Hummus del sultà Saladí

"Es va presentar com Abu Ali, professor d'història de la cèlebre Universitat de Bir Zeit. Esperonat pel conductor, el mestre va començar a dissertar sobre l'hummus. Així doncs, resulta que fa més de 8.000 anys que el cigró es cultiva a les terres dels rius Tigris i  Eufrates i que Sòcrates va ser el primer en descriure les seves virtuts nutritives. Amb tot, l'origen de l'hummus no és gens clar, si bé el nostre savi l'atribuïa al sultà Saladí que, entre guerra i guerra, es relaxava cuinant. [...] Això va dur el professor a queixarse de la mala qualitat de l'hummus del segle XXI: artificial, farcit de colorants i conservants i amb gust de guix. Segons l'historiador, fa vint anys cada gran família tenia una recepta d'hummus particular i secreta, i només tastar-lo la gent endevinava a quin clan pertanyia. Un hummus excepcional donava un estatus social distingit dins la comunitat." 

Jordi Raich (2008). Guerres de plàstic: el conflicte quotidià entre palestins i israelians. Valls: Cossetània Edicions (pàg. 96).

Hummus

Ingredients (4-6 p.)

175 g de cigrons remullats i cuits (pes en cru)
300 ml de l'aigua de la cocció dels cigrons
2 cullerades de tahina (pasta de sèsam torrat)
2 grans d'all, pelats i picats
El suc d'una llimona
2 culleradetes de comí mòlt
2 cullerades d'oli d'oliva
Per amanir-lo al final de tot:
1 culleradeta de pebre vermell mòlt
Sal i pebre negre acabat de moldre

Es divideixen els ingredients en dues parts i es tritura la meitat amb 150 ml d'aigua de cocció dels cigrons. Es tritura fins que quedi granulós i de consistència líquida. Es tasta i s'ajusta de sal. S'aboca en un bol i es torna a repetir l'operació amb la resta d'ingredients. La idea de fer-ho en dues tongades és per controlar millor la quantitat d'aigua a fi que no quedi massa líquid. Quan hem acabat hi afegim oli i pebre vermell.

Es pot menjar amb pa de pita, amb torradetes, sucant-hi verdures (bastonets de pastanaga, api, endívies, etc.) o pot servir-se com a acompanyament de la carn.