La gran troballa la van fer sota un autèntic bosc d'herbots

14.3.20

La gran troballa la van fer sota un autèntic bosc d'herbots

"(9) I al cap de tres setmanes, quan ja havien netejat potser una quarta part de l'espai que ocupava la casa, es van trobar davant d'una porteta tancada amb un forrellat i, en obrir-la, van veure que era un rebost. Uns quants guixots, caiguts del sostre, havien trencat una gerra, però les altres eren senceres i, dins, hi havia tupines. D'altres pots, aquests de vidre, contenien conserves, i la tenalla que es dreçava al fons, en un racó, era plena d'oli. En un extrem de la post que feia de salador, sota el pernil encetat que penjava d'una biga, dues grosses penques de cansalada semblaven acabades de curar.

Abans de prosseguir amb el desenrunament, van netejar la petita cambra, on hi havia teranyines, i hi van traslladar les altres provisions. Aquella troballa, junt amb les ametlles que havien arreplegat i les patates aprofitables, els asseguraven la vida durant uns quants mesos més. El gra que tenien, seria per a les gallines. [...]

(43) I un d'aquells matins, quan el noi, sec i tot, ja semblava ben recuperat, van anar-se'n a explorar l'hortet que havia tingut la masia, una llenca de terra que els pagesos devien regar a braços i que ara, al cap d'un any i mig de no conrear-la ningú, era un garbuix de plantes i d'herbes espontànies, el resultat de les germinacions que havien tingut lloc durant l'hivern, afavorides per les pluges i la neu.

Van recollir-hi unes quantes almostes de faves, de pèsols i de mongetes endurides, que havien caigut, qui sap quant de temps feia, de les tavelles no collides i ara desaparegudes en bona part dels secallers que, en alguns indrets, encara penjaven de les canyes amb què els pagesos havien apuntalat les lantes perquè s'enfilessin.

L'Alba va dir:

—Ho plantarem.

(44) I com que no sabien ben bé en quin moment calia sembrar-ho, ho van fer de seguida, però es van reservar la meitat de les llavors per tal de poder repetir la plantada al cap d'una mesada. Van netejar un quadrat de prop de quatre metres per banda, van fer-hi tot de cavallons per facilitar el rec i, aleshores, amb un bastó punxegut, van anar fent tot de forats a l'interior dels quals deixaven caure dos o tres grans abans de tapar-los de nou. Després, ara que ja hi estaven posats, van anar desbrossant la resta de l'hort, amb més precaucions que de primer, per si trobaven alguna planta aprofitable. A l'Alba li va semblar que identificava un parell de tomaqueres menudes, com de planter, però la gran troballa la van fer amb els espinacs i les bledes; d'aquestes, sota un autèntic bosc d'herbots, n'hi havia dotzenes. Ja en van menjar aquella mateixa nit."

Manuel de Pedrolo (1974). Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62.

Amb tota aquesta crisi del coronavirus, veig les xarxes plenes de consells sobre activitats per fer a casa tots aquests dies que haurem d'estar confinats. Sembla que tothom creu que tindrà molt de temps lliure i s'avorrirà moltíssim i a mi, francament, em costa de creure perquè jo he de continuar treballant —des de casa, però treballant exactament igual—, i escrivint i lliurant exercicis perquè els cursos virtuals no els suspenen ni els flexibilitzen. Així que no acabo de veure que vagi sobrada de temps d'oci i l'hagi d'ocupar amb la gran quantitat d'activitats que es proposen.

Ahir, després de treballar la meva jornada habitual, que el divendres és fins a les 14 h, vaig pensar que era bona hora per anar a fer la compra setmanal de supermercat (la dels productes frescos, la faig al mercat dissabte al matí). Quina gran pensada! Vaig haver de recórrer tres súpers per aconseguir més o menys el que seria la compra setmanal perquè es veu que la gent s'ha llençat com a boja a fer compres mensuals o semestrals, i d'això ja fa dies, quan encara no s'havien suspès escoles ni activitats de lleure de manera generalitzada i ni tan sols es preveia per a un futur immediat. De debò, crec que estem perdent la xaveta.

