Dits de capellà, noies a amagar

 
"A la fi arribà la barca d'en Belart amb els dos grans, i en Fel i en Libori; duien el mallar ple de sardina. Amorraren de proa, varen estendre quatre sacs damunt la sorra i començaren a desclavar. En Belart va fer un xiulet i la seva dona va venir ràpida com un gos, tota despentinada i ensenyant dues dents. 
–Què ha estat?... 
–Fins a tres quintars, grassa, la lladre!... 
–I els altres? 
–Tothom ha vist sardina, poca o molta... Au, aparia les caixes i la sal. 
–Ja va, ja va. I els d'enfora? 
–No ho sé, els de cala Prona res... gallimons i sorelló... misèria, tot plegat... 
Els nois d'en Belart no deien res, les cames molles i el clatell suat, desclava que desclavaràs; en Fel va calar foc a la pipa i es va mirar la dona del patró i digué arrossegant la llengua: 
–I tu, què has vist, Belarda? La cua del gall? 
–Calla, condemnat de Déu –contestà la dona. 
–Poc que és cosa de riure –afegí el patró–. Que tenim son i hi ha molta ganya que penja. 
–També podríem torrar, fa, Belart? –digué en Libori amb els ulls clavats a la xarxa lluent... 
–Torrar el cul, que el tinc moll que es pot escórrer –contestà ràpid en Fel, i els nois d'en Belart van riure per sota el nas com dos conills de gàbia. 
–Si no enllestim! –s'exclamà el patró, i en Fel xuclant la pipa i gratant-se les costelles de l'esquerra afegí: 
–També podries fer un xiulet al teu esbotzatrones que vingués a ajudar-te una mica. 
–Deixa'l estar, el meu Quimet, té feines més altes. 
–És massa tou de dits. Poc que sabria trobar la ganya –va remugar en Libori, i en Fel afegí de seguida: 
–Sí, sí, la ganya! Dits de capellà, noies a amagar. Ja està fet un bon rufí el teu menut, com hi ha Déu! 
–Si no poguessis embrutir-te la llengua, menjaries pas de gust, tu! El meu noi és un santet. 
–Poc que li costaria un plor d'ajudar-te; no fas pas gaire gota de res mentre el tens a casa. 
–A les sis, peus a terra, i cap a missa a heure-se-les amb mossèn Josep, i tu a migdia encara ronxaràs... Tots me li teniu manies, al xicot, perquè Déu ens ha fet aquesta gràcia. Jo sóc un pobre pescador i res més, però em vendria la sang i tiraria tot l'ormeig a l'aigua perquè el noi m'acabés la carrera. Poc que ens la mereixem, una sort com el meu Quimet. A casa meva, només s'hi ha vist peixarrots de cap a mar i no hem allargat dos palangres ni per bé ni per mal, pobres pescaires i res més. I, quan et cau un noi així a la malla, has d'abocar la garnatxa de set anys. Vosaltres, com que sou uns renegaires i no us piquen els polls a missa, ve-li aquí: tot és anar en contra del meu Quimet... 
Així xerrotejant ara l'un ara l'altre, la sardina platejada, rígida, anava fent pila damunt els sacs. 
S'acabava la feina; llostrejava el jorn, i va venir l'hora de l'encant del peix. 
La badia era com una gran petxina de color de rosa. Es veien els termes de muntanya, claríssims, rentats per l'aire més fi del món. L'aigua llisa tenia un tremolor imperceptible com la pell d'una noia despullada." 
Josep M. de Sagarra (1984). All i salobre. Barcelona: Proa ("A Tot Vent", pàg. 38-40).
«A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment». Tal com diu la dita, amb tanta calor no ve gens de gust menjar calent, però tampoc ens podem alimentar només d'amanides. Sense haver-nos de passar gaires hores a la cuina, es poden avançar plats per tenir-los a punt a l'hora de dinar, quan arribes a casa mort de gana i fugint d'un sol espetegador que tot ho crema.

Una de les menges que podem tenir preparades i en fresc són els escabetxos. Ara que és època de sardines, no puc evitar de comprar-ne quan vaig a la peixateria i les veig allà platejades, rígides, precioses, acabades de portar d'Arenys. M'encanten a la brasa, però és complicat de fer-ne a casa. Així que sovint busco alternatives per poder-ne menjar. Una opció és deixar que la barreja d'oli i vinagre les conservi i menjar-te-les l'endemà, o l'altre, acompanyades d'una cervesa ben fresca.

Sardines en escabetx

Ingredients (4 p.)

1 kg de sardines
1 ceba
1 cabeça d'alls
2 fulles de llorer
10 grans de pebre negre
1 cullerada de pebre vermell dolç
250 g de vinagre de vi blanc
125 g de vi blanc
125 g d'aigua
Sal
1/2 l d'oli d'oliva extra verge (la teoria és el doble d'oli que de vinagre; jo no hi he posat tant d'oli perquè el plat fos més lleuger i han quedat fortes de vinagre; a mi m'han encantat, però entenc que hi ha gent a qui no li agrada tant)

Jo conec dues versions per fer l'escabetx fregint les sardines. En tot cas, hem de començar netejant les sardines de cap, budells i escates (si ets massa tou de dits, com en Quimet, pots demanar que ho facin a la peixateria).

En la versió que coneixia de sempre, les sardines s'enfarinen i es fregeixen. Quan estan ben fregides, es reserven en una cassoleta de fang. Es cola l'oli per treure'n la farina cremada i afegint-hi més oli es fregeixen els alls. S'afegeix el pebre vermell, les herbes i el vinagre i es fa l'escabetx deixant-ho coure uns cinc minuts. Es cobreixen les sardines amb l'escabetx i es deixa refredar a la nevera.

La versió que he fet avui i que tot seguit explicaré l'he tret del llibre La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca, del qual ja us n'havia parlat i les sardines no es fregeixen primer sinó que es couen directament en l'escabetx. Entenc que és el sistema de fer-ho a la barca, on és millor fer-ho tot en el mateix atuell. Em feia una mica de por que quedessin bullides, tot i que a la foto del llibre es veien espectaculars, però em vaig decidir a provar-ho i crec que és la vegada que m'han agradat més.

Tallem la ceba a rodanxes i els alls a làmines. En una cassola amb força oli, sofregim la ceba i els alls, hi afegim els grans de pebre, el pebre vermell i les fulles de llorer. Quan estigui tot ben enrossit, hi posem les sardines ben ordenades una al costat de l'altra, i hi afegim el vi blanc, l'aigua i el vinagre. Ho salem i ho fem bullir a foc molt suau i tapat.

Ho courem fins que s'evapori el vi i l'aigua, i només quedi l'oli i el vinagre. En la recepta del llibre encara ho couen 5 minuts més a foc molt molt suau, sempre vigilant que les sardines quedin totalment cobertes pel líquid. Jo aquí ja he aturat el foc per por que es coguessin massa (també és veritat que jo hi he posat poc oli perquè el plat fos més lleuger).

Ho conservem a la nevera un parell de dies. Tant les sardines com la ceba han d'estar ben cobertes de líquid. Són realment delicioses.

Sofregim la ceba i els alls

Hi afegim el pebre vermell

Hi afegim el vinagre, l'aigua i el vi

Les deixem reposar a la nevera un parell de dies abans de cruspir-nos-les

Comentaris

Entrades populars