Gaspatxo de cireres del carrer Estret

"Vaig prendre un cafè en un bar que em sembla que té per nom el Bar Montseny, després d'haver travessat el mercat de verdures i fruites de la població, instal·lat al carrer, a ple vent. El mercat em semblà abundant de coses fresques. Hi havia sobretot molts cistells de cireres. A Torrelles, les cireres primerenques són anomenades blanquelles; són d'un carmí esvaït, de pell finíssima, amb un punt d'àcid agradabilíssim, i de vegades tenen un esquinç, perquè han estat bequejades per un ocell. Hi havia també cireres més roges, més grosses, més dolces, d'una carnositat més densa i sucosa, que s'anomenen –segons em digueren– cireres de matapedra. En vaig comprar una gran paperina –que vaig menjar tot passant pels carrers i després al bar, mentre feien el cafè. Mai no hauria suposat que les cireres anessin tan bé amb un bon cafè negre."

Josep Pla (1989). El carrer estret. Barcelona: Destino (pàg. 14-15).

Gaspatxo de cireres

Ingredients (4 p.)

1 kg de cireres
10 tomàquets madurs
2 pebrots verds allargats
1 ceba tendra
1 cogombre gran
Vinagre, sal i oli d'oliva verge

Es renten les verdures i les cireres. Es tallen les cireres per la meitat i es treuen els pinyols. Es tallen les verdures a daus grossos i es posen en un bol juntament amb les cireres sense pinyol. Es tritura tot amb la batedora i es cola amb el colador xinès. Un cop colat, s'hi afegeix sal, vinagre i oli d'oliva verge, es barreja tot bé i es deixa a la nevera una bona estona perquè estigui ben fresc.

Cireres del jardí dels meus pares acabades de collir; n'hi ha de bequejades