Fer arròs caldós amb un llamàntol de Dicker

 "13 de juliol del 1975 

Era un gran esdeveniment i la Tamara Quinn no s'havia estat de res: envelat muntat al jardí, coberteria de plata i estovalles blanques a taula, i per dinar un bufet encarregat al millor càtering de Concord i consistent en canapès de peix, viandes fredes, entremesos variats i plates de marisc i d'ensalada russa. Hi hauria un cambrer amb molt bones referències servint begudes fresques i vi italià. Havia de ser tot perfecte. Aquell dinar seria un acte social de primera categoria: la Jenny presentaria oficialment el seu nòvio a uns quants membres preeminents de l'alta societat d'Aurora. 

Faltaven deu minuts per a les dotze. La Tamara contemplava orgullosa el parament del jardí: estava tot a punt. Esperaria fins a l'últim moment per treure els plats, per la calor. Com es delectarien tots amb les vieires, les cloïsses i les cues de llamàntol, escoltant al mateix temps la brillant conversa d'en Harry Quebert, amb la seva Jenny, esplèndida, de bracet. Tot plegat fregava la grandiositat, i la Tamara es va estremir de plaer imaginant-se l'escena. Va tornar a mirar-se encantada els preparatius i va repassar una última vegada la distribució de la taula, que duia apuntada en un full de paper i que intentava aprendre's de memòria. Estava tot perfecte. Ja només faltaven els convidats. [...] 

La Tamara, massa enfeinada amb el dinar, era una de les poquíssimes habitants de la ciutat que no havia corregut a congregar-se davant de casa dels Kellergan. Havia sabut la notícia a primera hora del matí, com tothom, i de seguida va tenir por que no li esguerrés la seva festa al jardí: la Nola havia intentat matar-se. Però gràcies a Déu la pobra noia havia fracassat estrepitosament i la Tamara podia sentir-se doblement afortunada: en primer lloc perquè si la Nola fos morta haurien hagut d'anul·lar la festa; no hauria sigut correcte celebrar una festa en unes circumstàncies com aquelles. I en segon lloc perquè havia sigut una benedicció que hagués passat en diumenge i no en dissabte, perquè si la Nola hagués intentat suïcidar-se un dissabte l'haurien hagut de substituir al Clark's i hauria sigut un enrenou. Decididament la Nola havia sigut molt bona nena fent les seves coses un diumenge al matí. I sobretot fallant." 

Joël Dicker (2013). La veritat sobre el cas Harry Quebert (trad. d'Imma Falcó). Barcelona: La Campana (pàg. 229-230).

Arròs caldós de llamàntol

Ingredients (4 p.)

2 llamàntols vius
1.500 g de fumet de peix
400 g d'arròs bomba
2 cebes
3 grans d'all
3 tomàquets madurs
Julivert picat
1 got de vi ranci
1 cullerada de pebre vermell dolç
Sal, oli d'oliva extra verge


En primer lloc, haurem de preparar el fumet de peix, que és el mateix que faig servir per fer la sopa de peix. Per aconseguir el color vermell, s'han de fregir els caps d'unes gambes vermelles i passar-les pel colador xinès, esprement-los bé perquè en surti tota l'essència. L'oli de fregir les gambes s'aprofita per fer un sofregit que es barreja amb el fumet i acaba adquirint una intensitat de gust i una consistència úniques. En aquest cas concret, com que preparàvem arròs per a 12 persones, vam optar per comprar el fumet de la marca Bona Vianda, que és molt concentrat i molt natural, i va donar un resultat excel·lent.

Tot seguit, preparem les verdures per al sofregit. Pelem la ceba i els alls, i els piquem ben finets. Pelem els tomàquets, en retirem les llavors i els tallem a dauets. Piquem un bon ram de julivert. Ho reservem mentre ens ocupem dels llamàntols.

El llamàntol s'hauria de comprar viu i, per matar-lo, caldria fer-li un tall al mig del cap, entre els dos ulls, tal com fa la Julia Child a la fantàstica pel·lícula Julie & Julia. Parlo en condicional perquè jo vaig estar una setmana patint per com mataria els llamàntols mentre a casa m'anaven cantant "Matallamàntols" exactament igual que a la pel·lícula, però finalment la meva germana va demanar a la peixatera que ho fes ella i em va estalviar aquest mal tràngol. Ja es van assegurar que no es perdessin els sucs que fan que l'arròs sigui molt més bo, tot va anar a parar a la mateixa safata amb els llamàntols trossejats. 

Posem oli a la cassola i sofregim el llamàntol lleugerament. El retirem i hi aboquem les verdures del sofregit que teníem preparades, es poden posar totes juntes (sofregit dels quatre elements) o bé deixar que primer es daurin l'all i la ceba, i afegir després el tomàquet i el julivert. En tot cas, deixarem que es caramel·litzi a foc lent. Hi afegirem una cullerada de pebre vermell i el got de vi ranci, i deixarem que s'evapori l'alcohol i es redueixi el vi ranci.

Aleshores hi tirem el fumet de peix i, quan arrenqui el bull, hi tirem l'arròs i el llamàntol (el cap i les pinces, la cua l'afegirem quan faltin 5 minuts per acabar-se de coure l'arròs). També ens assegurem que vagin dins de l'olla tots els sucs del llamàntol que teníem reservats. Deixem que cogui tot plegat uns 15 minuts, tanquem el foc, tapem la cassola i deixem que reposi 5 minuts més abans de servir.