Ves-te'n a Bangkok que jo em menjaré l'ossobuco

"–Es que se murió mi madre hace poco. 
–Te acompaño en el sentimiento, Biscuter. Pepe no me dijo nada, de lo contrario habría ido al entierro. 
Biscuter apartó cuidadosamente los papeles de Carvalho, dispuso dos mantelitos individuales de arpillera y un centro de paja sobre el que depositó la fiambrera con el ossobuco humeante. Luego trajo de la cocina dos platos con sendos montoncillos de arroz pilaf, dos vasos y una botella de Torres Santa Digna tinto que Carvalho había dejado recién abierta y de la que Biscuter iba bebiéndose un vasito en cada comida, sin atreverse a hacerlo en las cenas. 
–Me cago en la mar ¡y vino de marca! Hace tiempo que Pepe no me da una botella de sus vinos. Cómo bebe el tío. 
Y cómo come, añadiría instantes después cuando se llevó a la boca medio kilo de carne de una sola tacada. 
–¿Y esto lo has hecho tú, Biscuter? Pues tienes unas manos que no tienen precio. Si alguna vez pongo un restaurante cuento contigo. 
Dijo que sí, Biscuter, no sin dejar de lanzar una mirada valorativa de la ruina física en que estaba Bromuro, ya entre los cascotes de sus arrugas, varices, espinillas y manchas de roña rancia asomante en los calveros de su cabeza. 
–Con permiso. 
Biscuter y Bromuro llevaron automáticamente las manos sobre sus platos, como tratando de protegerlos o esconderlos, y se quedaron mirando a la intrusa. 
–Me llamo Marta Miguel y busco a don José Carvalho. 
Biscuter se limpió los aceitados labios, entornó los ojos y buscó plomo para la voz en el fondo de su garganta. 
–El señor Carvalho no está. Está de viaje. 
–¿Muchos días? 
–Imprevisible. 
Dijo Biscuter e inició el gesto de ofrecer una silla a la esposa del coronel recién introducida en un club londinense. 
–No. No quiero molestarlos. ¿Se ha ido muy lejos? 
–A Bangkok. Reclamado por uno de nuestros asuntos. A veces tenemos que viajar. Porque, como dice el señor Carvalho, la corriente de aire que se produce en Calcuta provoca un constipado en Tarrasa. 
–Cuánta razón tiene. 
Apostilló Bromuro que había recuperado cuchillo y tenedor y los mantenía en posición de presentación de armas, dispuesto a lanzarse sobre lo que quedaba de comida en cuanto la situación se normalizara." 
M. Vázquez Montalbán (1983). Los pájaros de Bangkok. Barcelona: Planeta.

Ossobuco a la milanesa

Ingredients (4 p.)

4 peces d'ossobuco grosses
2 pastanagues
2 branques d'api
3-4 tomàquets madurs
2 cebes
4 grans d'all (2 per al sofregit + 2 per a la picada)
5-6 branques de julivert
Pela de taronja i de llimona
Farina
1 copa de vi blanc
250 ml de brou de carn
Llorer
60 g de mantega
Oli d'oliva extra verge
Sal, pebre

Rentem i pelem el tomàquet, i el tallem com una macedònia. En una paella amb oli d'oliva, fem una salsa de tomàquet ben caramel·litzada.

Mentrestant rentem i piquem la pastanaga, l'api, la ceba i els alls, i els reservem. Salpebrem i enfarinem la carn. En una cassola, amb la meitat de la mantega calenta, enrossim la carn per totes dues bandes i la reservem en una safata de forn.

A la mateixa cassola hi afegim oli i la resta de la mantega, i sofregim les verdures que hem picat amb el llorer.  Quan estiguin ben enrossides, hi afegim el vi blanc per desglaçar-ho. Hi afegim unes tres cullerades de la salsa de tomàquet que hem preparat i ho deixem coure deu minuts. Ho cobrim amb el brou i ho deixem coure uns cinc minuts més.

Cobrim els ossobucos amb la salsa, els tapem amb paper d'alumini i els coem al forn a 200º durant dues hores.

Mentrestant preparem una picada amb els alls, el julivert i la pela de taronja i llimona. Quan estigui l'ossobuco fet, hi afegim la picada pel damunt. Ho servim amb la salsa i acompanyat d'arròs blanc.

És un plat fàcil de fer i relativament econòmic. El gust que li dona el moll de l'os és extraordinari i amb aquesta cocció llarga al forn queda molt tendre i es desfà a la boca. Molt recomanable per a aquests dies freds que s'acosten.

Salpebrem i enfarinem la carn

La fregim en una cassola amb mantega

La reservem en una safata de forn

A la mateixa cassola sofregim les verdures picades

En una paella amb oli d'oliva fem una salsa de tomàquet ben caramel·litzada

Desglacem amb el vi, hi afegim el tomàquet i el brou

Cobrim la carn amb la salsa, la tapem amb paper d'alumini i la posem al forn a 200º durant dues hores


Fem una picada amb els alls, la pela de taronja i llimona i el julivert, que afegirem al damunt de la carn a l'últim moment

Comentaris

  1. Boníssim, m'encanta l'Ossobucco! LLavors aquest no porta arrós?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, d'acompanyament, arròs blanc (a la foto del plat). No ho he posat als ingredients perquè entenc que és un acompanyament, però sí que n'hi vaig posar ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars