Si no fas bondat, et quedaràs sense xili

"La Rita se li va acostar al rebedor quan en Mellberg va tancar la porta amb un gran espetec. 

—Xst, en Leo s'ha adormit al sofà i la Johanna ho està intentant amb la Lisa! Què ha passat? 

En Mellberg va sentir l'aroma de xili amb carn que li arribava des de la cuina i per un instant li va desaparèixer la fúria i l'estómac va prendre el control. Després va recordar la humiliació que havia patit feia una estona i es va tornar a encendre. 

—Avui els meus refotuts col·legues m'han clavat una punyalada per l'esquena —va dir, i es va treure de mala manera les sabates i les va deixar al bell mig de la catifa del rebedor. 

Després de rebre una mirada reprovadora de la Rita, es va ajupir, les va recollir i les va col·locar al sabater que hi havia a l'esquerra de la porta. 

—Entra i explica'm què ha passat —va dir la Rita, i va començar a passar cap a la cuina—. Tinc una cassola al foc, no vull que es cremi. 

Remugant, en Mellberg la va seguir i es va deixar caure en una de les cadires de la cuina. Va ensumar l'aire, feia una flaire realment deliciosa. 

—Explica-m'ho —va dir la Rita—. Però no alcis la veu, no sigui que despertis en Leo. 

I el va amenaçar amb el cullerot de fusta que feia servir per remenar el xili amb carn. 

—Primer m'he d'omplir una mica l'estómac, estic que m'enfilo per les parets. No m'havia sentit mai tan traït en tota la carrera. Bé, potser aquella vegada a Göteborg, el 1986, quan el meu superior... 

La Rita va alçar una mà. 

—El menjar estarà llest d'aquí a deu minuts, aprofita l'estona per anar a fer un petó a en Leo. És tan bufó quan es queda adormit al sofà... Després m'ho podràs explicar tot mentre mengem. 

En Mellberg va obeir i va marxar cap a la sala d'estar. No calia dir-li dues vegades que anés a fer moixaines al marrec de qui s'havia convertit en una mena d'avi. [...] 

Des de la cuina, la Rita va cridar baixet que el menjar ja estava a punt i en Mellberg es va aixecar molt a poc a poc. En Leo es va regirar, però no es va arribar a despertar. En silenci, va entrar a la cuina i es va asseure a la mateixa cadira que abans. La Rita va tastar una última vegada el xili amb carn i va treure dos bols de l'armari. 

—La Johanna pujarà a sopar així que la Lisa s'hagi adormit, nosaltres podem començar. On és la Paula? 

—La Paula? —va riure per sota el nas en Mellberg—. Sí, això mateix. Ara t'ho explico. 

Li va parlar de la trucada de telèfon, com havia pres la decisió ben fonamentada i del tot professional d'investigar ell mateix la qüestió, com se li havia acudit la idea de fer servir l'informe veterinari de l'Ernst per entrar a la casa, com havia trobat les calcetes de criatura amagades darrere de la tassa del vàter, com s'havia esperat una gran ovació per una feina policial brillant. I la resposta, xocant i ignominiosa, que havia rebut dels companys. Va fer una pausa per recuperar l'alè i va mirar la Rita, a punt per rebre mostres de simpatia i, també, l'enorme bol de xili amb carn que li havia començat a servir. 

Però la Rita no va badar boca i a en Mellberg no li feia cap gràcia aquella mirada seva. I, aleshores, la dona va agafar amb força el bol, el va capgirar i va abocar tot el contingut una altra vegada a la cassola. 

Cinc minuts més tard, en Mellberg era al bell mig del carrer, davant la casa. Alguna cosa va sortir volant des del balcó del primer pis i, amb un cop sec, va aterrar a la vorera. Una bossa. Pel soroll sord que havia produït, probablement no contenia gaire més que un raspall de dents i un parell de calçotets. Del balcó li van arribar un reguitzell de crits i renecs en castellà. Pel que semblava, ja no calia abaixar la veu per no despertar en Leo."

Camilla Läckberg (2018). La bruixa (trad. Marc Delgado). Barcelona: Amsterdam (pàg. 372-374).

Amb segons quins comportaments, tolerància zero. Això és el que fa la Rita amb en Mellberg, quan s'adona que ha actuat deixant-se portar per la xenofòbia. Au, al carrer! Ni tan sols li ha permès que es mengi el bol de xili amb carn que havia estat festejant tota l'estona.

Per a mi el xili amb carn anirà lligat sempre a un gran personatge, el tinent Colombo. És tan característic d'ell com la gavardina, el cigar i el Peugeot atrotinat, però, malauradament, no hi ha novel·les d'en Colombo, només la sèrie televisiva, així que l'he hagut de buscar en una altra saga policíaca i l'he trobat en un lloc tan inesperat com Fjällbacka, Suècia. 

Xili amb carn

Ingredients (4 p.)

1 ceba de Figueres grossa

500 g de carn picada de vedella

300 g de mongetes vermelles cuites

1 pebrot verd italià

2 grans d'all

4 tomàquets madurs

200 g de tomàquet natural triturat

1/2 culleradeta de comí

1 culleradeta de pebre vermell fumat dolç

1/2 culleradeta de pebre vermell picant

1/2 culleradeta de farigola molta

1/2 culleradeta d'orenga

Oli d'oliva verge extra

Sal, pebre negre

Pelem, rentem i piquem la ceba. Pelem i piquem els alls. Rentem i tallem el pebrot verd en quadradets. Ratllem els tomàquets madurs.

En una paella, hi tirem un raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, sofregim la ceba, l'all i el pebrot. Quan veiem que ja comencen a estar tous, hi afegim la carn i l'anem remenant perquè s'enrosseixi. 

Quan veiem que tota la carn ja té color de cuita, hi afegim el tomàquet (tant el que hem ratllat com el triturat), les mongetes i les espècies. Ho remenem tot bé i ho deixem coure tot junt a foc baix una mitja hora. Al final ho tastem i rectifiquem de sal i pebre.