Oda a l'estilogràfica amb una crema de mongetes

"Estimada Kitty, 

Se m'acaba d'acudir un bon títol per a aquest capítol: 

Oda a l'estilogràfica

«In memoriam»

[...] 

Fou un divendres a la tarda després de les cinc; vaig sortir de la meva habitació i vaig voler asseure'm a la taula a escriure, però la Margot i el pare em van obligar bruscament a cedir-los el lloc per poder dedicar-se a la seva classe de llatí. L'estilogràfica es va quedar sobre la taula sense utilitzar; sospirant, la seva propietària es va haver d'acontentar amb un petitíssim racó de la taula i es va posar a polir mongetes. «Polir mongetes» significa aquí dins deixar les mongetes florides una mica més decents. A tres quarts de set em vaig posar a escombrar, i les deixalles, juntament amb les mongetes podrides, les vaig llençar a l'estufa, embolicades amb un diari. Es va produir una gran flamarada, i me'n vaig alegrar molt, perquè el foc s'estava ensopint i va reprendre. 

Havia tornat la tranquil·litat, els llatinistes havien desaparegut i jo em vaig asseure a la taula per reprendre l'escriptura, però per més que buscava pertot arreu, l'estilogràfica no apareixia. Vaig tornar a buscar, la Margot també va buscar i la mare, i també el pare, i en Dussel, però la ploma havia desaparegut sense deixar rastre. 

–Potser ha caigut a l'estufa, amb les mongetes –va suggerir la Margot. 

–Què dius ara! –li vaig contestar. 

Tanmateix, quan a la nit, la meva estilogràfica encara no havia aparegut, tots vam saber que s'havia cremat, sobretot perquè el cel·luloide crema amb fruïció. El meu trist pensament es va confirmar l'endemà quan el pare, en buidar l'estufa, va trobar el clip amb què s'aguanta el plomí, enmig de les cendres. De la ploma d'or pròpiament dita no en vam trobar ni el més mínim rastre. 

–Es deu haver adherit a alguna pedra tot cremant –va opinar el pare. 

Almenys em queda un consol, tot i que sigui petit: la meva estilogràfica ha estat incinerada, tal com vull que facin amb mi quan arribi el moment. 

La teva Anne" 

Anne Frank (2017). Diari (trad. d'Esther Roig; 2a reimpressió). Barcelona: Penguin Random House (pàg. 169-170).

Pell de gallina. L'Anne va perdre la seva estimada estilogràfica, però va continuar escrivint el seu diari. Es va consolar pensant que la ploma havia estat incinerada tal com volia que fessin amb ella quan arribés la seva fi. Sense paraules.

Un diari és una bona manera de deixar constància de l'inexorable pas del temps. Ens passa sovint que diem «si fa dos dies que...» i mai no són dos dies, és molt més, però quan veiem el període global no som capaços de recordar que el dia a dia no ha passat a tan ràpid com ens sembla. Aquesta sensació, per a mi, s'intensifica quan arriba el final de curs, les vacances i la rentrée amb tot de projectes nous. 

I seguint la roda temporal, ja som a les portes del mes de juny i tenim un nou repte de Cooking the Chef: Elena Arzak. Gran xef, apassionada per la cuina, món que coneix des que va néixer, ja que és filla de Juan Mari Arzak. Personalment, em queda molt lluny aquest tipus de cuina, així que, quan em vaig posar a investigar la seva cuina, de seguida vaig descartar els gambots amb krill, el llamàntol amb pol·len d'abella i, per descomptat, aquestes salses que dibuixen fractals al plat davant la mirada dels comensals. Finalment vaig trobar una recepta que em va agradar i em va semblar que seria assequible: Sopa ligera de alubias con morcilla de atun, manzana errezilla y berza seca.

Val a dir que aconseguir fer el plat ha estat quasi un miracle, ja que la recepta de la revista Hola.com és un autèntic despropòsit. Començant per la morcilla de atun, que no és pas de tonyina com podria semblar –i sobtar–, sinó que és de Ataun, municipi de Guipúscoa on fan un botifarró de ceba i porros, i continuant per la manca d'indicacions generalitzada i les errades evidents que aniré comentant en la recepta.

Malgrat tot, he aconseguit fer una crema de mongetes que, tot i no assemblar-se gaire a la que s'intueix en la minúscula foto de la revista, he de reconèixer que de gust era molt bona.

