Boeuf en daube de Virginia Woolf

"Quan s'és quinze a sopar no et pots fer esperar així com així. A la fi començava a enutjar-la la manca de puntualitat; era una manca de consideració, i l'empipava, per damunt l'ànsia que la feien passar, que fessin tard precisament aquella nit, que hagués desitjat que el sopar fos més reeixit que mai, vist que William Bankes els feia la concessió de romandre a menjar amb ells; a més a més, Mildred havia cuinat la seva obra mestra, Boeuf en DaubeCalia que les coses fossin servides al seu punt. La carn, el llaurer, i el mateix vi tot tenia el seu moment. No era qüestió de retardar res. Però, naturalment, aquella tarda, com si no n'hi haguessin d'altres, ells havien hagut de sortir d'excursió i fer tard, i el menjar ja estava fet i s'hauria de tornar a escalfar; el Boeuf en Daube es faria malbé. [...] 
Ja no trigaran, es digué la senyora Ramsay, mirant cap a la porta, i en aquell moment van entrar, Minta Doyle, Paul Rayley i una minyona amb una gran plata a les mans. Arribaven terriblement tard; arribaven espantosament tard, digué Minta, mentre cadascú feia cap a bandes oposades de la taula. 
«He perdut l'agulla, l'agulla de l'àvia» digué Minta amb un so planyívol a la veu, i un tel als ulls, que tenia grossos i castanys, i que va acalar i després alçar, mentre seia al costat del senyor Ramsay, i esperonava els seus instints de cavaller a prendre-li el pèl. 
Calia ser ben beneita, va dir, per anar-se'n a les roques amb joies posades! [...] 
Ha succeït, es digué la senyora Ramsay; s'han promès. I durant un instant va sentir allò que ella mai no havia esperat sentir de nou: gelosia. [...] 
En realitat no n'estava gelosa, si més no, de tant en tant, quan es forçava a mirar-se al mirall, una mica ressentida d'haver-se fet vella, per culpa seva, potser. [...] Els agraïa que es burlessin d'ell, (per exemple, «Quantes pipes ha fumat avui, senyor Ramsay?») tant que el rejovenien; el convertien en un home força atractiu a les dones, sense aquell pes, aquella càrrega aclaparadora de la magnitud del seu treball i dels dolors del món, de la seva fama o del seu fracàs, i tornava a ser l'home que ella havia conegut, sever però atent; que l'havia ajudada a saltar de la barca, recordà; amb un capteniment ple de sorpreses molt agradables, com ara (el mirà i el trobà sorprenentment jovenívol, fent broma amb Minta). Ella –«Deixa-ho aquí» digué ajudant la noia suïssa a posar davant seu la immensa cassola marró plena de Boeuf en Daube– ella més s'estimava els tanoques. A Paul el volia sempre al seu costat. Li havia reservat una cadira. De debò que més d'un cop havia pensat que preferia els homes babaus. No t'avorrien amb tesis. Al capdavall els homes intel·ligents es perdien el millor de la vida! [...] 
«Hem tornat enrera per buscar l'agulla de Minta» va dir ell en asseure's al seu costat. Amb aquell «hem» en va tenir prou. Li endevinà per l'esforç, per la corba de la veu en tractar de saltar l'obstacle del mot, que era el primer cop que deia «hem». «Hem» fet això, «hem» fet allò. D'ençà d'avui ho diran tota la vida, es digué, i una flaire exquisida d'olives, oli, i suc de llimona s'enlairà de la gran cassola marró en aixecar Marthe, amb certa cerimònia, la tapa. La cuinera hi havia dedicat tres dies sencers. I ella ja calia que posés molta cura, pensà la senyora Ramsay, tot decantant-se sobre la massa tova, a escollir un tros ben tendre per William Bankes. I va donar un bon cop d'ull a l'interior del perol, a les seves parets lluents i a la barreja de salsa bruna i carn groga, de fulles de llorer i de vi, i va dir-se, Serà la nostra manera de celebrar-ho [...]. 
«És tot un triomf» féu el senyor Bankes deixant anar un instant el ganivet. Havia menjat amb molta atenció. Era saborós; era tendre. Estava al seu punt. ¿Com s'ho feia per aconseguir coses així, al mig del camp?, li demanà. Era una dona estupenda. Tot el seu afecte, tot el seu respecte, li havien revingut; i ella se n'adonà. 
«És una recepta francesa que tenia la meva mare» digué la senyora Ramsay amb un dring de plaer a la veu. Francesa, per descomptat. El que a Anglaterra anomenen cuina era un horror (els dos hi van estar d'acord). Cols bullides en una mà d'aigua. Carn rostida fins que sembla cuiro. Verdures pelades, i això que a la pell hi ha tot el sabor. «És on hi ha el més bo de la verdura» havien estat els mots del senyor Bankes. I la quantitat de coses que es desaprofiten, va afegir la senyora Ramsay. Una família francesa seria capaç de viure només amb el que una cuinera anglesa llença a les escombraries." 
Virginia Woolf (1984). Al far (trad. d'Helena Valentí). Barcelona: Proa (col·lecció "A Tot Vent", pàg. 99-100, 116-118).

