dissabte, 22 de febrer de 2014

Lluç amb salsa d'anxoves a l'estil Montalbano

"–¿Amb què et puc delectar, avui?
–¿Què tens?
–De primer, el que vulgui.
–De primer res, que no vull afartar-me massa.
–Al darrere he preparat orada agredolça i lluç amb salsa d'anxoves.
–¿Que et dediques a l'alta cuina, ara, Calò?
–De vegades m'agafa, és com un capritx.
–Doncs porta'm un bon plat de lluç. Ah, ¿saps què?, mentre m'espero posa'm uns entremesos a la marinera.
El va assaltar un dubte. ¿Realment no volia afartar-se gaire, amb el que havia demanat? Es va estimar més deixar córrer la resposta i va obrir el diari. [...]
–Vet aquí els entremesos.
En Montalbano li ho va agrair, un parell de notícies més i hauria perdut la gana. Després van arribar les vuit rodanxes de lluç, ració més aviat per a quatre persones. Xisclaven de joia, els talls de peix, d'haver estat guisats com déu mana. Només d'ensumar-lo, el plat ja delatava la seva perfecció, obtinguda amb la quantitat justa de pa ratllat, amb el delicat equilibri entre l'anxova i l'ou deixatat.
Es va dur a la boca la primera forquillada, però no la va engolir de seguida. Va deixar que el gust s'escampés dolçament i uniformement per la llengua i el paladar, que tant l'una com l'altre fossin plenament conscients del do que se'ls estava oferint. Tot just engolit aquell mos, davant de la taula es va materialitzar en Mimí Augello.
–Seu.
En Mimí Augello es va asseure.
–Jo també menjaria –va dir.
–Fes el que et sembli. Però no parlis, t'ho dic com un germà i pel teu propi bé, ni se t'acudeixi obrir la boca. Si m'interromps mentre em cruspeixo aquest lluç, sóc capaç d'escanyar-te.
–Porti'm espaguetis a la marinera –va dir en Mimí, ni gota espantat, a en Calogero en el moment que passava.
–¿Amb salsa o sense?
–Sense.
Per entretenir l'espera, l'Augello es va apoderar del diari del comissari i es va posar a llegir. Els espaguetis van arribar quan, per sort, en Montalbano ja s'havia acabat el lluç, perquè en Mimí va empolsinar generosament el plat de formatge ratllat. Déu meu! Fins i tot a un voltor, que no deixa de ser voltor i es nodreix de carronya, se li hauria revoltat l'estómac amb la idea d'un plat de pasta a la marinera cobert de formatge ratllat."

Andrea Camilleri (2000). El lladre de pastissets. Barcelona: Edicions 62 (pàg. 27-28). 

Lluç amb salsa d'anxoves

Ingredients (2 pers.)

4 talls de lluç
8 anxoves
Llet (50 cc aprox.)
1 rovell d'ou
Llorer, sal, oli i pebre al gust
Paper d'alumini (un quadrat de paper d'alumini per cada tros de lluç prou gran per embolicar-lo)

El lluç d'en Montalbano està guisat amb la salsa d'anxoves, però aquest en realitat és un lluç al forn en papillota afegint-hi després la salsa d'anxoves perquè a mi m'agrada el peix amb molt poca cocció. El plat es pot fer amb rodanxes de lluç o amb filets, segons com agradi més (a casa meva agraden més els filets perquè no hi ha espines).

Es prepara el paper d'alumini per fer les papillotes. Es posa el lluç sobre el paper, s'hi afegeix sal i pebre al gust, una fulla de llorer i un rajolinet d'oli d'oliva. S'emboliquen amb el paper d'alumini i es posen al forn 20 minuts. Mentrestant es fa la salsa d'anxoves. Es tallen les anxoves a trossos petits i es posen en un morter o al vas de la batedora, s'hi afegeix el rovell d'ou i s'hi va afegint llet a poc a poc mentre es munta la salsa amb la mà de morter o la batedora fins que tingui la consistència adequada. Quan el peix està cuit es treu de la papillota i s'afegeix la salsa per sobre.

1 comentari:

  1. Un altre post: en Montalbano demana un lluç amb salsa d'anxoves i descriu de la millor manera possible les sensacions que experimenta en tastar-lo, fins al punt de dir-li al seu col·lega Augello que si obre la boca mentre està menjant aquest lluç i l'interromp, és capaç d'escanyar-lo... Que vagi de gust!

    ResponElimina