Es fa el silenci i puc gaudir de la mussaca

    —¿Et quedaràs fins que s'acabin les notícies o faràs una visita al teu diccionari, com sempre? —em pregunta l'Adrianí.

    —Em quedo —li responc, perquè estic angoixat i necessito concentració per al diccionari Dimitrakos.

    —Jo, havent de suportar els teus assassinats, i tu, les notícies que a mi m'agraden. Ves per on, avui realment semblem un matrimoni ben avingut —comenta rient.

    És cert, l'únic que m'agrada de les notícies és la crònica negra, perquè sempre hi ha alguna novetat. En canvi, la crònica política sempre és igual: el Govern diu que tot va bé i que tot està sota control, mentre que l'oposició l'ataca perquè tot ho fa malament. Tot això adobat, evidentment, amb comentaris malignes sobre la crueltat dels polítics alemanys cap a Grècia.

    Miro la pantalla, però en realitat tinc el cap en un altre lloc. No dubto que a la presentadora i a la meva dona els impressiona l'originalitat del comunicat; en canvi, per a la policia una reivindicació escrita a mà, com en el cas d'en Fokidis, i una altra dictada per telèfon només volen dir maldecaps i enrenou. D'altra banda, ens enfrontem a un expert en bombes que sap perfectament com elaborar i com col·locar artefactes explosius. Això encaixa amb el perfil d'un terrorista. En canvi, no hi encaixen gens la manera de reivindicar els atemptats ni el fet d'amagar-ne les causes. Per norma general els terroristes expliquen de manera detallada per què assassinen les seves víctimes, fent gala de tota la retòrica ideològica possible.

    El mòbil em treu de les meves cabòries. Torno a sortir al rebedor per sentir millor què m'ha de dir en Dermitzakis.

    —Han trucat a tres cadenes i els han dictat el comunicat. A la mateixa hora, poc abans de l'inici dels butlletins informatius. En dos casos la veu era masculina i en una, femenina. Estic segur que han trucat des de cabines telefòniques.

    —Jo també.

    Deixem la resta per a l'endemà al matí i pengem. Mentrestant, s'han acabat les notícies i l'Adrianí ha tornat a la cuina a preparar el sopar. 

    M'assec al sofà per posar una mica en ordre les idees. Després de dos atemptats, es comença a formar la imatge d'un terrorista que posa bombes, una mena de genet solitari assistit per un grup de suport. Un grup format, segons tots els indicis, per gent de cinquanta anys, fet que complica més les coses perquè no serà fàcil localitzar un terrorista i uns còmplices d'aquesta edat. Als de l'Antiterrorista no els farà cap gràcia, però nosaltres no estem per tirar coets.

    —El sopar és a taula —em crida l'Adrianí.

    M'aixeco per anar a la cuina, però novament em sona el mòbil. Aquest cop és el sotsdirector. [...]

    —Demà ens hauríem de veure amb el director, perquè l'informi de tot. És millor que l'hi expliqui vostè en persona.

    —D'acord, però a primera hora de la tarda, si és possible, que tingui temps de fer les meves indagacions i decidir quins han de ser els pròxims moviments.

    M'hauria d'haver mossegat la llengua i no dir res, em maleeixo a mi mateix, perquè segurament demà tampoc no veuré el meu net.

    —D'acord. Quan acabi, passi pel ministeri.

    Mentre vaig cap a la cuina prenc una decisió: no penso deixar que les raons ocultes d'uns terroristes m'impedeixin veure el meu net.

    L'Adrianí ha cuinat mussaca. No ho entenc. Novament m'admira d'on treu el temps per fer-ho tot.

    —Demà espera'm a casa de la Katerina, que passaré a veure el net —li comunico.

    —Perfecte. Aleshores prepararé sopar. Li diré a en Zisis que vingui també, així veurà el fillol.

    Aquí s'acaba la conversa. Es fa el silenci i puc gaudir de la mussaca. Després de les verdures farcides, la meva segona debilitat són les albergínies, tal com les cuina la meva dona quan fa aquest plat.

Petros Màrkaris (2020). L'hora dels hipòcrites. Barcelona: Tusquets ("L'Ull de Vidre, pàg. 156-158).

Fa poc vaig fer un taller de cuina grega de temporada amb la Myrto Kalle de Myrto's kitchen i una de les receptes que s'hi elaborava era la mussaca. Com passa amb tots els plats típics, a cada casa hi ha una versió, i jo vaig voler fer, amb petites adaptacions, la que ens va ensenyar la Myrto. He estat a Grècia dues vegades i he anat tot sovint a restaurants grecs, però no recordava que la mussaca portés patata, així que em va sorprendre gratament. Tal com ens va dir ella, es tracta d'adaptar-la a les verdures que hi ha de temporada, així que a l'estiu és ideal posar-hi albergínia i carbassó, i a l'hivern, s'hi poden posar més patates, però també s'hi poden posar moniatos, bolets o altres verdures.

