Quanta vida que hi ha en un sol gra de mostassa

"Paràbola del gra de mostassa (Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)

Els proposà encara una altra paràbola:

—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques."

Evangeli segons Mateu 13,31-32

Normalment les citacions del blog són més llargues, però avui he pensat que calia fer honor a l'ingredient i a la paràbola, i fer que en la brevetat hi hagi el miracle. 

Estic molt contenta perquè després de molts mesos d'aturada s'ha reprès Cooking the chef, el meu repte preferit ja que m'ha permès conèixer molts xefs i aprendre moltíssimes coses de gastronomia d'una manera divertida. En aquesta represa, el primer repte no pot ser més motivador: Gastronomia des dels inicis fins a la invasió musulmana. En aquest enllaç podeu veure la resta d'aportacions, que estic segura que són molt interessants.

De tot aquest món gastronòmic del qual havíem de triar la recepta, m'he decantat per la cuina romana perquè tenia més accessible la informació i he optat per fer una salsa de mostassa perquè era molt utilitzada pels romans per donar gust a plats de verdura, com l'amanida o els naps, i per a carns bullides com la de porc. He pensat, doncs, que devia ser un dels sabors habituals en les taules romanes i he volgut veure com era. 

He agafat el llibre La cuina romana. Per descobrir i practicar, de Josep M. Solias i Juana M. Huélamo, que recull la recepta de Pal·ladi, del Tractat d'agricultura. Us copio la recepta per si algun valent la vol mirar de reproduir, però jo he hagut d'improvisar una solució si volia que al final quedés una cosa semblant a una salsa. No diria que la meva versió ha quedat deliciosa, però sí que és interessant i, servida amb koftes de peix, amb bunyols indis o pakoras o amb falàfel, pot arribar a ser bastant reeixida. 

Salsa de mostassa a l'estil romà

Ingredients

Els ingredients de Pal·ladi

4 g de llavors de mostassa blanca (no en vaig trobar i vaig comprar mostassa bruna, que diuen que pica una mica més)

1,635 g de mel

0,327 l d'oli d'Espanya

0,54 l de vinagre blanc fort

El que jo he afegit

1 ou

1 pessic de sal

Oli d'oliva verge extra

Procediment de Pal·ladi recollit al llibre 'La cuina romana'

En primer lloc, poseu els grans de mostassa dins d'un morter i aixafeu-los fins a aconseguir una pols més aviat fina.

En segon lloc, passeu la pols a un bol gran, afegiu-li la mel, l'oli, el vinagre i bateu-ho enèrgicament fins a amalgamar tota la salsa molt ben lligada.

A continuació, passeu-ho a un pot de vidre net. Tapeu-lo hermèticament i conserveu-lo dins la nevera.

Jo vaig provar de fer la salsa al morter, però quedava una barreja molt estranya i una mica enganxifosa. No convidava a sucar-hi res, vaja. Així que vaig pensar que podia fer servir aquesta salsa com a base, afegir-hi un ou i més oli i emulsionar una maionesa. Les mesures de la recepta original són una bogeria. Jo ho vaig fer una mica a ull i hi vaig posar una cullerada de grans de mostassa, una cullerada de vinagre, una cullerada d'oli i una culleradeta de mel. Com que després vaig fer la maionesa, hi vaig afegir molt més oli.

El gust de la mostassa en gra és una mica acre, de fet els romans utilitzaven l'expressió fer cara de mostassa per referir-se a algú amb cara d'amargat, el que nosaltres en diem fer cara de pomes agres. La mel, l'oli i el vinagre es necessiten per compensar aquest gust i jo hi he afegit també un polsim de sal perquè m'ha semblat que li feia falta.