Hi havia verí a la pasta de peix dels entrepans?

"A continuació va entrar al forn i va comprar pa de motlle. Després se'n va anar a la lleteria i va comprar mitja lliura de mantega i llet. 

Finalment, va entrar a ca l'adroguer. 

—Faci'm el favor de donar-me pasta per a fer uns entrepans. 

—De seguida, Miss Carlisle. 

El mateix Mr. Abbott va córrer a l'encontre de l'Elinor, fent fora el seu jove aprenent a cops de colze. 

—Què prefereix? Pasta de salmó i gambes? De gall dindi i llengua? De salmó i sardina? De pernil i llengua? 

Un a un va anar baixant els pots del prestatge i els va anar arrenglerant damunt del taulell. 

Elinor, amb un lleuger somriure, digué: 

—Malgrat tots aquests noms, sempre m'ha semblat que tots aquests pots de pasta tenen un gust molt similar. 

Mr. Abbot li va donar de seguida la raó. 

—Bé, en certa manera potser sí. Sí, en certa manera, sí. Però és clar, tots són molt gustosos... ho són molt, de gustosos. 

—Algunes vegades hi ha hagut una certa recança a menjar pasta de peix. Oi que hi ha hagut casos d'intoxicació per ptomaïna? 

Mr. Abbott féu una expressió horroritzada. 

—Puc assegurar-li que aquests són d'una marca excel·lent. Són de tota confiança; no n'hem tingut mai cap queixa. 

—Posi-me'n un de salmó i anxova i un altre de salmó i gambes —digué Elinor—. Gràcies. 

[...] 

Elinor travessà el saló i al cap d'un moment va tornar del rebost portant una plata molt gran plena d'entrepans. La va dur cap a la Mary, bo i dient: 

—En vols un?

Mary en va agafar un. Elinor es quedà uns moments observant com començaven a mossegar l'entrepà les dents blanques i ben arrenglerades de la noia. 

Es va aguantar la respiració uns moments; tot seguit, fent un sospir, la va deixar anar.
Després es quedà uns moments abstreta amb la safata recolzada a la seva cintura; a continuació, en veure els llavis un xic entreoberts de la infermera Hopkins i la cara que feia de tenir gana, tota enrojolada va acostar ràpidament la plata cap a ella. 

Elinor també va agafar un entrepà. Després, tot demanant excuses, digué: 

—Volia fer una mica de cafè, però he oblidat de comprar-ne. En aquella taula, hi ha una mica de cervesa, si és que algú en vol. 

La infermera Hopkins digué tota entristida: 

—Si almenys jo hagués pensat a portar una mica de te. 

Elinor digué, absent: 

—En un pot del rebost, encara n'hi ha una mica, de te. 

El rostre de la infermera Hopkins s'il·luminà. 

—Així me n'hi vaig un moment i posaré l'aigua al foc. Suposo que no hi deu haver llet, oi? 

—Sí, n'he comprat una ampolla —digué Elinor. 

—Bé, aleshores ja va bé —digué la infermera Hopkins, i se'n va anar de pressa." 

Agatha Christie (1987). El xiprer trist (2a ed., trad. Jordi Civís i Pol). Barcelona: La Llar del Llibre (pàg. 96, 105-106).

De ben petita, de la mà de la meva mare, vaig entrar en l'univers Agatha Christie i ja no n'he sortit mai més. M'encanta rellegir-ne les històries i assaborir-ne tots els detalls. Una de les coses que més m'agrada, quasi tant com els misteris, és la sensibilitat que té per explicar-nos l'essència de la gastronomia anglesa, des de l'esmorzar, amb els ous remenats, les mongetes amb tomàquet i els ronyons amb bacon, fins al sopar, amb la sopa d'ostres o la crema de llagosta, el cottage pie i el rosbif amb pudding de Yorkshire. Té un espai ben especial en les seves novel·les l'espectacular five o'clock tea amb els sandvitxos i canapès salats i els púdings i els scones ben dolços acompanyats de nata de Devon o de mantega i melmelada de nabius.

L'Elinor Carlisle, única hereva de la seva tia rica, decideix comprar pasta de peix per preparar uns entrepans per dinar mentre fa tria i endreça de la mansió que ha heretat i que vol vendre. Com que n'ha fet una gran quantitat, convida a menjar-ne la Mary Gerrard —filla del porter de la finca, que també acaba de morir— i la infermera Hopkins, que es va fer càrrec de la seva tia. Tres dones soles i un munt d'entrepans de pasta de peix que podria estar enverinada. Herències, gelosia, secrets i verí... El misteri està servit.

Ous farcits de pasta de gambes i surimi

Ingredients (4 p.)

8 ous
100 g de cues de gamba
50 g de surimi (3 bastonets, aprox.)
1 ceba tendra
Maionesa
Oli d'oliva, sal i pebre

Per a la maionesa

1 ou
Oli d'oliva extra verge
1 rajolí de vinagre
Sal i pebre

En primer lloc fem la maionesa i la reservem a la nevera.

Després bullim els ous durant 8 minuts, els traiem de l'aigua i deixem que es refredin. Mentrestant posem un raig d'oli en una paella i hi saltem les cues de les gambes. Quan estiguin cuites, les reservem i deixem que es refredin.

Rentem i piquem la ceba tendra ben petita i l'aboquem en el bol on farem la pasta. Tallem el surimi ben petit i l'afegim el bol. Fem el mateix amb les gambes.

Pelem els ous amb molta cura de no trencar-los. Ara n'hauríem de treure els rovells per poder farcir-los. Hi ha dues maneres de fer-ho, podem treure'n la part superior o bé tallar-lo en dues meitats. Jo ho vaig provar de les dues maneres i crec que és més fàcil si els tallem per la meitat, però cadascú que ho faci com li sembli millor.

Traiem els rovells i reservem les barquetes de les clares. Piquem els rovells i els afegim al bol de la pasta. Hi afegim la maionesa i ho barregem tot molt bé, de manera que quedin ben integrats els gustos. Hi afegim una mica de sal i pebre i ho tornem a barrejar tot.

Farcim els ous amb la pasta i els podem decorar amb la part verda de la ceba ben picadeta.

Si sobra pasta, es pot utilitzar per fer canapès o entrepans (sense verí).