En aquest taller, organitzat per Terra Veritas, vam veure una versió de mussaca clàssica, amb carn, i una versió vegetariana, amb llenties. Les he fet totes dues i m'han agradat molt, però crec que la versió vegetariana es podria millorar si aconseguim fer una textura més similar a la de la carn i per això prefereixo fer unes quantes proves abans de publicar-la. De moment, us ensenyo la meva adaptació de la versió amb carn de la Myrto.

Mussaca

Ingredients (4 p.)

Per a les capes de verdures

3 patates

2 albergínies (la Myrto hi posava 1 albergínia i 1 carbassó)

Oli d'oliva

Farigola

Sal i pebre negre

Per a la carn

300 g de carn picada de vedella

1 ceba

1 gra d'all (la Myrto hi va posar mitja culleradeta d'all negre)

1 pastanaga

1 branca d'api

400 g de tomàquet natural triturat

Oli d'oliva (la Myrto hi va posar mantega ghee)

Nou moscada

Farigola

Julivert

Sal

Per a la beixamel

60 g de mantega

60 g de farina convencional

700 ml de llet

Pebre molt

Nou moscada

80 g de parmesà ratllat

No és un plat difícil, però és una mica elaborat. El secret és fer-lo amb temps i amb paciència, que tot es vagi fent al seu ritme i no voler que es faci ràpid. Vaja, el secret de la cuina, en general.

Primer preparem les capes de verdures. Pelem i rentem les patates i les tallem a rodanxes fines. En la plàtera que utilitzarem, ja podem fer una capa amb les patates perquè van crues i es couen al forn.

Rentem l'albergínia i la tallem longitudinalment perquè ens anirà millor per fer capes que si les tallem a rodanxes. Les fem a la planxa amb poc oli i les reservem. A Grècia, tradicionalment es fregeixen, però llavors el plat és molt més oliós i calòric. La Myrto les va fer a la planxa (tant l'albergínia com el carbassó) i vaig trobar que era una gran idea. A més, com que després les coem al forn, tampoc cal que hi afegim molt d'oli perquè quedin ben cuites de dins.

Pelem, rentem i piquem la ceba. Pelem, rentem i piquem la pastanaga. Pelem i piquem l'all. Rentem i piquem l'api. En una paella, hi tirem un raig d'oli d'oliva i, quan estigui calent, hi afegim les verdures que acabem de preparar. Quan la ceba comenci a estar translúcida hi afegim la sal, el pebre, la nou moscada, la farigola i l'orenga, deixem que es cogui un parell de minuts i hi afegim la carn picada. Amb una cullera de fusta, anem desfent els grumolls de carn i la deixem a la paella fins que estigui daurada. Hi afegim el tomàquet i ho sofregim tot. Ho retirem del foc i hi afegim el julivert picat en trossos grans.

Mentre es cou la carn, podem anar avançant la beixamel. Posem la mantega en un cassó i deixem que es fongui. Hi afegim la farina i remenem fins que s'hagi integrat amb la mantega i no n'hi hagi de crua. Hi afegim la llet calenta a poc a poc sense deixar de remenar perquè no es facin grumolls. Quan s'hagi absorbit tota la llet, apaguem el foc i hi afegim la sal, el pebre, la nou moscada i el parmesà ratllat (la Myrto hi afegeix també un rovell d'ou, però jo no ho vaig fer), ho remenem bé i ho reservem (si veiem que encara falta una estona perquè es cogui la carn, la podem tapar amb film perquè no es faci crosta).

Preescalfem el forn a 180 ºC amb ventilador, mentre muntem la mussaca. Recuperem la plàtera on havíem fet la capa de patates i hi posem dues capes d'albergínies al damunt (o primer una capa d'albergínia i després una capa de carbassó si hem optat per fer les dues verdures). Afegim dues cullerades de salsa beixamel a la barreja de carn i ho barregem. Al damunt de l'albergínia, fem una capa amb la carn. Ho cobrim amb la beixamel i hi posem parmesà al damunt.

Posem la mussaca al forn 35-40 minuts. Quan estigui cuita, la traiem del forn i la deixem refredar. La servim amb una amanida fresca i una copa de retsina glaçada.

Fem les verdures a la planxa.

Sofregim l'all, la ceba, la pastanaga i l'api amb les espècies.

Hi afegim la carn picada i l'anem trinxant amb una cullera de fusta.

Quan estigui rossa, hi afegim el tomàquet.

Fem la beixamel.

Fem una capa amb les patates crues i al damunt hi posem l'albergínia.

Fem una segona cap d'albergínia.

Fem una capa amb la carn picada.

Ho cobrim amb la beixamel.

Hi posem formatge ratllat al damunt.

Ho posem al forn a 180º entre 35 i 40 minuts.