Amb la pell tan cruixent és poesia pura a la cassola

De la Sra. Clara Saussey per a la Juliet

8 d'abril de 1946

Benvolguda Srta. Ashton,

He sentit a parlar de vostè. Jo vaig pertànyer a aquella societat literària, tot i que estic segura que cap d'ells no li ha parlat mai de mi. Jo no llegia llibres de cap escriptor mort, no. Jo llegia l'obra que vaig escriure jo mateixa, jo llegia el meu llibre de receptes de cuina. M'atreveixo a dir que el meu llibre causava més llàgrimes i pena que res del que va escriure Charles Dickens. 

Vaig escollir de llegir sobre la manera correcta de rostir un garrí. Unteu el petit cos amb mantega, vaig dir. Deixeu que el suc vagi avall i faci espetarregar el foc. De la manera com ho llegia, senties l'olor del porc rostint-se, senties la pell cruixint. Vaig parlar dels meus pastissos de cinc capes —amb una dotzena d'ous—, els meus dolços de sucre filat, boletes de xocolata al rom, pastissos esponjosos amb nata. Pastissos fets amb una bona farina blanca —no aquell gra esmicolat i aquella mena de menjar per a ocells que fèiem servir en aquells moments.

Bé, senyoreta, el meu públic no ho podia suportar. Els estava empenyent fins al límit, sentint les meves saboroses receptes. La Isola Pribby, que mai no ha tingut gaire criteri, va dir a crits que l'estava turmentant i que embruixaria les meves casseroles. En Will Thisbee va dir que em cremaria com les meves cireres flamejades. Llavors en Thomson Stubbins em va insultar i vaig necessitar en Dawsey i l'Eben per poder sortir d'allí sense prendre mal.

L'Eben va trucar l'endemà per disculpar-se per la mala educació de la Societat. Em va demanar que recordés que la majoria d'ells havien vingut a la reunió havent sopat sopa de naps (sense ni un os que hi donés substància), o patates mig cuites socarrimades en una planxa calenta, ja que no hi havia oli de cuinar en el qual fregir-les. Em va demanar que fos tolerant i els perdonés.

Doncs no ho faré: em van dir paraules gruixudes. No n'hi havia cap que realment estimés la literatura. Perquè això és el que el meu llibre de cuina era, poesia pura a la cassola. Penso que estaven tan avorrits, amb el toc de queda i altres fastigoses normes nazis, que només volien una excusa per sortir un vespre, i llegir és el que van escollir.

Vull que la seva història expliqui la veritat sobre ells. Mai no haurien tocat un llibre si no hagués estat per l'OCUPACIÓ. Mantinc el que dic, i pot citar-me directament.

Em dic Clara S-A-U-S-S-E-Y. Tres esses, en total.

Clara Saussey (Sra.)

Mary Ann Shaffer i Annie Barrows (2015). La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Barcelona: Amsterdam (pàg. 98-99).

Coincideixo amb la Clara Saussey, amb tres esses, en el fet que la gastronomia i la manera de descriure-la pot ser poesia pura. Si no, òbviament, no esmerçaria temps i esforços en aquest blog, que, en certa manera, vol expressar això. Discrepo amb ella en el fet que els membres de la Societat Literària i de Pastís de Pela de Patata de Guernsey no estimen la literatura. És evident que l'estimen i que això fa que puguin sobreviure aquests moments tan difícils i que coneguin la Juliet.

Aquesta bonica història, que és un cant a la vida, a l'amistat i a la literatura, es mereixia un bon pastís de pela de patata seguint la recepta d'en Will Thisbee (puré de patates per al farciment, remolatxa escorreguda per donar-hi dolçor i pela de patata com a crosta), però no m'he vist capaç de fer-lo i he optat per l'altre ingredient fundador de la societat: el porc rostit.

M'he inspirat en una recepta que vaig veure a El Comidista.

Costelles de porc marinades i cuites a baixa temperatura

Ingredients (4 p.)

1 kg 200 g de costella de porc, tallades de dues en dues

6 grans d'all

1 culleradeta de llavors de coriandre

1 culleradeta de grans de pebre

1 culleradeta de llavors de fonoll

2 cullerades d'oli d'oliva verge extra (en la recepta hi diu mel, però jo no en tenia)

2 cullerades de vinagre (en la recepta hi diu d'arròs o de poma, però jo faig servir el vinagre del meu pare, que no té rival) 

4 cullerades de salsa de soja

1 tros de gingebre d'uns 3 cm de llarg

Primer de tot, fem la marinada. En un morter piquem les llavors de coriandre i el pebre. Quan comencin a estar aixafat, hi afegim els grans d'all i fem una pasta, que no cal que sigui gaire fina.

Hi afegim el fonoll, la soja, el vinagre, l'oli i el gingebre pelat i ratllat. Ho barregem tot bé i pintem la carn amb aquesta barreja. La posem en un tàper amb la carn cap avall i la deixem que es marini a la nevera tota la nit.

L'endemà preescalfem el forn a 120 ºC. Posem la carn amb la marinada en una safata que pugui anar al forn i la tapem amb paper d'alumini. Posem la safata al forn i n'abaixem la temperatura fins a 100 ºC. Deixem que es cogui durant cinc hores.

Traiem la safata del forn. Colem la marinada i la reduïm al foc perquè quedi una salsa espessa i intensa. Apugem la temperatura del forn fins a 220 ºC i hi posem les costelles amb la carn cap amunt perquè es torrin. Les deixem 5 minuts o fins que estiguin ben daurades.

Ho emplatem posant-hi la salsa a sota i al damunt les costelles. Ho podem acompanyar de patates, verdures saltades o amanida.

Fem la marinada al morter

Untem la carn amb la marinada i la deixem tota la nit a la nevera

La posem al forn a 100 ºC tapada amb paper d'alumini

La deixem que es cogui durant 5 hores

En colem la marinada i la deixem reduir

Torrem la carn amb el forn a 220 ºC i la servim amb la salsa