Em podeu dir per què una família de quatre membres en lloc de comprar un paquet d'arròs (o dos, si vols, per fer una mica més de rebost) n'ha de comprar deu? I deu de macarrons, deu de llacets, deu d'espirals, i així successivament. I no només amb productes de llarga durada, sinó també amb productes frescos. Què faran amb aquesta quantitat de menjar a casa? Que no veuen que se'ls farà malbé? Sí que ens hem de quedar a casa i sortir el mínim, però també ens diuen que l'abastiment alimentari està garantit, que intentem no acaparar productes d'alimentació i neteja i que anem al mercat a comprar productes frescos encara que sigui evitant aglomeracions i mantenint un metre de distància entre les persones.

Intentant posar una mica de seny en tot plegat, he pensat que ens aniria molt bé rellegir les pàgines del Mecanoscrit del segon origen en què l'Alba i el Dídac descobreixen la masia i es poden beneficiar del saber fer dels antics masovers. A veure si ens impregnem de la saviesa d'aquests personatges, que se saben administrar i no es llencen a consumir i malgastar els queviures. Ja ho sabeu, si teniu excedent d'espinacs com ells, en podeu fer unes bones croquetes i congelar-les. I així, de mica en mica, anem fent el nostre propi rebost.

Croquetes d'espinacs

Ingredients

500 g d'espinacs (poden ser frescos, de bossa o congelats)
1 ceba de Figueres
1 grapat de pinyons
25 g de mantega
80 g de farina
400 ml de llet
100 g de formatge ratllat (parmesà o pecorino romano)
Oli d’oliva verge extra
Sal, pebre, nou moscada
1 ou
Pa ratllat

Si els espinacs són congelats, els bullim 2 minuts amb aigua amb sal i els deixem escórrer fent pressió per treure'n tota l'aigua. Si són frescos, els rentem bé i també els deixem escórrer. Si són de bossa, no cal fer res, ja estan a punt d'utilitzar.

Saltem els pinyons en una paella amb una mica d'oli i, quan estiguin rossos, els reservem. Pelem, rentem i piquem la ceba. En la mateixa paella, hi afegim més oli i la ceba. Quan veiem que comença a ser transparent, hi incorporem els espinacs i ho saltem tot 2 minuts més i hi afegim els pinyons.

En una cassola a banda, fem la beixamel. Fonem la mantega, hi afegim la farina i la llet i ho deixem que s'enrosseixi tot remenant perquè no es cremi. Quan ja no quedi farina crua, hi anem abocant la llet calenta de mica en mica i sempre remenant perquè es vagi integrant tot i quedi una salsa espessa. Quan hi hàgim abocat tota la llet, hi posem sal, pebre i nou moscada, i ho barregem amb els espinacs que teníem reservats. Hi afegim el formatge ratllat, ho remenem tot bé i ho deixem refredar.

Tapem la massa amb un film i la deixem a la nevera fins a l'endemà perquè agafi consistència.

L'endemà donem forma a les croquetes de la manera que ho fem habitualment. Jo normalment ho faig amb dues culleres, però aquesta vegada he volgut provat un estri que vaig comprar per fer croquetes. L'he fet servir diverses vegades i la veritat és que no m'ha acabat de convèncer. Les primeres surten bé, però, a mesura que en vas fent, l'estri va agafant cada cop més massa i acaba sent una mica pesat haver de netejar l'estri després de cada croqueta, així que crec que definitivament van molt millor les dues culleres.

Quan tinguem les croquetes fetes, les arrebossem passant-les primer per ou batut i després per pa ratllat. Posem una paella al foc amb oli abundant i, quan estigui ben calent, les fregim. Les deixem sobre paper absorbent perquè treguin l'oli sobrer i ja les podem servir.