I per fi passem a la recepta.

Crema de mongetes amb botifarró de ceba, poma i col

Ingredients (4 p.)

250 g de mongetes vermelles (a la recepta hi diu 150 g, però per a quatre persones és molt poc; jo no vaig fer servir mongetes vermelles sinó mongetes or, que es van tornant vermelles al llarg de l'any; com que eren acabades de collir, tendien més a blanques)

1 fulla de col (a la recepta hi diu 1 col, però després només se n'utilitza 1 fulla tallada en 4 trossos)

2-3 cebes (a la recepta hi diu 1, però amb una crec que no fem la recepta seguint els diferents passos)

1 poma (a la recepta diu que ha de ser de la varietat errezilla, que és una mena de reineta del país; jo no n'he trobat i he fet servir una poma vermella)

1 botifarra de ceba (a la recepta ja he comentat que hi diu de atun, però als ingredients és l'únic lloc on diu morcilla de Ataun i especifica que és de ceba i porro)

4 pebrots verds

4 rovells d'ou

I a més a més... (a la recepta no diu que calen aquests altres ingredients)

1 cabeça i mitja d'alls

Sal, pebre negre, oli d'oliva

Deixem en remull les mongetes la nit abans. L'endemà les posem a coure amb un pebrot verd sencer, una cabeça d'alls i una mica d'oli. Jo les vaig coure a l'olla de pressió i les vaig tenir 40 minuts. Quan estiguin cuites, en reservem unes quantes que serviran per decorar el plat.

Rentem 3 pebrots verds i els piquem a daus. Pelem i rentem 2-3 cebes i 4 o 5 grans d'all i ho piquem tot. Daurem les verdures totes juntes amb un bon raig oli d'oliva en una cassola una mica alta. Quan estigui daurat, en separem la meitat i la reservem.

Afegim les mongetes a la resta de verdures i deixem que cogui tot junt deu minuts més. Hi posem sal i pebre, i les triturem afegint-hi una mica de brou de coure les mongetes (com que a la recepta hi diu Sopa ligera de... hem de suposar que hi afegeixen alguna mena de líquid, però només diu «se le puede añadir un poco de jugo de trufa»; òbviament, només amb una mica de... no acaba quedant una sopa lleugera, sinó més aviat una crema espesseta, com m'ha passat a mi; val a dir també que entre els ingredients no hi apareix el suc de tòfona i, encara menys, quantitats de líquid... en fi...). 

Repartim la crema en les diferents escudelles. Triturem també les verdures que havíem reservat i les afegim al damunt de la crema (a la recepta trituren les verdures, però no es diu què se n'ha de fer després; com que la seva crema de mongetes és vermella, entenc que s'afegeix al damunt perquè hi hagi contrast de colors però no ho diu enlloc).

Coem la poma amb mantega i en fem un puré. Coem la botifarra de ceba, en traiem la pell i la posem una estoneta al forn perquè es desfaci. La barregem amb la poma i, si ho volem fer bonic, fem 4 quenelles amb l'ajuda de dues culleres i les posem al damunt del puré de pebrot. Jo no ho he fet perquè la botifarra era bastant compacta i ja estava prou nerviosa amb totes les coses que no rutllaven en aquesta recepta i que havia d'anar repetint. A més, hauria hagut de fer unes quenelles molt petites perquè no quedessin molt desproporcionades amb les escudelles que feia servir. 

Saltem les mongetes que hem reservat i les posem també al damunt de la crema (a la recepta diu que les posem al forn primer per assecar-les; jo ho vaig fer i es van rebentar, per tant, no ho aconsello, es poden saltar directament, jo ho he fet moltíssimes vegades i queden molt bé). 

Assequem la fulla de la col posant-la una estona al forn o a la planxa, la tallem en 4 trossos i en posem un a cada plat (a la recepta diu que l'assequem durant 8 hores en un forn a baixa temperatura, però jo no m'he tornat boja encara per malgastar totes aquestes hores de forn i d'energia per assecar una fulla de col, així que, si no està tan seca o tan cruixent, mala sort!) 

Finalment hi posem un rovell al damunt i ho posem al forn 2 minuts.

Malgrat totes les vicissituds, la crema era realment bona. Sens dubte, per repetir.