Boeuf en daube

Ingredients (4 p.)

750 g de bou per estofar tallat en daus
200 g de cansalada o bacon fumat
300 g de xampinyons
3 o 4 pastanagues tallades a rodanxes
1 o 2 cebes tallades a rodanxes
1 got i mig de vi negre
500 g de tomàquets madurs
1 tassa de brou de carn
1 o 2 grans d'all
Sal, oli d'oliva, pebre, farigola, llorer

Es posa la carn en un bol i s'adoba amb el vi, 2 cullerades d'oli d'oliva, sal i pebre, 1 cullerada de farigola i una fulla de llorer feta bocins. Es pelen i s'aixafen els alls i s'afegeixen a l'adob, juntament amb la ceba i les pastanagues a rodanxes. Es barreja tot. Es tapa i es deixa adobant-se com a mínim 3 hores (6 si es deixa a la nevera) i s'hi va donant voltes de tant en tant.

Es netegen els xampinyons, es tallen a làmines i es marinen amb sal, pebre, oli i suc de llimona. Es renten, es pelen i es trituren els tomàquets. Es treu la carn de l'adob i s'escorre en un colador (sense llençar-ne el vi ni les verdures, que després ho utilitzarem tot per coure la carn). 

Es preescalfa el forn a 165º. S'agafa una cassola de forn que sigui alta i es posen 3 o 4 tires de cansalada al fons. Al damunt s'hi posa un grapat de la ceba i la pastanaga que estava en l'adob de la carn, i un grapat de xampinyons i tomàquets. S'enfarinen els talls de bou, espolsant la farina sobrera i es fa una capa de carn al damunt de les verdures. Es torna a fer una capa de cansalada, de ceba i pastanagues en adob, de xampinyons i tomàquets, i de carn, i s'acaba amb una altra capa de cansalada. S'afegeix el vi de l'adob i brou de carn fins a cobrir totalment el contingut de la cassola. 

Es posa la cassola al forn i es deixa coure entre dues hores i mitja i tres hores, fins que la carn estigui ben tendra. La temperatura ha d'estar prou baixa perquè bulli molt lentament.

Es pot acompanyar d'arròs blanc. Encara que la senyora Ramsay patís perquè es faria malbé si s'havia d'escalfar, en realitat d'un dia per l'altre és boníssim. I fins i tot, es pot menjar fred.

Nota etimològica

Daube fa referència a la manera de cuinar-se en un recipient tancat (de daubière).

La daube preparada abans d'anar al forn

La carn amb l'adob

Comentaris

  1. Mildred, la cuinera, havia dedicat tres dies sencers a cuinar la seva obra mestra, el boeuf en daube, i gairebé es deixa perdre el plat per culpa de la impuntualitat d'un parell de tanoques. No m'estranya que la senyora Ramsay estigués molt enutjada! O era la gelosia el que la feia estar enutjada, perquè veritablement aquest plat no es perd encara que l'assaboreixis l'endemà...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars