol edifici. No sabem què passarà. 
—Vaja, quin desastre. 
—En aquest moment, encara que volgués, no podria separar-me, no em puc permetre un lloguer. 
Una altra prova del triomf inapel·lable de la lluita per la igualtat de gènere, que ha servit, sobretot, perquè ells s'assemblin cada vegada més a nosaltres i no al revés. Ara també són els homes els que no se separen per no perdre estatus —penso amb certa melancolia. 
—I tampoc podria anar a esquiar —afegeix càndidament. 
—Ja. Això sí que seria una tragèdia. 
—Ets una bruixa!" 
Milena Busquets (2015). També això passarà. Barcelona: Ara Llibres (pàg. 20-21). 

No sé ben bé per què he triat aquest llibre. No crec que sigui per les croquetes perquè no s'hi esplaia gaire i encara tinc el dubte de si són congelades o no. El títol m'ha semblat inspirador en aquest moment que vivim. I també m'ha agradat com retrata un perfil de persona adulta a la qual, tot i presentar-se-li una situació complicada i greu, les preocupacions que l'assetgen són d'allò més infantils.

Real com la vida. Només cal fer una volta per Twitter o Instagram i de seguida veurem tot de gent que, com el Santi, es queixa perquè no ha pogut anar a esquiar o de viatge. Quina gran tragèdia, oi? Tenint en compte el panorama que hi ha, si tota la repercussió que tens és aquesta, ja pots començar a celebrar-ho. Potser és que jo també soc una mica bruixa.

Croquetes de xiitake

Ingredients (4 p.)

300 g de xiitake
1 ceba de Figueres grossa
Mantega
3 cullerades de farina
600 g de llet
2 ous
Pa ratllat
Nou moscada
Sal, pebre
Oli d'oliva verge extra

Tallem els xiitake a trossets petits. Posem oli en una paella i els saltem.

Pelem, rentem i piquem una ceba. En una cassola, hi fonem mantega i hi enrossim la ceba. Quan la ceba ja tingui color, hi aboquem els xiitake.

Hi afegim una mica més de mantega i, quan estigui fosa, hi afegim tres cullerades de farina. Remenem perquè no es cremi, però ha d'anar agafant color, no pot quedar crua. Quan ens sembli que ja no en queda de crua, hi anem afegint la llet calenta sense deixar de remenar fins que ens quedi una beixamel espessa. En aquest moment hi afegim sal, pebre i nou moscada, ho remenem i ho tapem amb film perquè no es ressequi. Deixem que es refredi i la deixem a la nevera fins l'endemà.

L'endemà fem les croquetes amb la massa freda. Les arrebossem amb ou i pa ratllat i les deixem reposar en una safata a temperatura ambient almenys mitja hora perquè el pa s'assequi i quedin ben cruixents.

Posem oli abundant en una paella o en una fregidora i les anem fregint per tongades. No convé posar-ne moltes de cop perquè s'abaixa la temperatura de l'oli i no queden tan bé. Un cop fregides, les deixem damunt de paper absorbent per eliminar l'excés d'oli i les servim calentes.

Saltem els xiitake tallats petits amb oli d'oliva

Fonem mantega i sofregim la ceba en una cassola

Hi afegim els xiitake i ho barregem

Hi afegim farina i, quan estigui rossa, hi anem abocant la llet fins que fem una beixamel espessa

L'endemà fem les croquetes amb la massa refredada

Les arrebossem amb ou i pa ratllat

Les deixem en una safata a temperatura ambient una mitja hora

Les fregim en oli ben calent i les deixem sobre paper absorbent

Les servim calentes

Comentaris

Entrades populars