diumenge, 27 de novembre de 2016

Compartim un pollastre abans de dir-nos adéu

"Feia dos dies que havien matat en Puig Antich, i la Natàlia es deia, no sóc tan badoca com per a esperar que hi trobaré una aroma especial. Recordà els ulls desolats de la Jenny, la nova amiga d'en Jimmy. «Hi havia anat per acomiadar-me. La nit abans els havia fet aquell pollastre rostit que em queda tan bo. Agafes el pollastre, dius que te'l buidin per dintre, hi fiques dues pastilles de Maggi o similar, i també una llimona escapçada.» Li ho havia explicat a la Jenny, perquè aquest plat li agradava molt, a en Jimmy. Cuines molt bé, Natàlia, li deia ell tot sovint quan vivien junts a Bath. «Jo havia agafat una bufa de sangria, potser hi havia ficat massa ginebra? I després sabia que tindria un atac de fetge. No puc menjar tant d'arròs, s'infla al ventre i costa de pair. També el que passa és que els pollastres anglesos són molt més greixosos que els nostres. Abans de la sangria, em vaig empassar tres copes de xerès i, després, el vi negre tan horrible que venen als pubs, vi que venen en ampolles enormes. Però en Jimmy volia sangria.» És el nostre comiat, isn't it?, encara que hi sigui la Jenny... Encara que hi fos la Jenny, la Natàlia va fer el pollastre rostit amb una llmona a dins, i Mrs. Jenkins va ésser molt amable perquè li va deixar el seu forn per a rostir-hi el pollastre. My dear, I see... li va dir la grassoneta Mrs. Jenkins amb un somriure ple de comprensió. Els anglesos tot ho comprenen i et deixen el forn si es tracta d'un comiat. En Jimmy havia estat amable, i dues o tres vegades, mig de broma mig de debò, l'havia besada. La Jenny parà la taula i escalfà els plats abans perquè no haguessin de menjar el pollastre amb arròs fred. La vetllada fou very nice, indeed, i la Natàlia va poder comprovar que, efectivament, en Jimmy havia canviat molt. Ara ja tenia la plaça somiada a la ciutat on havia nascut, Liverpool, i recordaria l'estada en comú a la petita ciutat de Bath, «com una de les més meravelloses de la meva vida, t'ho prometo» i havia fet un I promise you tan seriós i concentrat que la Natàlia no va poder estar-se de riure."

Montserrat Roig (2002). El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62 (pàg. 13-14).

Pollastre al forn a l'estil de Jamie Olivier

Ingredients (4 p.)

1 pollastre sencer buidat per dins
1 llimona
Sal i pebre

Per marinar el pollastre:

1 cullerada sopera de Garam Masala
1 culleradeta de cafè de cúrcuma
cullerada sopera de coriandre mòlt
1 culleradeta de cafè de pebre vermell mòlt
1 culleradeta de cafè de gingebre en pols
2 alls trinxats
1 culleradeta de cafè de comí mòlt
cullerades soperes de iogurt natural
cullerada sopera de tomàquet fregit
Ratlladura i suc d'una llimona
Oli d'oliva verge extra
Sal

Per a la salsa:
1 ceba
2 grans d'all
250 ml de agua
150 ml de vi blanc
1 branca de canyella
Claus d'olor
2 cullerades soperes de salsa Worcestershire
cullerades soperes de farina
Oli d'oliva verge extra
cullerada sopera de iogurt natural

Per a la guarnició:
Patates baby o de guarnició
Tomàquets cherry variats
Échalotes
1 cabeça d'alls
1 culleradeta de cafè de cúrcuma
culleradeta de cafè de Garam Masala
Suc d'una llimona
Oli d'oliva verge extra
Pebre negre
Sal gruixuda

En una plàtera que pugui anar al forn barregem el garam masala, la cúrcuma, les llavors de coriandre trinxades al morter, el pebre vermell, el gingebre en pols, l'all picat, el comí en pols, el iogurt natural, el tomàquet fregit i la sal. Ho barregem i hi afegim la ratlladura i el suc d'una llimona. Hi tirem un raig d'oli i ho continuem barrejant fins que quedi una salsa homogènia.

Salpebrem el pollastre per dins i per fora. El posem a la plàtera l'untem amb la salsa (millor que ens posem guants per fer-ho perquè no se'ns tenyeixin les mans). El deixem marinar a la nevera tota la nit.

L'endemà, bullim una llimona durant 15 minuts i la posem dins del pollastre. El deixem a banda i preparem la salsa en la safata on ha estat el pollastre tota la nit. Pelem i tallem una ceba, hi afegim un parell de grans d'all, vi blanc, una branca de canyella, uns quants claus d'olor i la salsa Worcestershire. Ho barregem tot amb la salsa de la plàtera i hi afegim la farina i la diluïm en l'aigua. Per acabar hi afegim un bon raig d'oli d'oliva.

Ho posem al forn i al damunt hi posem el pollastre en una reixeta, de manera que vagi deixant tot el suc a la plàtera de la salsa. El pollastre l'hem de coure a 200º durant dues hores, amb cocció a dalt i a baix. Quan veiem que ja té un color que ens agrada, el podem tapar amb paper d'alumini perquè no se'ns cremi.

Mentrestant, preparem la guarnició que posarem al forn quan hagin passat els primers 40 minuts. Rentem les patates i les posem una plàtera de forn. Pelem les échalotes i les hi afegim. Rentem i també hi afegim uns tomàquets cherry variats i una cabeça d'alls sense pelar. Hi afegim cúrcuma, garam masala, el suc d'una llimona, un raig d'oli, pebre acabat de moldre i sal gruixuda, i ho barregem tot bé. Posem la safata al costat del pollastre perquè es vagi fent i ho deixem tot una hora i vint minuts aproximadament (podem anar controlant la cocció de les patates).

Ho traiem tot del forn i colem la salsa afegint-hi una mica de iogurt. Ho emplatem i ho servim. Aquest és un plat de cocció lenta, d'aquells que et va alimentant amb les aromes que desprèn mentre es cou i et transporta a paradisos llunyans tot i no tenir cap ingredient fora del comú i que costi de trobar. Aquest és el poder de les espècies, crec jo, si les saps combinar, poden convertir un plat que seria bo (perquè té bon gust i està ben fet) en un plat extraordinari, capaç de despertar-te els sentits i provocar-te emocions. Convertir un dinar en una experiència!
Untem el pollastre amb la mescla d'espècies i el deixem marinar tota la nit


Preparem la guarnició amb patates baby, échalotes, tomàquets cherry, alls sencers i una barreja d'espècies
Ho emplatem posant-hi pollastre, guarnició i una mica de salsa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada