La sopa dels mil noms servida amb excuses diverses

"LA SOPA DE PORROS 

Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa «llarga», trista, apagada, se suma al fons general de les «sopes de verdures» —necessari— dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar «descuidar-vos-la al foc» i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega i crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 

Se la devia inventar en un país occidental, una nit d'hivern, una dona encara jove de la burgesia local que, aquella nit, odiava les preparacions denses —i segur que més coses—, però ho sabia? El cos quan engoleix aquesta sopa és feliç. Cap ambigüitat: no és la garbure amb llard, la sopa feta per alimentar o escalfar, no, és la sopa magra que refresca, el cos se l'empassa amb avidesa, perquè el neteja, el depura, verdura primera, els músculs s'hi abeuren. L'olor envaeix de pressa les cases, forta, vulgar com el menjar pobre, el treball de les dones, el son dels animals, el vòmit dels nadons. És possible no voler fer res i aleshores fer aquesta sopa, sí: entre aquests dos volers, un marge molt petit, sempre el mateix: el suïcidi." 

Marguerite Duras (2015). La cuina de Marguerite (trad. d'Anna Casassas). Barcelona: Sd-edicions (pàg. 49-51).

Com ja vaig dir en el post del Mosaic de verdures per dir t'estimo, aquest és un llibre deliciós que cal tornar a llegir i a fullejar una vegada i una altra. Tot pren una altra dimensió quan t'ho explica la Marguerite Duras. Una senzilla sopa de patata i porros ben feta, amb l'atenció que necessita, passa a ser una medecina per a l'ànima.

Sopa de patata i porro

Ingredients (4 p.)

1 kg de patates
2 porros mitjans o 4 petits
Farigola
Oli d'oliva
Sal, pebre negre
Aigua
Llet, llet evaporada o crema de llet (opcional)
2 llesques de pa de Valls seques

Pelem i rentem les patates. Les tallem a daus mitjans i els reservem. Rentem els porros i els tallem a rodanxes. A l'olla de pressió hi afegim un raig d'oli d'oliva i, quan estigui calent, hi aboquem els porros. Deixem que s'enrosseixin i s'estovin una mica i hi afegim les patates. Ho remenem tot bé i les cobrim d'aigua. Hi afegim sal, pebre i una branca de farigola. Tapem l'olla i, quan pugi la vàlvula, ho deixem que cogui 5 minuts.

Destapem l'olla. Retirem la branca de farigola i ho triturem tot amb la batedora. Quan estiguin les verdures triturades i hàgim vist com queda d'espessa la sopa, hi afegim la llet evaporada o el que es faci servir habitualment fins que tingui la consistència que vulguem. Ho tastem de sal i de pebre per si cal rectificar.

Per fer els crostons, podem torrar les llesques de pa i fer-les a bocins o bé tallar daus de de pa i fregir-los en una paella amb oli d'oliva.

Servim la sopa en un bol o plat fondo i hi posem els crostons de pa al damunt.

Rentem i tallem els porros a rodanxes

Els enrossim en la mateixa olla on els courem amb un raig d'oli d'oliva

Quan s'hagin estovat, hi afegim les patates tallades a trossos petits

Hi afegim aigua que tot just els cobreixi, sal, pebre i una branca de farigola

Quan estigui cuit, ho triturem amb la batedora

Hi afegim llet evaporada fins que tingui la consistència que volem

Torrem una llesca de pa i la tallem a quadradets

També podem fer-ho a l'inrevés, tallem els quadradets de pa i els fregim