Convidaràs l'asceta a pollastre amb samfaina
Anava tard: l'hauria d'haver fet ahir, el pollastre amb samfaina, sempre és més gustós si està una mica reposat. He esmorzat escopetejada una torrada amb la melmelada del Flavi. Per dins, el rau-rau de comparar-la amb la meva, per si s'hi assembla massa, per si està feta amb les mateixes figues, tot i que sé que no: ja sé que no. És més bona que la meva, té un punt picant provocador. A la botiga, la Mercè, tot somriures, com sempre, però a mi ja no me la fot. Ara ja sé que, com a mínim, parla amb ma mare a la meva esquena, però ves a saber si també em posa verda amb totes les velles del poble. Com té la barra de continuar fent-me el paperot, Reina, fas bona cara, Reina, un pollastre? Això sí que és extraordinari. Convidats, dius? No serà pas el Flavi, que ja m'han dit que us feu molt, oi? —És evident que això l'hi ha dit el garrell de les dents de llet de fumador.— És bon nano, però una mica gandul, i esgarriadet, ja m'entens... Et veig una mica emmurriada, que
