Quan la caldereta fumejant va arribar, el misteri fou explicat

"Ja era ben entrada la nit quan el petit Molsa va fondejar i atracar còmodament i Queequeg i jo baixàrem a terra; de manera que aquell dia no vàrem poder resoldre res, tret del sopar i un llit. L'hostaler de l'hostal del Brollador ens havia recomanat al seu cosí Hosea Hussey de la Destil·leria, del qual assegurava que era propietari d'un dels millors hotels de tot Nantucket i, a més, ens havia assegurat que aquest cosí Hosea, com en deia, era famós per les seves calderetes. En poques paraules, ens suggerí clarament que no podíem fer res millor que provar el menjar corrent de l'hostal de la Destil·leria. Però les entresenyes que ens havia donat [...] ens varen desconcertar molt al començament [...]. Sigui com sigui, a força de fer una mica de ziga-zaga en la fosca, i de despertar adesiara algun pacífic habitant per demanar-li el camí, finalment arribàrem a una cosa que era inconfusible. 

Dues enormes calderes de fusta pintades de negre i penjades per unes nanses en forma d'orella d'ase i suspeses de les creuetes d'un vell masteler, plantat davant una porta vella. Els banyots de les creuetes estaven serrats per una banda, de manera que aquell vell masteler no pareixia pas poc una forca. [...] 

«És un mal averany —vaig pensar—. Un Taüt d'hostaler en desembarcar al primer port balener, esteles mortuòries que em miraven a la capella dels baleners; i aquí una forca!, i un parell de calderes negres terribles a més! Que potser aquestes calderes fan insinuacions esbiaixades sobre Tòfet?»

Em va distreure d'aquestes reflexions la vista d'una dona pigada, de cabells grocs i amb un vestit groc, dreta al porxo de l'hostal, sota una llàntia roja i esmorteïda que es gronxava i que semblava un ull ferit; la dona es barallava vivament amb un home de camisa de llana porpra. 

—Apa, fes-te enfora —deia a l'home— que si no et pentinaré! 

—Anem, Queequeg —li va dir—, està bé. Aquí tenim la senyora Hussey.

I així fou: el senyor Hosea Hussey era fora de casa, però havia deixat la senyora Hussey, competent per ocupar-se de tots els seus afers. En fer saber el nostre desig de sopar i de dormir, la senyora Hussey, posposant la baralla per a més tard, ens va fer entrar a una cambra petita i després de fer-nos seure a una taula amb tot de deixalles escampades d'un àpat acabat recentment, se'ns va dirigir i ens digué: 

—Cloïssa o bacallà?

—Com és el bacallà, senyora? —vaig preguntar amb molta de cortesia.

—Cloïssa o bacallà? —va repetir ella.

—Una cloïssa per sopar? Una cloïssa freda, és això que voleu dir, senyora Hussey? —vaig fer—. ¿No trobeu que això és un rebement una mica massa fred i llefiscós per a l'hivern, senyora Hussey?

Però com que tenia molta pressa per continuar la seva baralla amb l'home de la camisa porpra, que l'estava esperant a l'entrada, va semblar que només havia entès la paraula «cloïssa» i es va acostar a la porta oberta de la cuina i cridant a corre-cuita «cloïssa per a dos», va desaparèixer. 

—Queequeg —vaig dir—, et sembla que farem un bon sopar amb una cloïssa per a tots dos? 

Però un vapor càlid i saborós provinent de la cuina va servir per desmentir la perspectiva aparentment desconsoladora que teníem davant nosaltres. I quan aquella caldereta fumejant ens va arribar, el misteri fou deliciosament explicat. Oh, estimats amics!, escolteu-me atentament. Era feta de cloïsses petites i sucoses, no més grans que una avellana, mesclades amb galeta de vaixell esclafada i porc salat esqueixat menut; tot plegat enriquit amb mantega i ben amanit amb sal i pebre. La nostra fam estava extraordinàriament desperta pel viatge gelat i, en particular, Queequeg es trobava davant el seu menjar de peix preferit i aquella caldereta era d'allò més excel·lent; de manera que la vàrem despatxar a gran velocitat. Després ens arrepapàrem un moment i jo vaig recordar que la senyora Hussey ens havia anunciat cloïssa i bacallà: vaig decidir fer un petit experiment. Em vaig atansar a la porta de la cuina, vaig cridar el mot «bacallà» amb molta de decisió i vaig tornar a la meva cadira. Uns instants després va tornar a arribar-nos el baf saborós, però amb una flaire diferent, i ben prest teníem una bella caldereta de bacallà davant nosaltres. 

Vàrem continuar la nostra ocupació, i mentre ficàvem les culleres dins l'olla, jo pensava:
«Em pregunto si això fa algun efecte al cap. Aquesta dita tan estúpida sobre la gent que té el cap com una olla.» 

—Ei, mira Queequeg, no és una anguila viva això que hi ha en el teu tupí? On tens l'arpó? 

El lloc més peixater de tots era L'hostal de la Destil·leria, que es mereixia prou aquest nom, perquè dins les olles, sempre hi bullia caldereta. Caldereta per esmorzar, caldereta per dinar, caldereta per sopar, fins que començàveu a trobar espines que us sortien de sota la roba."

Herman Melville (1984). Moby Dick (trad. Maria-Antònia Oliver). Barcelona: Edicions 62 ("Les Millors Obres de la Literatura Universal", pàg. 81-83).

Hi pot haver res més reconfortant, quan acabes de baixar d'un balener una nit humida i fosca, que et portin una sopa com aquesta? En la llengua original hi diu chowder i la traducció per caldereta de la Maria-Antònia Oliver em sembla prou encertada, ja que al capdavall totes dues preparacions són una mena de guisats de peix caldosos que prenen el nom de l'olla en què es couen.

Ara, per a mi, el referent de la caldereta és molt més proper, d'aquí del Mediterrani, i està feta amb llagosta o llamàntol i un bon sofregit de ceba i tomàquet amb oli d'oliva. El chowder de Melville, en canvi, que porta porc i galeta, em recorda més el plat tradicional irlandès, amb mantega i nata, contundent, ideal per als dies freds i plujosos del nord.

«Cloïssa o bacallà», preguntava la senyora Hussey. Com que no volia triar, vaig pensar que faria la recepta de chowder de bacallà i cloïsses del web de Directo al paladar. Però a l'hora de posar-me a fer-lo, en aquest moment de confinament i estalvi que vivim, vaig pensar que podia fer servir les faldes del rap que tenia reservades per al fumet i deixar el bacallà com a plat principal d'un altre àpat, que us ensenyaré ben aviat.

Chowder de peix, cloïsses i gambes

Ingredients (4 p.)

400 g de rap (en la recepta original, diu 2 lloms de bacallà skrei)
400 g de cloïsses
8 gambes
4 patates
Brou de peix
1 porro
1 branca d'api
50 g de mantega
50 g de bacon
Farigola fresca
1 got de vi blanc
50 ml de nata per cuinar

Pelem i rentem les patates, les tallem de manera irregular i les posem a bullir en un cassó amb aigua i sal. Les deixem coure 15 minuts, que no estiguin del tot cuites perquè n'acabarem la cocció a la sopa. Quan estiguin, les reservem fora de l'aigua.

Rentem i piquem el porro i l'api. Tallem el bacon a tiretes. Posem les cloïsses en aigua freda amb sal. Tallem el peix a daus. Pelem les gambes però hi deixem els caps.

En una cassola (jo ho he fet a la cocotte), fonem la mantega i hi sofregim el bacon. Hi afegim el porro i l'api i deixem que s'enrosseixin. Escorrem les cloïsses, les afegim a la cassola, hi aboquem el vi i ho tapem per fer que s'obrin. Un cop obertes, les retirem.

Hi afegim el peix i les gambes i deixem que es coguin un parell de minuts per cada costat. Els traiem i els reservem amb les cloïsses. Afegim al sofregit el brou de peix, les patates i la farigola i deixem que s'acabin de coure uns cinc minuts més o el temps que faci falta.

Quan estiguin les patates, reincorporem les gambes, les cloïsses i el peix i ho deixem coure tot junt un minut. En aquest moment hi afegim la nata i deixem que espesseeixi una mica el brou. Remenem la cassola per les nanses perquè es lligui tot sense fer malbé els trossos de peix i la traiem del foc. Hi afegim julivert picat i ho servim.

Coem les patates amb aigua i sal

Mentre es couen les patates, preparem tots els ingredients perquè el plat es fa ràpid

Fonem la mantega i enrossim el bacon

Afegim el porro i l'api al sofregit

Hi afegim les cloïsses, hi aboquem el vi i tapem la cassola perquè s'obrin

Sofregim el peix i les gambes un parell de minuts per cada costat i el reservem

Afegim el brou i les patates, la nata i remenem la cassola perquè quedi ben lligat