Amanida caprese de Paola Brunetti

 "Va arribar a casa poc abans de les vuit, prou d'hora perquè semblés que tornava d'un dia normal. Paola era a la cuina quan va entrar al pis, però no se sentien les aromes i els sorolls habituals de l'activitat culinària. Encuriosit, va travessar el passadís i va ficar el cap a la cuina; Paola era a la taula tallant tomàquets. 
Ciao, Guido –va dir la dona, aixecant el cap i somrient. 
Brunetti va tirar la carpeta sobre la taula, es va acostar a Paola i li va fer un petó al clatell. 
–¿Amb aquesta calor? –va preguntar ella, però es va repenjar en el seu cos.Brunetti li va llepar delicadament la pell del clatell. 
–Deficiència de sal –va dir, tornant a llepar-la. 
–Em sembla que a les farmàcies venen pastilles de sal. Deu ser més higiènic –va dir ella, tirant-se endavant, però només per agafar un altre tomàquet de la pica, que va tallar en rodanxes gruixudes i va afegir a les que ja tenia disposades en cercle per la vora d'una gran safata de ceràmica.Brunetti va obrir la nevera i va agafar una ampolla d'aigua mineral, i un vas de l'armari de sobre. Va omplir el vas i se'l va beure, en va omplir un altre, va tapar l'ampolla i la va tornar a ficar a la nevera.  
Del prestatge de baix va treure una ampolla de Prosecco. Va arrencar la funda platejada del tap, va empènyer lentament el tap de suro amb els polzes, fent un moviment de vaivé. Tan bon punt el tap va sortir de l'ampolla, la va inclinar per impedir que vessessin les bombolles. [...] 
–¿En vols? –va preguntar. 
–Dóna'm un glop del teu. No m'agrada beure amb aquesta calor, em puja de seguida al cap. [...] 
Brunetti no va fer cap comentari, es va servir un altre vas de vi. 
Caprese? –va preguntar, assenyalant amb el cap l'anella de tomàquets de la safata que tenia Paola davant. 
–Caram, superpoli –va dir Paola, agafant un altre tomàquet–, veus una anella de tomàquets amb espais buits entre les rodanxes, prou grans per posar-hi un tall de mozzarella, veus l'alfàbrega en un bol a l'esquerra de la teva abnegada esposa, al costat mateix de la mozzarella, col·locada en un plat. Ho lligues tot i imagines, fent una esplèndida demostració de capacitat de deducció, que soparem insalata caprese. No m'estranya que la teva perspicàcia tingui atemorida la població de delinqüents de la ciutat.– Es va girar somrient mentre ho deia, mirant d'endevinar si el seu marit no estava d'humor i potser havia anat massa lluny. –¿Què ha passat? –va preguntar, tot tornant-li el vas de vi.  
–M'han assignat un cas a Mestre. –Abans que el pogués interrompre, va dir: –Tenen dos comissaris de vacances i un a l'hospital amb la cama trencada, i una altra de baixa per maternitat. 
–¿I Patta t'ha cedit a Mestre? 
–No hi havia ningú més. 
–Guido, sempre hi ha algú més. D'entrada, el mateix Patta. No li faria cap mal fer alguna cosa més que seure al seu despatx, signar papers i magrejar les secretàries. [...] 
–¿Què? –va preguntar ella veient que no li deia res. 
–Té problemes –va dir Brunetti. [...] 
–No m'ho puc creure –va dir ella, girant-se i dirigint les seves observacions a l'únic tomàquet que quedava a la pica–. Fa anys que et fa la vida impossible, enreda tot el que fas i ara tu el defenses. 
–No el defenso, Paola. 
–Doncs a mi m'ho sembla –va dir ella, parlant aquesta vegada amb la mozzarella que tenia a la mà esquerra. [...] 
–¿Vols que avisi Chiara? –va preguntar Brunetti, veient que l'amanida ja estava a punt. 
–Abans que em diguis fins quan durarà aquest cas de Mestre, no. 
–No en tinc ni idea. 
–¿De què es tracta? 
–Un assassinat. Han trobat un transvestit en un descampat de Mestre. Algú li ha aixafat la cara, segurament amb un tros de canonada, i després l'ha deixat allà.¿Les altres famílies també tenien converses tan edificants abans de sopar? 
–¿Per què li deuen haver aixafat la cara? –va preguntar, anant directa al punt que havia amoïnat Brunetti tota la tarda. 
–¿Per ràbia? 
–Ja –va dir ella, tallant la mozzarella i col·locant els trossos entre el tomàquet–. Però, ¿per què en un descampat? 
–Perquè volia que trobessin el cos ben lluny d'on l'havia mort. [...] 
Paola va agafar les fulles d'alfàbrega, les va passar per sota l'aixeta d'aigua un moment, i les va tallar molt petites. Les va escampar per sobre el tomàquet i la mozzarella, hi va afegir sal, i després ho va amanir generosament amb oli.–Pensava que podíem sopar a la terrassa –va dir–. Chiara havia de parar la taula. ¿Vols anar a mirar-ho?" 
Donna Leon (2002). Vestit per morir (trad. Esther Roig). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 44-48).

Amanida caprese

Ingredients (4 p.)

2 o 3 tomàquets d'amanida
1 bola de mozzarella
1 ram d'alfàbrega fresca
Sal, pebre negre i oli d'oliva verge

Es renten els tomàquets, es tallen a rodanxes gruixudes i es disposen en una plàtera en forma de cercle. S'amaneix el tomàquet amb sal, pebre i oli d'oliva. Es talla la mozzarella a rodanxes fines i es posa una rodanxa al damunt de cada tomàquet. Es renten les fulles d'alfàbrega i es van posant al damunt dels talls de mozzarella. S'empolsina amb una mica més de sal i pebre i un bon raig d'oli. 

Comentaris

  1. En un calorós mes d'agost a Venècia, la Paola Brunetti prepara una amanida caprese sensacional mentre el comissari prova d'explicar-li que no podrà anar-se'n de vacances a Bolzano com tenien previst perquè li han assignat un cas nou... Receptes d'estiu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars