Spanakopita del llibreter de Kabul

 
 "La Sharifa, l'esposa destituïda, viu a Peshawar amb molta ànsia. Sap que un dia d'aquests arribarà el Sultan, tot i que ell no s'ha preocupat de dir-li quan sortirà de Kabul, i per això ella espera durant dies i dies que aparegui en qualsevol moment. 
Prepara cada àpat tenint en compte la possibilitat que el marit es presenti: un pollastre especialment greixós, els espinacs que tant li agraden, la salsa verda de pebrotets que tant li agrada. La roba neta i planxada del marit ben posada damunt del llit. El correu ben ordenat en una capsa. 
Passen les hores. Embolica el pollastre i l'aparta, els espinacs es poden tornar a escalfar i posa la salsa a l'armari un altre cop. Neteja el terra, renta les cortines, treu la pols, de la qual no aconsegueix alliberar-se. S'asseu, sospira, plora alguna llàgrima. No és que el trobi a faltar. És la vida que feia abans el que troba a faltar, la de l'esposa d'un llibreter emprenedor, respectat i venerat, la de mare dels seus fills. La de l'escollida. 
De tant en tant l'odia perquè li ha arruïnat l'existència, se li ha endut els fills, l'ha coberta de deshonor als ulls del món. Han passat divuit anys des que el Sultan i la Sharifa es van casar, dos des que ell va agafar una segona esposa. La Sharifa viu com si fos una dona divorciada, però sense la llibertat que hauria de tenir una dona divorciada. El Sultan encara decideix per ella. I ha decidit que ella ha de viure al Pakistan per tenir cura de la casa on ell guarda els volums més preuats. Aquí té l'ordinador i el telèfon, des d'aquí envia paquets amb llibres als clients, i aquí rep el correu electrònic: coses impossibles a Kabul, on no funciona el correu, ni les línies telefòniques, ni els serveis informàtics. Ella viu aquí perquè és còmode per al Sultan. 
El divorci mai no ha estat una alternativa per a la Sharifa. Si una dona l'aconsegueix, són ben pocs els drets que li concedeixen. Els fills es queden sota la custòdia del pare, que li pot negar fins i tot el permís de tornar-los a veure. Ella esdevé un deshonor per a la família, que sovint la repudia, i tots els seus béns se'ls queda l'home amb qui estava casada. La Sharifa s'hauria vist obligada a tornar a casa, a viure amb un dels seus germans." 
Åsne Seierstad (2004). El llibreter de Kabul. Barcelona: Edicions 62 (pàg. 34-35).

Spanakopita d'espinacs i formatge feta

Ingredients (4 p.)

1 kg d'espinacs frescos
500 g de formatge feta
1 ceba grossa
1 paquet de pasta filo
Mantega
Llavors de sèsam
Oli d'oliva

Es netegen bé els espinacs i es posen en una cassola tapada perquè es coguin al vapor (sense aigua). Quan es redueixin, ja es poden retirar i treure'n l'aigua sobrant (encara que no s'hi hagi posat aigua, sempre en treuen). 

Piquem la ceba ben fina i la sofregim a la mateixa cassola amb oli d'oliva ben calent. Quan la ceba comenci a estar rossa, hi afegim els espinacs i ho coem tot junt uns cinc minuts.

Tallem el formatge feta a trossets petits i els afegim als espinacs. Deixem que es refredi.

Tallem els fulls de pasta filo per la meitat i posem un parell de cullerades d'espinacs amb feta en una punta del full i l'emboliquem de manera que quedi el farciment dins del full (fem triangles o la forma que ens surti). 

Disposem els triangles en una plàtera de forn. Escalfem la mantega per deixar-la clarificada.

Untem els triangles amb la mantega clarificada i hi posem llavors de sèsam pel damunt. La mantega fa que quedi cruixent. També es pot pintar la pasta filo amb mantega abans de posar-hi la mescla d'espinacs i feta.

Preescalfem el forn i els coem a 180º durant 15-20 minuts.

Es poden menjar calents o freds, però acabats de fer són deliciosos.

El farciment consta d'espinacs, ceba i formatge feta esmicolat

Posem el farciment en una punta del full de pasta filo

Emboliquem el farciment i posem els farcellets en una plàtera de forn

Escalfem la mantega fins deixar-la clarificada

Untem els triangles amb la mantega clarificada i hi afegim llavors de sèsam

Comentaris

Entrades populars