Crema de xampinyons per al primer ministre

"Lucy bajó corriendo la escalera a toda velocidad, después de haberse asomado un instante al salón para alisar un tapete, rectificar la posición de una silla, y detenerse un momento para sentir la sensación que seguramente experimentarían los que allí entrasen al ver la hermosa plata, los atizadores de bronce, las nuevas fundas de los sillones, y las cortinas de quimón amarillo; juzgó cada uno de los elementos; oyó un rugido de voces; ya venían a cenar; ¡tenía que irse volando! 

Vendría el Primer Ministro, dijo Agnes; esto había oído decir en el comedor, dijo, entrando con una bandeja de vasos. ¿Acaso tenía importancia, la más leve importancia, un Primer Ministro más o menos? Era algo que, a esta hora de la noche, dejaba totalmente indiferente a la señora Walker, allí, entre las bandejas, ensaladeras, coladores, sartenes, ensalada de pollo, heladoras de sorbetes, pan rallado, limones, soperas y cuencos de pastel, que, después de haber sido concienzudamente lavados, parecían ahora asediar a la señora Walker, sobre la mesa de la cocina, sobre las sillas, mientras el fuego llameaba y rugía, las luces eléctricas resplandecían, y la cena aún no había sido servida. Lo único que pensaba era que un Primer Ministro más o menos carecía en absoluto de importancia para la señora Walker. 

Las señoras ya subían la escalera, dijo Lucy; las señoras subían la escalera una a una, la señora Dalloway la última, enviando casi en todo momento un mensaje a la cocina, «Felicite a la señora Walker», que era el mensaje de la noche. Al día siguiente analizarían los platos, la sopa, el salmón; el salmón estaría, como muy bien le constaba a la señora Walker, poco hecho como de costumbre, ya que siempre se ponía nerviosa con el pastel, y dejaba el salmón a los cuidados de Jenny; por esto ocurría que el salmón estaba siempre poco hecho. Pero una señora de rubio cabello y adornos de plata preguntó, afirmó Lucy, refiriéndose a la entrée, si realmente el plato estaba guisado en casa. Pero era el salmón lo que preocupaba a la señora Walker, mientras daba vueltas y vueltas a las bandejas y abría y cerraba llaves de tiro de la cocina; y del comedor llegó un estallido de risas; los caballeros divirtiéndose, después de haberse ido las señoras. El tokay, dijo Lucy, que acababa de entrar corriendo. El señor Dalloway había pedido el tokay, procedente de las bodegas del Emperador, el Imperial Tokay. 

Virgina Woolf (1989). La señora Dalloway. Barcelona: Círculo de Lectores ("Biblioteca de Plata", pàg. 211-212).

Al curs de Novel·la de l'Ateneu acabem de fer el pas de l'Equador i aquest cap de setmana ens toca escriure el clímax de la nostra novel·la. El C-L-Í-M-A-X? Doncs, sí, el clímax. AIXÒ vol dir que ja està TOT ESCRIT i que estem arribant al FINAL de la novel·la? Doncs, no. Només vol dir que la trama està trenada i que podem dedicar-nos a escriure sense por d'explicar massa o massa poc. Aquests són els avantatges de la planificació. Ho veig cada dia a la feina, però no m'havia aturat mai a pensar que en les novel·les també funcionava així. De tot se n'aprèn. I ara, només ens cal escriure!

El clímax de la meva novel·la, com no podia ser d'una altra manera, s'esdevé durant un sopar. Sense entrar a desvetllar res d'important, aquest sopar seria una mena d'homenatge al sopar de la pel·lícula Peter's friends. El sopar que la Vera (Phyllida Law) prepara amb tots els ets i uts per als amics d'en Peter (Stephen Fry) malgrat els intents de la Carol Benson (Rita Rudner) per fer-li canviar el menú.

El primer plat d'aquest sopar és una fantàstica crema de xampinyons, amb MOLTA MOLTA NATA. Jo, com la Carol, no hi volia posar nata i buscant buscant he trobat una recepta del Marc Ribas en què hi posa llet en lloc de nata. I així ho he fet. I a vosaltres, us agrada amb nata o sense nata?

Crema de xampinyons

Ingredients

2 cebes tendres
1 porro
500 g de xampinyons (jo he barrejat xampinyons normals i Portobello)
1 gots de llet
1/2 l de brou de pollastre (o de verdures en cas de ser vegetarià)
1 branca de farigola
Mantega (en Marc Ribas hi posa llard, però jo no en tenia i ho he canviat per mantega)
Oli d'oliva verge extra
Sal, pebre

Rentem i piquem el porro i les cebes. Reservem els troncs de les cebes tendres per decorar el plat. Rentem bé els xampinyons i els tallem a làmines.

Posem oli d'oliva en una cassola i, quan estigui calent, hi afegim la ceba i el porro i els deixem que suïn. Quan comencin a agafar color, hi afegim els xampinyons i els deixem enrossir. Un cop enrossits, en reservem uns quants per decorar.

Mentre es couen els xampinyons, podem anar escalfant el brou i preparant la llet amb farigola. En un pot hi posem un bon tall de mantega. Quan comenci a fondre's, hi afegim una branca de farigola i un got de llet, i deixem que bulli.

Afegim el brou bullint a la cassola dels xampinyons. Colem la llet per treure'n la farigola i també l'afegim a la cassola. Hi afegim sal i pebre, i deixem que cogui tot plegat uns deu minuts.

Transcorregut aquest temps, ho triturem tot, ho emplatem i ho decorem amb uns quants xampinyons i amb els troncs de les cebes a rodelles.

Deixem que suï la ceba i el porro

Hi afegim els xampinyons laminats

Fonem la mantega amb la farigola i hi afegim la llet

Afegim el brou i la llet calents, salpebrem i ho deixem que cogui deu minuts

Triturem la crema, l'emplatem i la decorem amb la ceba tendra i els xampinyons reservats