Li van revelar el secret de l'or vermell

"Un cop la Giulia i els seus amics es van recuperar de lluita fracassada contra el silur, la noia s'assegué a conversar amb el seu pare; li va explicar per què havia fet aquell viatge tan llarg, i com havia aconseguit el tòtem amb el secret de l'assecador solar per a la producció de l'or vermell. Aleshores en Giovanni, immensament agraït, va abraçar la seva filla. Però ella, mirant-lo fixament als ulls, el va advertir:

—Pare, amb aquest aparell podràs conservar tota la collita de tomàquets, però només et lliuraré els plànols amb una condició: si em promets que donaràs feina a totes les dones de la comarca.

En Giovanni va accedir a la petició tot i que al començament no estava gaire convençut. I va dir:

—D'acord. Servirà perquè totes les dones del poble puguin treballar. Ho accepto!

La Giulia, molt contenta, va treure de l'amagatall el tòtem amb els plànols que li havia donat el senyor Vukub Came a l'imperi dels maies, i el va donar al seu pare. En Giovanni, excitat, va examinar atentament els plànols.

—Interessant... Hem de construir un aparell on els raigs del sol entrin per aquest dispositiu, es reflecteixin en aquests miralls, reescalfin les pedres i aquestes, amb la calor que desprenguin, assequin els tomàquets. Brillant! Realment molt enginyós, aquest assecador solar!

En Giovanni va demanar al capità Nanni, gran fuster i armador de vaixells, que l'ajudés en la construcció de l'aparell. El van anomenar l'assecador solar i en nou dies el van tenir llest. Van fer la primera prova amb tres caixes de tomàquets. Els van tallar en dos i els van col·locar a l'assecador.

Al cap d'unes setmanes van comprovar que els tomàquets estaven perfectament secs. Els van enfilar amb cordes i els van penjar al cobert que havien condicionat per a l'ocasió. Un mes més tard van comprovar que estaven intactes i que si els submergien en aigua, es convertien de nou en tomàquets vertaders.

Molt content amb el resultat, en Giovanni se'n va anar a veure un ric comerciant que vivia en un poble de la rodalia. Aquest va quedar meravellat pel sabor i la textura dels tomàquets secs i en va comprar tota la producció."

Douglas Lee Foster (2014). L'or vermell d'en Giovanni. Createspace Independent Publishing Platform.

L'or vermell, no se m'acut una manera més poètica d'anomenar els tomàquets secs, i això és el que ha fet que triés aquest conte per il·lustrar la recepta. Tot i que ja coneixia el producte i l'havia utilitzat alguna vegada en amanides o plats de pasta, ha estat arran de buscar ingredients vegetals que tinguessin molta intensitat de sabor que m'he adonat del potencial que tenen i m'ha fet veure'ls com a or vermell. 

Una de les receptes en què mostren tot el seu potencial és aquesta sobrassada vegada que us presento aquí. Tasteu-la i ja veureu que no us decebrà.

Sobrassada vegana

Ingredients

60 g de tomàquets secs

2 pebrots del piquillo grossos

40 g d'ametlles crues pelades o torrades sense sal

1 cullerada sopera rasa de pebre vermell dolç de la Vera

1/4 de cullerada sopera de pebre vermell picant de la Vera

1/2 culleradeta de pebre negre molt

1/2 culleradeta de sal

3 o 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra

En primer lloc hem de rehidratar els tomàquets. Per fer-ho, els posem en un cassó amb aigua, el portem a ebullició i deixem que bullin durant 5 minuts. Apaguem el foc, retirem els tomàquets de l'aigua i els deixem refredar. 

Podem reservar aquesta aigua de cocció per si ens cal afegir-ne en fer la sobrassada i podem utilitzar la resta per enriquir un brou vegetal.

Si fem servir tomàquets conservats en oli, no hem de fer aquest pas. Podem utilitzar directament els tomàquets perquè ja estan rehidratats. Pel que fa a les ametlles, totes les receptes que jo he consultat recomanen de posar-les crues. Jo ho he provat amb ametlles crues i amb ametlles torrades i prefereixo com queda amb ametlles torrades, però això ja és qüestió de gustos. El que és important és que siguin sense pell i que no siguin salades. 

En el vas de la batedora posem tots els ingredients i els triturem fins a obtenir una pasta fina i densa que es pugui untar. Si cal, es pot afegir alguna cullerada de l'aigua de cocció dels tomàquets.

La desem en un pot tancat a la nevera i es pot conservar bé uns quants dies.