Clafoutis de cireres a sang freda

 "–Nancy! El telèfon!

Peus nus, vestida amb pijama, Nancy va córrer escales avall. Hi havia dos telèfons a la casa: un a la cambra que el seu pare usava com a despatx, i l'altre a la cuina. Ella va agafar l'aparell que hi havia a la cuina: 

–Digueu. Oh, sí, bon dia, senyora Katz! 

I la senyora Clarence Katz, muller d'un granger que viva al costat de la carretera, va dir:
–He demanat al teu pare que no et despertés. Li he dit: «Nancy deu estar rebentada després d'aquella meravellosa actuació d'anit.» Estaves adorable, estimada nena! Aquelles cintes blanques als teus cabells! I aquella part, quan et penses que Tom Sawyer és mort, tenies llàgrimes de debò als ulls. Va ser tan bo com qualsevol de les coses que veiem per televisió. Però el teu pare m'ha dit que ja era hora que et llevessis; bé, ja són prop de les nou. El que vull, estimada: la meva nena, la petita Jolene meva, es mor de ganes de coure un pastís de cirera, i recordant que ets una campiona en l'art de la pastisseria, sempre guanyadora de premis, he pensat que potser te la podria portar aquest matí a casa teva per tal que tu l'ensinistressis. 

Normalment, Nancy hauria ensenyat de bona gana a Jolene a preparar un àpat sencer, amb gall dindi i tot. S'havia fet un deure d'assistir les seves amigues que necessitaven ajuda en matèria de cuina, de costura, de música o –com sovint ocorria– de confident. On trobava el temps per fer-ho sense que interferís en el regiment de la gran casa dels Clutter, era un enigma. [...] Coneixia amb exactitud què calia fer a cada hora, com ho faria i quant de temps hi estaria. I aquest era el problema d'ara: tenia ben programada tota la jornada. S'havia compromès a ajudar la filla d'un altre veí, Roxie Lee Smith, a tocar un solo de trompeta, planejat per a un concert de l'escola. Havia promès de fer tres complicats encàrrecs de la seva mare i, finalment, havia d'anar a una reunió del Club 4 Hacs a Garden City, on es trobaria amb el seu pare. Però tot això no l'excloïa de fer el dinar i, després de l'àpat, treballar en els vestits de núvia de la seva germana Beverly, vestits que ella mateixa havia dibuixat i que ara cosia. Amb tot aquell garbuix no quedava pas temps per a una lliçó de pastisseria a Jolene. A menys que algun dels compromisos fos anul·lat. 

–Senyora Katz: voleu esperar-me un moment? 

Va travessar tota la casa, fins a l'oficina del seu pare. [...] 

–No t'hi amoïnis –va dir-li, responent al problema de Nancy–. Salta't el Club 4 Hacs, hi aniré amb Kenyon. 

Llavors va despenjar l'aparell telefònic del despatx i va dir a la senyora Katz: 

–Sí, molt bé. Podeu portar-me la nena ara mateix. [...] 

També estaven satisfetes Nancy i Jolene Katz. Havien fet un bon treball, aquest matí. Realment, Jolene, una esprimatxada noia de tretze anys, se sentia orgullosament expectant. Durant tota la llarga estona havia mirat fascinada el pastís –segur guanyador d'una cinta blava– amb les cireres cuites a foc lent sota la torrada reixa de pasta crostosa. Va abraçar Nancy i va preguntar-li: 

–I jo mateixa l'hauré fet? 

Nancy va correspondre a l'abraçada tot assegurant-li: 

–Sí, tu mateixa. Amb una miqueta d'ajuda. 

Jolene volia tastar-lo llavors mateix, incapaç d'esperar que es refredés. 

–Tallem-ne uns trossets per a cadascuna. I també per a vós –va afegir, adreçant-se a la senyora Clutter, que acabava d'entrar a la cuina. 

La senyora Clutter va somriure –o ho va intentar; tenia un horrible mal de cap– i va dir: 

–No, gràcies. No tinc gens de gana." 

Truman Capote (1986). A sang freda (3a ed., trad. Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: Proa (pàg. 28-30, 35).

Clafoutis de cireres

Ingredients (4 p.)

500 g de cireres sense pinyol
180 g de sucre
30 g de farina de blat de moro (Maizena)
100 g d'ametlla mòlta
4 ous
2 rovells d'ou
60 ml de nata líquida
1 tros de mantega
Sucre glass per decorar 

Traiem els pinyols de les cireres. Untem el motlle on farem el pastís de mantega i hi posem les cireres al damunt.

En un bol barregem el sucre, la farina de blat de moro i l’ametlla mòlta. En un altre bol batem els ous, els rovells i la nata líquida i ho afegim al bol de la barreja anterior. Ho mesclem tot molt bé i ho aboquem al motlle al damunt de les cireres.

Ho posem al forn que tenim preescalfat a 180º i ho deixem 25 minuts. Abans de treure-ho del forn, comprovem que està al punt punxant amb un escuradents. Si surt sec, és que ho està. Si no, ho deixem uns minuts més.

El traiem del forn i el decorem amb una mica de sucre glass. És molt bo si es menja tebi, acompanyat d'una bola de gelat de vainilla.